{"id":30007,"date":"2022-04-29T06:20:11","date_gmt":"2022-04-29T04:20:11","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=30007"},"modified":"2022-04-29T06:20:11","modified_gmt":"2022-04-29T04:20:11","slug":"els-bens-comuns-i-la-seva-governanca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/04\/29\/els-bens-comuns-i-la-seva-governanca\/","title":{"rendered":"Els b\u00e9ns comuns i la seva governan\u00e7a"},"content":{"rendered":"

Parlem dels \u00abb\u00e9ns comuns\u00bb, que \u00e9s un concepte reconegut com a categoria jur\u00eddica en la hist\u00f2ria, ja almenys, des de 1215 en la Carta Magna a Anglaterra, on es reconeixien les garanties de les persones que no tenien propietats privades sobre els b\u00e9ns comuns. La Carta, juntament amb la Carta dels Boscos, proclamava l’acc\u00e9s lliure als boscos i l’\u00fas dels bens comuns: L’aigua, la llenya (energia) i fusta per construcci\u00f3, i els animals, camins i pastures. I vegis tamb\u00e9 a Elionor Ostrom<\/a>.<\/p>\n

A Catalunya, David Algarra tamb\u00e9 ens explica la categoria jur\u00eddica i realitat social del \u00abCom\u00fa\u00bb i descriu els boscos prove\u00efdors de fusta per construcci\u00f3 i com energia, les garrigues, pastures i camis ramaders, l’aigua per rec, molins i sistemes hidr\u00e0ulics, aix\u00ed com la pesca, les plantes medicinals i altres… Tot aix\u00f2 amb la governan\u00e7a directa de les poblacions locals. De fet, aquest model social el trobem en la hist\u00f2ria de la civilitzaci\u00f3 de manera natural en les tribus i col\u00b7lectius humans.<\/p>\n

Tot aquest model social va anar desapareixent amb l’aparici\u00f3 de la burgesia, que defensava la idea capitalista del \u00abmercat\u00bb i la propietat privada de tots aquests b\u00e9ns comuns. Comen\u00e7aren per a expropiar aquests b\u00e9ns als pobles colonitzats i seguiren a casa nostra. Amb el vot pol\u00edtic en els parlaments, nom\u00e9s dels rics i dels homes, apareixien i convertien els Estats com a garantia pol\u00edtica i jur\u00eddica de la propietat privada.<\/p>\n

A mitjans del segle XIX, tamb\u00e9 a Anglaterra, la privatitzaci\u00f3 de la terra (dels que no la tenien en propietat) i altres b\u00e9ns comunals va fer emigrar a molta poblaci\u00f3 a les grans ciutats, que va servir com a m\u00e0 d’obra barata a la ind\u00fastria emergent. Amb aix\u00f2 apareixien ja les organitzacions i els moviments socials de finals del XIX: el sufragi universal i els moviments pol\u00edtics; socialistes, anarquistes i comunistes. Apareixen el binomi Mercat \u2013 Estat, un com exponent del capitalisme lliberal i l’altre, per fer front a la creixent din\u00e0mica pol\u00edtica i reivindicativa de les classes m\u00e9s populars. L’Estat com a regulador del mercat, amb la creaci\u00f3 de l’estat del benestar. Amb el temps, aquest binomi ha demostrat la impossibilitat de l’Estat enfront dels interessos del capital (mercat), i m\u00e9s amb l’enfonsament del comunisme d’estat, que per alguns va significar el fi de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

A partir de mitjans del segle XX, apareix la darrera fase d’aquest proc\u00e9s de concentraci\u00f3 de capital i es produeix la p\u00e8rdua de compet\u00e8ncies dels Estats amb l’aparici\u00f3 de l’anomenat neoliberalisme i la globalitzaci\u00f3, que comporta la privatitzaci\u00f3 dels b\u00e9ns i serveis de l’Estat de Benestar aconseguits: la sanitat, l’educaci\u00f3, l’energia, els transports, l’aigua, les telecomunicacions, l’atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia i molts mitjans de comunicaci\u00f3 (directament o indirectament).<\/p>\n

