{"id":30749,"date":"2022-07-04T06:30:32","date_gmt":"2022-07-04T04:30:32","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=30749"},"modified":"2022-07-04T06:30:32","modified_gmt":"2022-07-04T04:30:32","slug":"dhisteriques-a-hipersexuals-malalties-femenines-que-mai-no-ho-van-ser","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/07\/04\/dhisteriques-a-hipersexuals-malalties-femenines-que-mai-no-ho-van-ser\/","title":{"rendered":"D’hist\u00e8riques a hipersexuals: malalties femenines que mai no ho van ser"},"content":{"rendered":"

\u201cNascuda feble i sensible, la dona, aquesta companya fidel de l’home, mereix el m\u00e9s viu inter\u00e8s i presenta un vast camp a les meditacions de fil\u00f2sofs i metges\u201d. Aix\u00ed arrenca el Tratado completo de las enfermedades de las mujeres,<\/em><\/a>\u00a0un text de 1844 que pret\u00e9n ser una posada al dia de tot el conegut per la medicina sobre les dones fins avui.<\/span><\/p>\n

El ‘sexe bell’ o l\u00bb\u00e0ngel de la llar’ van ser noms usats per alguns cient\u00edfics del segle XIX, que van apuntalar a l’imaginari col\u00b7lectiu la noci\u00f3 de ‘sexe feble’ per referir-se a la dona. \u201cLes modificacions f\u00edsiques que constitueixen les belleses de la dona s\u00f3n per ra\u00f3 inversa de les que constitueixen les de l’home. Les faccions del seu rostre tenen unes proporcions fines i agradables, els peus s\u00f3n m\u00e9s petits i mans delicades, els bra\u00e7os, les cuixes i les cames s\u00f3n m\u00e9s gruixuts, els m\u00fasculs de tots els seus membres estan dol\u00e7ament demarcats amb l\u00ednies ondulants\u201d, escriu el metge Baltasar de Viguera a La fisiologia i patologia de la dona (1827).<\/p>\n

Per De Viguera, que relatava amb profusi\u00f3 la sensibilitat i delicadesa en formes, sentits i car\u00e0cter de les dones, les seves qualitats tenien a veure amb \u201cels \u00f2rgans de la matriu\u201d. \u201cAquesta prodigiosa esfera de la perpetu\u00eftat de l’esp\u00e8cie \u00e9s la que determina els atributs del bell sexe, la que presideix totes les seves funcions, la que desenvolupa les modificacions del seu instint, en fi, la que mana i influeix imperiosament a les passions, gustos , gana, idees, propietats i inclinacions\u201d.<\/p>\n

La teoria de conservaci\u00f3 de l’energia va servir perqu\u00e8 alguns s’oposessin a l’educaci\u00f3 de les dones, ja que els trauria una energia necess\u00e0ria per al funcionament correcte de les funcions menstruals i reproductiva.<\/p><\/blockquote>\n

Aquesta concepci\u00f3 de l’aparell reproductor femen\u00ed va avalar desigualtats, entre d’altres, la que impedia que les dones accedissin als estudis superiors: \u201cLa teoria de conservaci\u00f3 de l’energia va servir perqu\u00e8 alguns s’oposessin a l’educaci\u00f3 de les dones, ja que l’esfor\u00e7 que haurien de dedicar a la seva instrucci\u00f3 els trauria una energia necess\u00e0ria per al funcionament correcte de les seves funcions menstruals i reproductives; aix\u00f2 impediria la seva finalitat primordial, ser mares\u201d, expliquen a Las mentiras cient\u00edficas sobre las mujeres<\/em><\/a> S. Garc\u00eda Dauder i Eulalia P\u00e9rez Sede\u00f1o.<\/p>\n

A l’\u00fater se’l culpa des de l’antic Egipte: aleshores, es deia que l’\u00f2rgan es despla\u00e7ava dins del cos de la dona causant tota mena d’afeccions. Despr\u00e9s s’han succe\u00eft teories m\u00e9s o menys elaborades<\/a> que relacionen l’\u00fater amb malalties o comportaments ind\u00f2cils de les dones. La paraula hist\u00e8ria, malaltia de l’\u00fater (hystera, en grec), va acompanyar aquests diagn\u00f2stics i va tenir una nova edat d’or al segle XIX.<\/p>\n

