Nens i nenes molt moguts, que a l’aula s’aixequen constantment de la cadira i que no arriben a concentrar-se en el que est\u00e0 dient la mestra, avui en dia poden acabar sent diagnosticats amb Trastorn de D\u00e8ficit d’Atenci\u00f3 i Hiperactivitat (TDAH). 35 anys enrere, per\u00f2, pares i professors tot aix\u00f2 ho consideraven part del tarann\u00e0 propi de l’infant, conven\u00e7uts que ja n’hi havia d’haver, de tant en tant, alguns de m\u00e9s moguts. La Marta ho era. \u00abSobretot els deures eren un martiri per a mi, em costava molt posar-m’hi i, quan ho aconseguia, trigava una eternitat a acabar-los\u00bb, recorda. Els adults la titllaven, senzillament, de criatura moguda, distreta, que nom\u00e9s volia jugar.<\/p>\n
Ara, amb 43 anys, farta d’haver d’anotar tot el que ha de fer per no oblidar-ho, i que al seu voltant molta gent hagi comen\u00e7at a percebre els seus lapsus, \u00abperqu\u00e8 no poso atenci\u00f3 en el que em diuen, que jo creia que era perqu\u00e8 tinc sempre un c\u00famul gran de coses al cap\u00bb, segons explica, va prendre la determinaci\u00f3 de consultar el que li passava amb un psic\u00f2leg.<\/p>\n
Ha estat oli en un llum. Un primer test i el relat de les principals dificultats en el seu dia a dia, a la feina, i a casa, van anar confirmant el diagn\u00f2stic de TDAH. Aquest trastorn \u00e9s molt poc diagnosticat en persones adultes que, per tant, no s\u00f3n tractades i carreguen amb una s\u00e8rie de complicacions que consideren que s\u00f3n fruit d’una mala organitzaci\u00f3 o mandres pr\u00f2pies. Segons explica la psic\u00f2loga cl\u00ednica Connie Capdevila<\/a>, \u00ables conseq\u00fc\u00e8ncies de no rebre el tractament adequat poden portar a no poder mantenir relacions de parella sanes i, en alguns casos, la frustraci\u00f3 per tot all\u00f2 que no s’assoleix, pot derivar en estats d’ansietat i depressi\u00f3\u00bb.<\/p>\n Si costa molt prioritzar les tasques di\u00e0ries a fer, lliurar feines a temps, es fa tard a les cites o fins i tot s’oblida haver quedat amb alg\u00fa, i no es passa nom\u00e9s en una etapa m\u00e9s dif\u00edcil per circumst\u00e0ncies concretes alienes a la persona, sin\u00f3 que es perllonga en el temps, pot ser causat pel trastorn de TDAH.<\/p>\n En l’actualitat es calcula que el TDAH afecta un 5% de la poblaci\u00f3 en edat infantil a Catalunya i, tal com informen des de la Federaci\u00f3 Catalana d’Associacions de Familiars i Afectats de TDAH (FCAFATDAH)<\/a>, s’estima que m\u00e9s del 80% dels nens (del 5% dels afectats) continuaran presentant problemes en l’adolesc\u00e8ncia, i entre el 30-65%, en l’edat adulta. D’altres fonts parlen d’entre un 4 i un 5% d’afectats adults en la poblaci\u00f3 general.<\/p>\n Atenci\u00f3, hiperactivitat i impulsivitat s\u00f3n els tres grups de s\u00edmptomes vinculats a aquest trastorn i que s\u00f3n la causa de les dificultats amb les quals conviu en el seu dia a dia la persona afectada. Canvis en l’estat d’\u00e0nim, baixa toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3 i dificultat per mantenir ordre a casa i a la feina s\u00f3n part dels obstacles que poden derivar-se del TDAH, en major o menor mesura. Depenent de cada persona, les dificultats poden afectar, de manera m\u00e9s o menys greu, i es poden mostrar m\u00e9s en l’\u00e0mbit de les tasques dom\u00e8stiques, en la parella -si \u00e9s que s’arriba a poder consolidar una relaci\u00f3-, en les relacions socials, o a la feina.<\/p>\n La Fundaci\u00f3 ADANA<\/a> va n\u00e9ixer fa 25 anys per acompanyar una millor vida de persones amb TDAH i les seves fam\u00edlies, i m\u00e9s tard va ampliar aquesta missi\u00f3 als trastorns del neurodesenvolupament (TDAH, TEA -trastorns de l’espectre autista-, trastorns de l’aprenentatge i de la conducta). Psiquiatres, psic\u00f2legs, psicopedagogs, mestres i pedagogs s\u00f3n part del seu equip de professionals. Tenen tamb\u00e9 molt present que el TDAH persisteix en gran part en l’edat adulta, i en concret en el cas de les dones, moltes afectades per TDAH s\u00f3n diagnosticades ja de grans.