Als anys 90 es va implantar als pa\u00efsos occidentals el programa de cribratge del c\u00e0ncer de mama amb la intenci\u00f3 de reduir la mortalitat per aquest tipus de c\u00e0ncer, el m\u00e9s freq\u00fcent entre les dones. El programa forma part de la cartera de serveis del nostre Sistema Nacional de Salut, que en la majoria de comunitats aut\u00f2nomes s’ofereix cada dos anys a les dones d’entre 50 i 69 anys. La prova utilitzada era, i \u00e9s encara, la mamografia, una prova de raig X que dona imatges del teixit mamari i indica amb certa precisi\u00f3 la pres\u00e8ncia de teixit an\u00f2mal. El programa es basa en el raonament que amb el diagn\u00f2stic preco\u00e7, \u00e9s a dir, abans que la dona pugui detectar el n\u00f2dul o es presentin altres signes de la malaltia, es pot abordar el tractament en fases inicials i evitar el progr\u00e9s del tumor.<\/p>\n
Aix\u00f2 que sembla tan senzill en realitat no ho \u00e9s tant, perqu\u00e8 ni les proves d’imatge s\u00f3n infal\u00b7libles, ni el c\u00e0ncer de mama -com la resta de c\u00e0ncers- t\u00e9 un desenvolupament lineal ni homogeni, impossible de predir avui en dia en el moment de la primera sospita. Els principals entrebancs amb qu\u00e8 es troba el cribratge s\u00f3n els falsos positius i el sobrediagn\u00f2stic\/sobretractament.<\/p>\n
Es coneixen com a falsos positius aquelles anomalies detectades que acaben per no ser c\u00e0ncer, per\u00f2 que obliguen a fer l’estudi amb m\u00e9s proves per esbrinar la naturalesa de l’alteraci\u00f3, proc\u00e9s que sotmet les dones a un per\u00edode d’angoixa i incertesa i proves en el fons innecess\u00e0ries.<\/p>\n
Cada vegada se sap m\u00e9s de l’evoluci\u00f3 dels tumors, i s’ha vist que no tots evolucionen igual. N’hi ha que creixen i generen malaltia de manera molt r\u00e0pida i n’hi ha d’altres que creixen tan lentament que mai donaran problemes, o fins i tot s’estabilitzen i no creixen m\u00e9s. Per a aquests tipus de tumor la detecci\u00f3 preco\u00e7 no representa cap benefici i, en canvi, generar\u00e0 exploracions i tractaments agressius innecessaris. \u00c9s el que es coneix com a sobrediagn\u00f2stic, un assumpte que tamb\u00e9 s’est\u00e9n a altres malalties. Aquest \u00e9s un fenomen freq\u00fcent i ha arribat a ser un problema de salut p\u00fablica, com afirmava Toni Dedeu, aleshores director de l’Ag\u00e8ncia de Qualitat i Avaluaci\u00f3 Sanit\u00e0ries de Catalunya (AQUAS), en aquesta entrevista al Diari de la Sanitat<\/a>. Dedeu apuntava que encara que es faci un diagn\u00f2stic correcte \u00e9s irrellevant, b\u00e9 perqu\u00e8 el tractament de la malaltia no est\u00e0 disponible, o perqu\u00e8 no \u00e9s necessari o no \u00e9s desitjat, i en canvi no \u00e9s innocu perqu\u00e8 perjudica el pacient i origina costos innecessaris al sistema. El concepte de sobrediagn\u00f2stic \u00e9s contraintu\u00eftiu, perqu\u00e8 sembla que identificar una malaltia de manera preco\u00e7 sempre \u00e9s bo, per\u00f2 en molts casos no \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n Durant molt de temps es va assumir el cost dels falsos positius, el sobrediagn\u00f2stic i el sobretractament del c\u00e0ncer de mama perqu\u00e8 es considerava que aquest dany era inferior al benefici que s’obtenia en morts evitades. Per\u00f2 molt aviat es va disposar d’informaci\u00f3 sobre els guanys i els perjudicis del cribratge d’aquest tumor que q\u00fcestionava la seva efectivitat global. Segons dades del Centre Cochrane Nordic difoses el 2008, es necessitava que 2.000 dones s’examinessin durant 10 anys (\u00e9s a dir, un total de 10.000 mamografies) per evitar una mort per c\u00e0ncer de mama. En aquest mateix grup, 10 dones sanes serien diagnosticades i tractades innecess\u00e0riament i 200 dones sanes rebrien una falsa alarma. Altres investigacions han confirmat que del conjunt de tumors diagnosticats i tractats, entre el 20 i el 30% no haurien donat mai s\u00edmptomes ni haurien estat la causa de la mort. Aquestes dones han estat sotmeses a cirurgia i radioter\u00e0pia, han rebut f\u00e0rmacs durant anys i han vist truncada la seva vida per un diagn\u00f2stic superflu.