L’\u00e0ngel de la llar’<\/h3>\n

Garc\u00eda Dauder i P\u00e9rez Sede\u00f1o afirmen que al calaix de sastre de la hist\u00e8ria van caure tots els \u201cmalestars producte de desigualtats de g\u00e8nere\u201d. La seva vasta simptomatologia inclo\u00efa defalliments, insomni, retenci\u00f3 de fluids, pesadesa abdominal, espasmes musculars, irritabilitat, mals de cap, p\u00e8rdua de gana o tend\u00e8ncia a causar problemes. \u201cLa dona hist\u00e8rica estava a un pas de la dona ideal rom\u00e0ntica: un \u00e9sser que havia de ser fr\u00e0gil, dependent, passiu, sense desig sexual, p\u00fablicament inv\u00e0lid, dom\u00e8stic i oci\u00f3s\u201d, relaten.<\/p>\n

Tot i que avui dia la hist\u00e8ria ha desaparegut dels manuals diagn\u00f2stics<\/a>, \u201ces mant\u00e9 el prejudici que les dones s\u00f3n febles, sensibles, que aguanten menys, que es queixen a la m\u00ednima. El que es va anomenar molt de temps \u201cuna hist\u00e8rica\u201d, explica SINC Maria Teresa Ruiz Cantero, catedr\u00e0tica de Medicina Preventiva i Salut P\u00fablica de la Universitat d’Alacant.<\/p>\n

\u00c9s com\u00fa que, quan no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8 passa, es faci servir l’etiqueta de \u2018problema funcional\u2019. Elles es queden a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria donant voltes i se’ls acaba receptant analg\u00e8sics, mentre que als homes se’ls deriva a l’especialista.<\/p><\/blockquote>\n

I no \u00e9s una preocupaci\u00f3 f\u00fatil. Aquest prejudici, diu Ruiz Cantero, \u00e9s a la base d’una important fallada diagn\u00f2stica: que a les dones se’ls sobrediagnostiquin s\u00edndromes. \u201c\u00c9s com\u00fa que, quan no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8 passa, es faci servir l’etiqueta de \u201cproblema funcional\u201d. Elles es queden a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria fent voltes i se’ls acaba receptant analg\u00e8sics, mentre que als homes se’ls deriva a l’especialista, que li procura un tractament curatiu. Aix\u00f2 \u00e9s molt greu\u201d, afirma.<\/p>\n

Un exemple, per a l’experta, es troba als primers temps de la covid-19. \u201cAl principi, la malaltia es va relacionar principalment amb una afecci\u00f3 de l’aparell respiratori, que afecten m\u00e9s els homes. M\u00e9s tard es va veure que tamb\u00e9 s’associa amb problemes intestinals, m\u00e9s comuns en dones. D’aquesta manera, les dones van sortir m\u00e9s malparades en diagn\u00f2stic, cosa que t\u00e9 a veure amb la mortalitat\u201d.<\/p>\n

Desig sexual, el just<\/h3>\n

\u00abEs toca cada nit\u00bb diu, sanglotant, la mare d’una adolescent al doctor protagonista de la s\u00e8rie de televisi\u00f3 El<\/em> Alienista<\/em>, \u00abels capellans diuen que necessita banys freds i sangoneres, que el diable \u00e9s a la seva ment\u00bb, a la qual cosa el facultatiu respon que no hi ha res malament a la seva ment, \u201csin\u00f3 que s’est\u00e0 convertint en una dona\u201d, en una perspectiva que no semblaven compartir molts dels seus col\u00b7legues a la vida real.<\/p>\n

\u201cNo hi ha gaudi sa que no sigui reproductiu. Els desitjos culpables i nocius els de les inf\u00e8rtils, les nodrisses, les prostitutes, les lectores, les t\u00edsiques i les hist\u00e8riques\u201d, va escriure el 1876<\/a> el ginec\u00f2leg \u00c1ngel Pulido. La masturbaci\u00f3 era considerada un \u201ch\u00e0bit funest\u201d, i el desig femen\u00ed s’associava amb les classes baixes, les primitives d’ambients c\u00e0lids i les malaltes nervioses i f\u00edsiques, aix\u00ed que es va trobar un terme per patologitzar la libido femenina: nimfomania.<\/p>\n

Segons explica a SINC la sex\u00f2loga Laura Mor\u00e1n, \u00e9s molt dif\u00edcil determinar quant desig o quanta excitaci\u00f3 sexual \u00e9s massa: \u201cVan intentar modernitzar la nimfomania anomenant-la hipersexualitat, per\u00f2 no va ser possible quantificar aquestes variables i per aix\u00f2 no apareix a l’\u00faltim Manual diagn\u00f3stico de los trastornos mentales<\/a><\/em>. Mentre puguis complir les funcions b\u00e0siques de superviv\u00e8ncia com s\u00f3n menjar, dormir, treballar i socialitzar, si vols dedicar la resta del teu temps al sexe, doncs fant\u00e0stic\u201d.<\/p>\n

