{"id":31181,"date":"2022-09-22T06:20:30","date_gmt":"2022-09-22T04:20:30","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=31181"},"modified":"2022-09-22T06:20:30","modified_gmt":"2022-09-22T04:20:30","slug":"raina-telgemeier-i-la-seva-experiencia-amb-lansietat-durant-la-vida-escolar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/09\/22\/raina-telgemeier-i-la-seva-experiencia-amb-lansietat-durant-la-vida-escolar\/","title":{"rendered":"Raina Telgemeier i la seva experi\u00e8ncia amb l’ansietat durant la vida escolar"},"content":{"rendered":"

Cada inici de curs acad\u00e8mic es pot convertir en una experi\u00e8ncia fascinant o en un instrument de tortura, i el mat\u00eds per estar en un costat o l’altre pot ser molt petit a vegades. Per als estudiants de secund\u00e0ria pot ser un c\u00f2ctel explosiu: canvi d’escola, nous amics, nous assetjadors, menjar, roba, professors, parlar en p\u00fablic, treballs en grup, ex\u00e0mens, deures, fam\u00edlia, falta d’espai o els canvis en el cos s\u00f3n alguns dels temes que han de bregar els joves preadolescents i adolescents… aqu\u00ed i a tot arreu.<\/p>\n

Raina Telgemeier \u00e9s una autora nord-americana de novel\u00b7les gr\u00e0fiques infantils i juvenils, que ha connectat amb aquests joves explicant la seva experi\u00e8ncia personal en diverses obres (b\u00e9, en realitat, ha connectat amb els joves i els no tan joves). A Coraje<\/em> (Guts, 2019)<\/a>, publicada en castell\u00e0 per Ediciones Maeva<\/a>, obra guanyadora entre d’altres de dos premis Eisner (a la millor publicaci\u00f3 infantil i juvenil i al millor escriptor i il\u00b7lustrador), l’autora explica la seva experi\u00e8ncia real amb l’ansietat, provocada inicialment per la seva emetof\u00f2bia (por desproporcionada a vomitar, una emoci\u00f3 desencadenada a partir d’una intoxicaci\u00f3 aliment\u00e0ria que va tenir als nou anys), i que es va acabar agreujant amb atacs de p\u00e0nic per tot l’estr\u00e8s acumulat a l’escola.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Ediciones Maeva. ‘Coraje’, de Raina Telgemeier<\/figcaption><\/figure>\n

Com si es pogu\u00e9s evitar l’estr\u00e8s, com li va recomanar al seu dia la seva pediatra per evitar els mals de panxa. Telgemeier ens mostra la seva part m\u00e9s \u00edntima (ella mateixa reconeix a les entrevistes que no sabia com dibuixar les seves \u00abestades\u00bb al v\u00e0ter o la por a les seves pr\u00f2pies ventositats, per la vergonya que li suposava recon\u00e8ixer-ho i plasmar-ho en el paper), amb un estil que facilita que el lector empatitzi amb el personatge, se senti identificat si \u00e9s el cas, i acompanyi la protagonista (la mateixa autora), en el seu esdevenir quotidi\u00e0 entre la llar, l’institut, els metges i les visites al psic\u00f2leg. Comprenem els pensaments que la turmenten (la pregunta t\u00edpica: \u00abI s\u00ed…?\u00bb), i simpatitzem quan el personatge protagonista \u00e9s honesta en la descripci\u00f3 del seu dia a dia i, especialment, quan descobreix que, al seu voltant, els seus amics i companys de classe tamb\u00e9 estan vivint la seva pr\u00f2pia odissea particular, cadascun a la seva manera i per diferents motius.<\/p>\n

