{"id":31165,"date":"2022-09-21T06:30:58","date_gmt":"2022-09-21T04:30:58","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=31165"},"modified":"2022-09-21T06:30:58","modified_gmt":"2022-09-21T04:30:58","slug":"obesitat-prejudicis-i-perjudicis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/09\/21\/obesitat-prejudicis-i-perjudicis\/","title":{"rendered":"Obesitat: prejudicis i perjudicis"},"content":{"rendered":"<p>El sobrep\u00e8s i l&#8217;obesitat augmenten progressivament en les societats m\u00e9s desenvolupades. Parlem de sobrep\u00e8s quan l&#8217;\u00edndex de massa corporal (IMC) d&#8217;una persona se situa entre els 25 i els 30\u202fkg\/m\u00b2 i, d&#8217;obesitat, quan l&#8217;IMC supera els 30\u202fkg\/m\u00b2. Tant el sobrep\u00e8s com l&#8217;obesitat es calculen dividint el pes d&#8217;una persona en quilos pel quadrat de la seva talla en metres (kg\/m\u00b2). Segons l&#8217;<a href=\"https:\/\/salutweb.gencat.cat\/ca\/el_departament\/estadistiques_sanitaries\/enquestes\/esca\/resultats_enquesta_salut_catalunya\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Enquesta de Salut de Catalunya<\/a> del 2021, en situaci\u00f3 de sobrep\u00e8s es troba el 35,3% de la poblaci\u00f3 a Catalunya, de 18 a 74 anys. I un 14,8% de persones conviuen amb l&#8217;obesitat. Entre els menors de 19 anys, el 22,6% tenen sobrep\u00e8s i l&#8217;11%, obesitat.<\/p>\n<p>L&#8217;Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (<a href=\"https:\/\/salutweb.gencat.cat\/ca\/el_departament\/estadistiques_sanitaries\/enquestes\/esca\/resultats_enquesta_salut_catalunya\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">OMS<\/a>) defineix el sobrep\u00e8s i l&#8217;obesitat com l&#8217;acumulaci\u00f3 anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Amb els nivells d&#8217;IMC, les cardiopaties, accidents cerebrovasculars, la diabetis, osteoartritis i diversos c\u00e0ncers, com el de mama, pr\u00f2stata, fetge, ronyons o c\u00f2lon poden donar-se amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, aix\u00ed com la disminuci\u00f3 de l&#8217;esperan\u00e7a de vida en persones amb sobrep\u00e8s o b\u00e9 obesitat. La gen\u00e8tica \u00e9s una de les possibles causes o influ\u00e8ncies de l&#8217;obesitat. En una fam\u00edlia amb antecedents de diabetis, probablement existir\u00e0 un major risc d&#8217;obesitat en els descendents.<\/p>\n<h3>Vides m\u00e9s sedent\u00e0ries<\/h3>\n<p>Feina i entreteniment, segrestats davant de les pantalles, ens han ubicat en unes vides molt sedent\u00e0ries, per\u00f2 amb el nostre cervell programat per comptar sempre amb reserves energ\u00e8tiques. \u00abEl cos, evolutivament, prefereix menjar, perqu\u00e8 necessita assegurar reserves. Tamb\u00e9 per aix\u00f2 s&#8217;estima m\u00e9s els dol\u00e7os i els greixos, els aliments rics en calories\u00bb, explica el Marc Schneeberger, professor assistent de Fisiologia cel\u00b7lular i molecular a la Universitat Yale -Mc Cluskey Yale Scholar-, i a l&#8217;Institut Wu Tsai per a la Ment i el Cervell.