{"id":30684,"date":"2022-06-28T06:30:31","date_gmt":"2022-06-28T04:30:31","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=30684"},"modified":"2022-06-28T06:30:31","modified_gmt":"2022-06-28T04:30:31","slug":"estan-augmentant-les-infeccions-virals-o-nomes-les-detectem-mes-que-abans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/06\/28\/estan-augmentant-les-infeccions-virals-o-nomes-les-detectem-mes-que-abans\/","title":{"rendered":"Estan augmentant les infeccions virals o nom\u00e9s les detectem m\u00e9s que abans?"},"content":{"rendered":"

Sembla que la pand\u00e8mia ha provocat un comportament inusual d’alguns virus usuals. Especialment els de transmissi\u00f3 respirat\u00f2ria<\/a>.<\/p>\n

A la temporada 2020-2021 pr\u00e0cticament no hi va haver casos de grip. La temporada 2021-2022 va comen\u00e7ar amb registres baixos, per\u00f2, de forma ins\u00f2lita, s’ha anat estirant durant la primavera fins a pr\u00e0cticament arribar a l’estiu. Interessantment, sembla que un llinatge cl\u00e0ssic del virus de la grip (Influenza B Yamagata) ha desaparegut. O almenys no s’ha a\u00efllat els \u00faltims mesos.<\/p>\n

L’altre \u201cgran\u201d virus respiratori, el virus sincitial respiratori (VRS), va reduir notablement la seva incid\u00e8ncia el 2020 i el 2021. Per\u00f2 tamb\u00e9 ell ha mantingut comportaments estranys, amb brots a l’estiu i fora de la seva temporada habitual.<\/p>\n

Menys refredats, m\u00e9s tuberculosi i verola del mico<\/h3>\n

Els coronavirus estacionals, causants de quadres catarrals, tamb\u00e9 van reduir la seva pres\u00e8ncia aquests darrers anys. Els rinovirus, per\u00f2, causants del refredat com\u00fa, semblen haver-se mantingut estables o fins i tot han augmentat durant la pand\u00e8mia<\/a>. Una dada que suggereix que poden fer servir vies de transmissi\u00f3 diferents a altres virus respiratoris. Fins i tot podem conjecturar que s\u00f3n menys sensibles a les mesures de mitigaci\u00f3 i de dist\u00e0ncia social.<\/p>\n

En el cas de la tuberculosi (un bacil), a nivell mundial i despr\u00e9s d’una d\u00e8cada de descensos continus, les morts han augmentat fins a 1,5 milions<\/a>, fins i tot amb una reducci\u00f3 dels casos reportats. Tot i aix\u00f2, en alguns llocs, com l’Estat de Washington<\/a>, s’han reportat brots molt importants durant la pand\u00e8mia.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 dels virus respiratoris, aquest any ens han sorpr\u00e8s els adenovirus associats als brots d’hepatitis aguda infantil de causa desconeguda (sense que la causalitat estigui clarament establerta<\/a>). Afortunadament, al Regne Unit<\/a> i Europa els casos semblen anar remetent les \u00faltimes setmanes, sense tampoc una explicaci\u00f3 aparent per al descens.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Casos d’hepatitis aguda infantil de causa desconeguda al Regne Unit per setmana de presentaci\u00f3. UK Health Security Agency, 2022<\/figcaption><\/figure>\n

\u00d2bviament, tamb\u00e9 ens ha alarmat el virus de la verola del simi (monkeypox<\/em>). Amb m\u00faltiples brots fora de la seva \u00e0rea<\/a> end\u00e8mica a l’\u00c0frica Occidental i amb grups de poblaci\u00f3 i vies de transmissi\u00f3 aparentment poc usuals en aquest virus.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica dels casos confirmats de verola del simi a 15 de juny de 2022. European Centre for Disease Prevention and Control<\/figcaption><\/figure>\n

Qu\u00e8 ha canviat amb la pand\u00e8mia?<\/h3>\n

Els canvis en el comportament dels virus tenen diverses explicacions possibles. La primera, \u00f2bvia, \u00e9s que moltes de les mesures adoptades per mitigar la transmissi\u00f3 del SARS-CoV-2 tamb\u00e9 van dificultar la transmissi\u00f3 d’altres virus.<\/p>\n

Les mesures de dist\u00e0ncia social, mascaretes, prohibici\u00f3 d’esdeveniments multitudinaris, limitacions als viatges de lleure i treball (incloent-hi els intercontinentals), reducci\u00f3 d’aforaments i ventilaci\u00f3 d’espais interiors, rentat de mans i alguna altra semblen suficients per explicar la reducci\u00f3 d’infeccions de transmissi\u00f3 respirat\u00f2ria i per contacte en el per\u00edode pand\u00e8mic.<\/p>\n

Una altra explicaci\u00f3 -especulativa, i derivada de l’anterior- seria que els rivals microsc\u00f2pics del SARS-CoV-2 han evolucionat per millorar-ne l’adaptaci\u00f3 a la pressi\u00f3 selectiva causada per les mesures de mitigaci\u00f3. Evolutivament, s’anirien seleccionant ceps capa\u00e7os de competir millor amb el SARS-CoV-2.<\/p>\n

Sembla m\u00e9s plausible que la manca d’exposici\u00f3 recent a alguns virus ens hagi tornat m\u00e9s susceptibles quan abandonem les mesures de mitigaci\u00f3. O que la menor exposici\u00f3 ens dificulti desenvolupar millors respostes immunit\u00e0ries un cop infectats i vegem casos m\u00e9s greus de les mateixes viriasis. En aquest cas, no haurien canviat tant els virus com nosaltres.<\/p>\n