Parlar de manera tan oberta, real i reflexiva sobre la salut mental contribueix a eliminar l’estigma que pugui suposar i dona un instrument molt valu\u00f3s per al lector, la fam\u00edlia, els professors i els terapeutes. L’obra Coraje<\/em> \u00e9s un clar exemple del potencial pedag\u00f2gic de les novel\u00b7les gr\u00e0fiques i una palanca perqu\u00e8 els lectors es puguin veure reflectits i animar-los que expressin les seves inquietuds tamb\u00e9 dibuixant, cosa que l’autora ha treballat en els \u00faltims lustres a partir de les peticions que els feien arribar els joves lectors. Aquesta tasca es va concretar en un llibre publicat el mateix any que Coraje<\/em> i que \u00e9s una invitaci\u00f3 a fer el teu propi diari personal dibuixat. Es tracta de l’obra Dibuja y \u00a1Sonr\u00ede!<\/em> (Share your Smile<\/em>, 2019)<\/a>, en qu\u00e8 explica el seu proc\u00e9s de treball, com fer el gui\u00f3, els esbossos, els dibuixos en llapis, etc., animant alhora a potenciar l’inter\u00e8s per l’experimentaci\u00f3 a l’estil (no passa res si no saps dibuixar), i promovent la cultura en general i la lectura en particular. Ella mateixa reconeix la influ\u00e8ncia dels c\u00f2mics a la seva inf\u00e0ncia en la formaci\u00f3 del car\u00e0cter i la identitat personal.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Ediciones Maeva. \u00a1Sonr\u00ede!, de Raina Telgemeier<\/figcaption><\/figure>\n

Coraje<\/em> \u00e9s en realitat la seva cinquena novel\u00b7la gr\u00e0fica basada o inspirada en la pr\u00f2pia vida. El fenomen de vendes va comen\u00e7ar amb l’obra \u00a1Sonr\u00ede! (Smile<\/em>, 2010)<\/a>, que li va donar l’any seg\u00fcent el seu primer premi Eisner a la millor publicaci\u00f3 infantil, un dels m\u00e9s prestigiosos en l’\u00e0mbit internacional al sector (des de llavors, l’autora s’ha convertit en una aut\u00e8ntica acaparadora de reconeixements a escala internacional). \u00a1Sonr\u00ede!<\/em> \u00e9s la hist\u00f2ria de les tribulacions que va suposar a l’autora el trencament de dues dents frontals superiors en una fortu\u00efta caiguda al carrer en la seva preadolesc\u00e8ncia, i inclou el relat dels procediments dentals que va suportar i tots els desafiaments socials que li va comportar el seu \u00abnou\u00bb aspecte (s\u00ed, els companys de l’institut i els suposats amics poden ser molt cruels).<\/p>\n

L’obra \u00e9s l’esdevenir de la jove en el dia a dia, per aix\u00f2 les visites al dentista \u00e9s el marc que serveix d’excusa per mostrar la relaci\u00f3 amb les seves amigues, amb el noi que li agrada, les seves inquietuds sobre qu\u00e8 es vol dedicar en el futur, la seva relaci\u00f3 amb la fam\u00edlia (ella \u00e9s la m\u00e9s gran de tres germans, dues noies i el petit un home), o les vicissituds que suposa assistir a un ball (ja m’enteneu, que si no tinc acompanyant, que si porto un aparell a les dents, etc.). Les an\u00e8cdotes de la festa del seu tretz\u00e8 aniversari ens produeixen una sensaci\u00f3 de tendresa (realment ho va haver de passar malament), i el seu periple ple de successos de tota mena no acabaria fins que realment va poder somriure completament amb les seves dents ja arreglades.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Ediciones Maeva. ‘Drama’, de Raina Telgemeier<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a1Sonr\u00ede!<\/em> va estar a la llista dels m\u00e9s venuts durant gaireb\u00e9 300 setmanes seguides al New York Times<\/em>, cosa que la va catapultar a escala internacional, venent milions d’exemplars, fet que li ha perm\u00e8s dedicar-se exclusivament a les seves novel\u00b7les gr\u00e0fiques a un ritme d’una cada dos anys, m\u00e9s o menys. La seva obra seg\u00fcent va ser Drama<\/em> (Drama<\/em>, 2012)<\/a>, que no era autobiogr\u00e0fica, per\u00f2 recuperava en part la seva experi\u00e8ncia personal a l’institut participant en obres de teatre. Aqu\u00ed la protagonista no \u00e9s la jove R\u00e0nia, sin\u00f3 Callie, que es converteix en responsable de l’escenografia a l’equip t\u00e8cnic de l’obra de teatre de final de curs, i la veiem bregar amb tots els reptes que li van sorgint, els llibres que consulta per inspirar-se, les proves que realitza (es va entossudir que devia apar\u00e8ixer un can\u00f3 i que dispar\u00e9s al mig de l’escenari), el treball de construcci\u00f3 dels decorats (muntatge, pintura, etc.) i els male\u00efts horaris per poder arribar a tot.<\/p>\n

