{"id":30634,"date":"2022-06-23T06:30:35","date_gmt":"2022-06-23T04:30:35","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=30634"},"modified":"2022-06-23T06:30:35","modified_gmt":"2022-06-23T04:30:35","slug":"sense-salut-global-no-hi-ha-salut-individual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/06\/23\/sense-salut-global-no-hi-ha-salut-individual\/","title":{"rendered":"Sense salut global no hi ha salut individual"},"content":{"rendered":"

Quan la ciutat xinesa de Wuhan explicava al m\u00f3n que una esp\u00e8cie de ratpenat havia infectat persones amb un virus que mata, s’estava passant un missatge molt m\u00e9s global: la salut \u00e9s un tot inseparable entre salut humana, salut animal i salut de l’ecosistema global planetari: terra, mar i l’aire i tota la vida que hi ha en les tres dimensions. Basant-se en aix\u00f2, l’any 2008, l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentaci\u00f3 (FAO), l’Organitzaci\u00f3 Mundial de Salut Animal (OIE) i el Fons de les Nacions Unides per a la Inf\u00e0ncia (UNICEF) van publicar els ‘Dotze principis de Manhattan<\/a>‘. S\u00f3n les conclusions d’una pr\u00e8via reuni\u00f3 a Nova York d’experts en diferents disciplines de tot el m\u00f3n, el pont a un m\u00e8tode hol\u00edstic (One world, onehealth<\/a><\/em>) per prevenir malalties en persones i animals que respecti la integritat dels ecosistemes en benefici de persones, animals i tota la biodiversitat.<\/p>\n

Aquesta estreta interdepend\u00e8ncia entre salut p\u00fablica, sanitat animal i estat dels ecosistemes ha batejat i ha estat fil argumental de les pon\u00e8ncies i participaci\u00f3 dels 250 assistents al congr\u00e9s nacional de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut P\u00fablica i Gesti\u00f3 Sanit\u00e0ria (SEMPSPGS), celebrat a la ciutat de Girona del 15 al 17 de juny amb el t\u00edtol One Health: Del desaf\u00edo a la vanguardia<\/em><\/a>.<\/p>\n

\u00abHem avan\u00e7at molt en medicina els darrers 50-70 anys. Sabem molt de patologies, qu\u00e8 les provoca i quines s\u00f3n eines terap\u00e8utiques, per\u00f2 ens hem centrat en la salut nom\u00e9s com a tractament de la malaltia i hem deixat de banda l’entorn\u00bb, explica la ponent del congr\u00e9s, presidenta de la Plataforma One Health<\/em> i degana de Veterin\u00e0ria de la UAB, Maite Mart\u00edn, que tamb\u00e9 presideix la confer\u00e8ncia de degans i deganes veterinaris de tot l’Estat.<\/p>\n

Mart\u00edn considera que \u00absom una societat que hem anat fent les coses entenent la salut com l’oposat a la malaltia i, per tant, hem fet abordatge centrat b\u00e0sicament en les patologies, on hem avan\u00e7at i millorat molt\u00edssim l’esperan\u00e7a de vida. Per\u00f2 el m\u00f3n ha canviat molt\u00edssim i ara l’entorn exerceix una gran pressi\u00f3 sobre la salut. En part per la degradaci\u00f3 dels ecosistemes i la p\u00e8rdua de biodiversitat a conseq\u00fc\u00e8ncia del model d’economia lineal en el que ens trobem, basat en l’extracci\u00f3 de recursos naturals que un cop transformats i utilitzats generen uns residus que s\u00f3n abocats al medi ambient. Tamb\u00e9 per la sobreconcentraci\u00f3 de gent en les grans ciutats i la p\u00e8rdua dels recursos ecosist\u00e8mics dels quals depenem, com ara per l’obtenci\u00f3 d’aigua. Avan\u00e7ar en tecnologia ha estat positiu, per\u00f2 ara ens cal trobar solucions per actuar sobre l’entorn i disminuir la pressi\u00f3. Si fem un abordatge patog\u00e8nic nom\u00e9s, no podrem. La pand\u00e8mia de la Covid ens ha ensenyat que no podem contemplar nom\u00e9s l’\u00e0mbit sanitari\u00bb.<\/p>\n

