Aquest reconegut especialista en insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria aguda, ventilaci\u00f3 artificial invasiva i no invasiva i suport ventilatori extracorpori no fa escarafalls del treball realitzat ni cr\u00edtiques gratu\u00eftes. Per\u00f2 tampoc s’oblida del context del qual ven\u00edem: \u00abTot el sistema sanitari p\u00fablic espanyol ha sofert grans retallades des de fa deu anys i d’aix\u00f2 no ens hem recuperat. No hem d’oblidar que aquest pa\u00eds ha tingut un gran rescat bancari i hi ha hagut temps en els quals els beneficis es privatitzaven i les p\u00e8rdues se socialitzaven. I potser aix\u00f2 no est\u00e0 b\u00e9. Per\u00f2 aix\u00f2 dep\u00e8n de vost\u00e8 i de mi. Que, cada quatre anys, quan votarem diguem el que creguem convenient\u00bb, etziba, amb tanta serenitat com contund\u00e8ncia.<\/p>\n Ara, com puntualitza Mancebo, el personal del Sant Pau, com el de la resta dels hospitals de l’Estat espanyol, compta amb vestits i equips de protecci\u00f3. Durant les primeres setmanes de pand\u00e8mia va haver-hi escassetat, per\u00f2 no sols d’EPI, m\u00e0scares, ulleres o guants, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00abvam estar a punt de quedar-nos sense medicaci\u00f3, sense respiradors… Hem estat molt prop de la vora del precipici\u00bb, explica, <\/span>subratllant que no va fer \u00abllenya de l’arbre caigut\u00bb, per\u00f2 que \u00abels responsables haurien de donar explicacions\u00bb.<\/p>\n Mancebo recorda com va seguir l’evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia en el nord d’It\u00e0lia a trav\u00e9s de converses amb col\u00b7legues radicats all\u00ed, com fins al 13 de mar\u00e7 a penes tenien dos o tres pacients, i com de sobte tot va saltar per l’aire. Ara, davant l’advertiment d’experts i expertes que vindran noves onades de contagis, la seva principal recomanaci\u00f3 \u00e9s clara: \u00abQue la gent no se’n vagi de vacances, hauran de quedar-se a les seves cases. Aquest virus es mou amb les persones, i mesures eficaces com una vacuna trigaran molts mesos a poder-se desenvolupar\u00bb.<\/p>\n Si alg\u00fa sap b\u00e9 que la pand\u00e8mia no s’ha acabat s\u00f3n els qui treballen als hospitals i centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, que continuen rebent a persones malaltes, posant tot el seu coneixement i energies a curar-les, aix\u00ed com exposant-se a contagiar-se, a contagiar als seus \u00e9ssers estimats i a morir, com ja han mort almenys 35 professionals sanitaris en tot el territori espanyol. Segons CCOO, s\u00f3n m\u00e9s de 51.000 els contagiats. Aquest escenari va ser el que va fer que la direcci\u00f3 de l’Hospital Sant Pau, com moltes altres en tot el pa\u00eds, decid\u00eds crear un programa d’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica per al seu personal, els pacients i els seus familiars. En aquest cas va ser el psic\u00f2leg Joaquim Sol\u00e9<\/span>, responsable de la Unitat de Trastorn Cl\u00ednic, l’encarregat de coordinar a l’equip de m\u00e9s de 15 psic\u00f2legs i psiquiatres que han\u00a0intentat\u00a0contenir els efectes d’aquesta crisi sociosanit\u00e0ria.<\/p>\n \u00abUna situaci\u00f3 de crisi genera for\u00e7osament emocions intenses que poden ser puntuals i mitigar-se amb el temps, o\u00a0cronificar-se. El nostre objectiu era evitar el segon\u00bb, explica aquest expert en trastorn l\u00edmit de personalitat just abans d’iniciar una sessi\u00f3 de ter\u00e0pia grupal amb personal sanitari que ha hagut de treballar a preu fet en aquests m\u00e9s de dos mesos de pand\u00e8mia.