<\/p>\n Malgrat els molts dubtes manifestats per diferents investigadors, els programes de cribratge han continuat, majorit\u00e0riament, sense informar les dones dels pros i contres. Ans al contrari, es presenta com una actuaci\u00f3 desitjable i es fan campanyes que utilitzen imatges i frases persuasives -si no culpabilitzadores per a les dones que es neguen a la mamografia- per afavorir el seguiment del programa. \u00c9s m\u00e9s, en la medicina privada es promouen i practiquen mamografies a dones sanes d’edats inferiors als 50 anys, en la l\u00ednia del \u00abcom m\u00e9s proves millor\u00bb i de la medicina com un b\u00e9 de consum, sense proporcionar informaci\u00f3 b\u00e0sica i vera\u00e7.<\/p>\n Les preguntes estan formulades i persisteixen: Quins s\u00f3n realment els beneficis? I aquests, superen els danys?<\/p>\n En els \u00faltims 25 anys la mortalitat per c\u00e0ncer de mama s’ha redu\u00eft pr\u00e0cticament a la meitat, fet que s’atribueix a la millora dels tractaments m\u00e9s que no pas al diagn\u00f2stic preco\u00e7. \u00abLes dones que han estat invitades al cribratge viuen m\u00e9s temps perqu\u00e8 totes les pacients amb c\u00e0ncer de mama viuen m\u00e9s, i perqu\u00e8 tenim millors f\u00e0rmacs, una quimioter\u00e0pia m\u00e9s efectiva i perqu\u00e8 ara tenim guies d’atenci\u00f3 al c\u00e0ncer, el que significa que el sistema sanitari reacciona m\u00e9s r\u00e0pidament del que feia una d\u00e8cada\u00bb, diu Henrik Stovring, autor d’un estudi<\/a> fet a Noruega, publicat recentment. Aquest estudi, que analitza dades des del 1986 fins al 2016, posa m\u00e9s llum sobre l’equaci\u00f3 benefici\/risc dels programes de cribratge de c\u00e0ncer de mama. Els autors dedueixen que a causa de la disminuci\u00f3 de la mortalitat per la millora dels tractaments, per cada mort que evita el cribratge es produeix el doble de sobrediagn\u00f2stics dels quals es produ\u00efen als anys 90.<\/p>\n Sembla que ha arribat el moment de replantejar els programes de cribratge de c\u00e0ncer de mama, perqu\u00e8 els canvis de la seva efectivitat q\u00fcestionen la seva pertinen\u00e7a. Les autoritats sanit\u00e0ries no s’han mostrat mai massa \u00e0gils a l’hora de fer-se enrere en un programa. T\u00e9 la seva l\u00f2gica; por a equivocar-se? Incomprensi\u00f3 de la poblaci\u00f3? Resist\u00e8ncia dels professionals? Pressions dels fabricants de mam\u00f2grafs? Probablement tot t\u00e9 la seva part de causalitat. Per\u00f2 mentrestant, no es pot amagar la informaci\u00f3 a les dones, no es pot continuar presentant el programa com inequ\u00edvocament bo. Cal fer arribar la informaci\u00f3 de manera clara i convidar les dones que prenguin les seves decisions de manera aut\u00f2noma i madura, sense paternalismes, i en el marc d’incertesa que suposa tota intervenci\u00f3 sanit\u00e0ria. \u00c9s un debat que ha d’arribar tamb\u00e9 des dels mitjans de comunicaci\u00f3, amb dades contrastades, amb reflexi\u00f3, i que aquest diari i el F\u00f2rum Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria van recollir fa cinc anys en una s\u00e8rie d’articles<\/a>, amb motiu del Dia mundial contra el c\u00e0ncer de mama.<\/p>\n En un m\u00f3n en el qual necessitem certeses que combatin les pors i ens facin sentir falsament segures, introduir el dubte \u00e9s una pr\u00e0ctica sana i probablement \u00e8tica, perqu\u00e8 ens hi juguem molt.<\/p>\n Al capdavall, \u00e9s el dubte ben articulat el que sempre es presenta per enderrocar els miratges de la certesa<\/em>. (Siri Husvedt)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Als anys 90 es va implantar als pa\u00efsos occidentals el programa de cribratge del c\u00e0ncer de mama amb la intenci\u00f3 de reduir la mortalitat per aquest tipus de c\u00e0ncer, el m\u00e9s freq\u00fcent entre les dones. El programa forma part de la cartera de serveis del nostre Sistema Nacional de Salut, que en la majoria de […]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":31212,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[100],"class_list":["post-31211","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-cancer-de-mama"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31211","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31211"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31211\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31211"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31211"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31211"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}