{"id":31078,"date":"2022-09-13T06:30:27","date_gmt":"2022-09-13T04:30:27","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=31078"},"modified":"2022-09-13T06:30:27","modified_gmt":"2022-09-13T04:30:27","slug":"el-suicidi-es-pot-prevenir-i-aquestes-son-les-estrategies-per-fer-ho","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/09\/13\/el-suicidi-es-pot-prevenir-i-aquestes-son-les-estrategies-per-fer-ho\/","title":{"rendered":"El su\u00efcidi es pot prevenir i aquestes s\u00f3n les estrat\u00e8gies per fer-ho"},"content":{"rendered":"

Com cada any per aquestes dates<\/a>, s’emfatitza la lluita contra un fenomen de qu\u00e8 sabem que no \u00e9s c\u00f2mode parlar: el su\u00efcidi. Ra\u00f3 de m\u00e9s per fer-ho. Actuar davant d’aquest problema social i sanitari \u00e9s necessari per prevenir-lo. I, precisament, fomentant la informaci\u00f3, aprofundint en la compressi\u00f3 i compartint experi\u00e8ncies, volem donar a les persones la confian\u00e7a necess\u00e0ria per demanar ajuda. Prevenir la conducta su\u00efcida requereix que tots puguem, en un moment donat, oferir una mica de llum als qui el patiment els mant\u00e9 a cegues.<\/p>\n

A Espanya, per exemple, onze persones moren cada dia per su\u00efcidi<\/a>. La sorpresa generalitzada que sol produir-se quan alg\u00fa revela aquesta xifra \u00e9s nom\u00e9s comparable a la import\u00e0ncia de la q\u00fcesti\u00f3. Es tracta d’un assumpte urgent no nom\u00e9s a Espanya, sin\u00f3 d’un problema global sobre el qual l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut ja va alertar l’any 2014<\/a> referint-s’hi com \u201cun gran problema de salut p\u00fablica que ha estat un tab\u00fa durant massa temps\u201d. L’informe m\u00e9s recent de l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica<\/a> presenta un trist r\u00e8cord a Espanya per aquesta causa de mort: gaireb\u00e9 4.000 persones.<\/p>\n

Aquest problema de salut p\u00fablica no es redueix \u00fanicament a les morts per su\u00efcidi, sin\u00f3 a diferents manifestacions, molt m\u00e9s freq\u00fcents, que abasten les idees de mort, la planificaci\u00f3 sobre com morir, la comunicaci\u00f3 del patiment o dels pensaments su\u00efcides i els intents de su\u00efcidi.<\/p>\n

No es tracta, doncs, d’un fenomen monol\u00edtic, sin\u00f3 que pot variar en intensitat, control, durada, letalitat, impulsivitat o funcionalitat, entre altres aspectes. I, alhora, les xifres poden variar en funci\u00f3 de diferents factors com, per exemple, l’edat, el sexe o el nivell educatiu.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Suport a les fam\u00edlies<\/h3>\n

En qualsevol cas, cada su\u00efcidi o intent de su\u00efcidi no nom\u00e9s suposa un patiment per a la persona, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a les seves fam\u00edlies i afins que, sovint, es troben desemparats, paralitzats i amb pocs recursos als quals acudir.<\/p>\n

Aix\u00ed, si la prevenci\u00f3 no compleix la seva comesa, caldria oferir suport a l’entorn proper de les persones que han mort per su\u00efcidi. \u00c9s l’anomenada postvenci\u00f3 que, actualment, nom\u00e9s recau en mans d’associacions, fundacions o col\u00b7lectius ben intencionats que compleixen aquesta important funci\u00f3 social, sense que abundin els recursos institucionals que prestin aquest servei.<\/p>\n

\u00c9s un problema sanitari? S\u00ed. Es tracta d’un problema social? S\u00ed. \u00c9s un problema individual o col\u00b7lectiu? Tots dos aspectes mantenen una relaci\u00f3 dial\u00e8ctica irreductible a un sol dels seus pols.<\/p>\n

Ens trobem, doncs, davant d’un fenomen complex<\/a>, multidimensional i multifactorial que es caracteritza per la pres\u00e8ncia de patiment vital i d’un dolor psicol\u00f2gic intolerable en qu\u00e8 una persona, en una circumst\u00e0ncia determinada (constru\u00efda com a insofrible, irresoluble, interminable, inescapable, sense futur i sense esperan\u00e7a) decideix treure’s la vida.<\/p>\n

Les raons del fenomen<\/h3>\n

Una \u00e0mplia amalgama de factors en cont\u00ednua interacci\u00f3 sembla explicar les raons per les quals una persona decideix su\u00efcidar-se. No caldria, per tant, una interpretaci\u00f3 causal de tipus lineal ni unicausal (per exemple, problemes de salut mental o depressi\u00f3<\/a>), sin\u00f3 que caldria entendre les conductes su\u00efcides<\/a> en els contextos biogr\u00e0fics, socials i culturals de les persones i en la pres\u00e8ncia de \u201csentit\u201d en el seu patiment, aix\u00ed com en la viv\u00e8ncia particular de les dificultats o crisis vitals. Qualsevol reduccionisme implicaria dissoldre la mateixa ess\u00e8ncia del fenomen.<\/p>\n

