{"id":30725,"date":"2022-06-30T06:20:29","date_gmt":"2022-06-30T04:20:29","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=30725"},"modified":"2022-06-30T06:20:29","modified_gmt":"2022-06-30T04:20:29","slug":"dibuixar-com-a-terapia-per-al-trauma-el-dol-i-la-culpa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/06\/30\/dibuixar-com-a-terapia-per-al-trauma-el-dol-i-la-culpa\/","title":{"rendered":"Dibuixar com a ter\u00e0pia per al trauma, el dol i la culpa"},"content":{"rendered":"

El divendres 10 de juny de 2022 es presentava a Barcelona la novel\u00b7la gr\u00e0fica Seguir dibujando (Dessiner encore, 2021; Ediciones Bang, 2022)<\/em><\/a><\/strong>. L’autora, Corinne Rey, coneguda com a Coco<\/a>, mostrava el seu treball reconeixent la import\u00e0ncia que ha tingut el desenvolupament d’aquesta obra com a part del tractament per a rehabilitar-se despr\u00e9s de l’experi\u00e8ncia traum\u00e0tica viscuda el 7 de gener de 2015, i del proc\u00e9s de dol posterior i, tamb\u00e9, del sentiment de culpa.<\/p>\n

Aquell fat\u00eddic dia, dos terroristes van assaltar la seu del setmanari d’humor Charlie Hebdo al centre de Par\u00eds, assassinant a dotze persones i deixant malferits a onze m\u00e9s. Coco va sortir il\u00b7lesa malgrat que va ser la primera a trobar-se als dos germans armats al carrer i va acompanyar-los obligada fins al pis on es trobaven les oficines (en primera inst\u00e0ncia els va portar a un pis diferent, per\u00f2 ella al\u00b7lega que va ser pels nervis i la por i que no es va adonar). Ella va ser la que va introduir el codi de l’alarma que va obrir la porta i la van apartar del cam\u00ed (es va amagar a sota d’una taula de l’entrada).<\/p>\n

\"\"<\/a>
Crear ‘Seguir dibujando’ ha ajudat a Corinne Rey a rehabilitar-se despr\u00e9s de l’experi\u00e8ncia traum\u00e0tica viscuda el 7 de gener de 2015 | ‘Seguir dibujando’, de Corinne Rey (Coco)<\/figcaption><\/figure>\n

Com tots els dimecres al mat\u00ed, la plana major del setmanari estava preparant el seg\u00fcent n\u00famero a la sala de reunions. Coco va voler marxar abans a casa per a recollir de la llar d’infants el seu nad\u00f3 de pocs mesos. L’atzar la va convertir en protagonista, per\u00f2, probablement, tamb\u00e9 li va salvar la vida. Entre les v\u00edctimes, el dibuixant i director de la publicaci\u00f3, St\u00e9phane Charbonnier (Charb), i els autors Bernard Verlhac (Tignous), Georges Wolinski (Wolinski), Jean Cabut (Cabu) i Phillippe Honor\u00e9 (Honor\u00e9). Tamb\u00e9 van perdre la vida l’economista Bernard Maris, el corrector Mustapha Ourad, la columnista Elsa Cayat, l’organitzador d’esdeveniments convidat a la reuni\u00f3 Michel Renaud, el conserge Fr\u00e9d\u00e9ric Boisseau i els policies Franck Brinsolaro i Ahmed Merabet. La trag\u00e8dia continuaria durant dos dies m\u00e9s a Par\u00eds, amb l’assassinat de cinc persones i diversos ferits, fins que es va aconseguir abatre als tres terroristes.<\/p>\n

