{"id":30755,"date":"2022-07-05T06:30:03","date_gmt":"2022-07-05T04:30:03","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=30755"},"modified":"2022-07-05T06:30:03","modified_gmt":"2022-07-05T04:30:03","slug":"que-en-fem-del-llegat-sanitari-de-qui-es-jubila","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/07\/05\/que-en-fem-del-llegat-sanitari-de-qui-es-jubila\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 en fem del llegat sanitari de qui es jubila?"},"content":{"rendered":"

En tota pr\u00e0ctica professional hi ha una dimensi\u00f3 que no s’apr\u00e8n a classe. Es llegeix, si de cas, entre l\u00ednies, en el dia a dia, observant el resultat de qu\u00e8 es fa i qu\u00e8 no es fa. En hospitals i CAPs, cada lli\u00e7\u00f3 apresa amb un pacient \u00e9s un b\u00e9 per a la salut de tots i totes. Com un p\u00f2sit de caf\u00e8, all\u00f2 que queda al final del dia, al final d’un any, d’una carrera professional, d’una vida dedicada a curar i a procurar salut als altres, cada subtil nou saber que suma valor en un professional sanitari, \u00e9s patrimoni com\u00fa. Per\u00f2, on va a parar aquest ‘saber fer’ quan metges i infermeres es jubilen? Perqu\u00e8 el nostre sistema de salut p\u00fablica no preveu el seu aprofitament.<\/p>\n

\u00abUn bon metge \u00e9s quelcom m\u00e9s que saber molt de medicina. Hi ha tots els intangibles, m\u00e9s enll\u00e0 dels diagn\u00f2stics m\u00e8dics, com el tracte al pacient. A cap lloc ens ensenyen eines de comunicaci\u00f3, a ser assertius, com donar males not\u00edcies i saber portar certs moments. I aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil transmetre-ho. Tamb\u00e9 s’han de posar ganes d’aprendre-ho o saber-ho captar. Jo he tingut la sort de tenir grans referents per aprendre com fer de metge\u00bb, exposa el Josep Maria Cots. T\u00e9 63 anys i en porta 35 exercint de metge de fam\u00edlia i professor a la Universitat de Medicina de Barcelona. \u00abSempre he tingut residents i els he format, per\u00f2 tota la transfer\u00e8ncia d’experi\u00e8ncia \u00e9s impossible traspassar-la\u00bb, considera. Ara ja es planteja jubilar-se, als 64 o als 65.<\/p>\n

\u00abEm fa il\u00b7lusi\u00f3 fer altres coses, per\u00f2 penso que el sistema sanitari p\u00fablic podria contemplar una manera de, qui volgu\u00e9s, poder dedicar-se a fer aquest trasp\u00e0s dels intangibles en medicina, un dia o dos a la setmana, per explicar coses als residents i aconsellar-los des de l’experi\u00e8ncia apresa. Aix\u00f2 no existeix. En medicina de fam\u00edlia, almenys, d’un dia a l’altre, passes de donar el 100% del teu temps, a no donar res el dia que et jubiles\u00bb, exposa Cots.<\/p>\n

\u00abCom es resolen determinades situacions, com s’afronten conflictes \u00e8tics, morals, h\u00e0ndicaps en situacions m\u00e9s complicades, com es tolera la incertesa, s’encomana l’empatia i es compagina la necess\u00e0ria capacitat de frustraci\u00f3 amb l’\u00e0nim per continuar donant el millor, com s’exercita la comprensi\u00f3 de les emocions personals… res de tot aix\u00f2 no s’ensenya a la universitat\u00bb, afirma Antoni Sis\u00f3, president de l’Associaci\u00f3 catalana de medicina familiar i comunit\u00e0ria (CAMFIC<\/a>). Per aix\u00f2 considera que \u00aben medicina de fam\u00edlia, proposar la figura de l’em\u00e8rit seria molt interessant. Fa 30 anys, l’edat de jubilaci\u00f3 ja eren els 65 anys, i l’esperan\u00e7a de vida ha canviat molt\u00bb, diu Sis\u00f3.<\/p>\n

\u00abEls governs, auton\u00f2mics i estatals, haurien de valorar la possibilitat que, qui vulgui, pugui continuar aportant valor al sistema p\u00fablic, sense penalitzar-los fiscalment. Procurar un marc jur\u00eddic laboral als treballadors p\u00fablics que es trobin en plenitud per fer coses, que ho puguin triar com a favor a la societat. Aix\u00ed donar\u00edem oxigen als grans que puguin i vulguin durant un parell o tres m\u00e9s d’anys deixar alguna cosa m\u00e9s del seu bagatge. Tal com ara, no hi ha un trasp\u00e0s de coneixement organitzat i seria molt interessant com a societat cient\u00edfica poder proveir d’aquest mentoratge tan valu\u00f3s\u00bb.<\/p>\n

