{"id":31217,"date":"2022-09-27T22:02:10","date_gmt":"2022-09-27T20:02:10","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=31217"},"modified":"2022-09-27T22:02:10","modified_gmt":"2022-09-27T20:02:10","slug":"marta-carmona-lansietat-es-la-resposta-del-cos-a-una-sensacio-damenaca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/09\/27\/marta-carmona-lansietat-es-la-resposta-del-cos-a-una-sensacio-damenaca\/","title":{"rendered":"Marta Carmona: \u201cL\u2019ansietat \u00e9s la resposta del cos a una sensaci\u00f3 d\u2019amena\u00e7a\u201d"},"content":{"rendered":"

Carmona ha escrit el llibre \u2018Malestamos<\/a>\u2019 (Capit\u00e1n Swing), juntament amb el metge de fam\u00edlia Javier Padilla, en el qual posen de relleu que hi ha un patiment quotidi\u00e0 motivat per factors estructurals al qual no es pot respondre de forma individual. \u2018Malestamos\u2019 analitza \u201cuna societat que parla de salut mental per\u00f2 que, en realitat, est\u00e0 parlant d\u2019un conjunt de conceptes entremesclats: desesperan\u00e7a, cansament, falta d’expectatives, estr\u00e8s, preocupaci\u00f3 i dificultat per saber quan s’acabar\u00e0 aquest sentiment\u201d.<\/p>\n

Utilitzem massa el terme \u2018salut mental\u2019 quan, en realitat, a vegades tenim un malestar important o un futur incert?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed i no. S\u2019est\u00e0 posant tot en el sac dels problemes de salut mental o dels trastorns mentals, quan el concepte a qu\u00e8 atenem els professionals, siguin psiquiatres, psic\u00f2logues, infermeres de salut mental o treballadores socials, es refereix m\u00e9s a un tema patol\u00f2gic. S\u2019est\u00e0 fent servir massivament per al patiment que no \u00e9s extrem. Ara b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s un problema de qui usa el terme en una conversa de caf\u00e8, o de qui diu \u2018tinc una depressi\u00f3 de cavall\u2019 quan est\u00e0 trist? No crec que la gent esculli malament el terme, sin\u00f3 que portem d\u00e8cades permetent que el sentiment s\u2019expressi aix\u00ed.<\/p>\n

\u00c9s cert que s\u2019usa massa aquest terme, quan est\u00e0 dissenyat per a una altra cosa, per\u00f2 est\u00e0 cobrint un forat que estava sense cobrir. \u00c9s el que moltes vegades s\u2019anomena patologitzaci\u00f3 de la vida quotidiana. Una de les coses que vol\u00edem fer amb el llibre era comen\u00e7ar a posar paraules a aquesta cosa interm\u00e8dia que no arriba a ser un trastorn per\u00f2 que s\u00ed \u00e9s un patiment quotidi\u00e0. \u00c9s important saber com el nomenem i quines formes tenim d\u2019intervenir-hi.<\/p>\n

Confonem ansietat amb un conflicte no resolt?<\/strong><\/p>\n

L\u2019ansietat no \u00e9s una patologia, \u00e9s un s\u00edmptoma que alhora pot tenir mil cares distintes, per\u00f2 sempre \u00e9s una reacci\u00f3 a alguna cosa que ens est\u00e0 passant; pot ser un conflicte perfectament identificat, com posar-me nervios\u00edssima abans de comen\u00e7ar un examen. En canvi, tenir un nerviosisme cont\u00ednuament durant una etapa de la meva vida i no identificar exactament per qu\u00e8, tamb\u00e9 li puc dir ansietat, per\u00f2 el que \u00e9s cert \u00e9s que hi ha alguna cosa que l\u2019est\u00e0 produint, igual \u00e9s que la meva relaci\u00f3 de parella fa temps que es va derruir i estic intentant mantenir-la, potser \u00e9s que el meu moment vital \u00e9s horror\u00f3s perqu\u00e8 no tinc una sola elecci\u00f3 al meu abast que jo vulgui escollir, igual \u00e9s que la conviv\u00e8ncia amb la fam\u00edlia \u00e9s desastrosa… Llavors, aquesta ansietat que jo tinc se\u2019m dispara amb coses banals i amb coses petites, com haver de sortir al carrer o haver de contestar una trucada, per\u00f2 la causa real \u00e9s que jo em sento amena\u00e7ada.<\/p>\n

L\u2019ansietat no \u00e9s una patologia, \u00e9s un s\u00edmptoma que alhora pot tenir mil cares distintes, per\u00f2 sempre \u00e9s una reacci\u00f3 a alguna cosa que ens est\u00e0 passant.<\/p><\/blockquote>\n

