D’acord amb un informe de l’Organitzaci\u00f3 de Nacions Unides per a l’Alimentaci\u00f3 i l’Agricultura (FAO<\/a>), el 75% de les patologies infeccioses s\u00f3n d’origen animal. Aquests virus, bacteris, par\u00e0sits i fongs ocasionen problemes tant lleus com greus i fins i tot poden arribar a provocar la mort. A m\u00e9s, es propaguen mitjan\u00e7ant el contacte directe o mitjan\u00e7ant els aliments, l’aigua o el medi ambient.<\/p>\n Les malalties zoon\u00f2tiques, de les quals ja hi ha identificades m\u00e9s de 200 tipus, van en augment i es propaguen m\u00e9s i m\u00e9s r\u00e0pid.<\/p><\/blockquote>\n Ja hi ha identificades m\u00e9s de 200 malalties zoon\u00f2tiques<\/a>, que augmenten i es propaguen m\u00e9s i m\u00e9s r\u00e0pid. Afortunadament, algunes es poden prevenir \u00edntegrament mitjan\u00e7ant m\u00e8todes com la vacunaci\u00f3.<\/p>\n Al llarg de la hist\u00f2ria, aquestes patologies infeccioses han influ\u00eft a l’\u00e9sser hum\u00e0 i tot sembla indicar que ho continuaran fent a escala planet\u00e0ria. Les primeres civilitzacions de l’Orient Mitj\u00e0, com ara Egipte i Mesopot\u00e0mia, ja documentaven l’exist\u00e8ncia de la r\u00e0bia<\/a>. Aquesta antiqu\u00edssima malaltia zoon\u00f2tica \u00e9s causada per un virus de la fam\u00edlia Rhabdoviridae<\/em> i es propaga a trav\u00e9s de mossegades o esgarrapades per un animal infectat.<\/p>\n La forma m\u00e9s efica\u00e7 de combatre-la \u00e9s la vacunaci\u00f3 dels gossos dom\u00e8stics, ja que s\u00f3n els principals responsables de la propagaci\u00f3. Actualment, la r\u00e0bia es concentra en poblacions pobres i vulnerables d’\u00c0sia i \u00c0frica.<\/p>\n Al llarg de la hist\u00f2ria, les zoonosis han influ\u00eft a l’\u00e9sser hum\u00e0 i tot sembla indicar que ho continuaran fent a escala planet\u00e0ria.<\/p><\/blockquote>\n Molt m\u00e9s letal va ser la pesta negra<\/a>, que va causar la mort a 50 milions de persones i va generar una gran alarma entre la poblaci\u00f3 del segle XIV. La causant d’aquesta coneguda massacre va ser el bacteri Yersinia pestis<\/em>, que habita en petits mam\u00edfers i en les puces que els parasiten.<\/p>\n La seva r\u00e0pida propagaci\u00f3 va venir motivada pel contacte freq\u00fcent amb rates i puces i les prec\u00e0ries condicions de vida que es donaven a l’Edat Mitjana. Avui, la pesta segueix afectant gaireb\u00e9 3.000 persones a tot el m\u00f3n i es considera end\u00e8mica a diversos pa\u00efsos com Madagascar, Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo i Per\u00fa.<\/p>\n El 1986, es van detectar els primers casos d’encefalopatia espongiforme bovina (EEB<\/a>) al Regne Unit. La ‘malaltia de les vaques boges’ consisteix en l’acumulaci\u00f3 de la prote\u00efna prion al teixit nervi\u00f3s i es transmet consumint carn contaminada.<\/p>\n Segons l’Organitzaci\u00f3 Mundial de Sanitat Animal (OIE<\/a>), el risc d’infecci\u00f3 es produeix quan l’aliment est\u00e0 contaminat per material org\u00e0nic derivat d’altres herb\u00edvors. Despr\u00e9s d’obtenir dades concloents i identificar les causes de l’EEB, es va deixar d’alimentar les vaques amb el pinso que va originar aquest episodi zoon\u00f2tic.<\/p>\n A punt d’entrar al nou mil\u00b7lenni, el 1997, vam con\u00e8ixer la grip avi\u00e0ria<\/a>. Aquesta nova patologia d’origen animal \u00e9s provocada per subtipus del virus Influenza A<\/em> que afecten les aus, encara que alguns dels seus ceps poden infectar puntualment els humans i altres mam\u00edfers.