![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/estadistica-2-cat-scaled.jpg\")
<\/a>Es parlava de silicosi<\/h3>\n
\u201cLes patologies per amiant als llibres de pneumologia dels anys setanta ocupaven l\u2019espai que pot ocupar una esquela en un diari. Es parlava de silicosi, per\u00f2\u2026 d\u2019asbestosi? No se n\u2019havia parlat res\u201d<\/p>\n
Josep Tarr\u00e9s va acabar la carrera de medicina el 1973. Va anar a col\u00b7legiar-s\u2019hi i hi va trobar un anunci al tauler: \u201ccal metge d\u2019urg\u00e8ncies a l\u2019ajuntament de Sarda\u00f1ola del Vall\u00e8s\u201d. Va fer la sol\u00b7licitud i el van enviar a parlar amb el regidor de sanitat del poble en aquell moment, del que seria darrer govern franquista: \u201cl\u2019home, el regidor, va morir anys despr\u00e9s de mesotelioma\u201d. Tarr\u00e9s parla des del petit despatx al CAP Fontetes, on ja jubilat, t\u00e9 t\u00edtol d\u2019em\u00e8rit i continua disposant d\u2019un espai per als seus treballs de recerca i sensibilitzaci\u00f3.<\/p>\n Com a metge de cap\u00e7alera, amb tend\u00e8ncia a fixar-se en els casos de la seva especialitat en pneumologia, va comen\u00e7ar a lligar caporals. Patologies respirat\u00f2ries indescriptibles que arribaven a la consulta van fer saltar l\u2019alarma. Comen\u00e7a a estudiar qu\u00e8 passa, qu\u00e8 \u00e9s tot aix\u00f2. Tota una carrera dedicada a investigar i denunciar les pr\u00e0ctiques de l\u2019empresa, les investigacions han estat clau per determinar l\u2019exist\u00e8ncia dels malalts ambientals\u2014habitants del voltant de les naus\u2014. Va fer els seus estudis malgrat oposicions molt poderoses, com la de l\u2019alcalde que va estar al poder gaireb\u00e9 20 anys despr\u00e9s de les primeres eleccions democr\u00e0tiques. Alhora, Uralita li enviava advocats que preguntaven qu\u00e8 estava investigant en concret, que potser seria m\u00e9s gratificant centrar-se en altres coses. M\u00e9s endavant va poder formar un equip de metges centrats en continuar els estudis, van fundar l’Observatori per la Patologia de l’Amiant al Vall\u00e8s Occidental, per\u00f2 les retallades de la crisi del 2008 ho van acabar tancant.<\/p>\n \u201cSi li fa mal el pit, deixi d\u2019anar amb moto amb la camisa oberta. Li d\u00f3na el vent i agafi fred\u201d. La pressi\u00f3 que Agust\u00edn sentia al pit no tenia res a veure que l\u2019home carregu\u00e9s di\u00e0riament sacs de 25 quilos de fibrociment sense cap mena de protecci\u00f3. Aix\u00f2, si m\u00e9s no, \u00e9s el que plantejaven les revisions dels metges de l\u2019empresa. Els pocs mesos que va treballar a la nau van ser suficients per gestar l\u2019embri\u00f3 de la malaltia.<\/p>\n Anunciaci\u00f3n Rodr\u00edguez i Agust\u00edn Ruiz van abandonar el seu poble natal, Hinojosa del Duque (C\u00f2rdova) com a part de l\u2019\u00e8xode andal\u00fas als anys cinquanta. Venien del treball al camp, i Agust\u00edn va trobar en arribar a Catalunya una oportunitat com a pe\u00f3 a Uralita sa Les bonances de la industrialitzaci\u00f3 no es van fer esperar, les condicions del lloc eren dures, per\u00f2 el sou digne.<\/p>\n Va estar menys d\u2019un any fins que va canviar de feina. Nou mesos. Amb dos-cents setanta dies de respirar fibres t\u00f2xiques va ser suficient perqu\u00e8 el 2010 Agust\u00edn mor\u00eds v\u00edctima d\u2019un c\u00e0ncer de pulm\u00f3 que el va mantenir dos anys a l\u2019hospital amb dolors constants i insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria. Anunciaci\u00f3n va perdre el seu marit per un motiu: Uralita s.a<\/p>\n Les v\u00edctimes de l\u2019asbest a Cerdanyola s\u00f3n incomptables. Hi ha un registre, un mapeig de casos que va comen\u00e7ar un jove Tarr\u00e9s en una llibreta, i que amb el pas dels anys es va acabar convertint en una gran base de dades. Hi ha estudis que diuen que despr\u00e9s del 2020, les malalties de la Uralita anirien en descens fins a taxes gaireb\u00e9 eradicades el 2040. Per\u00f2 Josep Tarr\u00e9s apunta que aquests estudis s\u2019han de llegir amb una interpretaci\u00f3 concreta, i que nom\u00e9s podrien ser v\u00e0lids per al que anomena \u201c la primera etapa de la Uralita\u201d.