Com es resolen determinades situacions, com s’afronten conflictes \u00e8tics i morals, h\u00e0ndicaps, com s’encomana l’empatia, com s’exercita la comprensi\u00f3… res de tot aix\u00f2 no s’ensenya a la universitat.<\/p><\/blockquote>\n

El curr\u00edculum ocult<\/h3>\n

\u00abAprendre l’ofici de metge \u00e9s una feina de tota la vida\u00bb, afirma el deg\u00e0 de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Antoni Trilla. I, per tant, amb la jubilaci\u00f3, una important saviesa acumulada es perd. All\u00f2 que no es veu, per\u00f2 que fa millor la salut i confortabilitat del pacient, \u00abcom tractes la gent, com gestiones una situaci\u00f3 dif\u00edcil, com somrius, el curr\u00edculum ocult\u00bb, diu Trilla. Ell \u00e9s un dels professionals de la salut p\u00fablica que en els pr\u00f2xims cinc anys podran jubilar-se. Es calcula que ho faran uns 6.000 metges a Catalunya, el que representa un 20% aproximadament dels actuals col\u00b7legiats. El llegat de tots ells, els nostres governants no tenen previst la manera de transmetre’l.<\/p>\n

El doctor Antoni Rafecas es va jubilar el passat mes d’abril. Feia 37 anys que treballava com a cirurgi\u00e0 i professor a l’Hospital Universitari de Bellvitge, i abans va ser metge de l’Hospital de Manresa. Explica que a mesura que s’atansava als 65, i m\u00e9s als 70, tenia la sensaci\u00f3 que la seva expertesa i experi\u00e8ncies viscudes les havia pogut anar compartint, com a professor i a l’hospital, amb els residents. \u00abEnsenyava la t\u00e8cnica quir\u00fargica, els punts… Per\u00f2, com com hem de donar una mala not\u00edcia quan hi ha una malaltia greu, o com fer-la m\u00e9s bona not\u00edcia perqu\u00e8 hi ha un tractament que, s\u00ed, \u00e9s dur, per\u00f2 tenim una soluci\u00f3 per al pacient… com ens posarem al seu lloc, al seu costat, perqu\u00e8 ho pugui entendre de la millor manera, donant-li \u00e0nim, que se senti acompanyat… tot aix\u00f2 jo he mirat tamb\u00e9 de transmetre-ho\u00bb, declara. I confia que aix\u00f2 continu\u00ef passant, malgrat que no hi hagi un sistema per a fer-ho sempre, amb un protocol establert.<\/p>\n

\u00abLa humanitat, la proximitat, l’aspecte social, l’equitat, el fet d’actuar sempre \u00e8ticament, els valors de la medicina no s’haurien d’oblidar, i vull pensar que els que vindran al darrere ho intentaran transmetre, com jo ho he fet. Perqu\u00e8 els joves s\u00ed, s\u00f3n m\u00e9s digitals, dominen la cirurgia rob\u00f2tica, tota la tecnologia. Jo els hi diria, gaudiu-la, aprofiteu-la i useu-la b\u00e9, per\u00f2 tingueu tamb\u00e9 present que sempre tindreu un pacient amb angoixes, compte amb aix\u00f2!, un pacient amb dubtes i pors que, si el cas es complica, heu d’estar al seu costat\u00bb, exposa el Dr. Rafecas. Ell considera que \u00abl’ideal seria que tots els professors universitaris treballessin a l’hospital, perqu\u00e8 el dia a dia \u00e9s l’assistencial\u00bb.<\/p>\n

Transmetre el coneixement \u00e9s intr\u00ednsec en el codi deontol\u00f2gic dels metges, per\u00f2 el paper del qui comen\u00e7a \u00e9s fixar-se en els bons i en els mals exemples. Cal tenir els ulls ben oberts.<\/p><\/blockquote>\n