Van intentar modernitzar la nimfomania anomenant-la hipersexualitat, per\u00f2 no va ser possible quantificar aquestes variables i per aix\u00f2 no apareix a l’\u00faltim Manual diagn\u00f2stic dels trastorns mentals.<\/p><\/blockquote>\n

Aix\u00ed d’arrelada estava aquesta creen\u00e7a a la societat que, segons explica a Se\u00f1oras que se empotraron hace mucho<\/em><\/a>\u00a0la historiadora Cristina Domenech, unes professores d’una escola per a senyoretes d’Edimburg, presumiblement parella, van guanyar un judici gr\u00e0cies al fet que el jurat no podia creure que una dona conegu\u00e9s el gaudi sexual.<\/p>\n

A mesura que avan\u00e7ava el segle, es va estendre la idea que la dona normal i sana, la mare de fam\u00edlia, ha de ser una dona f\u00e8rtil, propiet\u00e0ria d’una sexualitat moderada. I aqu\u00ed ve la seg\u00fcent creaci\u00f3 ad hoc: la frigidesa. \u201c\u00c9s una malaltia? No, el que passava \u00e9s que els processos d’excitaci\u00f3 femenins no s’entenien. Ni tan sols les mateixes dones els coneixien, no podien explicar als seus partenaires sexuals el que els agradava i el que no. Aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb una educaci\u00f3 sexual insatisfact\u00f2ria\u201d, diu Mor\u00e1n.<\/p>\n

L’actual disfunci\u00f3 sexual femenina (DSF) \u00e9s una malaltia que, per a Garc\u00eda Dauder i P\u00e9rez Sede\u00f1o, es va construir per crear el n\u00ednxol de mercat d’un nou medicament. Els canvis en el desig sexual de les dones, afirmen, no s\u00f3n una malaltia sin\u00f3 un proc\u00e9s normal, \u201cfins i tot una resposta saludable a factors com l’estr\u00e8s\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 encara que el desig moderat estigu\u00e9s ben vist, la masturbaci\u00f3 seguia sense veure’s amb bons ulls, i preocupava especialment la seva pres\u00e8ncia en adolescents. Hi va apar\u00e8ixer una altra malaltia ja desapareguda: la clorosi, que presentava pal\u00b7lidesa, dificultat respirat\u00f2ria, somnol\u00e8ncia o supressi\u00f3 de les regles. \u201cSovint, els diagn\u00f2stics m\u00e8dics la relacionaven amb la menstruaci\u00f3 i la masturbaci\u00f3. Per a molts autors, la malaltia desapareixia quan l’adolescent madurava i normalitzava la vida sexual a trav\u00e9s del matrimoni\u201d, afirmen en aquest article<\/a> els pediatres Miguel Zafra Anta i V\u00edctor Manuel Garc\u00eda Nieto.<\/p>\n

Un signe dels temps va ser la creaci\u00f3 dels primers grans magatzems, que va treure al carrer les dones amb diners, que fins aleshores encarregaven la roba des de casa seva. Els carrers, de sobte, no eren nom\u00e9s territori mascul\u00ed, explica l’investigador Nacho Moreno a Ladronas victorianas<\/em><\/a>. A elles, diu, ja no en tenia prou de quedar-se a casa.<\/p>\n

La reputaci\u00f3 de les dones de classe alta no permetia l’esc\u00e0ndol d’anar a la pres\u00f3 si delinquien, aix\u00ed que metges especialitzats en trastorns femenins determinaven que el seu impuls de robar no era m\u00e9s que deliris relacionats amb la menstruaci\u00f3.<\/p>\n

Intervencions innecess\u00e0ries<\/h3>\n

Pels trastorns causats pel ritme de la civilitzaci\u00f3 moderna, el remei van ser les cures de rep\u00f2s. Un neur\u00f2leg pioner d’aquestes cures va ser Silas Weir Mitchell. Els seus remeis van ser criticats per l’escriptora Charlotte Perkins Gilman a El papel pintado de amarillo<\/em><\/a> (1890), un relat que descriu el seu tancament en una habitaci\u00f3 sense perm\u00eds per treballar o rebre visites: \u201cViu una vida tan casolana com et sigui possible, realitza no m\u00e9s de dues hores d’activitat intel\u00b7lectual al dia i no toquis mai m\u00e9s una ploma, un pinzell o un llapis\u201d, va ser la seva recepta.<\/p>\n

S’hi van aplicar tractaments com la hipnosi, l’a\u00efllament o la dieta; i altres com sangoneres aplicades a la vulva, a l’anus i al coll de la matriu.<\/p><\/blockquote>\n