El su\u00efcidi \u00e9s prevenible. Les estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi proposades per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/a> inclouen nivells d’intervenci\u00f3 a nivell social, comunitari, interpersonal i individual. Igual que ning\u00fa se su\u00efcida per una \u00fanica ra\u00f3, la prevenci\u00f3 del su\u00efcidi tampoc no recau en un \u00fanic esdeveniment.<\/p>\n

Algunes estrat\u00e8gies per combatre’l<\/h3>\n

En funci\u00f3 de la poblaci\u00f3 a qu\u00e8 vagin dirigides, les estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3<\/a> es divideixen en universals, selectives o indicades:<\/p>\n

    \n
  1. La prevenci\u00f3 universal<\/strong> s’adre\u00e7a a tota la poblaci\u00f3 amb l’objectiu d’augmentar la conscienciaci\u00f3 sobre el fenomen del su\u00efcidi, sensibilitzar i disminuir l’estigma, eliminar les barreres per accedir als sistemes d’atenci\u00f3 a la salut, promoure la cerca d’ajuda, mitigar l\u201fimpacte de les crisis o potenciar el suport social i les habilitats d’afrontament. Alguns exemples serien les campanyes publicit\u00e0ries, els programes educatius o facilitar pautes perqu\u00e8 els mitjans de comunicaci\u00f3 ofereixin una informaci\u00f3 medi\u00e0tica responsable. Efectivament, aquest article n’\u00e9s un exemple.<\/li>\n
  2. La prevenci\u00f3 selectiva<\/strong> est\u00e0 destinada a grups de persones espec\u00edfics que tenen m\u00e9s vulnerabilitat per trobar-se en situacions particularment dif\u00edcils, conflictives o amb poc suport o recursos. Aquest seria el cas d’alguns col\u00b7lectius professionals, persones amb problemes de salut mental i dificultats per fer front a les vicissituds de la vida, poblaci\u00f3 reclusa, dones durant el per\u00edode perinatal i v\u00edctimes de viol\u00e8ncia, cat\u00e0strofes o guerres, entre d’altres.<\/li>\n
  3. Finalment, les estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 indicada<\/strong> es dirigeixen a les persones vulnerables que expl\u00edcitament estan pensant en la mort per su\u00efcidi com una alternativa al patiment que, en aquests moments, \u00e9s present a les seves vides. Aquestes persones han de ser adequadament derivades als professionals de salut mental per a una correcta avaluaci\u00f3 i comprensi\u00f3 del problema, juntament amb un abordatge cl\u00ednic adequat, entrenament en habilitats, grups de suport i tractament psicol\u00f2gic espec\u00edfic. Aix\u00ed, les ter\u00e0pies psicol\u00f2giques recolzades per la literatura cient\u00edfica<\/a> ofereixen l’oportunitat de debatre sobre problemes existencials en un ambient segur, on el professional de la psicologia pot validar el patiment de les persones amb desitjos de morir (o, m\u00e9s aviat, de deixar de viure en les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 estan patint) alhora que les reorienta cap a la vida amb noves estrat\u00e8gies d’afrontament.<\/li>\n<\/ol>\n

    La implementaci\u00f3 d’intervencions sobre la base d’evid\u00e8ncies emp\u00edriques<\/a> permet la presa de decisions informades per a la prevenci\u00f3 del su\u00efcidi, aix\u00ed com una gesti\u00f3 adequada dels recursos p\u00fablics. La implicaci\u00f3 de tots i cadascun dels agents de la societat \u00e9s essencial. Col\u00b7laborem perqu\u00e8 aquesta feina no sigui flor d’un sol dia.<\/p>\n

    Susana Al-Halab\u00ed \u00e9s professora de Psicologia a la Universitat d’Oviedo. <\/strong><\/em><\/p>\n

    Adriana D\u00edez G\u00f3mez del Casal \u00e9s professora de l’\u00e0rea de psicologia de la Universitat de la Rioja.<\/strong><\/em><\/p>\n

    Alicia P\u00e9rez d’Alb\u00e9niz Iturriaga \u00e9s professora titular d’Universitat a l’\u00e0rea de Psicologia Evolutiva i de l’Educaci\u00f3 de la Universitat de La Rioja<\/strong><\/em><\/p>\n

    Eduardo Fonseca Pedrero \u00e9s professor titular d’Universitat, a l’\u00e0rea de Psicologia de Universitat de La Rioja.<\/strong><\/em><\/p>\n

    Aquest \u00e9s un article publicat originalment a The Conversation<\/em><\/a>. Llegeix-lo en castell\u00e0 aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Com cada any per aquestes dates, s’emfatitza la lluita contra un fenomen de qu\u00e8 sabem que no \u00e9s c\u00f2mode parlar: el su\u00efcidi. Ra\u00f3 de m\u00e9s per fer-ho. Actuar davant d’aquest problema social i sanitari \u00e9s necessari per prevenir-lo. I, precisament, fomentant la informaci\u00f3, aprofundint en la compressi\u00f3 i compartint experi\u00e8ncies, volem donar a les persones […]<\/p>\n","protected":false},"author":518,"featured_media":31081,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2211,50],"class_list":["post-31078","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-salut-mental-bcn","tag-suicidi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31078","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/518"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31078"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31078\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31078"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31078"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31078"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}