La situaci\u00f3 de sequera que est\u00e0 patint Catalunya, amb els pantans en m\u00ednims hist\u00f2rics, pot provocar els pr\u00f2xims mesos que s’hagin d’adoptar per a certes zones del pa\u00eds, restriccions hor\u00e0ries o altres limitacions d’acc\u00e9s a l’aigua potable, un element fonamental per menjar, rentar-se o beure. Tanmateix, la realitat que ens envolta \u00e9s encara molt m\u00e9s dram\u00e0tica i milions de persones a tot el m\u00f3n no tenen un servei b\u00e0sic de subministrament d’aigua potable o s’han de proveir des de fonts d’aigua no segures i contaminades.<\/p>\n
L’any 2010, l’Assemblea General de les Nacions Unides va recon\u00e8ixer expressament el dret hum\u00e0 a l’aigua i al sanejament. Es reafirmava aix\u00ed que una aigua potable neta i el sanejament s\u00f3n essencials per a la realitzaci\u00f3 de tots els drets humans i que el dret hum\u00e0 a l’aigua \u00e9s indispensable per a una vida humana digna.<\/p>\n
Amb aquest reconeixement, es demanava tamb\u00e9 a tots els Estats a aportar recursos financers per tal de proporcionar un subministrament d’aigua potable i sanejament saludable, net, accessible i assequible per a tothom. Aix\u00f2 tamb\u00e9 s’ha incorporat en l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) n\u00famero 6 dels aprovats el 2015 i que preveu assolir el 2030 la disponibilitat d’aigua i la gesti\u00f3 sostenible i el sanejament per a tothom. A hores d’ara, per\u00f2, queden reptes molt importants encara per l’assoliment d’aquest Objectiu.<\/p>\n
El plantejament \u00e9s que aquest abastament d’aigua per persona havia de ser suficient i continu per a \u00fas personal i dom\u00e8stic. Aquests usos inclouen de manera general l’aigua de beure, el sanejament personal, l’aigua per fer la bugada, la preparaci\u00f3 d’aliments, la neteja de la llar i la higiene personal. De fet, d’acord amb l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), calen entre 50 i 100 litres d’aigua per persona i dia per garantir que es cobreixen les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques i que sorgeixin aix\u00ed poques preocupacions en mat\u00e8ria de salut. A m\u00e9s de suficient, l’aigua ha de ser f\u00edsicament accessible, \u00e9s a dir, que la font d’aigua s’hauria de trobar no m\u00e9s lluny d’un despla\u00e7ament de 30 minuts, i assequible per a tothom, en el sentit que el seu cost no hauria de superar el 3% dels ingressos de la llar.<\/p>\n
Ara b\u00e9, en realitat, l’acc\u00e9s a l’aigua s’ha convertit per a milions de persones, m\u00e9s que en un dret, en un privilegi. En aquest sentit, l’actual escassetat d’aigua afecta m\u00e9s del 40% de la poblaci\u00f3 mundial, \u00e9s a dir, m\u00e9s de 2.000 milions de persones. Es tracta d’una xifra alarmant que probablement creixer\u00e0 amb l’augment de les temperatures globals a causa del canvi clim\u00e0tic. Tot i que hi ha hagut aven\u00e7os importants en les darreres d\u00e8cades, la decreixent disponibilitat d’aigua potable de qualitat \u00e9s un problema important que afecta tots els continents.<\/p>\n
Segons les Nacions Unides, assegurar l’aigua potable segura i assequible universal implica arribar a m\u00e9s de 800 milions de persones que no tenen els m\u00ednims serveis b\u00e0sics i millorar l’accessibilitat i la seguretat dels serveis per aquests m\u00e9s de dos mil milions. Dit d’altra manera, aix\u00f2 vol dir que 3 de cada 10 persones no tenen acc\u00e9s a aigua potable segura i que 6 de cada 10 persones no tenen acc\u00e9s a instal\u00b7lacions b\u00e0siques de sanejament. S\u00f3n persones que s’enfronten a nivells extremadament alts de vulnerabilitat h\u00eddrica.<\/p>\n
El fet de no tenir acc\u00e9s a aigua segura i f\u00e0cilment disponible des de casa o no disposar d’un sanejament gestionat de manera segura afecta directament a la salut de les persones. Es calcula que m\u00e9s del 80% de les aig\u00fces residuals resultants de les activitats humanes s’aboquen als rius o al mar sense cap mena de tractament, cosa que en provoca la contaminaci\u00f3. L’aigua contaminada pot transmetre malalties com la diarrea, el c\u00f2lera o la disenteria. Cada any, m\u00e9s de 500.000 persones moren per diarrea a tot el m\u00f3n.<\/p>\n
Aix\u00f2 impacta especialment a les persones que no tenen acc\u00e9s segur a aigua potable i que estan afectades per la sequera a Eti\u00f2pia, Kenya i Som\u00e0lia. El nombre de persones que pateixen aquesta situaci\u00f3 ha augmentat de 9,5 milions a 16,2 milions de persones en cinc mesos, segons dades d\u2019UNICEF. A Som\u00e0lia s’han notificat brots de diarrea aquosa aguda i c\u00f2lera a gaireb\u00e9 tots els districtes afectats per la sequera, amb 8.200 casos notificats entre gener i juny d\u2019aquest any, m\u00e9s del doble del nombre de casos notificats durant el mateix per\u00edode de l’any passat.<\/p>\n