<\/p>\n Des de finals del 2019, la humanitat conviu amb un nou virus, el SARS-CoV-2, que ha suposat la primera gran pand\u00e8mia del segle XXI.<\/p><\/blockquote>\n Del 2004 al 2006 el virus es va propagar entre les aus de corral d’\u00c0sia a Europa i l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS<\/a>) va advertir que la grip avi\u00e0ria tenia potencial per convertir-se en una pand\u00e8mia. Si b\u00e9 encara no hi ha una mutaci\u00f3 del virus que faciliti la transmissi\u00f3 entre les persones, segueixen apareixent not\u00edcies de contagis en humans a trav\u00e9s de ceps nous<\/a>.<\/p>\n Des de finals del 2019, la humanitat conviu amb un nou virus, el SARS-CoV-2, que ha suposat la primera gran pand\u00e8mia del segle XXI. M\u00e9s de dos anys despr\u00e9s del primer brot, se segueix investigant quin animal va ser el responsable que aquest virus salt\u00e9s a humans i si hi va haver un transmissor intermedi. El principal sospit\u00f3s fins ara? El ratpenat.<\/p>\n A aix\u00f2 cal sumar-hi, el 2022, el brot del virus de la verola del mico (monkeypox<\/em><\/a>). Tot i que no \u00e9s la primera vegada que surt d’\u00c0frica, ara ha arribat a diversos pa\u00efsos d’Europa. Afecta la poblaci\u00f3 general i es transmet en qualsevol context que impliqui un contacte estret, no necess\u00e0riament per via sexual<\/a>. Ja s’ha aconseguit la seq\u00fcenciaci\u00f3 completa<\/a>.<\/p>\n Les malalties zoon\u00f2tiques no s\u00f3n fruit de la casualitat, sin\u00f3 que darrere de la seva proliferaci\u00f3 coincideixen nombrosos factors<\/a>, que influeixen tant als agents pat\u00f2gens (g\u00e8rmens) com als seus hostes (humans i animals).<\/p>\n Els canvis o mutacions que pateixen tots dos per adaptar-se a l’entorn es coneixen com a factors biol\u00f2gics. En general, com m\u00e9s simple \u00e9s un organisme, m\u00e9s r\u00e0pidament canvia i d\u00f3na lloc a diverses variants d’una mateixa esp\u00e8cie. Cosa que estem veient de prop amb el SARS-CoV-2.<\/p>\n Els factors f\u00edsics, com ara el clima o la meteorologia, determinen la superviv\u00e8ncia (o multiplicaci\u00f3, si la posseeix) del patogen fora de l’hospedador original. \u00c9s a dir, que aquests elements brinden a virus, bacteris, par\u00e0sits i fongs diverses oportunitats perqu\u00e8 puguin transmetre’s a altres esp\u00e8cies.<\/p>\n Seria un error parlar d’un llistat d’animals que cal vigilar perqu\u00e8 aquestes situacions s\u00f3n imprevisibles. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que la interacci\u00f3 amb animals \u00e9s cada vegada m\u00e9s intensa, tant a escala dom\u00e8stica, com al m\u00f3n salvatge.<\/p><\/blockquote>\n L’alteraci\u00f3 als ecosistemes s’inclou dins dels factors ecol\u00f2gics, entre els quals tamb\u00e9 figuren la desforestaci\u00f3, els desastres naturals o l’agricultura intensiva. Elisa P\u00e9rez, vir\u00f2loga veterin\u00e0ria al Centre de Recerca en Sanitat Animal (INIA-CSIC<\/a>), explica que \u201cla p\u00e8rdua de biodiversitat afecta greument l’equilibri dels ecosistemes. Els sistemes depredador-presa es veuen alterats, algunes esp\u00e8cies pateixen la manca d’aliments i de refugi, etc. Tot aix\u00f2 debilita el sistema immunitari dels animals i augmenta el risc que apareguin nous virus o variants\u201d.