Recentment, el nostre amic i col\u00b7lega Jordi Mancebo va traspassar. V\u00e0rem compartir m\u00e9s de 40 anys des de l’inici de les nostres respectives etapes de formaci\u00f3 en el ja lluny\u00e0 1981. Se m’ha demanat que escrigui aquesta breu ressenya, que no per m\u00e9s sentida voldria que fos menys veritable.<\/p>\n
Escriboni Llarg (Scribonius Largus), metge rom\u00e0 que va servir a la cort de l’emperador Claudi (41-54 dC) i a qui va acompanyar en la conquesta de Brit\u00e0nia, va definir fa gaireb\u00e9 dos mil anys el que havia de ser un metge Vir bonus medendi peritus, plenus humanitas et misericordiae<\/em>. \u00c9s a dir, que el metge ha de ser, en primer lloc, una bona persona i despr\u00e9s experta en l’art i la i la ci\u00e8ncia de la Medicina.<\/p>\n Aquesta definici\u00f3 li esqueia perfectament al Jordi i tots els que l’hem conegut i compartit temps amb ell en donar\u00edem fe d’aix\u00f2. Tot i que aquesta definici\u00f3 no admet cap dicotomia, a efectes pr\u00e0ctics \u00e9s \u00fatil considerar el cient\u00edfic i la persona. Del seu vessant cient\u00edfic se n’ha parlat a bastament, i encara els que cultivem altres especialitats som ben conscients de les importants aportacions en el maneig i tractament de la insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria, basats en un profund coneixement de la fisiopatologia en general i de la fisiopatologia respirat\u00f2ria en particular. Paga la pena recordar, sobretot, la seva dedicaci\u00f3 a la implementaci\u00f3 de la ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica no invasiva en el tractament de la insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria. Fruit de la seva excel\u00b7l\u00e8ncia professional i investigadora s\u00f3n les nombroses publicacions en les revistes m\u00e9s prestigioses del m\u00f3n de la Medicina, aix\u00ed com els innumerables reconeixements per part de les societats cient\u00edfiques de la seva especialitat.<\/p>\n Encara que l’actual especialitzaci\u00f3 medica t\u00e9 tend\u00e8ncia a encaixonar els professionals en especialitats cada vegada m\u00e9s concretes, la visi\u00f3 d’en Jordi ultrapassava en molt la seva \u00e0rea de coneixement, amb una visi\u00f3 hol\u00edstica de la patologia, i aix\u00ed amb ell es podia parlar i discutir d’altres processos m\u00f2rbids a priori llunyans a la seva \u00e0rea d’excel\u00b7l\u00e8ncia. En Jordi entenia la seva activitat m\u00e8dica i cient\u00edfica com una professi\u00f3 (professi\u00f3), en el sentit sacerdotal de vocaci\u00f3 i en el sentit d’obligaci\u00f3 moral que exigeix un comportament honest. Fruit d’aix\u00f2, una qualitat destacava en el Jordi per damunt de totes i era la seva insubornable adopci\u00f3 del m\u00e8tode cient\u00edfic a l’hora d’aplicar les millors decisions pels pacients, fugint dels empirismes no comprovats i d’actuacions que alguns qualificaven d’heroiques.<\/p>\n Aquest tret es va posar, una vegada m\u00e9s, de manifest durant la pand\u00e8mia de Covid-19, sobretot en les primeres onades, on v\u00e0rem afrontar una malaltia desconeguda i on, sovint, les decisions eren molt dif\u00edcils per la manca d’evid\u00e8ncies i per una sobrec\u00e0rrega assistencial fins a l\u00edmits insuportables. En el maneig dels pacients amb Covid-19, en Jordi va donar una vegada m\u00e9s mostres del seu comprom\u00eds amb el benestar dels pacients, en unes condicions dif\u00edcilment imaginables per qui no les hagi viscut, sense oblidar en cap moment els aspectes cient\u00edfics que abans hem esmentat. La seva capacitat de treball i dedicaci\u00f3 en aquells moments cr\u00edtics \u00e9s quelcom inoblidable.<\/p>\n Aquesta extrema dedicaci\u00f3 vocacional als pacients i a l’activitat cient\u00edfica, tal vegada, comporta tant costos personals com costos col\u00b7laterals en les persones de l’entorn. En aquest sentit, s\u00f3n els m\u00e9s propers els que ho pateixen. \u00c9s, doncs, just recordar que, en realitat, la traject\u00f2ria de tota persona descansa tant en el seu esfor\u00e7 personal com el suport incondicional del seu entorn m\u00e9s proper sense el qual la seva carrera no hauria estat la mateixa. En Jordi tamb\u00e9 ho sabia i valorava l’ajut que van representar tant la seva esposa Montse com els seus fills Tito i Monsita, i el seu germ\u00e0 Xavier, suport especialment intens i emotiu en els mesos de malaltia.<\/p>\n L’actitud d’insubornabilitat, un tret caracter\u00edstic de la personalitat d’en Jordi, comport\u00e0 la pres\u00e8ncia de fortes conviccions, que defensava amb fermesa. Era amic dels seus amics, amant de l’esqu\u00ed, persona cultivada i viatjada, amb una cultura vasta i sempre amb ganes i \u00e0nsia d’aprendre, m\u00e9s enll\u00e0 del fet propi de la seva professi\u00f3. Per tant, com solien ser els metges, un humanista en l’ampli sentit del terme. Una mostra m\u00e9s del car\u00e0cter d’en Jordi va ser l’enteresa amb qu\u00e8 va afrontar tot el proc\u00e9s de la seva malaltia, aplicant-hi sempre les seves fortes conviccions, des del moment del diagn\u00f2stic fins als darrers moments. Tothom que va estar al seu costat en aquests moments va quedar impactat amb la seva exemplar actitud.<\/p>\n Benjamin Franklin (1706-1790) va dir que \u00abel temps \u00e9s la subst\u00e0ncia de la que est\u00e0 feta la vida\u00bb. El temps compartit, tant el professional com el personal, amb en Jordi sense cap mena de dubte ha omplert de subst\u00e0ncia la vida de molts de nosaltres. Per als que estimem mai \u00e9s l’hora, per\u00f2 com diu la can\u00e7\u00f3 My way<\/em>, l’adeu d’en Jordi ha estat en conson\u00e0ncia amb les seves conviccions i l’\u00faltima estrofa de la can\u00e7\u00f3 ho reflecteix en gran manera: For what is a man, what has he got? If not himself, then he has naught. To say the things he truly feels. And not the words of one who kneels. The record shows I took the blows. And did it my way.<\/em><\/p>\n En Jordi, sens dubte, ho va fer a la seva manera. Descansa en pau, amic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Recentment, el nostre amic i col\u00b7lega Jordi Mancebo va traspassar. V\u00e0rem compartir m\u00e9s de 40 anys des de l’inici de les nostres respectives etapes de formaci\u00f3 en el ja lluny\u00e0 1981. Se m’ha demanat que escrigui aquesta breu ressenya, que no per m\u00e9s sentida voldria que fos menys veritable. Escriboni Llarg (Scribonius Largus), metge rom\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":516,"featured_media":31041,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[],"class_list":["post-31040","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31040","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/516"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31040"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31040\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31040"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31040"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}