Tornem a ser al setembre, aquell mes de l’any on el retorn a l’horari laboral i escolar marquen novament les nostres agendes. Despertadors en hores matineres, tel\u00e8fons que sonen un altre cop i missatges a la b\u00fastia de correu que ja ens reclamen feines. Tan b\u00e9 que s’estava all\u00e0 on \u00e9rem, fins i tot durant les hores que tamb\u00e9 hav\u00edem dedicat a preparar algun tema de feina. Amb la natura a tocar, poder sortir a passejar sense planificar-ho, espont\u00e0niament, fa que el plaer i la relaxaci\u00f3 siguin sempre a un instant de la concentraci\u00f3 en la tasca laboral.<\/p>\n
Postes de sol i tocs de campana relaxants, que no ens feien c\u00f3rrer, han retornat a moltes converses aquella possibilitat que els confinaments per la pand\u00e8mia de la Covid va posar tant sobre la taula: l’opci\u00f3 de deixar la ciutat i instal\u00b7lar-se a viure en un poble.<\/p>\n
Segons dades de l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides, entre el 1950 i el 2050, la poblaci\u00f3 mundial haur\u00e0 passat de viure en ciutats d’un 30% a un 70%. Les grans urbs continuen concentrant un major nombre de serveis sanitaris, empreses, botigues, centres d’ensenyament per a qualsevol edat i espais culturals, amb tot el ventall d’oportunitats laborals que aix\u00f2 representa. L’alt preu de l’habitatge, el tr\u00e0nsit de vehicles i la contaminaci\u00f3 porten, no obstant aix\u00f2, moltes persones comencen a valorar si compensa viure a la ciutat. Estan, per\u00f2, preparats els pobles per a rebre nous habitants?<\/p>\n
El primer problema \u00e9s la manca d’habitatge disponible en molts pobles, especialment en els m\u00e9s tur\u00edstics, perqu\u00e8 molts habitatges es destinen al lloguer de curta estada. Per\u00f2 els serveis sanitaris tamb\u00e9 fan que molta gent no vulgui -o no pugui- marxar, o allunyar-se de les grans ciutats. Com a pacients o futurs pacients en el cas de col\u00b7lectius de major edat, per\u00f2 tamb\u00e9 per als professionals sanitaris, la llunyania dels grans hospitals suposa un h\u00e0ndicap. \u00abLa medicina necessita companys al costat. En un hospital com \u00e9s el Vall d’Hebron, sempre est\u00e0s aprenent i es fan sessions conjuntes amb diversos metges de la mateixa especialitat i d’altres, on exposem i compartim casos\u00bb, exposa el Carles Gonz\u00e1lez, dermat\u00f2leg especialitzat en melanoma.<\/p>\n
El Carles i la seva dona, la Sabina, que tamb\u00e9 \u00e9s metgessa, en el seu cas amb l’especialitzaci\u00f3 d’endocrinologia, volien deixar Barcelona i anar a viure en algun poble del Pirineu. \u00abAndorra, la Cerdanya… llocs de muntanya on hav\u00edem estat i ens agradaven van ser els primers que v\u00e0rem mirar i ens v\u00e0rem oferir per treballar-hi amb les nostres especialitats, per\u00f2 no ens van dir res\u00bb, explica. Nom\u00e9s al Ripoll\u00e8s hi va haver una oportunitat per a ell, com a dermat\u00f2leg, per\u00f2 nom\u00e9s per mitja jornada. \u00abEns v\u00e0rem il\u00b7lusionar molt i vam apuntar ja la nostra filla a la llar d’infants, per\u00f2 per a la meva dona, per la seva especialitat, no hi va haver cap possibilitat. Va ser una pena, perqu\u00e8 era una oportunitat maca de treballar al Pirineu\u00bb, lamenta. Tamb\u00e9 una ll\u00e0stima per al territori, no poder comptar, di\u00e0riament, amb especialitats m\u00e8diques com les que aquesta parella dominen.<\/p>\n
