{"id":31055,"date":"2022-09-08T06:30:49","date_gmt":"2022-09-08T04:30:49","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=31055"},"modified":"2022-09-08T06:30:49","modified_gmt":"2022-09-08T04:30:49","slug":"el-mal-de-chagas-la-malaltia-oblidada-que-afecta-mes-de-50-000-persones-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/09\/08\/el-mal-de-chagas-la-malaltia-oblidada-que-afecta-mes-de-50-000-persones-a-espanya\/","title":{"rendered":"El mal de Chagas, la malaltia oblidada que afecta m\u00e9s de 50.000 persones a Espanya"},"content":{"rendered":"

Les infeccions per Trypanosoma cruzi<\/em> (causant del chagas) i per Strongyloides stercoralis<\/em>, ambdues malalties invisibilitzades, tenen un determinant social molt pronunciat i la seva afectaci\u00f3 sol anar entrella\u00e7ada<\/a>. Totes dues s\u00f3n causades per par\u00e0sits end\u00e8mics d’Am\u00e8rica Llatina, per\u00f2 circulen a la poblaci\u00f3 d’Espanya de manera silenciosa en la majoria dels casos.<\/p>\n

\u00ab\u00c9s una de les caracter\u00edstiques que tenen en com\u00fa les malalties tropicals desateses, com normalment impacten en poblacions en situaci\u00f3 de pobresa, solen anar de la m\u00e0 i no \u00e9s estrany detectar diverses d’aquestes infeccions en un mateix pacient\u00bb, assenyala Miriam Navarro, doctora en Epidemiologia i Salut P\u00fablica del Centre de Salut P\u00fablica d’Elx.<\/p>\n

\u00c9s una de les autores d’una investigaci\u00f3 que assenyala el mal de Chagas, tamb\u00e9 conegut com a tripanosomiasi americana, la patologia parasit\u00e0ria importada m\u00e9s comuna a Espanya.<\/p>\n

El mal de Chagas, tamb\u00e9 conegut com a tripanosomiasi americana, \u00e9s la patologia parasit\u00e0ria importada m\u00e9s comuna a Espanya.<\/p><\/blockquote>\n

El treball, publicat<\/a> a la revista Travel Medicine and Infectious Disease<\/em>, conclou, a m\u00e9s, que els afectats tenen el doble del risc de patir una infecci\u00f3 per l’helmint intestinal, presentant fins a un 25% de coinfecci\u00f3.<\/p>\n

\u00abI es donen casos molt greus<\/a> en pacients immunodeprimits\u00bb, afegeix Joaquim Gascon, cap del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona i director de la Iniciativa de Chagas de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal<\/a>).<\/p>\n

D’acord amb aquest estudi, m\u00e9s del 70%<\/a> de les persones que viuen amb Chagas a Espanya no estan diagnosticades ni tractades.<\/p>\n

Les infeccions per Trypanosoma cruzi i per Strongyloides stercoralis tenen un determinant social molt pronunciat i la seva afectaci\u00f3 sol anar entrella\u00e7ada.<\/p><\/blockquote>\n

\u00abS’estima que, dels 2,6 milions de migrants provinents de pa\u00efsos end\u00e8mics, m\u00e9s de 50.000 viuen amb la infecci\u00f3\u00bb, detalla Navarro, per a qui una de les dades m\u00e9s rellevants \u00e9s l’elevat nombre de dones en edat reproductiva infradiagnosticades al territori espanyol, arribant gaireb\u00e9 al 70%.<\/p>\n

M\u00e9s dades sobre el Chagas<\/h3>\n

El mal de Chagas, que provoca 30.000 nous casos i 12.000 morts cada any, es propaga a trav\u00e9s de la vinxuca, una xinxa hemat\u00f2faga que actua com a vector per continuar el seu cicle vital. Un cop els par\u00e0sits de T.cruzi entren a l’organisme hum\u00e0, es repliquen a les c\u00e8l\u00b7lules del miocardi o a les intestinals, on pot romandre fins a m\u00e9s de deu anys en fase indeterminada. \u201c<\/p>\n

La particularitat d’aquesta zoonosi \u00e9s que es pot transmetre de diverses maneres, a trav\u00e9s de la sang, per transfusions o trasplantaments, i tamb\u00e9 via oral, per aliments i begudes contaminats. Per\u00f2 la forma m\u00e9s comuna perqu\u00e8 el par\u00e0sit passi d’un organisme a un altre \u00e9s verticalment\u201d, destaca Gascon, que fa m\u00e9s de 20 anys que estudia aquesta parasitosi.<\/p>\n

\u201cEl par\u00e0sit es transmet de mare a fill a trav\u00e9s de la placenta\u201d, ressalta Navarro i destaca la import\u00e0ncia de la detecci\u00f3 i el tractament de nenes i dones infectades en edat f\u00e8rtil, aix\u00ed com de les campanyes de cribratge antenatal i dels nadons i altres fills de mares infectades que no hagin rebut abans tractament antiparasitari.<\/p>\n

