En una mostra de 7.180 alumnes de 5 a 17 anys de 28 centres educatius catalans, repartits per set comarques, un total de 1.249 alumnes (18,3%) van ser identificats com a casos en els quals es donaven els criteris d\u2019almenys un trastorn del neurodesenvolupament, subdividits en discapacitat intel\u00b7lectual, d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 i hiperactivitat, autisme o desordres espec\u00edfics d\u2019aprenentatge. En canvi, nom\u00e9s 423 d\u2019aquests alumnes (6,19% ) tenien un diagn\u00f2stic clar abans de la prova, la qual cosa demostraria que el sistema educatiu encara t\u00e9 molta feina a fer en mat\u00e8ria de detecci\u00f3, ja que, d’acord amb la mostra, el 66% dels alumnes amb trastorns no havien estat diagnosticats.<\/p>\n
Aquestes dades surten d\u2019un estudi realitzat per un equip de psiquiatres i psic\u00f2legs dels Hospitals Vall d\u2019Hebron i Sant Joan de D\u00e9u, liderats pels doctors Miquel Casas i Rosa Bosch, un extracte del qual s\u2019acaba de publicar a la revista cient\u00edfica Psychological Medicine<\/em> amb el t\u00edtol Neurodevelopmental disorders among Spanish school-age children: prevalence and sociodemographic correlates.<\/em> En l\u2019estudi s\u2019explica totes les passes que va fer l\u2019equip per garbellar la mostra, a partir d\u2019informaci\u00f3 proporcionada per fam\u00edlies i professors, aix\u00ed com de tests realitzats pels mateixos alumnes, i finalment d\u2019entrevistes als m\u00e9s de dos mil alumnes que potencialment es va considerar que podien presentar algun trastorn.<\/p>\n L\u2019estudi identifica la prevalen\u00e7a de cadascun d\u2019aquests trastorns entre l\u2019alumnat, que a grans trets coincideix amb les prevalences de cadascuna d\u2019aquestes categories que s\u2019han trobat en altres estudis internacional. I tamb\u00e9 descriu el biaix de g\u00e8nere i social que hi ha en la detecci\u00f3. D\u2019acord amb els investigadors, les dones estan infradetectades, i ho estan tamb\u00e9 els alumnes en general que viuen en el medi rural, els que pertanyen a una \u00e8tnia no blanca, els que provenen de fam\u00edlies amb pocs recursos i els que provenen de fam\u00edlies amb un baix nivell educatiu. D\u2019altra banda, la detecci\u00f3 s\u2019apropa m\u00e9s a la prevalen\u00e7a real en els centres privats que en els p\u00fablics.<\/p>\n Amb tot, cal recordar que l’estudi (que forma part d’un estudi m\u00e9s gran, encara en marxa, sobre salut mental i escola) treballa amb dades que comprenen el per\u00edode 2011-2018, i que en l’\u00faltim any el Departament d’Educaci\u00f3 ha anunciat diverses mesures per millorar la detecci\u00f3<\/a> de problemes d’aprenentatge dels infants abans de la seva entrada en el sistema educatiu. En l’\u00faltim informe del S\u00edndic de Greuges<\/a> sobre l’evoluci\u00f3 del Pacte contra la Segregaci\u00f3 Escolar tamb\u00e9 es posava l’\u00e8mfasi en la necessitat de millorar aquests m\u00e8todes de detecci\u00f3.<\/p>\n Al respecte, l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Disl\u00e8xia (ACD) demana una metodologia de detecci\u00f3 primerenca dels trastorns d\u2019aprenentatge. Segons explica la seva directora, Neus Buis\u00e1n, en aquest estudi queda clar que la prevalen\u00e7a dels desordres espec\u00edfics de l\u2019aprenentatge (categoria que inclou la disl\u00e8xia) \u00e9s del 10%, \u201cper\u00f2 la informaci\u00f3 que hem rebut del Consell superior d\u2019Avaluaci\u00f3 del Sistema Educatiu referent a l\u2019alumnat amb dificultats d\u2019aprenentatge a les proves de compet\u00e8ncies b\u00e0siques del curs 2020-21 \u00e9s d\u2019un 3,4% a 6\u00e8 de prim\u00e0ria i un 2,9% a 4t d\u2019ESO, i per tant \u00e9s evident que la detecci\u00f3 i cribratge dels alumnes amb dificultats a les escoles de Catalunya est\u00e0 lluny de ser efica\u00e7\u201d.<\/p>\nAssociaci\u00f3 Catalana de Disl\u00e8xia<\/h3>\n