Despr\u00e9s de les r\u00e0fegues amb les metralladores, a la sala de reunions de Charlie Hebdo van quedar malferits, alguns greument, els autors Fabrice Nicolino, Laurent Sourisseau (Riss, director de redacci\u00f3 en aquell moment i nou director de publicaci\u00f3 com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels fets), Philippe Lan\u00e7on i el responsable del web, en Simon Fieschi… I Coco va ser la primera a arribar i en atendre’ls un cop assegurada que ja havien marxat els terroristes. L’escena era absolutament desoladora.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Coco converteix l’obra en un viatge que fa comprendre al lector l’\u00fas terap\u00e8utic de l’acci\u00f3 de dibuixar per a poder continuar amb la seva vida | ‘Seguir dibujando’, de Corinne Rey (Coco)<\/figcaption><\/figure>\n

A la novel\u00b7la gr\u00e0fica Seguir dibujando<\/em>, Coco ens mostra la seva catarsi particular. Per una banda, com s’ha sentit per dins i els pensaments que l’han afligit i, per una altra banda, el relat del qual ha viscut des de llavors, convertint l’obra en un viatge que fa comprendre al lector la seva redempci\u00f3 i l’\u00fas terap\u00e8utic de l’acci\u00f3 de dibuixar per a poder continuar amb la seva vida. Els pensaments que la van aclaparar durant molt de temps feien refer\u00e8ncia al record dels fets i, sobretot, a la culpa de la seva actuaci\u00f3. Repetint cont\u00ednuament \u00abI si…?\u00bb<\/strong>, la mateixa autora ho expressa de la seg\u00fcent manera: \u00abEl temps es va aturar en aquella escala, en aquella por… els trets… el silenci de la mort… M’obsessionen les preguntes: I si hagu\u00e9s fet alguna cosa?… I si hagu\u00e9s demanat socors?… I si hagu\u00e9s intentat fugir?… I si els hagu\u00e9s empentat per les escales?… I si hagu\u00e9s pogut alertar als altres?… I si no hagu\u00e9s premut el maldit codi?… I si hagu\u00e9s intentat desarmar-los?… I si m’hagu\u00e9s defensat?… I si…?… I si…?…\u00bb.<\/strong><\/p>\n

Aquesta part emocional est\u00e0 representada en els dibuixos d’una forma inefable i on\u00edrica, abatuda com si estigu\u00e9s colpejada per les onades terribles a manera de records que es manifesten un cop i un altre (en un moment, afirma en una vinyeta \u00absi em busqueu, estic a l’abisme dels meus pensaments\u00bb<\/strong>), i de com el dibuix la va ajudar com a ter\u00e0pia en el proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3. Per al relat de la part de la seva vida real empra un estil m\u00e9s literal i descriptiu, comen\u00e7ant per les diferents ter\u00e0pies psicol\u00f2giques que va seguir i els seus efectes sobre ella (no totes van funcionar, com la ter\u00e0pia EMDR, Desensibilitzaci\u00f3 i Reprocessament per Moviments Oculars, per exemple). Tamb\u00e9 com es va alterar la seva vida quotidiana per estar obligada a viure i moure’s sempre acompanyada per la policia, amb tot el que suposa aix\u00f2 i la percepci\u00f3 sobre la seva llibertat, una llibertat per la qual tant havien lluitat des del setmanari.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Coco mostra com es va alterar la seva vida quotidiana pel fet d’estar obligada a viure i moure’s sempre acompanyada per la policia | ‘Seguir dibujando’, de Corinne Rey (Coco)<\/figcaption><\/figure>\n

A la novel\u00b7la gr\u00e0fica, l’autora reflexiona sobre la llibertat d’expressi\u00f3 en general i la llibertat de premsa en particular, i descriu els diferents esdeveniments que es van succeir des de l’atemptat a Dinamarca el 2 de novembre de 2004 i la posterior publicaci\u00f3 de les caricatures de Mahoma en un diari dan\u00e8s, i que ja li havia provocat un judici a Charlie Hebdo pocs anys abans de l’atemptat, per reproduir les caricatures. Veure com, despr\u00e9s de l’atemptat, el clam en qu\u00e8 es va convertir l’expressi\u00f3 \u00abJe suis Charlie\u00bb (\u00abJo soc Charlie\u00bb)<\/strong> per part de tota la societat francesa, era acompanyada per alguns amb un \u00abper\u00f2\u00bb<\/strong>: \u00abper\u00f2 no cal fer caricatures de Mahoma\u00bb o \u00abno cal posar m\u00e9s llenya al foc\u00bb, entre d’altres. Imprescindible veure aquesta singladura des dels ulls d’una supervivent i, a la vegada, una autora que opina amb els seus dibuixos amb total llibertat.<\/p>\n

