Han passat dos anys d’aquella infame manifestaci\u00f3 convocada per Miguel Bos\u00e9 a la Pla\u00e7a Col\u00f3n de Madrid, a la qual, al final, malauradament no hi va poder assistir, per\u00f2 s\u00ed que ho van fer, en canvi, milers de participants que, sense mascareta i sense respectar la dist\u00e0ncia social, cridaven \u00abvolem veure el virus!\u00bb. Dos anys ens separen d’aquell 17 d’agost i, havent deixat enrere els moments m\u00e9s durs de la pand\u00e8mia i les restriccions de seguretat, potser hem tornat massa aviat i autocomplaentment a la nostra vida d’abans, sense parar-nos a pensar si podr\u00edem extreure alguna reflexi\u00f3 de tot all\u00f2 que va passar.<\/p>\n
I \u00e9s que all\u00f2 reprimit sempre torna, i ara reapareix entre ‘bulos’ i fake news en mig de la guerra d’Ucra\u00efna, arribant a veure fins i tot, per part de Beatriz Taleg\u00f3n (la nostra \u00abMiguel Bos\u00e9 independentista\u00bb) una possible manipulaci\u00f3 dels cossos a la terrible massacre de Bucha \u2013en contra del testimoni un\u00e0nim de tota la comunitat period\u00edstica que es trobava in situ.<\/p>\n
Per\u00f2, com deia un pensador alemany, el mussol sempre aixeca el seu vol massa tard, un cop els fets ja s’han consumat, i potser nom\u00e9s ara ens trobem en disposici\u00f3 de fixar-nos sobre com aquella demanda de veure el virus amb els mateixos ulls era en realitat m\u00e9s interessant del que podia semblar a primera vista, ja que demostra, contr\u00e0riament al que es podria pensar, que l’onada de negacionisme que assola Europa en temps de guerres i pand\u00e8mies no representa exactament del tot una simple \u00abmassa irracional per il\u00b7lustrar\u00bb.<\/p>\n
Si ens agafem seriosament ni que sigui per un moment l’argument que \u00abel virus no existeix perqu\u00e8 no el veiem\u00bb, notem de seguida que cont\u00e9 dues pressuposicions: per una banda, s’atreveix a pensar per si mateix sense la tutela de cap \u00abautoritat\u00bb (cient\u00edfica, en aquest cas) i, per l’altra, creu que l’experi\u00e8ncia (personal) \u00e9s la base de tot coneixement.<\/p>\n
El problema de fons, molt em temo, \u00e9s que podria semblar que la primera tesi l’ha signat Kant, i la segona, Locke, m\u00e0xims representants de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i de l’empirisme angl\u00e8s, respectivament. Per un costat, Kant va respondre c\u00e8lebrement a la pregunta de ‘Qu\u00e8 \u00e9s la Il\u00b7lustraci\u00f3?’ definint que \u00e9s \u00abla capacitat de servir-se de la intel\u00b7lig\u00e8ncia sense la guia de l’altre\u00bb. Primera pregunta: \u00e9s possible arribar a cap veritat partint \u00fanicament i exclusivament d’un mateix, sense la necessitat de cap altre? No \u00e9s justament aquest el problema que sofreixen els negacionistes quan es tanquen en banda a escoltar les raons de la comunitat cient\u00edfica reconeguda? En quin lloc deixa aquella definici\u00f3 kantiana a l’educaci\u00f3 i la formaci\u00f3 per part d’altri? Per una altra banda, l’apel\u00b7laci\u00f3 als sentits recorda el fam\u00f3s versicle de Tom\u00e0s l’ap\u00f2stol que diu \u00absi no ho veig, no m’ho crec\u00bb i que, mutatis mutandis, representa la base del m\u00e8tode cient\u00edfic amb Francis Bacon.<\/p>\n
Quin \u00e9s llavors el problema amb el raonament \u00abel virus no existeix perqu\u00e8 no el veig\u00bb, que grinyola inevitablement a qualsevol persona que s\u00e0piga m\u00ednimament com funciona la ci\u00e8ncia? S\u00f3n llavors Kant i Locke culpables de les \u00faltimes ximpleries terraplanistes? Res podria quedar m\u00e9s lluny del que vull dir. Kant, Locke i molts d’altres obren una via, la que hauria de conduir a l’emancipaci\u00f3 (la majoria d’edat), la fraternitat (la fi de la tutela patriarcal), la ra\u00f3 i la ci\u00e8ncia, per\u00f2 el recorregut d’aquest cam\u00ed \u00e9s lent i ardu, i consta de desenvolupaments posteriors com els totxos d’una casa.<\/p>\n