Per\u00f2, sobretot, la veiem interactuar amb els amics, els companys de classe, amb els companys de l’obra de teatre, amb la fam\u00edlia, amb els amors propis de l’edat, etc. I aqu\u00ed \u00e9s on apareix un altre dels valors que caracteritzen l’obra de Telgemeier: la representaci\u00f3 i el respecte per la diversitat (ella mateixa explica a les entrevistes la import\u00e0ncia en la seva vida dels seus amics afroamericans, mexicans o d’ascend\u00e8ncia asi\u00e0tica). Per\u00f2 Drama<\/em> es recordar\u00e0 especialment per mostrar de manera natural com dos joves reconeixen socialment que s\u00f3n gais, deixant una p\u00e0tina del que comporta, tant per a ells com per a la seva fam\u00edlia com per als que decideixen no recon\u00e8ixer-ho pel que pugui passar. El sentiment de no encaixar i sentir-te malament amb tu mateix \u00e9s una emoci\u00f3 universal que l’autora sap plasmar magistralment, cosa que dota d’un poder maj\u00fascul la lectura de les seves hist\u00f2ries.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Ediciones Maeva. Fantasmas, de Raina Telgemeier<\/figcaption><\/figure>\n

La seva seg\u00fcent obra va tornar a ser autobiogr\u00e0fica i tenia molt a veure amb l’\u00e8xit de Sonr\u00ede!<\/em>: tothom li preguntava per la seva relaci\u00f3 amb la seva germana petita. D’aqu\u00ed va sorgir Hermanas<\/em> (Sisters<\/em>, 2014)<\/a>, que mostra com es va reconciliar amb la seva germana petita en un llarg viatge en cotxe entre San Francisco i Colorado, mentre introdueix escenes del passat per entendre el conflicte t\u00edpic entre germans, especialment si la casa on vius \u00e9s petita (compartien la mateixa habitaci\u00f3 els tres germans, per exemple). Va tornar a guanyar el premi Eisner a la millor publicaci\u00f3 infantil i juvenil, i seguia a les llistes de les autores m\u00e9s venudes.<\/p>\n

I s\u00ed, va tornar a guanyar el premi Eisner amb la novel\u00b7la gr\u00e0fica seg\u00fcent, la primera amb tocs de fantasia: Fantasmas<\/em> (Ghosts<\/em>, 2017)<\/a>. En aquest cas, la protagonista \u00e9s Catrina (o Cat, com ella mateixa corregeix cada vegada que la presenten), i la hist\u00f2ria comen\u00e7a amb el viatge a la seva nova llar a la imagin\u00e0ria ciutat costanera de Badia de la Lluna (inspirada en la poblaci\u00f3 real d’Half Moon Bay, a l’estat de Calif\u00f2rnia), just abans de l’inici de curs i unes quantes setmanes abans de la celebraci\u00f3 del Dia dels Morts a l’inici del mes de novembre. La primera nit despr\u00e9s del cansament del viatge, de netejar i obrir caixes, van sopar a casa dels seus nous i cortesos ve\u00efns degustant el menjar exquisit de la cultura mexicana. L’autora expressava en una entrevista la seva intenci\u00f3: \u00abTots, amb una mica de conversa i una mica d’empatia, podem descobrir que tenim molt en com\u00fa amb els nostres ve\u00efns, amb una cultura i tradicions diferents de les nostres\u00bb<\/em><\/strong>.<\/p>\n