Per aix\u00f2, en ple context pand\u00e8mic va n\u00e9ixer la Plataforma One Health<\/em> (Una sola salut), amb la voluntat d’esdevenir connexi\u00f3 entre tots els \u00e0mbits que haurien de participar en l’abordatge integral de la salut. Establir sistemes de prevenci\u00f3 amb millor coordinaci\u00f3 de la salut animal i humana i la seguretat aliment\u00e0ria per crear mecanismes d’alerta preco\u00e7 \u00e9s un dels seus objectius. \u00ab\u00c9s un problema tan complex que necessites gent de totes les disciplines. I la millor soluci\u00f3 \u00e9s impossible perqu\u00e8 s’han de tenir en compte grans difer\u00e8ncies de recursos econ\u00f2mics, factors socials, culturals… S’ha de trobar la soluci\u00f3 m\u00e9s eficient\u00bb, precisa Maite Mart\u00edn. \u00abLa dificultat no \u00e9s entendre la definici\u00f3 d’una sola salut, sin\u00f3 portar-la a la pr\u00e0ctica. Declaracions a les cimeres del clima ja se’n fan, per\u00f2 qui les promou no t\u00e9 poder executiu sobre els pa\u00efsos. Malgrat els esfor\u00e7os perqu\u00e8 els governs ho implementin, els compromisos no s\u00f3n vinculants i, si un pa\u00eds no redueix les emissions de carboni, per molt que s’hi hagi comprom\u00e8s, no t\u00e9 cap sanci\u00f3\u00bb, assenyala.<\/p>\n

Per assolir l’abordatge integral de la salut de tot el planeta i de qualsevol \u00e9sser que hi viu, serien necess\u00e0ries pol\u00edtiques en xarxa a trav\u00e9s d’una estrat\u00e8gia mundial, regional i local a tots els nivells.\u00a0\u00abLa verola del mico, per qu\u00e8 la tenim? Si hi ha pa\u00efsos end\u00e8mics d’aix\u00f2, per qu\u00e8 no s’ha erradicat? Si els altres pa\u00efsos hagu\u00e9ssim ajudat, no hi hauria malalties tropicals desateses\u00bb, puntualitza la degana de Veterin\u00e0ria de la UAB. \u00abI per qu\u00e8 ens fa por ara tot aix\u00f2? El canvi clim\u00e0tic, la desforestaci\u00f3, tot el que varia el planeta fa que es desplacin els vectors, i les malalties ens arriben a nosaltres\u00bb, afegeix.<\/p>\n

Equips multidisciplinaris<\/h3>\n

Treballar tots a l’una i ben coordinats. Els ministeris d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Sanitat i Transici\u00f3 ecol\u00f2gica com a pilars-base -diu Mart\u00edn-, haurien de compondre els equips multidisciplinaris per a l’abordatge necessari. \u00abPer\u00f2 despr\u00e9s tamb\u00e9 Economia, per decidir on es destinen els pressupostos que fan falta; el ministeri de Recerca, per ampliar coneixement, i el ministeri d’Educaci\u00f3, fonamental. Per aconseguir el comprom\u00eds de la societat, has de formar i educar b\u00e9, perqu\u00e8 dos cartells al carrer no fan una campanya de sensibilitzaci\u00f3\u00bb, diu.<\/p>\n