Ara, el Carles i la Sabina tenen ja el seu segon fill i ell des del Vall d’Hebron i ella des de Can Ruti continuen fent carrera professional. Tots dos estaven disposats a renunciar a aquest major enriquiment com a metges, veient molts m\u00e9s pacients en un gran hospital i retroalimentant-se amb la resta de metges, i la tecnologia i instal\u00b7lacions m\u00e9s punteres, a canvi de viure en un espai rural al qual aportaven, a m\u00e9s, dues criatures m\u00e9s per a l’escola d’un poble. \u00abAvui dia, a m\u00e9s, la telemedicina fa que tampoc no signifiqui necess\u00e0riament una desconnexi\u00f3 tan gran dels hospitals principals. Pots treballar en un hospital comarcal i consultar i compartir casos que portes al territori amb els especialistes a Barcelona. Amb la pand\u00e8mia hem vist que la teledermatologia funciona, pots fer un seguiment m\u00e9s r\u00e0pid i \u00e0gil a dist\u00e0ncia\u00bb, argumenta el Carles.<\/p>\n
De fet, des de la seva experi\u00e8ncia en l’intent de viure i treballar en un poble, troba que \u00abpotser s’han de reinventar els hospitals petits, tenir m\u00e9s especialistes, i valorar no nom\u00e9s el fet de visitar pacients, sin\u00f3 tamb\u00e9 que es puguin formar igual de b\u00e9 que a la ciutat, i que puguin formar part, des de la dist\u00e0ncia, d’un equip. Aix\u00f2 seria l’ideal\u00bb, diu. \u00abTamb\u00e9 aix\u00ed es descongestionen els grans hospitals. La teledermatologia que vam posar en pr\u00e0ctica a moltes consultes \u00e9s de les poques coses bones que va aportar la pand\u00e8mia. Vam poder veure imatges que enviaven els pacients; aix\u00ed els melanomes es poden diagnosticar de seguida. Aix\u00f2, si es fes sempre, seria meravell\u00f3s\u00bb, exposa l’especialista.<\/p>\n
Per no renunciar totalment a la seva pr\u00e0ctica al m\u00f3n rural, finalment va aconseguir obrir una consulta privada a Ripoll, on passa consulta com a dermat\u00f2leg especialista en melanomes un cop a la setmana. \u00ab\u00c9s un centre de revisions m\u00e8diques,<\/a> un metge de medicina general m’ho va proposar i vam muntar un equipament. Perqu\u00e8, en l’atenci\u00f3 p\u00fablica, els casos greus de dermatologia s’atenen, en general, molt r\u00e0pid, per\u00f2 la resta tenen llistes d’espera llargues\u00bb, explica. Com a metge, considera que \u00abno \u00e9s bona una centralitat tan acusada, aix\u00f2 va en contra dels hospitals petits de comarques, que no s’haurien de quedar nom\u00e9s amb medicina interna\u00bb. Tamb\u00e9 aquest professional sanitari es q\u00fcestiona sobre si la densitat de poblaci\u00f3 hauria de ser la que marqui els recursos per a les persones: \u00abQualsevol atenci\u00f3, all\u00e0 on sigui, ha de ser bona i de qualitat, i aix\u00f2 hauria d’incloure les especialitats\u00bb, expressa. Igualment, planteja si no haur\u00edem de considerar molt greu que una sola persona tingui un metge o l’opci\u00f3 de fer-se una resson\u00e0ncia magn\u00e8tica tan lluny d’on viu.<\/p>\n Des de la comarca del Segri\u00e0, l’alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, que presideix Micropobles de Catalunya<\/a>, l’associaci\u00f3 que aplega municipis de menys de 500 habitants, explica que, a la seva zona, \u00abdels cinc o sis metges que hi ha, tots passen de 60 anys i dos ja es jubilen i es preveu que se’n jubilin m\u00e9s i no n’entrin de nous. \u00c9s un greu problema per a la salut\u00bb, declara. \u00abSi vols que la gent vagi a viure als pobles, has de garantir-los una casa, un sou que compensi i, si s\u00f3n una parella, que tots dos tinguin feina. Aquesta \u00e9s la manera d’atraure enginyers, metges…\u00bb, puntualitza el dermat\u00f2leg Carles Gonz\u00e1lez.