<\/p>\n L’expert en estudis ecoepidemiol\u00f2gics i professor de la Universitat de Barcelona (UB<\/a>), Jordi Serra, afegeix: \u201cEns hem dedicat principalment a combatre la p\u00e8rdua de biodiversitat m\u00e9s visible i immediata com els incendis o la desforestaci\u00f3. El problema \u00e9s que ens oblidem que les din\u00e0miques entre microorganismes tamb\u00e9 canvien. Aquestes alteracions no s\u00f3n immediates i s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils de percebre, per\u00f2 tamb\u00e9 tenen un paper important en els episodis de zoonosi\u201d.<\/p>\n Les migracions humanes, per exemple, s’han associat hist\u00f2ricament amb l’aparici\u00f3 i la difusi\u00f3 de noves patologies. Aquest fenomen s’ha agreujat amb els viatges amb avi\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n Aquest fenomen s’ha agreujat amb els viatges amb avi\u00f3, permetent que agents infecciosos puguin arribar a qualsevol part del m\u00f3n en 24 hores. Ha estat el cas de virus com l’Ebola o el del Nil Occidental.<\/p>\n Ricard Par\u00e9s, president del Consell del Col\u00b7legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (CCVC<\/a>), ho il\u00b7lustra amb la situaci\u00f3 a Ucra\u00efna: \u201cAll\u00e0 encara hi ha animals salvatges amb r\u00e0bia que poden transmetre-la. Quan se’ls ha proporcionat ajuda humanit\u00e0ria a aquestes persones, que \u00e9s el m\u00e9s primordial, cal veure si porten mascotes amb ells. Aquestes podrien reintroduir malalties ja controlades en territoris on no \u00e9s obligat\u00f2ria la vacunaci\u00f3\u201d.<\/p>\n D’altra banda, l’explotaci\u00f3 intensiva, ja sigui agr\u00edcola, ramadera o pisc\u00edcola, tamb\u00e9 \u00e9s un altre element que cal tenir en compte. Al m\u00f3n actual s’exploten tant animals locals com esp\u00e8cies noves o ex\u00f2tiques. En aquest sentit, destaquen els mercats humits<\/a>, brous de cultiu idonis perqu\u00e8 sorgeixin patologies com la grip avi\u00e0ria i la Covid-19.<\/p>\n Aleshores caldria identificar i vigilar una s\u00e8rie d’animals potencialment perillosos per a la nostra salut? \u201cSeria un error -comenta Par\u00e9s-, ja que aquestes situacions s\u00f3n imprevisibles. A escala dom\u00e8stica s’obre el ventall del que es considera una mascota. Els porcs vietnamites o r\u00e8ptils com iguanes o tortugues en s\u00f3n un bon exemple. D’altra banda, al m\u00f3n salvatge tamb\u00e9 hi ha m\u00e9s interacci\u00f3 a trav\u00e9s d’activitats tur\u00edstiques, com els safaris a l’\u00c0frica. No cal generar alarma, simplement s\u00f3n factors que cal tenir en compte\u201d.<\/p>\n El comer\u00e7 al voltant dels animals ex\u00f2tics, ja sigui legal o il\u00b7legal, influeix tamb\u00e9 en els episodis de zoonosi.<\/p><\/blockquote>\n El comer\u00e7 al voltant dels animals ex\u00f2tics, ja sigui legal o il\u00b7legal, influeix tamb\u00e9 en els episodis de zoonosi. En traslladar-los a llocs diferents del seu h\u00e0bitat, sovint a milers de quil\u00f2metres, les malalties infeccioses que podrien patir hi viatgen.<\/p>\n \u00c9s el que va passar el 2003 amb el primer brot de verola del mico que es va registrar fora de l’\u00c0frica, als EUA<\/a>. Les persones que van contraure la infecci\u00f3 van ser contagiades per les seves mascotes, uns gossets de les praderies. Aquests rosegadors, a la botiga d’animals, van estar en contacte amb uns mam\u00edfers procedents de Ghana, que els van transmetre el virus.