La gesti\u00f3 dels pl\u00e0stics i com arriben a l’organisme hum\u00e0 a trav\u00e9s del consum de peix, o el perill de la desaparici\u00f3 de la tortuga marina, un dels depredadors principals de les meduses, i la conseg\u00fcent amena\u00e7a per a les persones i els negocis tur\u00edstics de la invasi\u00f3 a les platges d’aquests invertebrats s\u00f3n nom\u00e9s dos exemples que demostren que una petita pertorbaci\u00f3 en un dels elements que formen part de la complexa xarxa d’interaccions que conforma la vida en el nostre planeta repercuteix en multitud d’aspectes i de forma amplificada. En definitiva, com afirma Maite Mart\u00edn, \u00abno est\u00e0 passant res d’extraordinari, per\u00f2 est\u00e0 passant de manera amplificada. Tot \u00e9s complex, per\u00f2 l’ess\u00e8ncia \u00e9s senzilla. Jo entenc la vida al planeta com les fitxes del d\u00f2mino. Si en cau una, van caient les altres, i hi ha peces que ni tan sols sabem que hi s\u00f3n\u00bb.<\/p>\n

No est\u00e0 passant res d’extraordinari, per\u00f2 est\u00e0 passant de manera amplificada.<\/p><\/blockquote>\n

Aconseguir que el que necessita el medi ambient ho aprengui a garantir cada ciutad\u00e0 en la seva rutina di\u00e0ria seria l’\u00f2ptim per revertir la situaci\u00f3. Per\u00f2 pel que fa als governs, i segons explica la degana dels veterinaris, caldria tenir en compte la salut animal, \u00abtenim establerta una vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica animal, per\u00f2 les dades no s’interconnecten amb l’\u00e0mbit sanitari de les persones\u00bb, diu. I posa com a exemple la febre del Nil del 2020. \u00ab\u00c9s una malaltia d’aus migrat\u00f2ries que es transmet als cavalls i a les persones per la picada de mosquit. A Andalusia, en sanitat animal s’estaven comprovant brots en cavalls des de molt abans, ja se sabia que el virus estava al territori, per\u00f2 l’intercanvi d’informaci\u00f3 amb sanitat no est\u00e0 automatitzat. Tenim un sistema fragmentat, ‘en caixetes’, i aix\u00f2 \u00e9s un obstacle per assolir aquesta salut global planet\u00e0ria i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la salut de cadasc\u00fa\u00bb.<\/p>\n

En la trobada a Girona tamb\u00e9 es va exposar que els implants de femta considerats tan nous i revolucionaris en humans ja s’utilitzen des de fa anys amb \u00e8xit amb animals. Aix\u00f2 evidencia que compartir coneixements suposaria m\u00e9s dreceres beneficioses per a la salut.<\/p>\n

La plataforma One Health<\/em> que presideix Maite Mart\u00edn compta amb m\u00e9s de 130 entitats i associacions de tot l’Estat inscrites. Hi ha bi\u00f2legs, ec\u00f2legs, veterinaris, metges, i moltes associacions d’infermeria, que es considera clau en aquest abordatge integral de la salut, perqu\u00e8 les infermeres s\u00f3n a tots els \u00e0mbits\u00bb. La plataforma ja ha comen\u00e7at a aportar les seves idees, per exemple, en el Pla Estrat\u00e8gic de Salut i Mediambient que el ministeri de Transici\u00f3 ecol\u00f2gica va portar a consulta p\u00fablica.\u00bbEl nostre objectiu fonamental \u00e9s tenir certa influ\u00e8ncia pol\u00edtica perqu\u00e8 es produeixi el tr\u00e0nsit per a la transversalitat de concebre de manera integral la salut de totes les parts implicades. Facilitar col\u00b7laboraci\u00f3 entre diferents disciplines i que aix\u00f2 esdevingui un element estructural dels nostres sistemes, posant la salut al centre de totes les pol\u00edtiques\u00bb, conclou la presidenta de la plataforma, protagonista de la pon\u00e8ncia \u00abRedimensionant el concepte de salut p\u00fablica\u00bb al congr\u00e9s de Girona.<\/p>\n