<\/p>\n En les primeres setmanes, la qual cosa m\u00e9s temia l’equip de suport psicol\u00f2gic era que els torns de fins a dotze hores en un context nou i d’alta tensi\u00f3, poguessin provocar-los estr\u00e8s posttraum\u00e0tic. Mancebo considera que \u00e9s aviat per a extreure conclusions, per\u00f2 intueix que la seva incid\u00e8ncia ha estat menor de la temuda gr\u00e0cies a les mesures adoptades.<\/p>\n Inicialment, van elaborar una guia orientativa per al personal dirigida a reduir els efectes de l’estr\u00e8s. En ella, es recomana con\u00e8ixer el treball que hauran de fer abans d’abordar-lo per a evitar \u00ab<\/span>situacions ambivalents o impredictibles. Quan pots anticipar, redueixes l’ansietat\u00ab<\/span>, explica. El document subratlla els beneficis del treball en equip per a poder manejar les situacions m\u00e9s tibants, fer pauses en les quals beure aigua i cobrir les necessitats fisiol\u00f2giques, sortir al fet que els toqu\u00e9s el sol per a no trencar amb el cicle circadiari… \u00abSi no monitores les teves emocions, van escalant i quan est\u00e0s a dalt, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil regular-te emocionalment\u00bb.<\/p>\n Uns consells aplicables a qualsevol faceta de la vida, en realitat. Com la import\u00e0ncia d’autocuidar-se a la sortida del treball: \u00abpots necessitar o no parlar del tema, per\u00f2 no cal reverberar sobre la mateixa q\u00fcesti\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s important no rec\u00f3rrer a estrat\u00e8gies\u00a0evitatives<\/span>\u00a0com beure i no imposar-te coses\u00a0molt demandants<\/span>\u00ab, exposa\u00a0Sol\u00e9<\/span>. No obstant aix\u00f2, els professionals de la neteja, l’administraci\u00f3, la infermeria i la medicina, a m\u00e9s d’enfrontar-se a un context per al qual ning\u00fa est\u00e0 preparat \u2013\u00bbcom ning\u00fa est\u00e0 preparat per a un tsunami\u00bb, recorda Mosso\u2013, suportaven l’ansietat per poder contagiar-se i contagiar als seus \u00e9ssers estimats, veure’s en la tessitura d’haver d’atendre companys malalts… Per a ajudar a manejar aquestes situacions, es van muntar grups de suport psicol\u00f2gic, tant presencials com virtuals, que continuen funcionant avui dia.<\/p>\n La infermera Mar Vega\u00a0Castosa<\/span>, supervisora de la Unitat de Vigil\u00e0ncia intensiva de l’Hospital Sant Pau, ha estat una de les seves usu\u00e0ries. \u00abQuan est\u00e0s treballant no t’adones del desgast. \u00c9s quan arribes a casa quan entens que necessites parlar-ho, d’una altra manera\u00bb, explica en el seu despatx, a tot just uns metres d’on els pacients continuen morint i sobrevivint a la COVID-19.\u00bbHem tingut pacients de moltes edats. I sempre feies el s\u00edmil amb alg\u00fa: la teva parella, el teu pare, els teus amics… Per\u00f2 no hi havia temps de res perqu\u00e8 no parava d’arribar gent. Era la primera vegada que viv\u00edem una cosa aix\u00ed. Aquesta pand\u00e8mia ens passar\u00e0 factura a tots: hi ha un abans i un despr\u00e9s. Tots hem canviat\u00bb, explica amb veu pausada i la m\u00e0scara posada.<\/p>\n Com totes les persones que he entrevistat i que han estat en relaci\u00f3 directa amb el virus, la por \u00e9s la paraula que m\u00e9s repeteix. \u00abEspero que amb el temps passi la por, que segueix aqu\u00ed perqu\u00e8 \u00e9s un virus que desconeixem encara. Per\u00f2 no cal perdre-li el respecte\u00bb. Com la majoria dels professionals de la medicina consultats, dubte que la vacuna pugui estar llesta per a la seva distribuci\u00f3 en uns pocs mesos, per aix\u00f2 crida a la responsabilitat de la ciutadania. \u00abLa clau est\u00e0 en el fet que la gent entengui que ha de protegir-se, en qu\u00e8 siguin responsables\u00bb.