Agafem dues problem\u00e0tiques a tall d’exemple que han portat molts mals de cap al mateix empirisme al llarg del s. XX: la q\u00fcesti\u00f3 de la hist\u00f2ria i la dels instruments cient\u00edfics. El problema \u00e9s que tant els fets que van tenir lloc al passat (p. ex. C\u00e8sar va creuar el Rubic\u00f3 l’any 49 aC) com tot el que es pot observar amb un microscopi o un telescopi (p. ex. els \u00e0toms o el gran buit de Bootes) s\u00f3n fets dif\u00edcils de justificar des de la posici\u00f3 simple de \u00absi (jo) no ho veig (amb els meus propis ulls), no m’ho crec\u00bb. Aix\u00f2 no hauria de conduir a la ren\u00fancia de l’esperit de l’empirisme cl\u00e0ssic, sin\u00f3 al seu aprofundiment i radicalitzaci\u00f3 sobre la base d’una comunitat cient\u00edfica reconeguda \u2013i no nom\u00e9s d’un jo autosuficient.<\/p>\n
De qu\u00e8 serveix tota aquesta llarga digressi\u00f3? Crec que hauria de servir per clarificar que l’auge de diferents formes de negacionisme a les que assistim actualment no representen l’altra cara de la moneda, absolutament irracional, de la Il\u00b7lustraci\u00f3, sin\u00f3 un empirisme que s’ha quedat a mig cam\u00ed, encallat i ennuegat. I aquest enquistament t\u00e9 lloc perqu\u00e8 tampoc el projecte de la Il\u00b7lustraci\u00f3 s’ha acabat de realitzar en almenys dos punts fonamentals: la universalitzaci\u00f3 de les condicions materials d’exist\u00e8ncia i la reapropiaci\u00f3 racional de la ci\u00e8ncia per a tot el poble.<\/p>\n
Recon\u00e8ixer, per tant, que el negacionisme \u00e9s una indigesti\u00f3 de la mateixa Il\u00b7lustraci\u00f3 i que produeix els seus propis monstres ja \u00e9s una tesi m\u00e9s fina i complexa, que potser condueix a una l\u00ednia d’actuaci\u00f3 m\u00e9s efectiva sobre el negacionisme que creure simplement que hi ha una \u00abmassa per il\u00b7lustrar\u00bb. Crec que si no no s’ent\u00e9n com \u00e9s possible que moltes vegades els negacionistes apel\u00b7lin als valors de la Il\u00b7lustraci\u00f3 \u2013\u00bbLlibertat!\u00bb, \u00abInforma’t!\u00bb, \u00abRebel\u00b7la’t!\u00bb\u2013 alhora que traeixen el seu contingut m\u00e9s desenvolupat.<\/p>\n
Per qu\u00e8 aquesta persona t\u00e9 la necessitat de subordinar la imprevisible diversitat dels fets sota una ‘totalitat’ que la calmi?<\/p><\/blockquote>\n
De la mateixa manera que les diferents formes de negacionisme \u2013terraplanisme, plandemia, etc.\u2013 representen un empirisme que es queda a mig cam\u00ed, tamb\u00e9 em sembla que les conspiranoies m\u00e9s \u00absocials\u00bb \u2013els reptilians, els illuminati, etc.\u2013 representen un cert marxisme mal enfocat. Segurament l’ep\u00edtom d’aquesta classe de teories de la conspiraci\u00f3 la representa \u00abel club Bilderberg\u00bb: la creen\u00e7a que la reuni\u00f3 anual de les cent personalitats m\u00e9s influents del m\u00f3n suposadament seria un \u00abGovern a l’ombra\u00bb on es planifiquen les grans decisions a escala global.<\/p>\n
A molts, aquesta hist\u00f2ria els hi pot semblar que va ben encaminada, o que no dista gaire de la realitat, no obstant aix\u00f2, qu\u00e8 li falta a aquesta intu\u00efci\u00f3 per a tornar-se concepte? Marx descriu en un punt d’El Capital que la constituci\u00f3 dels capitalistes en una classe social succeeix en el mode la compet\u00e8ncia, \u00e9s a dir: no fa falta que es caiguin b\u00e9 entre ells, que siguin amics o que necess\u00e0riament arribin a acords, nom\u00e9s fa falta que competeixin entre ells (fins i tot odiant-se a mort) per tal que actu\u00efn com un grup unitari amb uns interessos compartits.<\/p>\n