Recon\u00e8ixer, valorar, protegir i facilitar la transmissi\u00f3 d’aquest ‘saber fer’ m\u00e9s hum\u00e0, aquest valor afegit en la cura al pacient, no es fa a nivell de les mateixes institucions, dep\u00e8n de cada resident, metge, infermera, de l’esponja que sigui. Tal com afirma l’epidemi\u00f2leg i deg\u00e0 dels metges Antoni Trilla, \u00abtransmetre el coneixement \u00e9s intr\u00ednsec en el codi deontol\u00f2gic dels metges, per\u00f2 el paper del qui comen\u00e7a \u00e9s fixar-se en els bons i en els mals exemples. Cal tenir les orelles ben netes i els ulls ben oberts\u00bb. I aix\u00f2 \u00e9s el que -diu Trilla- miren de transmetre als alumnes, i que facin moltes preguntes. Ell va fer la seva resid\u00e8ncia a medicina interna i reconeix que era \u00abun corc\u00f3 preguntant\u00bb. Per\u00f2, com a cap de gu\u00e0rdia, quan era ell el qui havia de respondre les preguntes dels residents admet: \u00abPreferia que em fregissin a preguntes i no que prenguessin decisions sense dir res. A la Facultat diem als estudiants que mai s’han d’avergonyir de dir no ho s\u00e9, i aix\u00f2 vol dir que han de buscar l’ajuda d’un col\u00b7lega\u00bb.<\/p>\n

Antoni Trilla tamb\u00e9 \u00e9s partidari d’aprofitar millor els professionals veterans. \u00abTots recordem alg\u00fa que ens ha ensenyat una cosa en concret i ens ha fet sentir que de gran vol\u00edem ser com ells, explorar o operar igual\u00bb, diu Trilla. \u00abJo recordo el Dr. Valent\u00ed Valls, cardi\u00f2leg ja jubilat, que ens va ensenyar a la meva generaci\u00f3 a llegir electrocardiogrames, als anys 80-85. Ho hav\u00edem apr\u00e8s a fer te\u00f2ricament, per\u00f2 fins que alg\u00fa no t’ho posa en context a la pr\u00e0ctica… Ara aniria a ell encara si tingu\u00e9s un dubte. Per mi era i \u00e9s un referent\u00bb. I, globalment, explica que en la seva traject\u00f2ria, en infeccioses, epidemiologia, preventiva i salut p\u00fablica ha apr\u00e8s a fer-se responsable del pacient, a implicar-se en una atenci\u00f3 multidisciplin\u00e0ria.<\/p>\n

Tot i ser molt conscient que no tothom arriba amb el mateix estat f\u00edsic, ps\u00edquic i an\u00edmic a l’edat de jubilar-se, Trilla sent que \u00abhi ha una experi\u00e8ncia acumulada, personal i professional, que pot ser molt bon complement per a la formaci\u00f3 dels que comencen. Els m\u00e9s grans jubilats en bones condicions a qui els agrada la feina i senten la voluntat de ser \u00fatils, podrien ser de molta utilitat. Pel talent i veterania serien molt aprofitables, i un resident podria disposar m\u00e9s d’ells. Per\u00f2 s’hauria de trobar una f\u00f3rmula digna perqu\u00e8 aix\u00f2 no est\u00e0 resolt, i est\u00e0 clar que mantenir cert talent suposaria un benefici per a tothom\u00bb.<\/p>\n

El Dr. Trilla creu que aix\u00f2 \u00abseria de gran ajuda en aquesta professi\u00f3 que es construeix a base d’un gran coneixement d’experi\u00e8ncies, i que requereix molta resili\u00e8ncia, et tomben i et tornes a aixecar, cont\u00ednuament\u00bb. I li ve al cap la figura del metge em\u00e8rit, per\u00f2 no la veu tampoc ben definida. A la sanitat privada -diu-, aix\u00f2 no passa, depenent de l’estat de la persona, poden fer mentoratges o continuar treballant. \u00abEn la p\u00fablica, en general, la tend\u00e8ncia \u00e9s a jubilar-se, i convindria posar-hi un marc prou flexible per aprofitar el professional que vulgui i valgui la pena, que tamb\u00e9 seria un est\u00edmul per mantenir-se al dia la persona\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Acte de comiat de professionals jubilats de l’Hospital del Mar, 2019 | Hospital del Mar<\/figcaption><\/figure>\n

El potencial dels jubilats<\/h3>\n

Antoni Sis\u00f3 estima que molts metges de fam\u00edlia arriben amb una plenitud de coneixements molt importants que poden ser molt \u00fatils per a les persones malaltes. \u00abEst\u00e0 clar que amb 63, 65 o 67 anys no pots exercir de la mateixa manera, sobretot amb el volum que atenem ara no \u00e9s el m\u00e9s segur pels atesos, ni assenyat ni desitjat pels professionals. Es necessitaria una adaptaci\u00f3. N’hi ha molts que si els hi proposessin alguna cosa atractiva, continuarien. Podrien fer tutories, consultoria, mentoratge, i m\u00e9s tenint en compte la manca de professionals que tenim per davant. Aquell pa\u00eds que s’ho plantegi l’aplaudirem\u00bb.<\/p>\n