Reptes exposats<\/h3>\n

La desigualtat en l’acc\u00e9s a les vacunes en un m\u00f3n globalitzat per\u00f2 complex per les desigualtats no nom\u00e9s econ\u00f2miques, tamb\u00e9 culturals i socials va ser un dels temes tractats a la cita de la medicina preventiva a Girona. La presidenta del congr\u00e9s, Laura Gavald\u00e0, especialista en Medicina Preventiva i Salut P\u00fablica de l’Hospital Universitari de Bellvitge, explica que malgrat les inevitables refer\u00e8ncies a la pand\u00e8mia de la Covid, el congr\u00e9s no s’ha volgut centrar en ella. \u00abHem volgut fer entrar aire fresc i obrir l’esperan\u00e7a a canviar les coses\u00bb, afirma.<\/p>\n

S\u00ed que es va aprofitar per a recollir aprenentatges de la pand\u00e8mia. \u00abTrencar el paradigma sobre el mecanisme de transmissi\u00f3 de les malalties n’ha estat un\u00bb, precisa Gavald\u00e0. \u00abD’aquell gran p\u00e0nic per la possible transmissi\u00f3 del virus per les mans en superf\u00edcies, vam veure que s\u00ed \u00e9s important, per\u00f2 en un nivell secundari. El gran canvi ha estat evidenciar el paper principal dels aerosols en la transmissi\u00f3, aplicable a moltes malalties. Aix\u00f2 t\u00e9 implicacions enormes, per exemple en els canvis en el sistema de climatitzaci\u00f3 dels edificis, en l’estructura arquitect\u00f2nica, i tamb\u00e9 en canvis individuals, en el comportament de les persones. Si portar mascareta ens semblava estrany\u00edssim, ara sabem que quan estiguem refredats o amb s\u00edmptomes de certes malalties, haur\u00edem de ser suficientment responsables per posar-nos la mascareta per no contagiar\u00bb.<\/p>\n

Gavald\u00e0 tamb\u00e9 insisteix en la necessitat d’un enfocament col\u00b7lectiu i donar prioritat a la prevenci\u00f3 planificada. \u00abSi no es planifica, no hi ha prevenci\u00f3. Planificaci\u00f3 i prevenci\u00f3 han de ser a primera l\u00ednia, si volem evitar allaus de pacients als serveis sanitaris\u00bb. L’especialista reconeix un altre benefici de la pand\u00e8mia quant a la prevenci\u00f3. \u00abJo fa 25 anys que explico el que faig, i la pand\u00e8mia ha servit perqu\u00e8 s’entengui el que fem a nivell poblaci\u00f3 i societat. El seg\u00fcent pas \u00e9s veure la imperiosa necessitat d’apostar per aquesta especialitat\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00f2 passa, segons Gavald\u00e0, per repensar les actuals condicions de promoci\u00f3 i prestigi professional dels especialistes en Medicina Preventiva i Salut P\u00fablica, i tamb\u00e9 les retributives, aix\u00ed com el cost del coneixement sobre la nostra mat\u00e8ria de treball, que afecta directament el futur de la salut de tots, aix\u00ed com l’estalvi a llarg termini. \u00abAix\u00f2 involucra tota l’administraci\u00f3, l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, els hospitals i els municipis. Cal empoderar-los a tots i treballar conjuntament en la mateixa direcci\u00f3 sobre aquesta \u00fanica salut\u00bb, diu Laura Gavald\u00e0.<\/p>\n

Una novetat introdu\u00efda en aquest congr\u00e9s a Girona ha estat crear espais de controv\u00e8rsia perqu\u00e8 els professionals de diferents disciplines poguessin exposar i confrontar els seus punts de vista divergents. Un dels temes tractats va ser la pand\u00e8mia silenciosa dels microorganismes resistents als antibi\u00f2tics. Dubtes, controv\u00e8rsies sobre mesures que caldria aplicar van posar-se sobre la taula i, segons explica la presidenta del congr\u00e9s, \u00abtot el que s’hi va dir ser\u00e0 recollit pels diferents grups de treball de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut P\u00fablica i Gesti\u00f3 Sanit\u00e0ria per elaborar documents de consens i recomanacions\u00bb.<\/p>\n