Charlie Hebdo va n\u00e9ixer per a analitzar l’actualitat i riure’s d’ella. I calia fer-ho de forma clara i contundent. Coco va arribar a Charlie Hebdo el 2009 i va aprendre dels seus reconeguts companys la import\u00e0ncia de la vinyeta de premsa, que ha de ser sint\u00e8tica, impactant i vehicular una idea contundent. En paraules de l’autora: cal \u00abdibuixar a la gent, els paisatges, les perspectives. Caricaturitzar. Sintetitzar el tra\u00e7. Optar per la llegibilitat. Compondre. Explicar. Escriure. Trobar la idea, la f\u00f3rmula que ho faci esclatar, que doni just en el clau. Que no sigui redundant amb el dibuix. Atrevir-se, sense pietat. Sorprendre el lector. Fer-lo riure, reaccionar. Portar-lo a on no s’ho esperi\u00bb<\/strong>. I, afegeix, tenir sempre present la seg\u00fcent frase: \u00abUna bona vinyeta \u00e9s com un cop de puny!\u00bb<\/strong>, exclamaci\u00f3 que li deia Fran\u00e7ois Cavanna, escriptor i periodista, que va fundar la revista Charlie Hebdo el 1992.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La levedad, de Catherine Meurisse<\/figcaption><\/figure>\n

\u00abHi ha alguna cosa insuportable a la bellesa\u00bb, diu Coco en un moment de la seva obra. I, precisament, la bellesa va ser fonamental en el proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3 de l’autora Catherine Meurisse i aix\u00ed ho va explicar a la seva novel\u00b7la gr\u00e0fica La levedad (La l\u00e9g\u00e8ret\u00e9, 2016; Editorial Impedimenta, 2017)<\/em><\/a><\/strong>, que ja va per la segona edici\u00f3 en castell\u00e0 i \u00e9s tot un \u00e8xit de vendes a Fran\u00e7a. Meurisse es va adormir (no li va sonar el despertador despr\u00e9s d’una nit nefasta on la va deixar la seva parella), i va perdre el bus, tot plegat amb el retard suficient per a arribar a la reuni\u00f3 dels dimecres de tota la redacci\u00f3 quan just s’estava produint l’atemptat. Una redacci\u00f3 en la qual feia una d\u00e8cada que treballava i que va deixar poc despr\u00e9s per a centrar-se en els seus projectes m\u00e9s personals.<\/p>\n

A La levedad<\/em>, igual que Coco, tamb\u00e9 mostra la seva intimitat i les seves emocions, la p\u00e8rdua de la llibertat personal per haver d’anar sempre amb escortes, l’avan\u00e7 amb les ter\u00e0pies i les t\u00e8cniques proposades… i la seva solitud, a la vegada que reconeix l’acompanyament de la seva fam\u00edlia i amics. Explica molt b\u00e9 els s\u00edmptomes que suposa l’estat de dissociaci\u00f3 a la qual ens porta el nostre cervell despr\u00e9s d’un trauma tan descomunal com el que va viure ella. \u00abTinc la sensaci\u00f3 de ser espectadora de la meva pr\u00f2pia implosi\u00f3\u00bb, exclama ella mateixa, confirmant efectivament la dissociaci\u00f3 i com, un cop \u00abreassociada\u00bb, tindr\u00e0 la for\u00e7a suficient per a explicar-ho en una novel\u00b7la gr\u00e0fica, com aix\u00ed ho va fer.<\/p>\n