<\/p>\n Les malalties es divideixen en tres blocs, hi ha el primer, que el pneum\u00f2leg anomena com els del contacte directe: treballadors productors de plaques de fibrociment, els seus familiars, i ve\u00efns de la zona. La segona fase s\u00f3n els empleats que treballen amb les plaques produ\u00efdes, \u00e9s a dir, molta gent del sector de la construcci\u00f3, com podrien ser paletes.<\/p>\n Per acabar, tenim la fase m\u00e9s perillosa per la dificultat que suposa controlar-la, la de les plaques desgastades: \u201chi ha milions, milions i milions de sostres que comen\u00e7aran, o ja han comen\u00e7at, a actuar com a petits focus. Els malalts per aquesta \u00faltima etapa cada vegada seran m\u00e9s, ja que, si no es pren seriosament el desamiantat a tot el m\u00f3n, aquestes teulades cada cop es faran m\u00e9s velles i produiran m\u00e9s malaltia. Hem passat del gueto de malaltia al poble, a universalitzar la problem\u00e0tica\u201d, conclou el metge.<\/p>\n El desig d\u2019 Agust\u00edn era veure una sent\u00e8ncia ferma sobre el seu cas, per\u00f2 no se li va donar l\u2019 oportunitat de descansar en pau despr\u00e9s de veure culminada la seva \u00faltima voluntat. Les al\u00b7legacions i les t\u00e0ctiques jur\u00eddiques de l\u2019empresa no deixaven d\u2019allargar el plet. Van ser dotze els anys que Anunciaci\u00f3n va passar en proc\u00e9s judicial. Finalment, quan ja havien passat anys des de la mort del seu marit, el jutge va fallar a favor de les v\u00edctimes i van haver de ser indemnitzades. \u201cUna vergonya\u201d \u00e9s la breu opini\u00f3 de la dona, dita amb aquest to de r\u00e0bia i des\u00eddia d\u2019alg\u00fa que ha hagut de processar el duel entre togues i malls.<\/p>\n Sense con\u00e8ixer Anunciaci\u00f3n, Miguel l\u2019ent\u00e9n b\u00e9. Ell va perdre la seva dona de 51 anys, la proced\u00e8ncia del qual era el mateix poblet que el dels Ruiz Rodr\u00edguez, Hinojosa del Duc. Rafaela va ser una v\u00edctima dom\u00e8stica. Aquesta categoria es d\u00f3na a totes aquelles persones que han emmalaltit per conviure amb un treballador de la f\u00e0brica.<\/p>\n Rafael, pare de Rafaela, tenia una cabellera que no passava desapercebuda. Quan l\u2019home arribava de treballar a la f\u00e0brica, la filla \u2014hereva del nom parental i ullet dret del mateix\u2014 el pentinava amb devoci\u00f3. La petita va cr\u00e9ixer, i amb el temps es van anar petrificant les fibres d\u2019amiant que havia respirat empolainant la cabellera plena d\u2019asbestos. Un dia, el 2015, Rafaela va anar al centre comercial amb el seu pare. Van comprar una taula de planxar i mentre la transportaven, van anar de cara contra el terra a l\u2019escala mec\u00e0nica. La vergonya es va passar r\u00e0pid perqu\u00e8 no hi ha res millor que riure\u2019s d\u2019un mateix perqu\u00e8 la resta tamb\u00e9 ho faci. Per\u00f2 aqu\u00ed hi va haver una mica m\u00e9s que rid\u00edcul: a Rafaela li va comen\u00e7ar a fer mal el costat.<\/p>\n La dona no va aprendre mai a anar amb bicicleta. Va ser en aquestes dates quan Miguel va emprendre la missi\u00f3 d\u2019ensenyar-li, ella ho intentava, per\u00f2 ho deixava r\u00e0pid per aquell dolor que anava apareixent. \u201cSer\u00e0 del cop\u201d. Un dia, va anar al CAP. D\u2019all\u00e0 la van traslladar immediatament a l\u2019hospital. No era un esquin\u00e7 a les costelles, era un mesotelioma.