<\/p>\n Atesa la gran quantitat de factors que influeixen en l’aparici\u00f3 i la propagaci\u00f3 de les zoonosis, no resulta estrany que els intents per protegir la nostra salut siguin cada vegada m\u00e9s multidisciplinaris i col\u00b7laboratius. En aquest sentit, els darrers anys ha cobrat for\u00e7a el concepte One Health<\/em><\/a>, que reconeix que la salut de les persones est\u00e0 estretament relacionada amb la d’animals, plantes i medi ambient. Cal que els professionals d’aquestes \u00e0rees i d’altres es comuniquin i col\u00b7laborin per afrontar noves amenaces.<\/p>\n Cal enfortir els sistemes sanitaris, sobretot a nivell primari. Com que la pand\u00e8mia ens va demostrar, un problema de salut en un rac\u00f3 allunyat del planeta \u00e9s un problema comunitari.<\/p><\/blockquote>\n Adelaida Sarukhan, redactora cient\u00edfica sobre virus emergents a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal<\/a>), explica que la salut s’ha de concebre a escala global, i no nom\u00e9s des del global north<\/em> (nord global, en espanyol) com fins ara.<\/p>\n \u201cPer construir una salut global cal col\u00b7laborar per generar i compartir dades de qualitat. \u00c9s essencial que es dediquin els recursos adequats per ajudar els pa\u00efsos de renda mitjana i baixa a produir i analitzar aquestes dades. L’altra pedra angular -prossegueix Sarukhan- \u00e9s enfortir els sistemes de salut, sobretot els primaris. La pand\u00e8mia ens va demostrar que un problema de salut en un rac\u00f3 del planeta \u00e9s un problema comunitari\u201d.<\/p>\n El treball conjunt pot ajudar a predir el risc d’infecci\u00f3 humana. Sarukhan comenta que l’acci\u00f3 m\u00e9s important per identificar un brot zoon\u00f2tic i evitar epid\u00e8mies o pand\u00e8mies \u00e9s la vigil\u00e0ncia.<\/p>\n \u201cEs pensa que hi ha uns 300.000 virus desconeguts, nom\u00e9s en mam\u00edfers, susceptibles de saltar l’hum\u00e0. Identificar-los i investigar-los pot costar entre mil i cinc mil milions de d\u00f2lars, que no \u00e9s comparat amb el cost hum\u00e0, social i econ\u00f2mic d’una pand\u00e8mia\u201d, afegeix.<\/p>\n Hi ha uns 300.000 virus desconeguts, nom\u00e9s en mam\u00edfers, susceptibles de saltar l’hum\u00e0. L’acci\u00f3 m\u00e9s important per identificar un brot zoon\u00f2tic i evitar epid\u00e8mies o pand\u00e8mies \u00e9s la vigil\u00e0ncia.<\/p><\/blockquote>\n \u201cEls ciutadans podem ajudar amb coses molt simples: no donant menjar a animals silvestres, com els porcs senglars, que poden ser portadors de l’hepatitis E.; o evitant deixar escombraries fora dels contenidors, ja que aix\u00f2 els atrau. Per impedir la proliferaci\u00f3 de mosquits, que poden ser transmissors, cal procurar no tenir recipients amb aigua a casa. I, finalment, per\u00f2 no menys important, rentar-se les mans\u201d, sost\u00e9 Jordi Serra, investigador d’IRBio<\/a>.<\/p>\n Quan les poblacions humanes creixen i s’expandeixen, les persones augmenten el contacte amb animals i malalties noves. \u201cNecessitem ciutadans informats i conscients que les seves accions di\u00e0ries tenen un impacte sobre la naturalesa i la salut\u201d, conclou Elisa P\u00e9rez.<\/p>\nHi havia una vegada\u2026les zoonosis<\/h3>\n
A qu\u00e8 \u00e9s deguda la proliferaci\u00f3 d’aquestes malalties?<\/h3>\n
![\"bosque](\"https:\/\/d7lju56vlbdri.cloudfront.net\/var\/ezwebin_site\/storage\/images\/_aliases\/img_1col\/media\/images\/wood-gd03e422a2_1920\/9581014-1-esl-MX\/wood-gd03e422a2_1920.jpg\")
Situacions imprevisibles, vigil\u00e0ncia requerida<\/h3>\n
One Health<\/em>: la salut dep\u00e8n de tot i de tots<\/h3>\n
La clau: la vigil\u00e0ncia<\/h3>\n