\u00c9s molt sorprenent la gran quantitat de verins que la humanitat ha inventat i que ha acabat vessant a la Terra. Molts s’han acabat incorporant a la xarxa tr\u00f2fica i ha arribat fins als consumidors finals de moltes d’elles, que som nosaltres mateixos. Es tracta de mol\u00e8cules o compostos que no existien de manera natural i que han estat producte de la \u00abcivilitzaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
La llista \u00e9s molt llarga, per\u00f2 posar\u00e9 alguns exemples molt coneguts. El DDT, un potent insecticida contra plagues agr\u00edcoles i dom\u00e8stiques que va acabar prohibit (als EUA l’any 1972) pels perjudicis causats al medi ambient i a la seva acumulaci\u00f3 en l’home. Els PCB’s (policlor bifenils) que es van fer servir a partir dels anys trenta per la fabricaci\u00f3 de condensadors i transformador per la seva baixa conductivitat t\u00e8rmica i alta resist\u00e8ncia a la calor; es va prohibir el seu \u00fas l’any 1986 a causa de la seva elevada perman\u00e8ncia en el medi i els efectes t\u00f2xics i cancer\u00edgens. L’amiant o \u00aburalita\u00bb (un d’aquells casos en el que el fabricant dona nom a la cosa, com el d\u00f2nut o el chupa-chups) a base de ciment i de fibres d’asbest, que es van fer servir molt en el passat per la construcci\u00f3 de teulades i cobertes; les fibres poden produir greus problemes de salut, tamb\u00e9 c\u00e0ncer si s\u00f3n inhalades, ra\u00f3 que va decidir la prohibici\u00f3 del seu \u00fas a Espanya l’any 2002. Tamb\u00e9 podr\u00edem parlar dels pl\u00e0stics en general, uns productes amb molts avantatges (lleugers, emmotllables, impermeables, resistents, etc.) i que cada cop el seu \u00fas es fa m\u00e9s restrictiu deguda la seva acumulaci\u00f3 en el medi ambient i als problemes de salut que generen alguns productes de degradaci\u00f3 (els anomenats micropl\u00e0stics, que s’escampen per arreu i que estan presents en molts dels aliments que consumim).<\/p>\n
L’objectiu en inventar unes mol\u00e8cules que abans no estaven a la Terra no va ser enverinar-nos. Ben el contrari, es van obtenir magn\u00edfics resultats al control de plagues que feien disminuir greument la producci\u00f3 d’aliments, o fer possible les xarxes el\u00e8ctriques, o aconseguir cobrir cases i naus industrials amb un producte f\u00e0cil de fer servir o tenir borses per anar a comprar i joguines f\u00e0cils de construir. Per\u00f2 en el seu moment ning\u00fa va pensar els greus inconvenients que tindria el seu \u00fas massiu (uns veritables danys col\u00b7laterals). Fins i tot a la seva fabricaci\u00f3, com a l’accident a una planta qu\u00edmica de fabricaci\u00f3 de plaguicides a Bhopal (Indi\u00e0) s’estima que va produir almenys 16000 morts.<\/p>\n
La majoria d’aquests productes s\u00f3n molt persistents i malgrat la seva prohibici\u00f3, poden estar pressents durant molts anys a la natura. La seva retirada i eliminaci\u00f3 en condicions requereix grans quantitats econ\u00f2miques com \u00e9s el cas de les plaques d’uralita, amb un protocol molt rigor\u00f3s per acabar enterrant aquest material tan t\u00f2xic, ja que no \u00e9s reciclable.<\/p>\n
Molt hem avan\u00e7at. Recordeu aquelles imatges de fa uns anys de vaixells que alliberaven bidons amb residus nuclears al mig del mar i que simplement anaven a parar al fons? Per\u00f2 encara queda molt per fer. Hem jugat a alquimistes que invent\u00e0vem all\u00f2 que ens feia falta encara que fossin compostos mai presents a la natura. I gran part del nostre desenvolupament com a societat (en termes de creixement de PIB, \u00e9s clar) ha estat basat en un for\u00e7ament de la natura que sovint ha produ\u00eft desequilibris. Al llarg de la hist\u00f2ria ens hem adonat que all\u00f2 que ens era \u00fatil a la vegada ens enverinava. Han calgut complexos processos per arribar a la prohibici\u00f3 (i no sempre) mentre hem anat produint el mal. Aquest \u00e9s tamb\u00e9 el terrible cas de la talidomida: un producte que evitava les n\u00e0usees a les dones embarassades i que va produir greus malformacions als fetus.<\/p>\n
Sovint penso si darrere d’aquests exemples tan dram\u00e0tics hi ha quelcom m\u00e9s que un cas de mala sort o de valoraci\u00f3 equivocada dels riscos; potser els interessos econ\u00f2mics han estat superiors a la prud\u00e8ncia. I ens hem enverinat a nosaltres mateixos cercant productes que mai la natura va crear. \u00c9s una paradoxa sobre la qual val la pena reflexionar.<\/p>\n
I tamb\u00e9 ens estem enverinant amb canvis a la concentraci\u00f3 de compostos naturals. Per exemple, hem incrementat de moment en m\u00e9s d’un 50% el CO\u2082 atmosf\u00e8ric des de la revoluci\u00f3 industrial i sembla que l’ecosistema global de la Terra ha reaccionat de mala manera, provocant un canvi clim\u00e0tic que estem comen\u00e7ant a patir. Per\u00f2 aquest tema el deixo per un altre dia.<\/p>\n
Cal recon\u00e8ixer que com a bruixots hem estat poc encertats.<\/p>\n