L\u2019ansietat \u00e9s la resposta del cos a una sensaci\u00f3 d\u2019amena\u00e7a, a percebre un perill a l\u2019entorn. A vegades, aquest perill est\u00e0 m\u00e9s ocult i a vegades \u00e9s m\u00e9s evident. El problema \u00e9s que, en comptes d\u2019entendre l\u2019ansietat com a senyal d\u2019alarma davant un perill, l\u2019entenc com una cosa que passa perqu\u00e8 s\u00ed. Quan es parla d\u2019ansietat com si fos un fenomen descontextualitzat o desvinculat de la vida d\u2019aquesta persona, es converteix en quelcom dificil\u00edssim de manejar.<\/p>\n

Necessitem formar part d\u2019un grup i tenir la sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a per tenir m\u00e9s esperan\u00e7a, en el sentit que, si jo caic, tinc una xarxa de suport que em sost\u00e9?<\/strong><\/p>\n

Un dels factors m\u00e9s rellevants per a una bona salut mental, incl\u00fas en l\u2019extrem m\u00e9s patol\u00f2gic, \u00e9s tenir unes bones xarxes personals, gent del teu entorn, sigui familiar, amics, de grups de suport mutu, companyes de feina amb qui hi hagi una bona relaci\u00f3… Tenir gent en qui recolzar-te i a qui recolzar \u00e9s una de les coses que m\u00e9s benestar genera. Fins i tot en situacions de traumes greus, com deliris i al\u00b7lucinacions, tenir aquestes xarxes i la possibilitat de suport ajuda a fer que aquests problemes no vagin a m\u00e9s i es puguin reparar.<\/p>\n

Com m\u00e9s xarxa tinguem i millor sosteniment tinguem, millor estarem. Vivim en un dia a dia en qu\u00e8 se\u2019ns dificulta molt tenir aquestes relacions. Que puguem establir aquestes xarxes i que puguem participar en les xarxes d\u2019altres persones no \u00e9s una prioritat en el dia a dia, i aix\u00f2 deteriora la salut mental i genera malestar.<\/p>\n

Quina import\u00e0ncia t\u00e9 la solidaritat?<\/strong><\/p>\n

Tota. Sembla que tenir xarxes et serveix a tu perqu\u00e8 treus un benefici, quan l\u2019important de la xarxa \u00e9s que tamb\u00e9 est\u00e0s generant un benefici a altres. Davant el malestar de l\u2019altre, tamb\u00e9 pots respondre. Tenim el marc individualista tan establert que el que m\u2019interessa \u00e9s que se\u2019m resolgui el meu malestar, no de quina manera puc fer front al malestar col\u00b7lectiu, que seria preocupant-nos tots davant el malestar de tots. Potser no puc respondre al meu malestar, per\u00f2 s\u00ed al de la persona que tinc al costat.<\/p>\n

Llavors, \u00e9s important la solidaritat? \u00c9s b\u00e0sica per poder entendre una comunitat, una societat que no sigui generadora cont\u00ednuament d\u2019aquest malestar. Ens hem de cuidar les unes a les altres.<\/p>\n

Hi ha una tend\u00e8ncia a medicar-se i no resoldre el problema de fons, que moltes vegades t\u00e9 a veure amb causes estructurals, com problemes laborals o d\u2019acc\u00e9s a un habitatge digne?<\/strong><\/p>\n

La resposta a la pregunta aix\u00ed formulada seria \u2018s\u00ed\u2019, per\u00f2 em costa respondre tal qual perqu\u00e8 pot semblar que la gent que pren medicaci\u00f3 o que va a un grup terap\u00e8utic per aprendre a manejar l\u2019ansietat busca solucions individuals, per\u00f2 \u00e9s que aquest \u00e9s el marc que estem permetent, i les persones fan el que poden i el que tenen disponible. Si alg\u00fa t\u00e9 unes circumst\u00e0ncies horroroses que li estan creant molt de malestar i no t\u00e9 capacitat de canviar-les i el seu cos l\u2019avisa, aquesta persona ha de seguir funcionant i fa el que pot, amb medicaci\u00f3 o amb psicoter\u00e0pia. Fa el que pot per poder seguir potser en aquesta feina que li est\u00e0 traient la salut o per travessar aquesta \u00e8poca de la vida on est\u00e0 sobrecarregad\u00edssima de brindar cura al seu entorn.<\/p>\n

