S\u00ed, per a mi \u00e9s molt clar. Una societat igualit\u00e0ria \u00e9s aquella en qu\u00e8 hi ha menys difer\u00e8ncies, com podria ser l\u2019escandinava, amb alts nivells d\u2019educaci\u00f3, millor salut, menys crims… Molts dels problemes als quals ens enfrontem tenen a veure amb la desigualtat que genera el capitalisme. Hem de pensar en aix\u00f2, per\u00f2 tamb\u00e9 en all\u00f2 que realment ens importa, com a humans, que \u00e9s qu\u00e8 ens fa realment feli\u00e7os. \u00c9s suficient amb qu\u00e8 hi hagi creixement i riquesa? Si un pa\u00eds \u00e9s ric econ\u00f2micament, qu\u00e8 no hi ha desigualtat?<\/p>\n
Hi ha gent que menja per plaer i gent que menja per qu\u00e8 t\u00e9 gana. Ho sabem. Sabem que hi ha una mala distribuci\u00f3. Si coneixem l\u2019origen del problema i la soluci\u00f3, per qu\u00e8 no s\u2019ha resolt?<\/strong><\/p>\n Hi ha un grup de persones que est\u00e0 contenta sobre com van les coses, i un altre grup que no creu que les coses es puguin canviar. La meta del capitalisme, com del somni americ\u00e0, \u00e9s que no importa qui siguis, si treballes prou, pots ser ric, tenir una casa, portar els fills a l\u2019escola… No \u00e9s veritat. Pots treballar tota la vida i no poder comprar una casa ni tenir una bona vida. Per\u00f2 la gent encara creu en aquesta meta. Pot haver existit en algun moment, en l\u2019Am\u00e8rica dels anys 50, per\u00f2 ja no funciona. Aix\u00ed i tot, \u00e9s un model molt dominant, i s\u2019est\u00e0 fent global: has de viure a la ciutat, treballar a una oficina, promocionar-te, fer-te ric… \u00c9s com estar atrapat a la roda del h\u00e0mster tota la teva vida, i la gent vol ser m\u00e9s rica, m\u00e9s rica i m\u00e9s rica.<\/p>\n Una de les coses que intento explicar al llibre \u00e9s que podem fer-nos les preguntes realment importants a una bona taula. La pregunta pr\u00e0ctica \u00e9s: \u201cQu\u00e8 \u00e9s una bona vida?\u201d. Ens hem oblidat de fer-nos preguntes. I \u201cqu\u00e8 li fa feli\u00e7 a la gent?\u201d. L\u2019estr\u00e8s? Estar malalt? Podem canviar aix\u00f2, perqu\u00e8 el capitalisme no va n\u00e9ixer sol, \u00e9s una invenci\u00f3 humana. Hem de despertar i veure que el capitalisme de lliure mercat empresona la gent en el cam\u00ed de la pobresa. Si ets ric, vas cap a la llibertat, per\u00f2 si ets pobre, tens menys oportunitats i menys drets. \u00c9s rid\u00edcul que als Estats Units, que \u00e9s una naci\u00f3 rica, hi hagi gent que no fa vacances, que t\u00e9 tres feines o que t\u00e9 problemes per pagar la universitat. Aix\u00f2 no \u00e9s una naci\u00f3 lliure.<\/p>\n A \u2018Sitop\u00eda\u2019 comentes que la vida gira entorn del menjar i que no ens adonem, com tampoc veiem la quantitat d\u2019informaci\u00f3 que ens dona sobre les persones: lloc de proced\u00e8ncia, classe social… Pretens que el lector sigui m\u00e9s conscient d\u2019aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n Absolutament. El menjar \u00e9s una de les eines m\u00e9s poderoses per veure el m\u00f3n i tamb\u00e9 per canviar el m\u00f3n. Vull fer que la gent pensi, i vull donar les eines perqu\u00e8 pensin. El menjar \u00e9s un mitj\u00e0 incre\u00efble a trav\u00e9s del qual pensar i fer grans preguntes perqu\u00e8 et diu moltes coses: qui pot menjar de forma saludable, qui est\u00e0 malament… Hi ha productes locals i barats que no significa que siguin dolents, sin\u00f3 que pagues el cost de la verdura. I en el m\u00f3n industrialitzat la qualitat del producte \u00e9s pitjor: la manera en qu\u00e8 s\u2019engreixa una vaca canvia la qualitat de la carn, fins al punt que un bistec no sembla un bistec.<\/p>\n El capitalisme no va n\u00e9ixer sol, \u00e9s una invenci\u00f3 humana<\/p><\/blockquote>\n La pregunta \u00e9s: \u201cQu\u00e8 \u00e9s una bona alimentaci\u00f3?\u201d \u00c9s molt revelador, perqu\u00e8 la manera en qu\u00e8 tractem el menjar diu molt de la nostra societat. Quan llegeixo que al Regne Unit o als Estats Units arribem a fer malb\u00e9 la meitat dels aliments que produ\u00efm… Com pot ser? \u00c9s per qu\u00e8 no valorem el menjar. Desaprofitem el menjar, i \u00e9s moralment incorrecte.<\/p>\n Respectar el menjar \u00e9s una forma de respectar el m\u00f3n?