{"id":31302,"date":"2022-10-07T06:30:25","date_gmt":"2022-10-07T04:30:25","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=31302"},"modified":"2022-10-07T06:30:25","modified_gmt":"2022-10-07T04:30:25","slug":"menys-naixements-que-mai","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/10\/07\/menys-naixements-que-mai\/","title":{"rendered":"Menys naixements que mai"},"content":{"rendered":"

L\u2019any 2008, a Catalunya van n\u00e9ixer 89.024 criatures. A partir d\u2019aquell any, la natalitat ha anat disminuint cada any. El 2014, ja eren 71.000 els naixements. Del 2016 al 2017 varen baixar un 3%; al 2018, un 4,8%, i al 2019, un 3,1%. El 2020, l\u2019any que arriba la Covid, es va arribar a acumular un descens dels naixements del 5% respecte a l\u2019any anterior i, entre el 2020 i el 2021 la natalitat es va estabilitzar una mica, davallant nom\u00e9s un 1,3%.<\/p>\n

Segons les \u00faltimes dades de l\u2019Institut d\u2019Estad\u00edstica de Catalunya (Idescat), l\u2019any passat varen n\u00e9ixer 57.704 criatures. Aix\u00f2 representa un 1,3% menys que l\u2019any 2020, i un 6,2% menys que la quantitat de nascuts l\u2019any 2019. La taxa de fecunditat dels catalans ha passat d\u2019una mitjana de 3,3 fills l\u2019any 1980 a l\u20191,2 que indiquen les dades del 2021, passant pel 2,4 de mitjana de fills per dona registrat l\u2019any 2010.<\/p>\n

L\u2019Hospital de Sant Joan de D\u00e9u i la Maternitat de l\u2019Hospital Cl\u00ednic, els dos centres de maternitat p\u00fablics m\u00e9s grans van registrar entre el 2013 i el 2021 un descens del 8,6% de naixements. Al Sant Joan de D\u00e9u varen passar dels 3950 del 2020 als 3441 al 2021 (un 12,9% menys). Mentre que a la Maternitat de l\u2019Hospital Cl\u00ednic varen n\u00e9ixer 3245 criatures el 2020 i 3134, al 2021 (un 3,4% menys). \u201cAquest any ja ho estem notant tamb\u00e9, com ha continuat el descens. Al nostre hospital -Sant Joan de D\u00e9u- sempre creix\u00edem una mica, perqu\u00e8 \u00e9s un centre de refer\u00e8ncia on es deriven casos de parts que es poden complicar o embarassos de m\u00e9s risc, com poden ser, per exemple, els de les dones m\u00e9s grans, que cada cop s\u00f3n m\u00e9s i s\u00f3n m\u00e9s susceptibles a complicar-se m\u00e9s-. En canvi, durant el primer semestre d\u2019aquest 2022 hem tingut un 10% menys de parts\u201d, declara Lola G\u00f3mez Roig, cap del Servei d\u2019Obstetr\u00edcia i Ginecologia de l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u, un important indicador de naixements, com a hospital de refer\u00e8ncia a Catalunya en nombre de parts assistits.<\/p>\n

Des del Departament de Salut assenyalen que als hospitals p\u00fablics de Catalunya s\u2019atenen al voltant de 45.000 naixements a l\u2019any (2015: 49.505 naixements; 2021: 42.562 naixements). I detallen que els hospitals del Sistema Integral de Salut, on hi ha 43 hospitals amb servei de maternitat, s\u2019organitzen per nivells d\u2019atenci\u00f3 a la complexitat. Aix\u00ed, les dones s\u00f3n ateses al lloc adequat segons el tipus d\u2019embar\u00e0s que tenen, que pot ser des d\u2019un embar\u00e0s normal fins a un embar\u00e0s d\u2019alt risc.<\/p>\n

Del total de naixements registrats a l\u2019Idescat a Catalunya l\u2019any 2021, segons dades de Salut, \u201cel 62.90% corresponen a dones de 30 a 39 anys i el 10.26%, a dones de 40 o m\u00e9s anys d\u2019edat\u201d. La mateixa font tamb\u00e9 destaca que \u201cl\u2019edat en el part \u00e9s un factor important que determina el tipus de risc, i que es pot associar a d\u2019altres factors que poden incrementar la complexitat de l\u2019atenci\u00f3 al naixement\u201d.<\/p>\n