El motiu de la mudan\u00e7a a una ciutat costanera del Pac\u00edfic amb molta humitat i pocs dies de sol a l’any era degut a la malaltia de la seva germana petita, una nena inquieta i feli\u00e7 que t\u00e9 fibrosi qu\u00edstica, i que la seva situaci\u00f3 empitjora a l’arribada, deixant-la postrada al llit. Telgemeier descriu els s\u00edmptomes que pateix i els diferents tractaments. De nou, moltes persones es podran sentir identificades en situar el focus en com la germana gran processa el dolor que suposa contemplar les limitacions de la seva germana petita i el fet que sigui una malaltia degenerativa, del sentiment de culpa i de la necessitat d’acompanyar-la en tot el possible. A m\u00e9s, la majestuositat del paisatge costaner es converteix en un personatge m\u00e9s, alimentant encara m\u00e9s l’emoci\u00f3 d’algunes vinyetes sense text que transpiren alegria, dolor, sorpresa i respecte, acompanyat d’un color (en aquesta ocasi\u00f3, de Braden Lamb, que va seguir perfectament les indicacions de l’autora) ple de contrastos. I no, els fantasmes no s\u00f3n una al\u00b7legoria, s\u00f3n fantasmes reals, per\u00f2 aix\u00f2 ho descobrireu quan llegiu la novel\u00b7la gr\u00e0fica.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Raina Telgemeier va ser una de les pioneres a apostar per les novel\u00b7les gr\u00e0fiques infantils i juvenils, i ho va fer entre el 2006 i el 2008 publicant quatre obres que eren una adaptaci\u00f3 d’una saga de novel\u00b7les de la qual ella mateixa havia estat una devoradora lectora: El club de las canguro<\/em> (The Baby-Sitters Club<\/em>) d’Ann M. Martin, publicades entre el 1986 i el 2000, i de la qual recentment s’ha estrenat una s\u00e8rie de televisi\u00f3. L’obra adapta de forma molt digna les hist\u00f2ries originals, representant la iniciativa de quatre joves de 12 anys de crear un model de negoci competitiu (fer de cangur), de com impulsen la innovaci\u00f3, la diferenciaci\u00f3, el pensament creatiu, la capacitat d\u00b4adaptaci\u00f3 o la superaci\u00f3 dels reptes amb qu\u00e8 es van trobant.<\/p>\n

Per\u00f2 Telgemeier sempre havia tingut una vocaci\u00f3 autobiogr\u00e0fica, de fet, ja a l’escola dibuixava tires amb les vicissituds que li succe\u00efen, inspirant-se en una obra que la va influir molt al seu moment i en tot el seu treball posterior: les tires de premsa de Para bien o para mal<\/em> (For Better or For Worse<\/em>, 1979-2008)<\/a>, de Lynn Johnston, on l’autora va mostrar amb humor el quefer d’una fam\u00edlia tipus americana al llarg de gaireb\u00e9 tres d\u00e8cades, respectant l’evoluci\u00f3 dels personatges amb el pas del temps (no \u00e9s habitual que els protagonistes d’un c\u00f2mic creixin).<\/p>\n

\u00a1Sonr\u00ede!<\/em> es va publicar inicialment a internet de forma gratu\u00efta en forma de web-c\u00f2mic, i va ser la mateixa editorial que li publicava els volums d’El club de las canguro<\/em> la que li va proposar que pens\u00e9s publicar-la en format de novel\u00b7la gr\u00e0fica. La resta \u00e9s hist\u00f2ria… no nom\u00e9s \u00e9s el que expliques, sin\u00f3 com ho expliques. Ediciones Maeva<\/a> ha publicat fins ara en castell\u00e0 totes les obres de Raina Telgemeier, a la qual podeu seguir i interactuar amb ella a les seves xarxes socials: web<\/a>, Twitter<\/em><\/a>, Instagram<\/em><\/a> i Facebook<\/em><\/a>. Gaudiu amb la lectura… petits, mitjans i grans.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cada inici de curs acad\u00e8mic es pot convertir en una experi\u00e8ncia fascinant o en un instrument de tortura, i el mat\u00eds per estar en un costat o l’altre pot ser molt petit a vegades. Per als estudiants de secund\u00e0ria pot ser un c\u00f2ctel explosiu: canvi d’escola, nous amics, nous assetjadors, menjar, roba, professors, parlar en […]<\/p>\n","protected":false},"author":335,"featured_media":31192,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[166,53,2211],"class_list":["post-31181","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-educacio","tag-salut-mental","tag-salut-mental-bcn"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31181","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/335"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31181"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31181\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31181"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31181"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31181"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}