<\/p>\n Vega, com qualsevol treballador d’una UCI, est\u00e0 molt acostumada a bregar amb la mort. I, aix\u00ed i tot, el sorpr\u00e8n la virul\u00e8ncia d’aquest virus: \u00abLa gent arribava molt greu. No hi havia ni mil\u00b7l\u00e8simes de segons, calia fer r\u00e0pidament el tractament per a intentar salvar les seves vides\u00bb, explica. Aquesta \u00e9s una de les raons per la qual molts dels pacients de coronavirus no han pogut si m\u00e9s no rebre atenci\u00f3 psicol\u00f2gica, perqu\u00e8 immediatament calia sedar-los per a entubar-los. I molts dels quals s\u00ed que van rebre aquest suport, va anar a trav\u00e9s de l’equip psicol\u00f2gic de cures pal\u00b7liatives. \u00abL’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica en aquestes circumst\u00e0ncies dependr\u00e0 de cada pacient. Hi ha persones que no estan preparades per a acceptar aquesta informaci\u00f3. El personal ha de ser sensible al que cadascun pot processar\u00bb, afirma el psic\u00f2leg\u00a0Sol\u00e9<\/span>. \u00abEs tracta de transmetre la informaci\u00f3 amb empatia i de manera progressiva, sense mentir i validant el seu sofriment. Aix\u00f2 \u00e9s gaireb\u00e9 m\u00e9s important que intentar resoldre quan les opcions de resoluci\u00f3 s\u00f3n escasses\u00bb, afegeix.<\/p>\n Per\u00f2 la majoria de les peticions de suport que ha rebut aquest equip psicol\u00f2gic creat per l’Hospital Sant Pau no han estat de personal sanitari ni de pacients, sin\u00f3 de familiars dels difunts. \u00abEls duels per COVID-19 tenen m\u00e9s possibilitats de complicar-se perqu\u00e8 no hi ha un suport social: no pots veure als teus familiars, el personal sanitari et mant\u00e9 informat, per\u00f2\u00a0de forma interrompuda i aix\u00f2 et genera una sensaci\u00f3 d’incertesa que no facilita el duel\u00bb,\u00a0declara\u00a0Sol\u00e9<\/span>. \u00abIntentem mitigar, en la mesura que sigui possible, les reaccions perqu\u00e8 siguin les normals de tristesa, per\u00f2 que no es converteixin en un duel complicat\u00bb.<\/p>\n El doctor Mancebo passa revisi\u00f3 per l’UCI als seus pacients. Quan li demanem prendre-li una fotografia, insisteix a ser retratat amb alguns dels seus companys. \u00abAmb aquesta pand\u00e8mia hem apr\u00e8s que tots som molt vulnerables i que dem\u00e0 tots podem morir per una malaltia infecciosa\u00bb, sent\u00e8ncia amb senzillesa el tamb\u00e9 editor associat de la revista American<\/span>\u00a0Journal<\/span>\u00a0of<\/span>\u00a0Respiratory<\/span>\u00a0and<\/span>\u00a0Critical<\/span>\u00a0Care<\/span>\u00a0Medicine<\/span>. \u00abAra com ara nom\u00e9s podem contenir aquesta pand\u00e8mia mitjan\u00e7ant el confinament i el distanciament social, sabent que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies socials i econ\u00f2miques, possiblement, a molt llarg termini. S\u00f3n decisions que no s\u00f3n senzilles. I d’aqu\u00ed la nostra vulnerabilitat davant un virus que \u00e9s invisible als ulls humans\u00bb, conclou.<\/p>\n Al seu voltant, pacients de diferents edats continuen vius gr\u00e0cies a respiradors i a l’atenci\u00f3 del seu equip. A uns metres, als carrers del centre de Barcelona, sembla que hi ha els qui han perdut la por al virus. I el respecte.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/08\/Captura-de-Pantalla-2022-08-07-a-les-13.09.26.png\")
<\/a><\/a><\/a><\/p>\n<\/a>