<\/p>\n Rafaela va viure fins al 29 de desembre del 2017. Van passar poc m\u00e9s de dos anys del diagn\u00f2stic fins aquell dia. \u201cS\u00f3c feli\u00e7 de veure el sol i respirar\u201d, Rafaela solia dir aquesta frase abans d\u2019emmalaltir. Miguel la cuidava a casa, al principi fins i tot podien sortir a passejar a la llum del seu apreciat sol. Per\u00f2 va arribar un moment en qu\u00e8 el pit li impedia respirar i va deixar de sortir. S\u2019esgotava. Es va anar deteriorant. Rafaela era i continua sent moltes coses m\u00e9s que v\u00edctima d\u2019un genocidi laboral, per\u00f2 la malaltia es va encarregar de fer-li perdre l\u2019autonomia, els cabells, la massa muscular i la brillantor als ulls. Una cosa macabre \u00e9s que la culpa cau a les espatlles de qui no li pertany. En aquest cas, va caure com una llosa a l\u2019esquena del seu pare, el pe\u00f3 d\u2019Uralita. Va morir abans que ella, mesos despr\u00e9s de saber el diagn\u00f2stic de la seva filla: estava acostumat a anar a enterraments de companys, per\u00f2 el pron\u00f2stic de Rafaela el va fer caure en una depressi\u00f3 en qu\u00e8 va deixar de menjar, parlar i sortir de casa. Tot i la mort del seu pare i els seus anys d\u2019intentar recuperar-se d\u2019una malaltia terminal provant tractaments experimentals nord-americans, Rafaela mai no va deixar de creure a la vida.<\/p>\n \u201cA mi aquesta sent\u00e8ncia no em d\u00f3na res. Sempre que no em torni a la meva dona, aquesta sent\u00e8ncia no em d\u00f3na res\u201d. Miguel i la seva fam\u00edlia formen part de la tercera demanda col\u00b7lectiva interposada contra Uralita a trav\u00e9s del Col\u00b7lectiu Ronda. El mar\u00e7 del 2021 es va fallar una sent\u00e8ncia pionera: el Tribunal Suprem desestimava els recursos presentats per Uralita sa sota la premissa quel\u2019\u00fas d\u2019amiant en els processos industrials \u201cconformava un risc indiscutible per a la salut perfectament conegut si m\u00e9s no a la d\u00e8cada dels 40\u201d, a m\u00e9s de destacar que l\u2019empresa era coneixedora dels riscos que suposava per a \u201cla plantilla i tercers\u201d. Aix\u00ed es va recon\u00e8ixer legalment Rafaela com a v\u00edctima dom\u00e8stica. L\u2019empresa no est\u00e0 disposada a perdre el pols, s\u2019ha declarat insolvent. Els diners \u201csi \u00e9s que arriben\u201d, com diuen els afectats, arribaran despr\u00e9s d\u2019haver de batallar fins i tot amb un reconeixement legal a favor seu. Un cop traum\u00e0tic per allargar i postergar els processos de gesti\u00f3 del dolor, la r\u00e0bia i el dol.<\/p>\n Si en una altra cosa coincideixen tant Anunciaci\u00f3n com Miguel, \u00e9s que l\u2019\u00faltima cosa que els interessa s\u00f3n els diners d\u2019aquesta gent. Nom\u00e9s volen just\u00edcia, cosa que tots dos creuen una cosa no possible. Agust\u00edn i Rafaela no tornaran.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La incid\u00e8ncia de c\u00e0ncers de pleura a Cerdanyola del Vall\u00e8s \u00e9s la m\u00e9s alta a tot l\u2019Estat\u2014almenys fins al 2018, ja que la recopilaci\u00f3 de dades es va aturar en sec per manca de recursos\u2014. C\u00e0ncer de laringe, de pulm\u00f3, asbestosi, vessaments pleurals, carcinomes gastrointestinals. Mesotelioma pleural, un c\u00e0ncer molt virulent que nom\u00e9s es pot […]<\/p>\n","protected":false},"author":338,"featured_media":30937,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[680],"class_list":["post-30936","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-amiant"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30936","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/338"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30936"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30936\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30936"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30936"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30936"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/a>Una oportunitat a Uralita<\/h3>\n
<\/a>Del gueto de malaltia a universalitzar la problem\u00e0tica<\/h3>\n
<\/a><\/a>Veure el sol i respirar<\/h3>\n
<\/a>Postergar el dol<\/h3>\n