<\/p>\n<p>Des d&#8217;aquest passat estiu, Schneeberger compta amb el seu propi laboratori d&#8217;investigaci\u00f3, on centra la seva recerca en l&#8217;obesitat. Concretament, aquest investigador catal\u00e0 als Estats Units tracta d&#8217;esbrinar com el cervell controla els processos de despesa energ\u00e8tica i la ingesta d&#8217;aliments. La seva diana d&#8217;estudi ara \u00e9s saber com les poblacions neuronals que controlen la gana comuniquen amb els vasos sanguinis del cervell, i com en situacions d&#8217;obesitat aquesta comunicaci\u00f3 es desestabilitza. En definitiva, estudia qu\u00e8 fa que el missatge del cos saciat no arribi a la consci\u00e8ncia. \u00c9s una l\u00ednia d&#8217;investigaci\u00f3 nova, un nou camp de treball, que \u00e9s a m\u00e9s, un paradigma del funcionament del cervell en processos tan fonamentals per a l&#8217;organisme com \u00e9s l&#8217;alimentaci\u00f3.<\/p>\n<p>Fa dos anys, en una altra recerca, aquest investigador fill de Lloret de Mar, de formaci\u00f3 farmac\u00e8utic, va descobrir una prote\u00efna d&#8217;un org\u00e0nul intracel\u00b7lular que forma part de la mitoc\u00f2ndria, i que \u00e9s important per aquesta regulaci\u00f3 de la gana. S\u00f3n neurones que s&#8217;activen en situaci\u00f3 de sacietat. La investigaci\u00f3, que va rebre el Premi Ramon Margalef, va donar lloc a la tesi doctoral de Marc Schneeberger a la Universitat de Barcelona. El treball va ser dirigit per Marc Claret, investigador principal del Grup de Recerca Control del Metabolisme de l&#8217;<a href=\"https:\/\/www.clinicbarcelona.org\/ca\/idibaps\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">IDIBAPS<\/a>, i codirigit pel catedr\u00e0tic del Departament de Medicina de la UB Ramon Gomis.<\/p>\n<p>L&#8217;objectiu \u00e9s anar identificant les diferents poblacions de neurones que controlen el que mengem i deixem de menjar. \u00abIntentem desxifrar com funcionen les connexions neuronals\u00bb, explica Schneeberger. \u00abManipulant el proc\u00e9s intracel\u00b7lular ja hem estat capa\u00e7os de reduir el pes corporal en ratolins obesos\u00bb.<\/p>\n<p>De fet, diverses farmac\u00e8utiques han aconseguit recentment f\u00e0rmacs, que s\u00f3n ara ja en fase tres d&#8217;estudis cl\u00ednics, que redueixen el pes entre el 17 i el 20%, gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 en aquests processos cerebrals. \u00abS\u00f3n mecanismes en els quals intervenen hormones, com la leptina, neurotransmissors, o p\u00e8ptids, com GLP1 (vinculat a la nova l\u00ednia de f\u00e0rmacs); que interaccionant amb els circuits neuronals responsables de controlar la sacietat, regulen el pes corporal\u00bb, comenta l&#8217;investigador catal\u00e0 establert als Estats Units.<\/p>\n<h3>Estigma social<\/h3>\n<p>Precisament per aquests mecanismes interns que no sempre funcionen b\u00e9, l&#8217;estigma social que culpabilitza les persones obeses o amb sobrep\u00e8s no nom\u00e9s \u00e9s durament injust, sin\u00f3 que contribueix a empitjorar l&#8217;autoestima i benestar emocional de qui conviu amb l&#8217;exc\u00e9s de pes. Una persona amb quilos de m\u00e9s corre el perill de \u00absentir-se menys v\u00e0lida i, per tant, menys mereixedora d&#8217;afecte, oportunitats o respecte\u00bb, segons explica Amalia Gord\u00f3vil Merino, professora col\u00b7laboradora dels Estudis de Psicologia i Ci\u00e8ncies de l&#8217;Educaci\u00f3 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).