La ressuscitaci\u00f3 \u00e9s la reanimaci\u00f3 cardiopulmonar, \u201cel conjunt de mesures que s’apliquen per substituir transit\u00f2riament la respiraci\u00f3 i la circulaci\u00f3 espont\u00e0nies, fonamentalment respiracions de rescat i compressions tor\u00e0ciques\u201d, tal com trobem definit al servei ling\u00fc\u00edstic Optimot. Amb les maniobres de reanimaci\u00f3 es pot revertir l\u2019aturada, fent que torni a circular la sang. \u201cSi es fan compressions tor\u00e0ciques, es provoca que la sang vagi circulant i fent arribar oxigen al cervell i al cor, i el cor es mant\u00e9 aix\u00ed en un estat que permetr\u00e0 curar m\u00e9s tard. Amb les maniobres es guanya temps, donat que es poden mantenir durant desenes de minuts fent que la sang circuli, mentre s\u2019espera un desfibril\u00b7lador o personal sanitari\u201d, afegeix el doctor Subirana.<\/p>\n
Segons dades de la Societat Espanyola de Cardiologia, \u201ca Espanya es produeix una mitjana anual de 30.000 parades card\u00edaques, amb una superviv\u00e8ncia entorn de nom\u00e9s del 5% al 10%\u201d. La immensa majoria de les parades card\u00edaques \u2013puntualitzen tamb\u00e9 a nivell estatal-, es produeixen lluny d’un hospital, \u201csobretot en els nostres propis domicilis o en recintes p\u00fablics, llocs on, generalment, no sol haver-hi personal sanitari que pugui dirigir la reanimaci\u00f3\u201d. La mateixa font exposa que \u201cel 20% de les persones que pateixen una parada card\u00edaca i arriben a l’hospital, sobreviuen sense seq\u00fceles, si se’ls realitza una reanimaci\u00f3 b\u00e0sica. El problema \u00e9s que nom\u00e9s un 10% de les persones que sofreixen una parada cardiorespirat\u00f2ria arriben amb vida a l’hospital\u201d.<\/p>\n
La Societat Espanyola de Cardiologia detalla tamb\u00e9 que, segons diverses enquestes poblacionals, \u201cla meitat de la poblaci\u00f3 adulta admet no saber identificar correctament una parada cardiorespirat\u00f2ria, i nom\u00e9s entre un 30 i un 40% diu saber com actuar si presencia una situaci\u00f3 d’aquestes caracter\u00edstiques\u201d.<\/p>\n
Consci\u00e8ncia i aprenentatge<\/h3>\n
Per conscienciar sobre aquesta realitat en la qual qualsevol persona pot actuar en benefici d\u2019alg\u00fa amb aturada card\u00edaca, se celebra la jornada mundial de conscienciaci\u00f3. A Catalunya, hi ha m\u00e9s de 1.300 instructors de Suport vital b\u00e0sic (SV). Alguns venen del m\u00f3n de la medecina, la infermeria, emerg\u00e8ncies, cossos de bombers i policials, i professionals de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica que, amb motiu del Dia Mundial de l\u2019Aturada Card\u00edaca, ensenyen a alumnes i membres de diferents col\u00b7lectius com procedir davant d\u2019una aturada card\u00edaca, si no hi ha personal sanitari al costat de qui la pateix.<\/p>\n
Des del CCR, demanen als instructors -persones formades en el domini de les maniobres de ressuscitaci\u00f3- que impulsin i participin en accions encaminades a difondre el Suport Vital per donar a con\u00e8ixer com actuar davant una aturada card\u00edaca i conscienciar aix\u00ed la poblaci\u00f3 en general i tamb\u00e9 la sanit\u00e0ria, amb actes, cursos, tallers d\u2019aprenentatge i xerrades, incidint en la import\u00e0ncia de fer-ho de manera estandarditzada d\u2019acord amb les recomanacions internacionals. Cada escola fa la seva campanya, fins i tot s\u2019organitzen curses per veure qui fa millor les maniobres. Tamb\u00e9 les unitats del SEM o la Creu Roja. \u201cAlguns organitzen un dia conjunt per a alumnes i pares, i despr\u00e9s ens envien fotografies i v\u00eddeos, que nosaltres publiquem\u201d, explica el director del comit\u00e8 executiu del CCR.<\/p>\n El CCR es va crear per la necessitat de promocionar la ressuscitaci\u00f3 pulmonar dins de l\u2019\u00e0mbit sanitari i no sanitari. Per constituir el consell, es van ajuntar les societats cient\u00edfiques de medicina intensiva, urg\u00e8ncies, anestesiologia, cardiologia, pediatria, i medicina de fam\u00edlia. La seva missi\u00f3 \u00e9s formar gent que pugui fer i ensenyar a fer les maniobres de reanimaci\u00f3, difondre i formar tota la poblaci\u00f3 i la comunitat cient\u00edfica, informant tamb\u00e9 de qualsevol aven\u00e7.