La gent que s\u2019est\u00e0 medicant davant un problema que t\u00e9 a veure amb una altra cosa, tampoc no t\u00e9 a l\u2019abast moltes altres opcions. Les persones recorren al que tenen disponible i un dels problemes a nivell col\u00b7lectiu \u00e9s que estem oferint poques alternatives a aquest marc tremendament individual. A m\u00e9s, hi ha poques coses m\u00e9s r\u00e0pides d\u2019actuaci\u00f3 que la medicaci\u00f3. Si una persona necessita seguir en la roda de producci\u00f3 del sistema, acaba medicada.<\/p>\n

\u00c9s la sortida no f\u00e0cil, per\u00f2 s\u00ed r\u00e0pida?<\/strong><\/p>\n

Clar, i d\u2019alguna manera es tendeix a demonitzar. Tu pots analitzar, a nivell macro, que tenim uns nivells de vida que cada cop s\u00f3n m\u00e9s \u2018invivibles\u2019 i que la soluci\u00f3 per a molta gent \u00e9s prendre pastilles o intentar entrenar una resili\u00e8ncia a vegades bastant mal entesa. A nivell macro ho veus clar\u00edssimament i \u00e9s horror\u00f3s, per\u00f2 despr\u00e9s a la consulta et trobes davant d\u2019una persona que t\u00e9 un horari de feina infame, que est\u00e0 desbordad\u00edssima i no aconsegueix dormir. Tu i el pacient enteneu perfectament que la medicaci\u00f3 no \u00e9s la soluci\u00f3, per\u00f2 que es quedi sense dormir i hagi de mantenir aquestes circumst\u00e0ncies horroroses i, a m\u00e9s, amb molt de patiment f\u00edsic, tampoc no \u00e9s la soluci\u00f3.<\/p>\n

Al llibre hem intentat parlar d\u2019evitar els falsos dilemes: medicaci\u00f3 s\u00ed o no. Moltes persones que prenen medicaci\u00f3 saben que, en realitat, haurien de tenir altres respostes al seu abast, per\u00f2 si socialment no les constru\u00efm, a la pr\u00e0ctica acabes prenent el que tens al teu abast.<\/p>\n

El malestar no \u00e9s una malaltia, per\u00f2 perjudica la salut. Com es cura?<\/strong><\/p>\n

Hem de trobar maneres a nivell col\u00b7lectiu de cuidar-nos les unes a les altres, de brindar-nos xarxes i de brindar-nos espais. Hem de buscar el suport de l\u2019entorn i maneres de portar les nostres vides que ens permetin estar millor recolzades i, sobretot, recolzar millor a l\u2019altre.<\/p>\n

Hem de trobar maneres a nivell col\u00b7lectiu de cuidar-nos les unes a les altres, de brindar-nos xarxes i de brindar-nos espais.<\/p><\/blockquote>\n

Per molta ter\u00e0pia que hi hagi, si no se solucionen alguns aspectes de la societat, no hi haur\u00e0 descans mental?<\/strong><\/p>\n

La psicoter\u00e0pia, quan est\u00e0 ben indicada i hi ha possibilitat de fer-la b\u00e9, \u00e9s un recurs valuos\u00edssim, per\u00f2 \u00e9s una intervenci\u00f3 t\u00e8cnica individual. \u00c9s com una cirurgia de genoll, qui la necessiti en sortir\u00e0 estupendament b\u00e9, per\u00f2 no t\u00e9 sentit a una ciutat amb moltes costes i molt inc\u00f2moda, posar-se a operar els genolls de tota la poblaci\u00f3. El que haur\u00e0s de fer \u00e9s un millor tra\u00e7at urb\u00e0, rampes accessibles i millorar la ciutat, no posar pr\u00f2tesis de genoll a tothom.<\/p>\n

S\u2019ha normalitzat una mica la idea que, davant el patiment, l\u2019\u00fanica resposta possible \u00e9s la intervenci\u00f3 t\u00e8cnica. \u00c9s veritat que, durant molt de temps i encara ara, hi accedeixen menys persones de les que haurien d\u2019anar-hi, i t\u00e9 sentit reivindicar un millor acc\u00e9s. Els equips de salut mental han de tenir millor accessibilitat i treballar des del marc psicosocial, i no nom\u00e9s els equips de salut mental, per\u00f2 aquesta intervenci\u00f3 t\u00e8cnica ha d\u2019estar ben feta i mai pot ser la resposta per a tota la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Aquest malestar \u00e9s m\u00e9s propi del m\u00f3n capitalista occidental?<\/strong><\/p>\n