Reproducci\u00f3 assistida<\/h3>\n

Segons les estimacions de l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica (INE), 2021 va ser l’any en qu\u00e8 es van registrar el menor nombre de naixements a Espanya des que es comptabilitzen. Dels 338.532 nascuts, un 0,6% menys que el 2020, un 9% de les criatures van arribar gr\u00e0cies a un tractament de fertilitat, i l’edat mitjana de les mares va ser de 39 anys.<\/p>\n

Segons l\u2019informe fet p\u00fablic aquest any per l\u2019ONU sobre Perspectives de poblaci\u00f3 mundial<\/a>, l\u2019any passat, l\u2019\u00edndex mitj\u00e0 de la fertilitat al m\u00f3n ha estat 2,3 naixements per dona, quan l\u2019any 1950 aquest \u00edndex era el 5. I el 2050 preveuen que se situar\u00e0 en el 2,1.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Proves de fertilitat en un laboratori \/ iStock<\/figcaption><\/figure>\n

Tal com explica el president de la Societat Espanyola de Fertilitat, Juan Jos\u00e9 Espin\u00f3s, tenint en compte que l\u2019edat de m\u00e0xima fertilitat de la dona se situa entre els 20 i els 30 anys. A partir dels 30 comen\u00e7a a baixar la fertilitat, i a partir dels 35 acostumen a iniciar-se els problemes de reproducci\u00f3. Tot i que la franja ideal per a quedar embarassada, regint-nos pel criteri de qualitat dels seus ov\u00f2cits, dels 20 als 30, la majoria de dones en aquesta edat no planifiquen encara la seva maternitat avui dia, per la qual cosa, preservar els seus \u00f2vuls entre els 30 i els 35 seria el m\u00e9s recomanable si en un futur es vol activar el projecte reproductiu.<\/p>\n

Per\u00f2 no nom\u00e9s que les dones tinguin m\u00e9s edat t\u00e9 a veure amb que hi hagi m\u00e9s dificultat per a la concepci\u00f3. Les investigacions i estudis cl\u00ednics apunten tamb\u00e9 els factors ambientals que contribueixen molt a la progressiva reducci\u00f3 de la reserva ov\u00e0rica. La contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica, per exemple, afecta tant la fertilitat de les dones com la dels homes. Tamb\u00e9 el consum de tabac i d\u2019alcohol, trastorns de l\u2019alimentaci\u00f3, com l\u2019anor\u00e8xia, aix\u00ed com determinats tractaments amb corticoides o quimioter\u00e0pia.<\/p>\n

En realitat, la poblaci\u00f3 mundial creix gr\u00e0cies a la davallada de les mortalitats. L\u2019expectativa de vida l\u2019any 2019 ja era de 72,8 anys, gaireb\u00e9 9 anys m\u00e9s que el 1990. I s\u2019espera que el 2050, la mitjana global d\u2019aquesta expectativa de via se situ\u00ef en els 77,2 anys.<\/p>\n

El mateix informe de l\u2019ONU sobre expectatives demogr\u00e0fiques al m\u00f3n tamb\u00e9 apunta que m\u00e9s de la meitat de l\u2019augment de poblaci\u00f3 projectat a nivell global, fins al 2050, es concentrar\u00e0 nom\u00e9s en vuit pa\u00efsos: la Rep\u00fablica Dominicana del Congo, Egipte, Eti\u00f2pia, \u00cdndia, Nig\u00e8ria, Pakistan, les Filipines, la Rep\u00fablica Unida de Tanz\u00e0nia. Tamb\u00e9 assenyalen que l\u2019\u00cdndia podria superar la Xina com a pa\u00eds amb m\u00e9s poblaci\u00f3, ja l\u2019any que ve.<\/p>\n

Precarietat econ\u00f2mica i incertesa<\/h3>\n

La manca de perspectives s\u00f2lides sobre el futur laboral de les futures mares, i parelles, explica, en part, que la maternitat \u2013paternitat- es descarti com a prioritat de vida en una extensa franja d\u2019edat, justament la que coincideix amb m\u00e9s i millors possibilitats de fecunditat natural en el cos de la dona.<\/p>\n