Enfocaments col\u00b7laboratius<\/h3>\n

La prevenci\u00f3 en salut, en mans de tots, tamb\u00e9 s’ha vist reflectida en l’obertura del congr\u00e9s de Girona a altres disciplines, a banda de la preventivista. I la infermeria ha tingut tamb\u00e9 el seu reconeixement com a for\u00e7a clau en tot el sistema sanitari. \u00abA part de el vessant assistencial, les infermeres fem formaci\u00f3 per a la salut, recerca i investigaci\u00f3, i participem en projectes per a la vigil\u00e0ncia i la prevenci\u00f3 de les infeccions. Col\u00b7laborem en la realitzaci\u00f3 del treball de camp, en la detecci\u00f3 de les accions de millora a aplicar, i en les decisions per portar-les a terme\u00bb, puntualitza la infermera referent del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, Dolors Dom\u00e8nech. \u00abAra mateix al Trueta col\u00b7laborem en un estudi multic\u00e8ntric per a la prevenci\u00f3 de la infecci\u00f3 per cat\u00e8ter. Hem recollit dades per detectar les mesures a aplicar per reduir les taxes d’infecci\u00f3\u00bb, comenta.<\/p>\n

Com assistent al congr\u00e9s de Girona, de la trobada destaca la voluntat d’obertura de la societat cient\u00edfica de medicina preventiva a les infermeres i tamb\u00e9 als companys veterinaris i d’altres especialitats m\u00e8diques, amb la qual cosa s’han pogut establir vincles amb altres associacions. \u00abCompartir coneixements entre diferents col\u00b7lectius de professionals enriqueix tothom. I tamb\u00e9 \u00e9s essencial recuperar aquest enfocament hol\u00edstic de la salut, tan esmentat durant les jornades, i que hem pogut veure al llarg del temps en altres medicines, com ara la medicina tradicional xinesa, que no ha deixat mai de tenir aquesta visi\u00f3\u00bb.<\/p>\n

L’aposta de la SEMPSPGS per a visibilitzar les infermeres -subratlla tamb\u00e9 Dom\u00e8nech- ha perm\u00e8s que hi hagu\u00e9s una taula dedicada a la desinfecci\u00f3, esterilitzaci\u00f3 i seguretat del pacient, en la qual moderadora i ponents han estat infermers. \u00abTrobo important que les societats m\u00e8diques com la de Medicina Preventiva hagi pres la iniciativa de tenir en consideraci\u00f3 les infermeres, tant a l’hora d’organitzar com d’aportar coneixement en aquests tipus d’esdeveniments\u00bb, afirma. I el tercer punt remarcable, afegeix, ha estat \u00abposar de manifest la necessitat d’avan\u00e7ar cap a nous models de treball en equip, d’innovar en la seva organitzaci\u00f3 i, per qu\u00e8 no, que els equips multidisciplinaris tamb\u00e9 puguin ser liderats per infermeres, que som part essencial dels equips d’atenci\u00f3 en salut\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan la ciutat xinesa de Wuhan explicava al m\u00f3n que una esp\u00e8cie de ratpenat havia infectat persones amb un virus que mata, s’estava passant un missatge molt m\u00e9s global: la salut \u00e9s un tot inseparable entre salut humana, salut animal i salut de l’ecosistema global planetari: terra, mar i l’aire i tota la vida que […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":30644,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,7],"tags":[2412,2388,2413,368],"class_list":["post-30634","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-politica-i-gestio","tag-medicina-preventiva","tag-pandemies","tag-salut-global","tag-salut-publica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30634","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30634"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30634\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30634"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30634"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}