Una darrera explicaci\u00f3 seria, simplement, que els nostres sistemes de vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica (i els nostres mitjans de comunicaci\u00f3 i la nostra percepci\u00f3 subjectiva de riscos) s’han tornat hipersensibles a tot all\u00f2 que soni a virus. Si estem permanentment en actitud d’alerta, detectem m\u00e9s amenaces. Fins i tot interpretarem com a amenaces coses que abans no ens ho semblaven.<\/p>\n

Com m\u00e9s mires, m\u00e9s veus<\/h3>\n

La incid\u00e8ncia registrada de molts problemes de salut \u00e9s molt sensible al tipus i la intensitat de les activitats de detecci\u00f3. Parlem de biaix de vigil\u00e0ncia (surveillance bias<\/em><\/a>) quan aquests problemes de salut es busquen amb una intensitat diferent entre poblacions, en el temps, o segons l’entorn d’atenci\u00f3 i les caracter\u00edstiques del pacient.<\/p>\n

El \u201cbiaix de vigil\u00e0ncia\u201d ens fa trobar m\u00e9s casos quan no hi ha tants canvis reals en la incid\u00e8ncia com difer\u00e8ncies en la intensitat de la detecci\u00f3<\/a>: com m\u00e9s mires, m\u00e9s veus. El cas de la tuberculosi \u00e9s, possiblement, l’exemple invers: redu\u00efm la detecci\u00f3 durant la pand\u00e8mia i ara trobem els casos que hav\u00edem perdut.<\/p>\n

L’impacte d’aquest biaix ha estat discutit en altres crisis de salut p\u00fablica. Per exemple, despr\u00e9s de l’accident nuclear de Txern\u00f2bil es va detectar un increment de c\u00e0ncer de tiroide<\/a> a les \u00e0rees properes. Probablement era real per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s probable que la pr\u00f2pia recerca de c\u00e0ncers despr\u00e9s de l’accident sobreestim\u00e9s la mida de l’increment<\/a>.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha el cas dels increments en malaltia de Creutzfeldt-Jakob associats a la crisi de les vaques boges (encefalopatia espongiforme bovina) que podien ser explicats, en bona part, pel major nombre d’aut\u00f2psies<\/a> buscant aquesta malaltia en persones grans.<\/p>\n

Un parent proper del \u201cbiaix de vigil\u00e0ncia\u201d \u00e9s l’anomenat \u201cbiaix de comprovaci\u00f3\u201d (ascertainment bias<\/em>). Es produeix quan la detecci\u00f3 \u00e9s diferencial entre grups de poblaci\u00f3 perqu\u00e8 la seva exposici\u00f3 o risc \u00e9s diferent.<\/p>\n

Per exemple, \u00e9s m\u00e9s probable detectar casos de verola del mico entre homes que tenen sexe amb homes (MSM) que entre heterosexuals<\/a>. Simplement perqu\u00e8, davant dels mateixos s\u00edmptomes, uns acudiran m\u00e9s que altres als serveis sanitaris. I perqu\u00e8, addicionalment, els cl\u00ednics cercaran la malaltia m\u00e9s entre les persones MSM que entre les heterosexuals.<\/p>\n

La mateixa explicaci\u00f3 per a tots els virus?<\/h3>\n

\u00c9s possible que una \u00fanica causa de les comentades pr\u00e8viament no expliqui els aparents comportaments estranys de virus molt diferents i amb vies de transmissi\u00f3 diferents. En uns casos serem m\u00e9s susceptibles despr\u00e9s de dos anys sense exposici\u00f3. En altres, estarem sobredetectant. Fins i tot les dues coses alhora, en m\u00e9s o menys proporci\u00f3.<\/p>\n

Fins i tot \u00e9s possible que en algun dels exemples, com la verola del mico o l’hepatitis aguda infantil, estiguem detectant ara casos que feia temps que potser anys circulaven sota el radar dels nostres sistemes de vigil\u00e0ncia.<\/p>\n

I \u00e9s just en aquesta cistella, en la vigil\u00e0ncia, on ens toca posar els nostres esfor\u00e7os. M\u00e9s que intranquil\u00b7litzar-nos amb especulacions sobre la \u201csalut mental\u201d dels \u00e9ssers microsc\u00f2pics, refor\u00e7ar els nostres sistemes de vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica sembla la millor manera d’abordar el futur de la nostra relaci\u00f3 amb els virus. Un futur que, d’altra banda, amb el canvi clim\u00e0tic i la globalitzaci\u00f3, sembla incert i complicat.
\n\"The<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article publicat originalment a The Conversation<\/em><\/a>. Llegeix-lo en castell\u00e0 aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sembla que la pand\u00e8mia ha provocat un comportament inusual d’alguns virus usuals. Especialment els de transmissi\u00f3 respirat\u00f2ria. A la temporada 2020-2021 pr\u00e0cticament no hi va haver casos de grip. La temporada 2021-2022 va comen\u00e7ar amb registres baixos, per\u00f2, de forma ins\u00f2lita, s’ha anat estirant durant la primavera fins a pr\u00e0cticament arribar a l’estiu. Interessantment, sembla […]<\/p>\n","protected":false},"author":398,"featured_media":30691,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1108],"class_list":["post-30684","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-virus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30684","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/398"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30684"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30684\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30684"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30684"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30684"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}