L’em\u00e8rit -diu Sis\u00f3- \u00ab\u00e9s interessant, per\u00f2 cal posar transpar\u00e8ncia. Jo no conec els criteris per designar-los\u00bb. I explica que des de CAMFIC van crear una vocalia nova: la secci\u00f3 de metges jubilats, \u00abper impulsar projectes de mentoratge, amb aquest tipus de metge que proporcionen valor, nivell alt de professionalitat i altament vocacional, que pot transmetre tot all\u00f2 que fa part del core de la nostra professi\u00f3, per\u00f2 no s’explica en cap aula\u00bb.<\/p>\n

A l’Hospital de Mar, just abans de la pand\u00e8mia, es va iniciar un programa pilot a Infermeria. Veient que fins al 2030 es jubilaria m\u00e9s del 30% de la plantilla, un 22 o 23% en posicions de comandament, van preparar un pla de relleu i, gestionant el coneixement a traspassar, va sorgir el programa Deixa el teu llegat<\/em>. \u00abDe manera volunt\u00e0ria, un any abans de la jubilaci\u00f3 es prepara tot el trasp\u00e0s identificant coneixements clau, establint amb una entrevista amb la persona metodologies per a l’adquisici\u00f3 dels coneixements per part de la persona que prendr\u00e0 el relleu i creant guies de funcionament de cada departament. \u00c9s un llegat que es posa tamb\u00e9 a disposici\u00f3 de tots els sanitaris en la plataforma d’e-learning<\/em> de l’hospital. La nostra idea \u00e9s fer cultura del compartir, que el que ha estat \u00fatil en un sistema, ho pugui con\u00e8ixer un altre\u00bb, explica la Cristina Fresno. Ella \u00e9s la responsable del programa Deixa el teu llegat<\/em>, juntament amb el director de Recursos Humans de l’Hospital del Mar, Pau Gomar i el cap de la Unitat de Formaci\u00f3 Continuada, Jes\u00fas Escribano. Junts van organitzar aquesta iniciativa que \u00e9s, a m\u00e9s, una manera de recon\u00e8ixer el personal s\u00e8nior.<\/p>\n

Un dels material fruit d’aquesta iniciativa sobre el llegat sanitari s\u00f3n unes guies de coneixement pr\u00e0ctic del lloc de treball on s’inclouen descripcions i consells per al desenvolupament de les seves funcions, aix\u00ed com de la gesti\u00f3 de situacions, per tal de compartir amb el relleu i amb la resta del servei. \u00abEls valors ja establerts des de direcci\u00f3 d’infermera de l’hospital els fem extensius a tota la instituci\u00f3. S\u00f3n intangibles. Per aix\u00f2 vam voler sistematitzar i mesurar quina transfer\u00e8ncia de coneixement es feia. Fins ara, es feien reunions i trasp\u00e0s de documentaci\u00f3, per\u00f2 no un procediment com ara. Som conscients que cada marxa comporta p\u00e8rdua de coneixement i tamb\u00e9 saber fer\u00bb, explica. Compten, aix\u00f2 s\u00ed, amb el comprom\u00eds de direcci\u00f3 perqu\u00e8 es pugui destinar temps a aix\u00f2. La intenci\u00f3 \u00e9s estendre-ho a tots els comandaments assistencials i no assistencials.<\/p>\n

Som persones que ens devem a persones, i el nostre comprom\u00eds \u00e9s deixar el millor de nosaltres en vida, com a comprom\u00eds \u00e8tic i moral.<\/p><\/blockquote>\n

Documentar-ho tot<\/h3>\n

La Paloma Garcimart\u00edn va ser una de les infermeres participants en el programa pilot. \u00abEm va servir per estandarditzar la informaci\u00f3 de cada tema: el rol de cadasc\u00fa en una comissi\u00f3, els mitjans intermedis, el marc laboral, la formaci\u00f3… Ara b\u00e9, de com es funciona en el dia a dia no se sol fer, \u00e9s un aprenentatge al llarg de la vida. S\u00f3n intangibles que necessitaries estandarditzar. La majoria no sabem com transmetre aquest altre tipus de coneixement que, m\u00e9s aviat, s’obt\u00e9 observant i fent. Els intangibles s\u00f3n molt dif\u00edcils de transmetre. El saber de cirurgianes expertes en una t\u00e8cnica, aix\u00f2 s\u00ed, per\u00f2 la compet\u00e8ncia inconscient \u00e9s quelcom que tens integrat, i \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil. No estem preparades per transmetre en tots els \u00e0mbits. Qui arriba ha d’estar obert i qui transmet ha de ser gener\u00f3s. En els meus 40 anys a l’hospital, he vist exemples de gent egoista que s’emporta el saber, i \u00e9s una p\u00e8rdua per a l’hospital\u00bb.<\/p>\n