<\/p>\n<p>En veu de professionals de la psicologia com ella, la UOC deixa evid\u00e8ncia dels subtils prejudicis contra els quilos de m\u00e9s, com ara associar sobrep\u00e8s o obesitat al frac\u00e0s personal o al baix rendiment laboral. Tamb\u00e9 expliquen que entre els problemes m\u00e9s freq\u00fcents en les v\u00edctimes del biaix de normativitat corporal hi ha l&#8217;ansietat, la depressi\u00f3 i els Trastorns de la Conducta Aliment\u00e0ria (TCA). Per\u00f2, tal com recalquen, socialment ens centrem molt m\u00e9s en les dades de l&#8217;exc\u00e9s de pes associades a la salut f\u00edsica i, en canvi, no hi ha tanta informaci\u00f3 pel que fa a la salut mental.<\/p>\n<p>Discriminar i estigmatitzar significa tamb\u00e9 fer fora de la publicitat de les marques internacionals els cossos m\u00e9s voluminosos del que ens han acostumat a veure en les passarel\u00b7les de moda i anuncis de publicitat de tota mena de productes, articles i serveis. L&#8217;aposta de firmes com Decathlon, que integren totes les talles, no nom\u00e9s en les seves botigues, sin\u00f3 tamb\u00e9 en els seus anuncis, assenten una normalitat que hist\u00f2ricament ha tingut un buit, essent aix\u00ed c\u00f2mplices d&#8217;aquesta discriminaci\u00f3 social a perfils amb m\u00e9s greix. Malgrat aix\u00f2, tamb\u00e9 hi ha qui, majorit\u00e0riament a les xarxes socials, expressa que mostrar cossos m\u00e9s grassos contribueix a fomentar l&#8217;obesitat.<\/p>\n<p>Tal com es precisa al Canal Salut, \u00abl&#8217;estigmatitzaci\u00f3 sobre el pes refor\u00e7a la idea que l&#8217;obesitat \u00e9s nom\u00e9s una responsabilitat individual de la persona. Aix\u00f2 fa que les persones amb obesitat sovint se sentin culpables de patir aquesta malaltia i no busquin l&#8217;atenci\u00f3 i el suport adequats i necessaris\u00bb. I tot aix\u00f2 t\u00e9 en l&#8217;adolesc\u00e8ncia l&#8217;etapa m\u00e9s cr\u00edtica.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 el portal d&#8217;informaci\u00f3 sobre salut de la Generalitat, <a href=\"https:\/\/canalsalut.gencat.cat\/ca\/salut-a-z\/o\/obesitat\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Canal Salut<\/a>, recorda que l&#8217;obesitat t\u00e9 m\u00faltiples causes, entre les quals hi ha \u00abla mateixa biologia humana, la gen\u00e8tica, i tamb\u00e9 determinants socials desfavorables, com l&#8217;habitatge, l&#8217;educaci\u00f3, el treball o el transport.<\/p>\n<h3>La gana emocional<\/h3>\n<p>La manca d&#8217;activitat f\u00edsica i l&#8217;alimentaci\u00f3, la manca de son i certes situacions i etapes de la vida hi poden tenir a veure tamb\u00e9, aix\u00ed com els s\u00edmptomes d&#8217;alguns trastorns de salut mental i els medicaments associats, que poden provocar augment de pes. I el m\u00e0rqueting hi contribueix, com a responsable de la promoci\u00f3 d&#8217;aliments que tenen un vincle amb l&#8217;obesitat.<\/p>\n<p>La relaci\u00f3 directa entre emocions i ingesta, i com els aliments, especialment aquells amb m\u00e9s calories, sacien no nom\u00e9s la gana, sin\u00f3 altres necessitats, m\u00e9s de car\u00e0cter emocional, \u00e9s tamb\u00e9 determinant en l&#8217;augment de pes, per\u00f2 sobretot en les dificultats per aprimar-se. Remuntar l&#8217;\u00e0nim o calmar els nervis tenen en el menjar un aliat que el nostre cervell sap que funciona r\u00e0pidament.