Gaireb\u00e9 dos ter\u00e7os dels afectats en aquesta regi\u00f3 s\u00f3n nens menors de cinc anys. Entre el juny del 2021 i el juny del 2022, UNICEF ha tractat m\u00e9s d’1,2 milions de casos de diarrea en nens menors de cinc anys a les regions d’Eti\u00f2pia m\u00e9s afectades per la sequera. A tot el Sahel, la disponibilitat d’aigua tamb\u00e9 s’ha redu\u00eft en m\u00e9s del 40% en els \u00faltims 20 anys a causa del canvi clim\u00e0tic i factors complexos com els conflictes, cosa que posa milions de nens i les seves fam\u00edlies amb m\u00e9s risc de contraure malalties transmeses per l’aigua. Nom\u00e9s l’any passat, l’\u00c0frica occidental i central van registrar el pitjor brot de c\u00f2lera de la regi\u00f3 en els \u00faltims sis anys, inclosos 5.610 casos i 170 morts al Sahel central.<\/p>\n
A Burkina Faso, Txad, Mali, N\u00edger i Nig\u00e8ria, la sequera, el conflicte i la inseguretat estan generant inseguretat h\u00eddrica, amb 40 milions de nens enfrontant nivells alts o extremadament alts de vulnerabilitat h\u00eddrica. Ja moren m\u00e9s nens com a resultat de l’aigua i el sanejament insegurs al Sahel que a qualsevol altra part del m\u00f3n, segons les \u00faltimes dades de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS). Quan es combinen alts nivells de desnutrici\u00f3 aguda greu amb brots mortals de malalties com el c\u00f2lera o la diarrea, la mortalitat infantil augmenta de forma espectacular i tr\u00e0gica. Conflueixen aix\u00ed, el risc a patir desnutrici\u00f3 aguda i el de patir malalties transmeses per l’aigua.<\/p>\n
Quan l’aigua no est\u00e0 disponible o no \u00e9s segura, els riscos per als infants es multipliquen exponencialment. Com explica la directora executiva d’UNICEF, Catherine Russell, \u00aba la Banya d’\u00c0frica i el Sahel, milions de nens estan a nom\u00e9s una malaltia de dist\u00e0ncia de la cat\u00e0strofe\u00bb. Al voltant de 1000 nens moren cada dia a causa de malalties diarreiques associades a la manca d’higiene.<\/p>\n
Si tota aquesta situaci\u00f3 ja \u00e9s greu, un dels desafiaments internacionals m\u00e9s urgents \u00e9s la crisi aliment\u00e0ria que afecta actualment moltes zones del m\u00f3n. Nom\u00e9s a l’\u00c0frica Oriental, m\u00e9s de 50 milions de persones pateixen inseguretat aliment\u00e0ria aguda, en gran part a causa de la sequera. Aix\u00f2 es pot agreujar m\u00e9s encara a conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra d’Ucra\u00efna i les limitacions per a la importaci\u00f3 de gra des d’aquest pa\u00eds.<\/p>\n
UNICEF \u00e9s una de les organitzacions que proporciona ajuda per millorar l’acc\u00e9s a serveis d’aigua, sanejament i higiene resistents al clima com, per exemple, perforant fonts de confian\u00e7a d’aigua subterr\u00e0nia. Segons un informe recent de la Convenci\u00f3 de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificaci\u00f3 (CNULD), es poden tallar les sequeres a trav\u00e9s de la restauraci\u00f3 de les terres i d’una millor gesti\u00f3 de l’aigua. La clau per aix\u00f2 \u00e9s restaurar i protegir la humitat i la fertilitat del s\u00f2l a trav\u00e9s, per exemple, d’unes pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles m\u00e9s sostenibles.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La situaci\u00f3 de sequera que est\u00e0 patint Catalunya, amb els pantans en m\u00ednims hist\u00f2rics, pot provocar els pr\u00f2xims mesos que s’hagin d’adoptar per a certes zones del pa\u00eds, restriccions hor\u00e0ries o altres limitacions d’acc\u00e9s a l’aigua potable, un element fonamental per menjar, rentar-se o beure. Tanmateix, la realitat que ens envolta \u00e9s encara molt m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":31208,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[2495],"class_list":["post-31207","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-acces-a-laigua"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31207","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31207"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31207\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31207"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31207"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31207"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}