El conspiranoic, llavors, atemorit i horroritzat per aquest ordre en el desordre, perqu\u00e8 l’\u00fanic govern actual sigui \u00abl’anarquia de la producci\u00f3\u00bb, prefereix projectar tota la planificaci\u00f3, el control i la seguretat que li manquen a la seva incerta vida en un grup totpoder\u00f3s. El conspiranoic, en definitiva, converteix una dominaci\u00f3 impersonal en una de personal i, en el fons, hem de poder veure que aquest mecanisme de defensa t\u00e9 una determinada racionalitat.<\/p>\n
Quin \u00e9s llavors el gran error que comet el conspiranoic? Proposo entendre la difer\u00e8ncia espec\u00edfica que caracteritza tota teoria de la conspiraci\u00f3 com una forma del que el l\u00f2gic angl\u00e8s Whitehead va anomenar \u00abconcreci\u00f3 desubicada\u00bb [misplaced concretness]. En efecte, cometem la \u00abfal\u00b7l\u00e0cia de re\u00efficaci\u00f3\u00bb quan convertim en una cosa all\u00f2 que de fet \u00e9s una abstracci\u00f3. L’exemple m\u00e9s clar \u00e9s el de \u00abla consci\u00e8ncia\u00bb: per molt que s’esforci la neurologia no podr\u00e0 trobar mai la \u00abidea d’arbre\u00bb dins del cervell, perqu\u00e8 el cervell no \u00e9s directament la consci\u00e8ncia, si no l’\u00f2rgan a partir del qual sorgeix \u00abla consci\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, no \u00e9s justament aquesta la pedra en la qual ensopeguen una vegada i una altra les teories de la conspiraci\u00f3? Com tot bon mentider, es basa en alguns detalls que s\u00f3n veritat: parteix d’intu\u00efcions i odis socials reals per despr\u00e9s cosificar-los en \u00abun club\u00bb, o \u00abun extraterrestre\u00bb, en comptes de recon\u00e8ixer la indeterminaci\u00f3 que travessa el nostre m\u00f3n i la vida en general.<\/p>\n
Havent ent\u00e8s llavors exactament qu\u00e8 \u00e9s una \u00abconspiranoia\u00bb, com dirigir-nos a aquesta part de la poblaci\u00f3, no diguem ja intentar conv\u00e8ncer-la, per tal que el projecte de la Il\u00b7lustraci\u00f3 no quedi irrealitzat per a tothom? A la seva introducci\u00f3 sobre Com llegir a Lacan, Zizek creu que \u00abl’inconscient freudi\u00e0 va ocasionar un tal esc\u00e0ndol no per l’afirmaci\u00f3 que el jo racional est\u00e0 subordinat al domini molt m\u00e9s vast dels instints irracionals cecs, sin\u00f3 perqu\u00e8 va demostrar com l’inconscient mateix obeeix a la seva pr\u00f2pia gram\u00e0tica i l\u00f2gica: l’inconscient parla i pensa\u00bb.<\/p>\n
Com parlar llavors amb un conspiranoic? Doncs sobretot no intentant desmuntar el seu entramat amb fets suposadament \u00abobjectius\u00bb \u2013el que avui es coneix com a \u00abfact-check\u00bb, que oblida que qualsevol fet ha sigut ja interpretat\u2013, sin\u00f3 fent-se una pregunta anterior: per qu\u00e8 aquesta persona t\u00e9 la necessitat de subordinar la imprevisible diversitat dels fets sota una \u00abtotalitat\u00bb que la calmi?<\/p>\n
La resposta pot variar de persona a persona: alg\u00fa que ha perdut a un ser estimat durant la pand\u00e8mia pot trobar m\u00e9s reconfortant creure que era tot un \u00abpla\u00bb de bon principi perqu\u00e8 aix\u00ed pot tenir un culpable sobre el qual versar el seu odi, etc\u00e8tera. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s aviat aix\u00f2, i no el castell que emergeix de l’aire, on es pot trobar la clau que t\u00e9 m\u00e9s capacitat d’oferir una altra interpretaci\u00f3 possible. En qualsevol cas, com ja hem assenyalat abans, i dins de la infinita casu\u00edstica, es poden trobar dues grans raons socials per a bolcar-se en una \u00abtotalitat\u00bb autoexplicadora: no tenir les condicions materials per a l’exist\u00e8ncia cobertes (principal ra\u00f3 d’inseguretat respecte al futur) i haver-se deslligat de la reconstrucci\u00f3 racional que condueix a la ci\u00e8ncia.<\/p>\n