<\/p>\n<p>L&#8217;estudi <em>Prefronto-cerebellar neuromodulation affects appetite in obesity<\/em>, portat a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i les universitats de Harvard i Nova York, va evidenciar que la xarxa del cervell que est\u00e0 implicada en el que els neurocient\u00edfics anomenen control cognitiu exerceix un paper determinant en l&#8217;\u00e8xit o el frac\u00e0s a l&#8217;hora de complir l&#8217;objectiu de seguir una alimentaci\u00f3 saludable o aconseguir el pes ideal amb una dieta. Com explica Diego Redolar-Ripoll, subdirector de recerca dels Estudis de Psicologia i Ci\u00e8ncies de l&#8217;Educaci\u00f3 de la UOC i un dels autors de l&#8217;estudi, \u00abdiferents regions cerebrals s&#8217;activen quan alguna cosa ens agrada, perqu\u00e8 representa un est\u00edmul que ens gratifica i activa el substrat nervi\u00f3s del refor\u00e7\u00bb.<\/p>\n<p>Tal com expressa Marta Calderero, professora col\u00b7laboradora dels Estudis de Psicologia i Ci\u00e8ncies de l&#8217;Educaci\u00f3 de la UOC, les investigacions mostren que l&#8217;addicci\u00f3 als aliments altament apetibles es veu molt afectada per la impulsivitat i l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim. \u00abL&#8217;estr\u00e8s cr\u00f2nic pot afectar negativament el funcionament de l&#8217;eix hipot\u00e0lem-hip\u00f2fisi-suprarenal, la qual cosa influeix en el comportament alimentari i augmenta el desig de consumir aliments molt apetibles\u00bb, indica. Quan es consumeix aquest tipus d&#8217;aliments poc saludables \u00abintentem regular el nostre malestar emocional\u00bb, diu.<\/p>\n<h3>Cirurgia bari\u00e0trica<\/h3>\n<p>Els riscos que comporta l&#8217;obesitat per a la salut han portat la Societat Espanyola d&#8217;Obesitat a alertar de la necessitat d&#8217;una major atenci\u00f3 i ser diagnosticada i tractada correctament per metges especialistes. En realitat, l&#8217;obesitat \u00e9s considerada la malaltia m\u00e9s prevalent a Espanya en l&#8217;actualitat.<\/p>\n<p>El consum d&#8217;aliments m\u00e9s saludables i la pr\u00e0ctica d&#8217;exercici f\u00edsic de manera habitual poden ajudar a prevenir tant l&#8217;exc\u00e9s de pes com l&#8217;obesitat. No obstant aix\u00f2, l&#8217;esfor\u00e7 que suposa a moltes persones un canvi de dieta i agafar l&#8217;h\u00e0bit de l&#8217;activitat f\u00edsica per deslliurar-se d&#8217;una gran quantitat de pes no sempre \u00e9s assumible, especialment per a qui arrossega el sobrep\u00e8s des de fa anys.<\/p>\n<p>Segons un estudi de la Societat Espanyola d&#8217;Obesitat (<a href=\"https:\/\/www.seedo.es\/images\/site\/comunicados_medios\/NP_Un_44_de_espan%C3%9Eoles_ha_aumentado_de_peso_durante_el_confinamiento_Ok.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">SEEDO<\/a>), un 44% dels espanyols va incrementar el seu pes durant el confinament. Els especialistes del mateix organisme indiquen, sobre les dietes per aprimar-se, que \u00ab8 de cada 10 persones fracassen en l&#8217;intent de baixar de pes, i les investigacions mostren que no \u00e9s nom\u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de for\u00e7a de voluntat, tamb\u00e9 cal tenir en compte el funcionament neuronal\u00bb, tal com hem explicat.<\/p>\n<p>En el seu informe anual sobre la salut dels europeus, la farmac\u00e8utica <a href=\"https:\/\/www.stada.com\/media\/health-reports\/stada-health-report-2022\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">STADA<\/a> mostrava que la meitat dels adults espanyols, i el 38% dels enquestats que varen respondre des de Catalunya, havien intentat adoptar una dieta m\u00e9s saludable els darrers 12 mesos abans de ser entrevistats, i un 50% afirmava fer exercici cardiovascular. Les entrevistes es varen fer la primavera passada a 30.000 persones de 15 pa\u00efsos.