<\/p>\n Els especialistes en TDAH de la fundaci\u00f3 ADANA estableixen les difer\u00e8ncies principals entre el TDAH en adults. Diuen que \u00abla hiperactivitat es fa menys visible i es transforma en una inquietud m\u00e9s interna i en una recerca d’activitat o emoci\u00f3 constant. Els problemes d’atenci\u00f3 s\u00f3n probablement els que m\u00e9s persisteixen; aquests comporten dificultats als adults a l’hora de dur a terme les tasques, gestionar el seu temps o ser organitzats i consistents. Les manifestacions d’impulsivitat es mantenen en la majoria dels casos, la qual cosa comporta problemes en la vida familiar, social o laboral. S’observa en els adults una major freq\u00fc\u00e8ncia de canvis laborals precipitats i constants, ruptures sentimentals o conductes de risc, entre altres situacions\u00bb.<\/p>\n \u00abEl TDAH \u00e9s un trastorn del qual es desconeixen les causes, encara que l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica sembla indicar que es tracta d’un trastorn multifactorial amb una base neurobiol\u00f2gica i predisposici\u00f3 gen\u00e8tica que interactua amb factors ambientals\u00bb, explica Neus Mar\u00ed, directora terap\u00e8utica de la Unitat de Neurodesvolupament de Cl\u00ednica Corachan<\/a> i de l’Institut Neurociencias Synaptia<\/a>.<\/p>\n La recerca ha evidenciat, en efecte, un component gen\u00e8tic important en els progenitors de qui pateix el trastorn de TDAH. De fet, i segons es detalla al Canal Salut<\/a> de la Generalitat de Catalunya, \u00abl’her\u00e8ncia \u00e9s probablement el component que m\u00e9s contribueix a l’aparici\u00f3 del trastorn. Les investigacions mostren que els pares i els germans d’un infant afectat de TDAH tenen de quatre a cinc vegades m\u00e9s probabilitats de tenir el trastorn que els d’un infant que no n’estigui afectat\u00bb.<\/p>\n La mateixa font indica que \u00abels estudis cient\u00edfics han identificat algunes difer\u00e8ncies entre el cervell de les persones amb TDAH i el de les que no en tenen. En els cervells afectats s’ha vist una mida menor de les \u00e0rees on es localitza el trastorn; retard de maduraci\u00f3 (mitjana de dos a tres anys) i una producci\u00f3 insuficient de dues subst\u00e0ncies qu\u00edmiques (dopamina i noradrenalina), encarregades de produir una comunicaci\u00f3 correcta entre les neurones\u00bb. Altres factors que citen com a possibles precursors del TDAH s\u00f3n: \u00abla prematuritat, el baix pes en n\u00e9ixer, lesions cerebrals durant el part o b\u00e9 el consum de tabac, alcohol o altres drogues durant l’embar\u00e0s\u00bb.<\/p>\n El TDAH \u00e9s considerat un trastorn cr\u00f2nic, per\u00f2 molts dels seus s\u00edmptomes es poden superar amb un bon tractament, que millorar\u00e0 la qualitat de vida gr\u00e0cies a una combinaci\u00f3 de medicaci\u00f3 i psicoter\u00e0pia. Donat que molts dels s\u00edmptomes que es tenen en compte a l’hora de diagnosticar el TDAH en adults es poden donar tamb\u00e9 en persones que no pateixen aquest trastorn, els especialistes en TDAH han establert criteris per determinar si ho \u00e9s o no. Aquests criteris acordats s\u00f3n: que les dificultats s’hagin tingut ja en la inf\u00e0ncia, encara que no s’hagi diagnosticat abans; que aquests problemes no responguin a un altre trastorn, com la depressi\u00f3, l’ansietat, o algun altre; i que els s\u00edmptomes afectin la vida quotidiana de manera significativa, per exemple, no estar rendint en el treball o tenir dificultats en les relacions de parella.<\/p>\nFactor gen\u00e8tic<\/h3>\n