La ra\u00f3 deixa de ser ra\u00f3 si passa a ser nom\u00e9s una part, frontalment oposada a la desra\u00f3, en comptes de ser el tot que descobreix tamb\u00e9 la racionalitat darrera l’aparent irracionalitat.<\/p><\/blockquote>\n
El 1913 Franz Rosenzweig va trobar a la Biblioteca Reial Prussiana de Berl\u00edn un foli, escrit a m\u00e0 per ambdues cares amb la lletra presumiblement de Hegel l’any 1976. Estudis posteriors van disputar que l’autoria podia ser compartida amb Schelling i H\u00f6lderlin \u2013els tres eren grans amics al seminari de Tubinga\u2013 i Rosenzweig el va acabar titulant \u00abEl m\u00e9s antic programa sistem\u00e0tic de l’idealisme alemany\u00bb. Sigui com sigui, en aquest meravell\u00f3s escrit els tres amics rom\u00e0ntics intenten superar i reconciliar les contradiccions que continuem patint fins el dia d’avui tamb\u00e9 nosaltres \u2013moderns\u2013 tot preconitzant la necessitat d’una \u00abnova mitologia, per\u00f2 de la ra\u00f3\u00bb, ja que \u00abno nom\u00e9s el poble, sin\u00f3 tamb\u00e9 el fil\u00f2sof necessita una religi\u00f3 sensible\u00bb. Entre altres brillants llampecs, els tres amics creuen que nom\u00e9s aix\u00ed no hi hauria \u00abmai m\u00e9s la mirada despectiva, mai m\u00e9s el cec tremolor del poble davant els seus savis\u00bb.<\/p>\n
Com de lluny ens trobem avui d’aquesta \u00abnova mitologia de la ra\u00f3\u00bb? Segurament a anys llum, i, no obstant aix\u00f2, potser continua sent l’\u00fanica soluci\u00f3 possible a l’esquin\u00e7ament actual entre la \u00abmirada despectiva\u00bb i el \u00abcec tremolor\u00bb \u2013avui els anomenar\u00edem tecnocr\u00e0cia i negacionisme, respectivament.<\/p>\n
La ra\u00f3 deixa de ser ra\u00f3 si passa a ser nom\u00e9s una part, frontalment oposada a la desra\u00f3, en comptes de ser el tot que descobreix tamb\u00e9 la racionalitat darrera l’aparent irracionalitat. En aquest sentit, encara que no fos un poema de H\u00f6lderlin, i potser justament per aix\u00f2, anaven descaminades les cr\u00edtiques a la banalitat, frivolitat i narcisisme de les persones que penjaven selfies a les xarxes socials mentre es vacunaven. \u00c9s veritat que aquests s\u00f3n s\u00edmptomes end\u00e8mics de la nostra societat, per\u00f2 no ho \u00e9s menys que la ci\u00e8ncia necessita qui la defensi. I si volem conv\u00e8ncer als qui la neguen no nom\u00e9s necessitem fets i raons, sin\u00f3 tamb\u00e9 una m\u00edstica popular i alegre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Han passat dos anys d’aquella infame manifestaci\u00f3 convocada per Miguel Bos\u00e9 a la Pla\u00e7a Col\u00f3n de Madrid, a la qual, al final, malauradament no hi va poder assistir, per\u00f2 s\u00ed que ho van fer, en canvi, milers de participants que, sense mascareta i sense respectar la dist\u00e0ncia social, cridaven \u00abvolem veure el virus!\u00bb. Dos anys […]<\/p>\n","protected":false},"author":493,"featured_media":30998,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2461],"class_list":["post-30997","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-negacionisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30997","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/493"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30997"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30997\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30997"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30997"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30997"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}