<\/p>\n Mario Urrea tamb\u00e9 lamenta que les UCI que tenen m\u00e9s a prop siguin molt petites, i tampoc no siguin gaires. De fet, segons l’\u00faltima actualitzaci\u00f3 de l’IDESCAT<\/a>, del maig del 2022, les comarques de l’Alta Ribagor\u00e7a, Conca de Barber\u00e0, Moian\u00e8s, Pallars Sobir\u00e0, Pla d’Urgell, Priorat, Segarra, Terra Alta, Urgell, no tenen cap mena de llit hospitalari.<\/p>\n La manca de serveis sanitaris, comercials, educatius i culturals condicionen la tria de la vida en un poble. \u00abEns calen pobles vius, que generin riquesa, que tinguin activitat econ\u00f2mica i diversificada. Les noves tecnologies ens permeten fer teletreball, sempre que tinguem una bona connexi\u00f3 d’internet. La carretera ens uneix amb el poble ve\u00ed, per\u00f2 la connexi\u00f3 d’internet ens uneix al m\u00f3n. Cal innovar i reinventar-se perqu\u00e8 l’agroind\u00fastria -base tradicional i cabdal encara de l’economia rural- necessita poca m\u00e0 d’obra i temporal, i tamb\u00e9 fa falta promoure el transport p\u00fablic en els pobles, per no dependre del vehicle privat\u00bb. Algunes d’aquestes valoracions, Urrea les exposa en l’inici del llibre Repoblem. L’any que vam tornar al poble<\/em> (Cosset\u00e0nia). El seu autor, Ton Lloret Ort\u00ednez, ara fa dos anys -el 26 d’agost del 2020-, al final del segon confinament per la pand\u00e8mia, va crear el compte @Repoblem<\/a>, amb un missatge que deia: \u00abFrenem el despoblament a Catalunya. Busquem persones amb ganes d’omplir de vida els pobles i pobles amb ganes d’omplir-se de gent\u00bb.<\/p>\n Veient com tanta gent buscava i trobava la manera d’escapar a un poble a passar-hi uns dies o a quedar-s’hi a fer tot el confinament, alguns amb la idea d’allargar-ho tant com poguessin o de traslladar-s’hi definitivament, va crear aquest senzill pont. En poques setmanes van ser centenars i, en pocs mesos, milers els seguidors d’aquest fil que casa -i continua casant avui- necessitats i oportunitats en un enriquidor t\u00e0ndem de cam\u00ed a l’equilibri poblacional. I amb una agilitat que mai cap organisme oficial ha tingut. Gent dels pobles amb terres, cases, masies per llogar o vendre i qui les vulgui comprar o llogar per gaudir i treure’n profit personal o professional, o fer-se masovers, tenen a l’espai de Twitter<\/em> Repoblem una eina per trobar-se.<\/p>\n Lloret \u00e9s pare de dos fills i coneix b\u00e9 la realitat, els condicionants de la vida en un poble, perqu\u00e8 ell tamb\u00e9 en el seu dia va triar un petit nucli rural de l’Anoia per viure-hi amb la seva fam\u00edlia, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s fill de Ton Lloret Grau, que va ser el fundador de Micropobles. En els 337 municipis de menys de 500 habitants que hi ha a Catalunya -uns 200 socis de Micropobles- hi viu l’1,8 de la poblaci\u00f3 catalana, per\u00f2 des d’aquests pobles es gestiona el 35% de tot el territori, font d’energia, aliments i aigua, per tant, de salut i benestar. El 27,6% de la poblaci\u00f3 que habita fora de les grans zones urbanes de Catalunya viu en el 85,5% del territori.<\/p>\n Amb una quinzena de testimonis, casos reals de noves vides instal\u00b7lades als pobles, repassa esperances i vicissituds del repoblament, en primera persona. I ho fa contextualitzant i documentant l’evoluci\u00f3 del despoblament, amb dades com ara que \u00abentre els anys 1900 i 1950, Catalunya va perdre ja gaireb\u00e9 la meitat dels habitants que vivien en municipis de menys de 100 ve\u00efns per quil\u00f2metre quadrat\u00bb. Tamb\u00e9 repassa les principals causes de la migraci\u00f3 a les ciutats, amb veus com la de Mario Urrea, en nom dels m\u00e9s petits municipis, i d’Eduard Trepat i Gemma Estany.<\/p>\n@Repoblem<\/h3>\n
Agenda Rural<\/h3>\n