\u00abGr\u00e0cies a les proves de detecci\u00f3 implementades ha augmentat de forma considerable el nombre de nadons diagnosticats i tractats\u00bb, destaca l’experta, una de les precursores de #CorazonessinChagas, una plataforma els agents de salut de la qual s\u00f3n dels mateixos pa\u00efsos que els pacients i que organitza campanyes comunit\u00e0ries per controlar aquesta patologia tropical tan complexa pel seu car\u00e0cter silenci\u00f3s.<\/p>\n

Un dels aven\u00e7os m\u00e9s rellevants ha estat demostrar l’efectivitat del tractament actual contra aquesta infecci\u00f3 tropical per evitar la transmissi\u00f3 cong\u00e8nita. – Miriam Navarro, Centre de Salut P\u00fablica d’Elx.<\/p><\/blockquote>\n

Com adverteix l’epidemi\u00f2loga, \u201cla majoria dels infectats no presenten s\u00edmptomes ni desenvolupen la malaltia\u201d. Aix\u00f2 no obstant, sense acc\u00e9s al tractament es poden patir conseq\u00fc\u00e8ncies irreversibles per a la seva salut. \u00abUn 30-35% dels casos desenvolupa afectaci\u00f3 card\u00edaca, un 10-20% digestiva i menys d’un 5% s\u00edmptomes neurol\u00f2gics, com un ictus\u00bb, detalla Gascon.<\/p>\n

El strongyloides<\/em> tamb\u00e9 sol presentar-se de forma asimptom\u00e0tica sense causar m\u00e9s danys, \u201cper\u00f2 en persones immunosuprimides pot donar problemes importants\u201d, aclareix Gascon. \u00abEn casos de pacients sota tractaments immunosupressors hi pot haver una replicaci\u00f3 massiva dels helmints i provocar una s\u00edndrome d’hiperinfestaci\u00f3 o estrongilo\u00efdiasi disseminada, arribant a ser mortal\u00bb, afegeix Navarro.<\/p>\n

Cribratge antenatal contra l’oblit d’aquesta malaltia<\/h3>\n

Com apunta l’especialista, que durant sis anys va coordinar l’equip d’Immigraci\u00f3 i Salut P\u00fablica de l’Hospital Ram\u00f3n y Cajal i va ser secret\u00e0ria de la Societat Espanyola de Medicina Tropical i Salut Internacional, un dels aven\u00e7os m\u00e9s rellevants contra la malaltia de Chagas en els darrers anys, ha estat demostrar<\/a> l’efectivitat del tractament actual contra aquesta infecci\u00f3 tropical per evitar la transmissi\u00f3 cong\u00e8nita. Per aix\u00f2 fa anys que posem el focus de les campanyes comunit\u00e0ries de detecci\u00f3 en les dones joves, que constitueixen una poblaci\u00f3 clau\u201d.<\/p>\n

Quan la infecci\u00f3 s’atura a temps, els f\u00e0rmacs s\u00f3n altament efica\u00e7os. – Joaquim Gascon, ISGlobal i Hospital Cl\u00ednic<\/p><\/blockquote>\n

\u201cEspanya s’ha esfor\u00e7at a controlar aquesta malaltia i brindar tractament als nadons. Quan la infecci\u00f3 s’atura a temps, els f\u00e0rmacs s\u00f3n altament efica\u00e7os: a les dones en edat f\u00e8rtil que els reben d’hora la taxa de transmissi\u00f3 vertical \u00e9s insignificant\u201d, anuncia Gasc\u00f3n.<\/p>\n

\u201cI per aix\u00f2 \u00e9s tan bona la not\u00edcia que el Ministeri de Sanitat per fi inclour\u00e0 al cribratge de les embarassades que procedeixin de pa\u00efsos end\u00e8mics de Chagas la serologia durant la gestaci\u00f3, permetent detectar casos cong\u00e8nits\u201d, anuncia Navarro.<\/p>\n

F\u00e0rmacs menys t\u00f2xics i biomarcadors efica\u00e7os<\/h3>\n

Els \u00fanics f\u00e0rmacs disponibles contra la zoonosi actualment s\u00f3n el benznidazol i el nifurtimox, \u201ctractaments que, malgrat la seva toxicitat, continuen sent els m\u00e9s efectius que hi ha\u201d, aclareix l’especialista del Centre de Salut P\u00fablica d’Elx.<\/p>\n

S’estima que al voltant del 15% dels pacients es veuen obligats a abandonar aquests f\u00e0rmacs pels seus efectes secundaris<\/a>, una dada que dirigeix \u200b\u200bles l\u00ednies de recerca actuals a canvis en el r\u00e8gim del mateix tractament variant la dosi, distanciant l’interval de preses o provant combinacions diferents per evitar la toxicitat.<\/p>\n

Al voltant del 15% dels pacients amb malaltia de Chagas es veu obligat a abandonar els f\u00e0rmacs pels efectes secundaris.<\/p><\/blockquote>\n