La Gemma Mart\u00ednez \u00e9s cap d’Infermeria de l’Hospital Cl\u00ednic. All\u00ed tenen un sistema organitzat de relleu generacional, per\u00f2 no nom\u00e9s pensant en les jubilacions. \u00ab\u00c9s molt important que el coneixement no estigui en una persona i cal anar acompanyant els qui arriben. Per aix\u00f2 \u00e9s molt important que tot ho documentem i ho deixem escrit. Tenim protocols estandarditzats de treball en els rols m\u00e9s complexos, per fer el trasp\u00e0s de coneixement. Jo personalment no ho vaig tenir, em vaig trobar un buit informatiu\u00bb. Tamb\u00e9 ella parla de la generositat, incl\u00fas amb els consells. \u00abEl coneixement que tu has generat \u00e9s un comprom\u00eds teu deixar-lo com a llegat. Jo sempre he estat molt agra\u00efda amb el que m’he trobat sembrat. En infermeria, dins del que cap, aix\u00f2 es cuida. A la gent jove sempre els dic: si quan arribes a un lloc ho has trobat d’una manera, has de pensar que \u00e9s per alguna ra\u00f3. A partir d’aqu\u00ed, esbrina per qu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed i si hi ha marge de canvi. Si pots millorar-ho, li far\u00e0s un regal al qui se’n va i a l’equip, per\u00f2 sempre des del respecte i la construcci\u00f3. Al cap i a la fi, som en aquest m\u00f3n gr\u00e0cies al qual altres han constru\u00eft abans\u00bb, diu.<\/p>\n

La cap d’infermeria explica que \u00abuna infermera de rol avan\u00e7at, si es jubila, ho deixa tot escrit perqu\u00e8 la seg\u00fcent pugui basar-se en tot all\u00f2 que has constru\u00eft. Jo sempre dic als meus alumnes: pregunteu, tot t\u00e9 un raonament que, si l’aprens, mai s’oblida i ho pots adaptar a cada malalt. I si no teniu el raonament, l’heu de buscar. Q\u00fcestionant-te les coses \u00e9s com les pots millorar\u00bb.<\/p>\n

Gemma Mart\u00ednez reconeix que cada dia apr\u00e8n alguna cosa. \u00abHe reflexionat molt en com deixar el meu llegat, per si em passa alguna cosa dem\u00e0. Tot el que jo manego, la informaci\u00f3 est\u00e0 tota digitalitzada i els intangibles els intento transmetre cos a cos amb els meus equips. Si et pregunten un dubte, el resolc, per\u00f2 tamb\u00e9 t’explico all\u00f2 que no est\u00e0 escrit\u00bb. Tamb\u00e9 -diu- \u00abfacilita l’aprenentatge que les persones siguin receptives, que escoltin molt. Jo sempre dic als veterans: heu de ser generosos amb les noves generacions. Si no, el problema el tindran els vostres malalts. L’entorn saludable l’hem de generar nosaltres, all\u00f2 que no saps tu, ho s\u00e9 jo. Si no, ho busquem. Som persones que ens devem a persones, i el nostre comprom\u00eds \u00e9s deixar el millor de nosaltres en vida, com a comprom\u00eds \u00e8tic i moral. Sempre n’hi ha que s’ho guarden per\u00f2, el curr\u00edculum, a la tomba, no \u00e9s res. Si no l’aplico i el comparteixo, de qu\u00e8 serveix?\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En tota pr\u00e0ctica professional hi ha una dimensi\u00f3 que no s’apr\u00e8n a classe. Es llegeix, si de cas, entre l\u00ednies, en el dia a dia, observant el resultat de qu\u00e8 es fa i qu\u00e8 no es fa. En hospitals i CAPs, cada lli\u00e7\u00f3 apresa amb un pacient \u00e9s un b\u00e9 per a la salut de […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":30768,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[70],"class_list":["post-30755","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-sistema-sanitari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30755","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30755"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30755\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30755"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30755"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30755"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}