\"\"<\/a>
‘La levedad’ explica molt b\u00e9 els s\u00edmptomes que suposa l’estat de dissociaci\u00f3 a la qual ens porta el nostre cervell despr\u00e9s d’un trauma tan descomunal com el que va viure ella | ‘La levedad’, de Catherine Meurisse<\/figcaption><\/figure>\n

Meurisse \u00e9s optimista amb el remei: \u00abNo som titans. No hem de lliurar cap combat temerari contra les preguntes insidioses, no hem de respondre a les seves provocacions, sin\u00f3, ajupint el cap, deixar passar l’instant dif\u00edcil per despr\u00e9s somriure de nou i aspirar a la felicitat\u00bb<\/strong>, exclama un divan en una vinyeta, a imatge del seu suposat psic\u00f2leg. A manera de ter\u00e0pia, Catherine Meurisse va decidir cercar la s\u00edndrome de Stendhal com a contrapunt a la s\u00edndrome del 7 de gener de 2015… i ho va cercar a Roma. \u00abLa bellesa et tornar\u00e0 la mem\u00f2ria\u00bb,<\/strong> sembla que li exclami el seu subconscient. I aix\u00ed ho va fer i aix\u00ed ens ho va relatar a la seva obra: com l’obsessi\u00f3 per la bellesa la va ajudar a recuperar l’equilibri i la percepci\u00f3, com es reanima la ra\u00f3 i com va recuperar la const\u00e0ncia de l’\u00e0nim. I sense deixar de ser morda\u00e7, com quan dibuixa en una de les p\u00e0gines una factoria en un pa\u00eds asi\u00e0tic on unes treballadores en condicions infrahumanes estan cosint a correcuita les samarretes amb el lema \u00abJe suis Charlie\u00bb<\/strong>… les contradiccions del m\u00f3n desenvolupat.<\/p>\n

Les dues autores coincideixen en homenatjar als seus companys de redacci\u00f3, tant als que malauradament no van sobreviure com els que van continuar amb el projecte, i agra\u00efm la sensibilitat amb qu\u00e8 descriuen els moments m\u00e9s durs. No necessitem els detalls escabrosos de la matan\u00e7a, malgrat que siguin les preguntes habituals que li fan els mitjans, com elles mateixes denuncien. Tamb\u00e9, ambdues, reconeixen els conflictes interns a la redacci\u00f3 que es van viure els mesos posteriors als atemptats. Albirem que tots van patir un trauma dif\u00edcil de superar i cadasc\u00fa ha hagut de fer la seva particular rehabilitaci\u00f3. Nosaltres hem d’estar agra\u00efts de la generositat de les dues autores per exposar la seva intimitat i el de reivindicar el clam \u00abJe suis Charlie\u00bb<\/strong> perqu\u00e8 no es perdi amb el pas del temps. No s’han de sentir culpables per estar vives, han de continuar dibuixant per a defensar les seves idees. No hi ha una arma m\u00e9s contundent avui en dia que la llibertat de premsa, i aquestes obres serveixen per a recordar-ho i donar una lli\u00e7\u00f3 als que fan un mal \u00fas d’aquesta llibertat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El divendres 10 de juny de 2022 es presentava a Barcelona la novel\u00b7la gr\u00e0fica Seguir dibujando (Dessiner encore, 2021; Ediciones Bang, 2022). L’autora, Corinne Rey, coneguda com a Coco, mostrava el seu treball reconeixent la import\u00e0ncia que ha tingut el desenvolupament d’aquesta obra com a part del tractament per a rehabilitar-se despr\u00e9s de l’experi\u00e8ncia traum\u00e0tica […]<\/p>\n","protected":false},"author":335,"featured_media":30726,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2416,2417,53,2211],"class_list":["post-30725","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-charlie-hebdo","tag-comic","tag-salut-mental","tag-salut-mental-bcn"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30725","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/335"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30725"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30725\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30725"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30725"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30725"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}