I, tal com exposa la cap del Servei d\u2019Obstetr\u00edcia i Ginecologia de l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u, Lola G\u00f3mez Roig, un dels altres factors que frenen els naixements \u00e9s que \u201cals pa\u00efsos mediterranis, en general, les pol\u00edtiques de suport a la maternitat s\u00f3n molt menors respecte a les d\u2019altres pa\u00efsos\u201d. Tamb\u00e9 \u2013introdueix la ginec\u00f2loga- el canvi social t\u00e9 molt de pes en aquesta q\u00fcesti\u00f3. \u201cLa dona s\u2019empodera, tria les seves prioritats, i entre aquestes destaca la seva carrera i autonomia econ\u00f2mica, abans de plantejar-se tenir el primer fill\u201d. I \u2013afegeix- \u201ctot i que som una societat m\u00e9s sana, que fa m\u00e9s esport i porta una millor alimentaci\u00f3, l\u2019envelliment de la dona quan t\u00e9 el primer fill porta a embarassos de m\u00e9s risc, perqu\u00e8 la dona pot ser que ja tingui o sigui m\u00e9s vulnerable a patir patologies com hipertensi\u00f3 o diabetis\u201d.<\/p>\n

\u201cLa crisi mundial, el canvi clim\u00e0tic, preguntar-se quin m\u00f3n es deixar\u00e0 als fills, tamb\u00e9 desmotiva molt les possibles mares\u201d, puntualitza Lola G\u00f3mez Roig. Sense oblidar igualment que \u201cla covid no ha ajudat tampoc. Infeccions, guerres i canvi clim\u00e0tic creen molta incertesa i inseguretat a l\u2019hora de plantejar-se ser mares. I s\u2019ha de comptar tamb\u00e9 amb el canvi de model de fam\u00edlia en la nostra societat. No sempre es vol una parella estable, o b\u00e9 costa molt de tenir \u2013a la vista de tantes separacions- i la dona amb tot aix\u00f2 va endarrerint la seva maternitat\u201d.<\/p>\n

Precarietat laboral i incertesa<\/h3>\n

Des del Grup de Treball de Psicologia Perinatal del Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya, la seva coordinadora, Mireia Lanaspa, psic\u00f2loga general sanit\u00e0ria, subratlla tamb\u00e9 que la desmotivaci\u00f3 de moltes possibles maternitats t\u00e9 molt a veure amb la manca de prestacions socials. \u201cLes 16 setmanes de perm\u00eds actual de maternitat est\u00e0 congelat des del 1989. I les setmanes dels pares \u2013als qui costa encara molt agafar-les- no s\u00f3n transferibles a la mare. A m\u00e9s, moltes mares no poden comptar amb aquesta prestaci\u00f3, perqu\u00e8 no treballen. El 35% de les dones no poden accedir al perm\u00eds perqu\u00e8 no compleixen amb els requisits de cotitzaci\u00f3. La precarietat laboral de les dones \u00e9s molt m\u00e9s gran que la dels homes. La taxa de desocupaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s alta. Davant de la manca de seguretat i d\u2019estabilitat, fins que no es poden permetre ser mares, arriben ja als 35 anys\u201d, exposa. \u201cEntre fer la carrera, especialitzar-se, trobar feina i plantejar-se tenir un infant poden passar molts anys, i, segons quines feines tenen, no tenen ni temps de plantejar-s\u2019ho\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\/ Istock<\/figcaption><\/figure>\n

La psic\u00f2loga tamb\u00e9 recorda que la discriminaci\u00f3 a les dones en l\u2019\u00e0mbit laboral, per la q\u00fcesti\u00f3 maternal encara \u00e9s present. \u201cEn moltes entrevistes de feina encara es pregunta si es vol ser mare o si es tenen fills i molts contractes no es renoven per aquest motiu, per\u00f2 queda camuflat\u201d. Aquesta inseguretat i precarietat, a m\u00e9s, no desapareixen quan les dones ja estan embarassades, la qual cosa fa cr\u00e9ixer el risc dels problemes de salut mental durant la gestaci\u00f3 i en el postpart.<\/p>\n