Hi ha una lectura fr\u00edvola sobre el malestar segons la qual \u201cen els pa\u00efsos rics tenim de tot i no sabem aprofitar les coses bones de la vida i als pa\u00efsos pobres, s\u00ed\u201d. B\u00e9, hi ha pa\u00efsos espoliats i on es deteriora la qualitat de vida de les persones i on hi ha opressi\u00f3. \u00a0El que \u00e9s desitjable \u00e9s tenir un m\u00f3n en qu\u00e8 tothom estigui b\u00e9, on tinguem la capacitat raonable d\u2019escollir quin tipus de vida volem, on puguem participar en el nostre entorn i on puguem implicar-nos els uns amb els altres.<\/p>\n

En el nostre m\u00f3n capitalista hi ha malestar, per\u00f2 aix\u00f2 no significa que a altres parts no hi hagi molt\u00edssims malestars i, moltes vegades, molt m\u00e9s expl\u00edcits i que tenen a veure amb una expressi\u00f3 de la viol\u00e8ncia molt m\u00e9s directa. Tots els malestars estan relacionats amb el sistema en qu\u00e8 vivim.<\/p>\n

\u2018Malestamos\u2019 parla tamb\u00e9 del su\u00efcidi juvenil, que a Espanya \u00e9s la primera causa de mort entre les persones de 14 i 29 anys. \u00c9s l\u2019exemple m\u00e9s greu de com les persones no veuen futur, incl\u00fas quan tenen \u201ctota la vida per davant\u201d?<\/strong><\/p>\n

Abans, la primera causa de mort juvenil eren els accidents de tr\u00e0nsit i, la segona, els su\u00efcidis, per\u00f2 ara aix\u00f2 s\u2019ha invertit. No sembla que les xifres estiguin augmentant, per\u00f2 el que ha pujat una barbaritat s\u00f3n els intents de su\u00efcidi. Les intervencions a urg\u00e8ncies per aquest tema han patit un augment brutal. S\u2019est\u00e0 veient un patiment ps\u00edquic molt intens en el jovent.<\/p>\n

Tenen tota la vida per davant, per\u00f2, qu\u00e8 els estem deixant? La generaci\u00f3 dels boomers, que despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial i en les d\u00e8cades seg\u00fcents va construir l\u2019estat del benestar, va construir una societat nova, amb les seves coses bones i dolentes, continua molt aferrada al poder i continua volent organitzar les coses com ells volien. Cada cop hi ha un decalatge m\u00e9s gran entre el poder que t\u00e9 la gent jove i la capacitat de resoluci\u00f3 dels entorns que t\u00e9 la gent jove. Al final, els nois i les noies ho estan passant malament, \u00e9s un fenomen multifactorial, per\u00f2 s\u2019ha de tenir en compte que se\u2019ls est\u00e0 llan\u00e7ant un missatge de qu\u00e8 no pinten res, de qu\u00e8 no poden prendre decisions.<\/p>\n

S\u2019est\u00e0 veient un patiment ps\u00edquic molt intens en el jovent.<\/p><\/blockquote>\n

Els que van una generaci\u00f3 per sobre d\u2019aquests nois i noies estan totalment desolats, han tret el cap entre dues crisis econ\u00f2miques enormes i les promeses de desenvolupament han anat caient. Els que venen darrere veuen que els que van per davant no tenen cap capacitat de control sobre les seves vides, i pensen, \u2018ens queda un planeta calcinat i una societat en qu\u00e8 no sabem qu\u00e8 pintem\u2019. Hi ha m\u00e9s enfocaments, per\u00f2 crec que aquest \u00e9s un dels que han d\u2019estar sobre la taula. La manera de respondre al patiment m\u00e9s extrem i al malestar com\u00fa \u00e9s que tot el m\u00f3n ha de poder aportar. Tothom ha de decidir en quina societat estem i com la constru\u00efm, xavals i xavales incloses.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carmona ha escrit el llibre \u2018Malestamos\u2019 (Capit\u00e1n Swing), juntament amb el metge de fam\u00edlia Javier Padilla, en el qual posen de relleu que hi ha un patiment quotidi\u00e0 motivat per factors estructurals al qual no es pot respondre de forma individual. \u2018Malestamos\u2019 analitza \u201cuna societat que parla de salut mental per\u00f2 que, en realitat, est\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":31256,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,7],"tags":[936,2496,2105,19,53,2211],"class_list":["post-31217","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-politica-i-gestio","tag-ansietat","tag-malestar","tag-malestar-emocional","tag-salut","tag-salut-mental","tag-salut-mental-bcn"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31217","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31217"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31217\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31217"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31217"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31217"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}