Altres metges indicaven la manipulaci\u00f3 dels genitals femenins fins a arribar al paroxisme hist\u00e8ric, l’orgasme, cosa que nom\u00e9s podien fer ells o les llevadores, at\u00e8s que la masturbaci\u00f3 femenina era indecent. Tamb\u00e9 s’hi van aplicar tractaments com la hipnosi, l’a\u00efllament o la dieta; expliquen a La mujer en los discursos de g\u00e9nero<\/em><\/a>, i d’altres tan delirants com sangoneres aplicades a la vulva, a l’anus i al coll de la matriu; cauteritzaci\u00f3 del coll uter\u00ed amb nitrat de plata; injeccions de diversos l\u00edquids a la vagina, hidroter\u00e0pia en forma de dutxes, raigs vaginals i banys freds o temperats o electroter\u00e0pia.<\/p>\n

Si la causa de tot mal era l’\u00fater, alguns van considerar que la soluci\u00f3 tamb\u00e9 era extirpar-lo: es recomanaven histerectomies, ooforectomies (extirpaci\u00f3 dels ovaris), fins i tot ablaci\u00f3 de cl\u00edtoris. Mar\u00eda Fern\u00e1ndez Chereguini, ginec\u00f2loga i membre de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetr\u00edcia (SEGO) explica, en conversa amb SINC, que fins i tot avui dia aquesta intervenci\u00f3 intenta evitar-se: \u201cExcepte per una patologia maligna, sagnats o miomes que no es controlen amb tractament m\u00e8dic o per prolapse genital, no es realitza. I si es fa \u00e9s, normalment, mitjan\u00e7ant laparosc\u00f2pia<\/a>. Aquesta manera d’extirpaci\u00f3 no invasiva era impossible a l’\u00e8poca\u201d.<\/p>\n

A m\u00e9s de la funci\u00f3 reproductiva, l’\u00fater \u00e9s responsable de la sustentaci\u00f3 del s\u00f2l p\u00e8lvic, per\u00f2 la seva extirpaci\u00f3 no hauria de provocar efectes secundaris. Tot i aix\u00f2, \u201ctreure els ovaris pot produir una menopausa avan\u00e7ada, amb els problemes que aix\u00f2 comporta: risc cardiovascular i problemes en els ossos, entre d’altres\u201d.<\/p>\n

La mirada femenina<\/h3>\n

Les desigualtats en la medicina continuen existint i \u201cafecten la qualitat de vida de les pacients i el seu projecte de vida\u201d, diu Ruiz Cantero. \u201cEs relaciona amb la cultura de les cures: elles en tenen cura, i elles tamb\u00e9 en tenen cura\u201d. La perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s necess\u00e0ria perqu\u00e8 els biaixos, afirma, \u201ces contagien i ens els acabem creient homes i dones. Acaben responent als prejudicis que es tenen sobre les dones negant-se les seves pr\u00f2pies sortides\u201d.<\/p>\n

Les desigualtats en la medicina continuen existint i \u201cafecten la qualitat de vida de les pacients, i el seu projecte de vida\u201d, diu Ruiz Cantero.<\/p><\/blockquote>\n

\u201cAvui hi ha m\u00e9s dones cient\u00edfiques, i estan canviant la mateixa manera de fer ci\u00e8ncia. S’estan plantejant preguntes que mai no s’havien formulat abans\u201d, explica la periodista Angela Saini al seu llibre Inferior<\/em><\/a>. \u201cEs q\u00fcestionen coses que es donaven per assegudes, i les velles idees deixen pas a altres de noves. El retrat distorsionat \u2013sovint negatiu\u2013 de les dones que hi havia en el passat ha estat q\u00fcestionat en les darreres d\u00e8cades per investigadors, que afirmen que era equivocat\u201d.<\/p>\n

I conclou: \u201cEn un m\u00f3n en qu\u00e8 moltes dones segueixen patint el sexisme, la desigualtat i la viol\u00e8ncia, [les dades] poden transformar la manera com ens veiem m\u00fatuament. Si disposem d’estudis seriosos i xifres fiables, els febles es poden tornar forts i els forts, febles\u201d.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article tradu\u00eft de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/em><\/a>. Llegeix-lo en castell\u00e0 aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cNascuda feble i sensible, la dona, aquesta companya fidel de l’home, mereix el m\u00e9s viu inter\u00e8s i presenta un vast camp a les meditacions de fil\u00f2sofs i metges\u201d. Aix\u00ed arrenca el Tratado completo de las enfermedades de las mujeres,\u00a0un text de 1844 que pret\u00e9n ser una posada al dia de tot el conegut per la […]<\/p>\n","protected":false},"author":489,"featured_media":30750,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2386],"class_list":["post-30749","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-perspectiva-de-genere-en-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30749","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/489"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30749"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30749\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30749"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30749"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30749"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}