Precisament per aix\u00f2 Lanaspa posa el focus en la necessitat \u201cd\u2019atendre la dona embarassada des de la gestaci\u00f3 fins al postpart, perqu\u00e8 en un de cada cinc d\u2019aquests casos es pot desenvolupar un trastorn mental. Depressi\u00f3 i ansietat, sobretot. I si pr\u00e8viament hi ha ja un trastorn mental, \u00e9s la gestaci\u00f3 i postpart s\u00f3n moments de gran vulnerabilitat que n\u2019incrementa el risc, fa possible que es desencadenin episodis de trastorn, i no all\u00f2 que des de fora s\u2019acostuma a veure de la maternitat com un moment dol\u00e7\u201d, puntualitza l\u2019especialista. Tot el seu grup \u2013uns 60 professionals de la psicologia- estan especialitzades en acompanyar tot el proc\u00e9s, des que una dona vol ser mare, naturalment o amb tractament de fertilitat, quan desisteixen perqu\u00e8 no ho aconsegueixen, el dol perinatal… Treballen tot all\u00f2 del que no es parla de l\u2019embar\u00e0s, com la viol\u00e8ncia obst\u00e8trica en un embar\u00e0s que potser fa que una dona no vulgui tenir m\u00e9s fills\u201d. I la Mireia Lanaspa tamb\u00e9 precisa que en la primera inf\u00e0ncia tenir cura tant de la mare com de l\u2019infant s\u00f3n una part molt necess\u00e0ria per a la prevenci\u00f3 de possibles trastorns mentals. \u201cActualment estem veient molt m\u00e9s aviat trastorns que abans no v\u00e8iem fins a l\u2019adolesc\u00e8ncia\u201d, declara. Per aix\u00f2, ella tamb\u00e9 remarca que \u00e9s un tema de corresponsabilitat social i deixar d\u2019infravalorar les cures a les persones i la crian\u00e7a, que a la nostra societat s\u00f3n invisibles i no remunerades\u201d.<\/p>\n

De fet, els trastorns mentals perinatals (TMP) han estat destacats, en els darrers anys, com un important problema de salut p\u00fablica, per l\u2019impacte que tenen sobre la salut i qualitat de vida de les dones i dels seus fills i filles a curt i llarg termini i s\u2019ha assenyalat la necessitat urgent de millorar-ne la detecci\u00f3, prevenci\u00f3 i tractament especialitzat.<\/p>\n

En aquest sentit, des del Departament de Salut, expliquen que s\u2019ha impulsat la incorporaci\u00f3 de les darreres recomanacions de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut per a una experi\u00e8ncia positiva durant l\u2019atenci\u00f3 al naixement amb diferents protocols. El Protocol de seguiment de l\u2019embar\u00e0s a Catalunya<\/a> i el Protocol per a l\u2019atenci\u00f3 i acompanyament al naixement<\/a>, a m\u00e9s de la darrera evid\u00e8ncia cient\u00edfica que inclouen les darreres recomanacions de l\u2019OMS<\/a> per a les cures intrapart\u00a0 per a una experi\u00e8ncia positiva del naixement, aix\u00ed com d\u2019altres adaptades al nostre context que s\u00f3n fruit d\u2019un treball de consens junt amb societats cient\u00edfiques i associacions de dones.<\/p>\n

A Barcelona, l\u2019Hospital Cl\u00ednic ha consolidat ja el seu dispositiu de salut mental perinatal amb la posada en marxa fa quatre anys de l\u2019Hospital de Dia Mare-Beb\u00e8 (HDMB), liderat per la psiquiatra de la Unitat de Salut Mental Perinatal de l\u2019Hospital Cl\u00ednic, Alba Roca. Nascut sota la coordinaci\u00f3 de la Dra. Llu\u00efsa Garcia-Esteve, psiquiatra del Cl\u00ednic-IDIBAPS, va ser el primer hospital d\u2019aquestes caracter\u00edstiques de tot l\u2019Estat. El 50% de les mares ateses tenia un episodi depressiu major. El centre ofereix atenci\u00f3 integral que aconsegueix la contenci\u00f3 de conductes de risc i permet detectar i intervenir sobre les dificultats en les cures i vincle amb els nadons.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019any 2008, a Catalunya van n\u00e9ixer 89.024 criatures. A partir d\u2019aquell any, la natalitat ha anat disminuint cada any. El 2014, ja eren 71.000 els naixements. Del 2016 al 2017 varen baixar un 3%; al 2018, un 4,8%, i al 2019, un 3,1%. El 2020, l\u2019any que arriba la Covid, es va arribar a acumular […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":31313,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[52,29,1140,345,2502,19],"class_list":["post-31302","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-dones","tag-embaras","tag-embarassades","tag-fertilitat","tag-natalitat","tag-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31302","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31302"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31302\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31302"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31302"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31302"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}