\u00abUn dels grans reptes \u00e9s que els f\u00e0rmacs provoquin menys efectes adversos i reduir el temps d’administraci\u00f3\u00bb, explica Gascon. \u201cEls f\u00e0rmacs contra el Chagas no serveixen per tractar la infecci\u00f3 per Strongyloides, pel qual s’administra ivermectina\u201d, afegeix.<\/p>\n

L’altre gran desafiament en la lluita contra aquesta malaltia oblidada \u00e9s la cerca de biomarcadors d’efic\u00e0cia terap\u00e8utica. \u201cPerqu\u00e8 de moment no hi ha aquells que determinin quin pacient desenvolupar\u00e0 un quadre cl\u00ednic i quin no\u201d, lamenta Navarro.<\/p>\n

\u00abEn l’actualitat nom\u00e9s comptem amb eines per saber si els nascuts estan curats a trav\u00e9s de la serologia, per\u00f2 en adults que feia tant de temps que eren infectats no funciona\u00bb, confessa l’especialista de l’Hospital Cl\u00ednic.<\/p>\n

Traves al sistema de salut<\/h3>\n

Gr\u00e0cies al fort comprom\u00eds de professionals i organitzacions sanit\u00e0ries i socials, com Mundo Sano<\/a> o els diferents grups de recerca de Societat Espanyola de Medicina Tropical i Salut Internacional<\/a>, entre moltes altres, en els darrers anys s’ha aconseguit un gran aven\u00e7 en la lluita contra aquesta malaltia a Espanya.<\/p>\n

\u00abPer\u00f2 els serveis d’atenci\u00f3 actuals no s\u00f3n suficients per aturar l’alt nombre d’afectats pel par\u00e0sit\u00bb, declara Navarro, integrant del Grup de Treball a la Malaltia de Chagas de la Comunitat de Madrid i cofundadora de Salut entre Cultures, un equip multidisciplinar de salut p\u00fablica i migraci\u00f3 associada al Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Ram\u00f3n y Cajal de Madrid.<\/p>\n

Gr\u00e0cies al fort comprom\u00eds de professionals i organitzacions sanit\u00e0ries i socials, en els darrers anys s’ha aconseguit un gran aven\u00e7 en la lluita contra aquesta malaltia a Espanya.<\/p><\/blockquote>\n

\u201cNo podem oblidar els condicionants socioecon\u00f2mics tan acusats que hi ha darrere aquestes infeccions. En algunes autonomies \u00e9s realment complicat atendre pacients migrants, amb les implicacions que aix\u00f2 pot tenir tant per a la salut individual com per a la salut p\u00fablica\u201d, manifesta Navarro.<\/p>\n

Com adverteixen organitzacions com Yo s\u00ed Sanitat Universal<\/a>, molts migrants es troben amb un mur a l’acc\u00e9s al sistema sanitari molt important derivat de les traves legals. \u201cEncara no hem recuperat del tot la universalitat del nostre sistema sanitari p\u00fablic i hem detectat casos en qu\u00e8 pacients amb Chagas han vist perillar el seu seguiment m\u00e8dic per perdre la targeta sanit\u00e0ria\u201d, denuncia Navarro, que a m\u00e9s de ser una de les expertes m\u00e9s grans en la zoonosi tropical, fa anys que intenta visibilitzar-la.<\/p>\n

Molts migrants es troben amb un mur a l’acc\u00e9s al sistema sanitari derivat de les traves legals.<\/p><\/blockquote>\n

\u201cEl nostre sistema p\u00fablic no hauria de plantejar cap obstacle per atendre cap pacient. El problema \u00e9s que des del 2012, any en qu\u00e8 vam perdre aquesta universalitat i centenars de milers de pacients la seva targeta sanit\u00e0ria, van comen\u00e7ar les barreres, i es van donar casos d’exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria\u201d, denuncia. \u00abEls determinants socials de la salut s\u00f3n factors socials que tenen impacte en la salut de les poblacions, i generen inequitats prevenibles i injustes\u00bb, conclou.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article tradu\u00eft de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/em><\/a>. Llegeix-lo en castell\u00e0 aqu\u00ed\u00a0<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les infeccions per Trypanosoma cruzi (causant del chagas) i per Strongyloides stercoralis, ambdues malalties invisibilitzades, tenen un determinant social molt pronunciat i la seva afectaci\u00f3 sol anar entrella\u00e7ada. Totes dues s\u00f3n causades per par\u00e0sits end\u00e8mics d’Am\u00e8rica Llatina, per\u00f2 circulen a la poblaci\u00f3 d’Espanya de manera silenciosa en la majoria dels casos. \u00ab\u00c9s una de les […]<\/p>\n","protected":false},"author":517,"featured_media":31058,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2235],"class_list":["post-31055","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-chagas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31055","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/517"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31055"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31055\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31055"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31055"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31055"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}