<\/p>\n Tal com explica el doctor Subirana, \u201cm\u00e9s d\u2019un 70% de les aturades fora de l\u2019hospital s\u00f3n per fibril\u00b7laci\u00f3, \u00e9s a dir, es perd la sincronia del batec, es fa una arr\u00edtmia i es para la circulaci\u00f3. Amb un desfibril\u00b7lador el que es fa \u00e9s activar novament el batec, ajudant a fer que torni a passar corrent pel cor, se sincronitzi de nou el moviment de les fibres card\u00edaques i es torni a activar la circulaci\u00f3\u201d.<\/p>\n Encara que cada cop hi ha m\u00e9s desfibril\u00b7ladors en llocs p\u00fablics, en centres esportius, escoles, farm\u00e0cies, benzineres, incl\u00fas hi ha municipis que ja es distingeixen com a cardioprotegits, si el desfibril\u00b7lador no es t\u00e9 immediatament a disposici\u00f3, al costat d\u2019on es produeix l\u2019aturada card\u00edaca, segueix sent imprescindible -pot resultar de vida o mort- practicar les compressions tor\u00e0ciques.<\/p>\n DEA s\u00f3n les sigles que descriuen el desfibril\u00b7lador extern automatitzat. La particularitat d\u2019aquest dispositiu, com assenyala el doctor Subirana, \u201c\u00e9s que et diu el que has d\u2019anar fent. Un cop enganxat, seguint les instruccions, es connecta i l\u2019aparell determina si la persona est\u00e0 fibril\u00b7lant o no, si el cor est\u00e0 aturat o no. Si ho est\u00e0, l\u2019aparell s\u2019activar\u00e0 i el desfibril\u00b7lador haur\u00e0 estat \u00fatil, amb una fiabilitat que supera el 99%. L\u2019aparell es carrega i fa la desc\u00e0rrega, un cop -tal com alerta- s\u2019ha apartat tothom de la persona amb aturada, el cor de la qual es reactiva. Qualsevol ciutad\u00e0 que tingui un m\u00ednim de coneixement general, i estigui b\u00e9 del seny, rep les instruccions i pot executar aquest acompanyament de l\u2019aparell\u201d. En cas de no tractar-se en realitat d\u2019una aturada del cor \u2013afegeix l\u2019expert- \u201cel desfibril\u00b7lador no es carregar\u00e0 i no es far\u00e0 cap desc\u00e0rrega sobre el cos\u201d.<\/p>\n Per\u00f2, en qualsevol cas, insisteix l\u2019especialista, \u201csi una persona cau a terra, est\u00e0 inconscient i no respira, conv\u00e9 comen\u00e7ar a fer-li compressions. En cas de no tenir en realitat el cor aturat, no passar\u00e0 res, per\u00f2 si ho est\u00e0, li salvar\u00e0s la vida. En comptes d\u2019esperar l\u2019ambul\u00e0ncia i mentrestant mirar i no fer res, es pot ajudar que arribi sang a tots els \u00f2rgans, li estar\u00e0s donant l\u2019oportunitat de seguir vivint\u201d.<\/p>\n \u00c9s tanta la import\u00e0ncia de saber actuar r\u00e0pid i aplicar les maniobres, per part de qualsevol que estigui m\u00e9s a prop de la v\u00edctima, que des del Consell Catal\u00e0 de Ressuscitaci\u00f3 ja fa temps que demanen que aprendre aquestes maniobres de reanimaci\u00f3 sigui una mat\u00e8ria curricular en tots els centres d\u2019ensenyament.<\/p>\n De fet, des del mateix CCR es forma el professorat en Suport Vital. Des del parvulari fins al final de l\u2019ESO, a cada aula amb adaptaci\u00f3 del llenguatge i manera d\u2019aprendre-ho, ja hi ha molts centres on s\u2019instrueix. \u201cAl parvulari, per exemple, s\u2019ensenya els infants a marcar 1, 1 i 2, per si mai li passa res a l\u2019avi o \u00e0via i es troben sols amb ells\u201d. Els m\u00e9s grans aprenen les maniobres i la manera de donar el missatge al personal d\u2019emerg\u00e8ncies.<\/p>\n Tota la ciutadania, a m\u00e9s, tenim a disposici\u00f3 cursos de primers auxilis, presencials o h\u00edbrids, amb unes hores de coneixements te\u00f2rics i unes altres pr\u00e0ctiques. I ja s\u00f3n conegudes algunes associacions de can\u00e7ons populars amb el ritme de les maniobres amb les quals, indica Subirana, \u201cs\u2019ha de donar temps perqu\u00e8 el cor s\u2019ompli de sang, entre 100, m\u00e0xim 120 pulsacions per minut\u201d. Temes musicals com La Macarena, Staying Alive, la marxa imperial de Star Wars en s\u00f3n alguns.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/10\/Aturada-Cardiaca-2.jpg\")
<\/a>L\u2019\u00fas del desfibril\u00b7lador<\/h3>\n
Petici\u00f3 com a mat\u00e8ria curricular<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/10\/Aturada-Cardiaca-3.jpg\")
<\/a>