<\/p>\n<p>Quan parlem ja d&#8217;obesitat m\u00f2rbida, que \u00e9s quan l&#8217;\u00edndex de massa corporal d&#8217;una persona \u00e9s igual o superior als 40 kg\/m\u00b2, o de 35 kg\/m\u00b2 quan hi ha malalties associades, una de les possibilitats d&#8217;ajut \u00e9s la cirurgia bari\u00e0trica. Es recomana quan l&#8217;intent d&#8217;adequar-se a una dieta amb menys calories i a la pr\u00e0ctica d&#8217;exercici f\u00edsic no han funcionat.<br \/>\nDins de la denominada cirurgia bari\u00e0trica hi ha diferents t\u00e8cniques. Unes redueixen la grand\u00e0ria de l&#8217;est\u00f3mac, que es pot combinar amb l&#8217;anul\u00b7laci\u00f3 d&#8217;un tram d&#8217;intest\u00ed. Totes elles es duen a terme mitjan\u00e7ant laparosc\u00f2pia, m\u00ednimament incisiva, introduint a trav\u00e9s de petits orificis l&#8217;instrumental per a modificar est\u00f3mac o est\u00f3mac i intest\u00ed, i la c\u00e0mera diminuta que guia en el procediment, fent possible aix\u00ed la transmissi\u00f3 en directe d&#8217;aquest en una pantalla, des de la qual el cirurgi\u00e0 visualitza l&#8217;interior del cos perfectament.<\/p>\n<p>Aquestes intervencions tamb\u00e9 comporten la reeducaci\u00f3 aliment\u00e0ria i dels h\u00e0bits de vida de la persona operada per aconseguir l&#8217;objectiu. Per aix\u00f2 tamb\u00e9 el suport psicol\u00f2gic ajudar\u00e0 a aconseguir que l&#8217;experi\u00e8ncia, el fet de poder establir els h\u00e0bits saludables, i una millor relaci\u00f3 cos i ment, aix\u00ed com la relaci\u00f3 m\u00e9s adequada amb els aliments, es visquin amb m\u00e9s \u00e8xit i m\u00e9s positivament.<\/p>\n<p>\u00abS\u00f3n t\u00e8cniques molt segures, que comporten habitualment 2 o 3 dies d&#8217;ingr\u00e9s nom\u00e9s. El pacient no porta sondatge, i a les 6 o 8 hores ja comen\u00e7a a fer l\u00edquids i s&#8217;aixeca del llit, facilitant aix\u00ed que deambuli molt r\u00e0pidament\u00bb, explica el Dr. Ramon Vilallonga, especialista en cirurgia general i de l&#8217;aparell digestiu de <a href=\"https:\/\/www.corachan.com\/es\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Cl\u00ednica Corachan<\/a>. Un equip multidisciplinari, amb nutricionistes i endocrin\u00f2legs ajuden, en aquest proc\u00e9s, a materialitzar un canvi de vida on la p\u00e8rdua de pes millora les condicions de salut, i apuja l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El sobrep\u00e8s i l&#8217;obesitat augmenten progressivament en les societats m\u00e9s desenvolupades. Parlem de sobrep\u00e8s quan l&#8217;\u00edndex de massa corporal (IMC) d&#8217;una persona se situa entre els 25 i els 30\u202fkg\/m\u00b2 i, d&#8217;obesitat, quan l&#8217;IMC supera els 30\u202fkg\/m\u00b2. Tant el sobrep\u00e8s com l&#8217;obesitat es calculen dividint el pes d&#8217;una persona en quilos pel quadrat de la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":31170,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[5],"class_list":["post-31165","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-obesitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31165","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31165"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31165\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31165"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31165"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31165"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}