Cada cop m\u00e9s, a partir del segle XXI, es va demostrant que l’hegemonia del sistema del capitalisme \u2013 mercat ha arribat al seu l\u00edmit d’injust\u00edcia i manca d’equitat. El creixent canvi clim\u00e0tic, que posa l\u00edmits a l’exist\u00e8ncia de molts \u00e9ssers vius (entre ells els humans) al planeta, junt amb les pand\u00e8mies i altres riscos globals, les guerres per interessos del mercat, disfressades de reivindicacions pol\u00edtiques, econ\u00f2miques, ideol\u00f2giques o religioses, el desmuntatge creixent i progressiu de les restes de l’estat de benestar, obtingut per les lluites populars, el deteriorament incl\u00fas de la democr\u00e0cia formal amb l’aparici\u00f3 altre cop de totalitarismes, populismes i dictadures, p\u00e8rdua de drets i llibertats, aprofundiment de les privatitzacions i deteriorament (retallades) dels serveis p\u00fablics. Podr\u00edem dir que ara, amb la guerra entre estats a Europa, estem vivint la fi de la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

Tot aix\u00f2, juntament tamb\u00e9 amb el deteriorament dels serveis de l’Estat (administracions p\u00fabliques) consentit i buscat pels altres interessos, com la creixent burocratitzaci\u00f3 de l’administraci\u00f3 p\u00fablica (i dels sindicats), el corporativisme, la corrupci\u00f3, el clientelisme, les portes girat\u00f2ries i el deteriorament de la democr\u00e0cia.<\/p>\n

Ara, molta gent conscient d’aquesta situaci\u00f3 diu: \u00abNo podem salvar el m\u00f3n ni salvar-nos nosaltres fent les mateixes coses que ens han portat fins aqu\u00ed\u00bb. Cal canviar radicalment, entre un model que s’acaba i un model per construir. Apareixen els monstres, les pors, els radicalismes, populismes i interessos disfressats i mentides dels de sempre, els que encara tenen el poder (econ\u00f2mic i pol\u00edtic), per\u00f2 hi ha alguns camins per explorar i recuperar els b\u00e9ns comuns i la seva millor governan\u00e7a.<\/p>\n

Pensar i fomentar els lligams socials, la solidaritat enfront de l’individualisme, dessacralitzar la propietat privada dels b\u00e9ns comuns i dels bens de producci\u00f3 i construir la governan\u00e7a de la comunitat, la democr\u00e0cia directa (el municipalisme pot ser una bona via), de base, per decidir i gestionar b\u00e9, superant l’individualisme, el corporativisme, la burocr\u00e0cia, la corrupci\u00f3 i l’apropiaci\u00f3 dels b\u00e9ns i interessos comuns.<\/p>\n

La comunitat (a tots els nivells territorials) \u00e9s la que ha de decidir qu\u00e8 cal produir i com cal fer-ho (vegis aqu\u00ed, el turisme massiu, els grans esdeveniments, l’agricultura i ramaderia industrial, la p\u00e8rdua de territori i de biodiversitat amb ra\u00f3 dels interessos econ\u00f2mics d’uns pocs, etc.), amb respecte a la salut i a la vida en el planeta. La comunitat ha de decidir quins serveis cal tenir garantits, amb qualitat, desmitificar el concepte de creixement econ\u00f2mic i social basat en el PIB, que no \u00e9s sostenible ni saludable, i escollir un creixement en plenitud humana: en coneixements, cultura, salut, educaci\u00f3, cures, igualtat, solidaritat i equitat (valors republicans, per cert).<\/p>\n

Creure en el principi que \u00e9s m\u00e9s important el ser (amb solidaritat) que el tenir. Tenir tothom assegurats els suficients recursos per poder dur a terme el projecte personal i social de vida en com\u00fa (definici\u00f3 de Salut).<\/p>\n

El primer, en aquest moment, \u00e9s recuperar l’esperan\u00e7a i la confian\u00e7a en nosaltres mateixos. Si no ens hi posem nosaltres, qui ho far\u00e0? Segurament el cam\u00ed continuar\u00e0 sent llarg i dif\u00edcil, per\u00f2 ser\u00e0 apassionant. Un cop m\u00e9s, els que ens han precedit en aquesta lluita i els que venen al darrere, s’ho mereixen i ho necessiten.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies:<\/strong> <\/em><\/p>\n