<\/strong><\/p>\n Per a mi el menjar \u00e9s una met\u00e0fora de la vida. Hem de ser conscients del que fem malb\u00e9. Si no valores el menjar, no valores la vida. El menjar ens dona informaci\u00f3 dels individus, per\u00f2 tamb\u00e9 ens est\u00e0 dient que alguna cosa va molt malament a la nostra societat, en relaci\u00f3 amb el sistema de valors, que est\u00e0 cap per avall. Diem, \u2018ah, tot est\u00e0 malament\u2019, \u2018no \u00e9s just\u2019, i ens entristim perqu\u00e8 estem destruint el paisatge, ens estressem, emmalaltim… Llavors, per qu\u00e8 continuem de la mateixa manera? El canvi no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 crec que estem arribant a un punt en qu\u00e8 estem despertant, sobretot els joves. No podem continuar aix\u00ed, i no nom\u00e9s pel canvi clim\u00e0tic, que evidentment \u00e9s important, \u00e9s tamb\u00e9 per coses com que, al Regne Unit i, crec que tamb\u00e9 a Espanya, moltes persones de 30 i m\u00e9s anys tenen problemes per independitzar-se i han de viure a casa dels pares.<\/p>\n Creus que, en general, el jovent \u00e9s m\u00e9s ecol\u00f2gic i \u00e9s m\u00e9s conscient sobre el futur del planeta?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, ells s\u00f3n la soluci\u00f3. La meva generaci\u00f3 va tenir la sort de viure en pau, b\u00e9, quan era jove encara pat\u00edem les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra, la vida era dura i tot va ser reconstru\u00eft. Vam tenir una bona vida i ara hem de tornar a pensar qu\u00e8 \u00e9s una bona vida al segle XXI. Aquesta ha de ser una idea global. Una bona vida a Espanya no ser\u00e0 exactament el mateix que al Canad\u00e0 o a \u00c0frica, per\u00f2 si pensem en les coses b\u00e0siques que necessitem, una de les m\u00e9s importants \u00e9s el menjar, i \u00e9s comuna a tot el planeta, per la qual cosa per a mi el menjar sempre ser\u00e0 el mitj\u00e0 m\u00e9s poder\u00f3s per respondre a la pregunta de com viure b\u00e9 i junts, perqu\u00e8, quan menges, no ho fas tu tot sol, cada dia hi ha gent que menja al planeta. Quan estem menjant ho fem amb els \u00e9ssers humans i amb els \u00e9ssers no humans, \u00e9s un gran \u00e0pat mundial.<\/p>\n Si penses en aquests termes, ho comences a veure clar. Per exemple, imaginem un dinar amb sis persones al voltant d\u2019una taula en qu\u00e8 nom\u00e9s hi ha cinc patates. Penses, potser les partim totes, o compartim una, perqu\u00e8 ning\u00fa es quedi sense. Si hi ha set patates, agafes la teva sense m\u00e9s. Aix\u00f2 diu moltes coses de com som els humans, de com ens sentim com a grup, i crec que hi ha alguna cosa que hem de traduir en pol\u00edtiques globals. Tots tenim necessitats i emocions, i mengem junts. Si penses en qu\u00e8 necessita la gent per viure b\u00e9 i ser feli\u00e7, el m\u00e9s imprescindible no \u00e9s fer vacances tres o quatre vegades a l\u2019any, ni tenir una casa amb piscina i jacuzzi. Necessites una casa decent i una feina que per a tu tingui sentit, el suport d\u2019un grup i d\u2019una comunitat afectuosa, acc\u00e9s a l\u2019escola, oportunitats, fer coses interessants com participar en activitats culturals i sentir que tens una veu. O vols seguir consumint i seguir malbaratant? El capitalisme comparteix la idea de \u2018fes la feina que no t\u2019agrada per guanyar diners\u2019.<\/p>\n Hi ha una bona vida sense tenir molts diners, mentre tinguis diners suficients. No estic dient que l\u2019Estat hagi de tenir molt de control, nom\u00e9s dic que necessitem una manera m\u00e9s equitativa de compartir, i que totes les persones haurien de tenir l\u2019oportunitat de tenir una bona vida, produint b\u00e9 i consumint b\u00e9.<\/p>\n Amb la migraci\u00f3 del camp a la ciutat i el m\u00f3n industrialitzat, han canviat els nostres h\u00e0bits alimentaris. Hi ha menys productes frescos i m\u00e9s menjar r\u00e0pid. Cap a on anem?<\/strong><\/p>\n Est\u00e0 passant, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha un moviment de gent que es resisteix a aix\u00f2 i ha descobert que hi ha una altra manera de viure que podria fer-los m\u00e9s feli\u00e7os, encara que sigui tenint menys diners, per\u00f2 tenint m\u00e9s temps. Gaudir del menjar de qualitat, si tens la sort de poder menjar b\u00e9 i disfrutar-ho, \u00e9s molt obvi. I per qu\u00e8 no ho pot fer tota la societat?<\/p>\n Si no valores el menjar, no valores la vida<\/p><\/blockquote>\n Com connecten l\u2019urbanisme, el m\u00f3n laboral i l\u2019alimentaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Fa deu anys hauria dit que anem cam\u00ed de construir m\u00e9s ciutats i m\u00e9s grans. L\u2019exemple m\u00e9s remarcable \u00e9s el de la Xina, on el 1980 la poblaci\u00f3 rural suposava el 80% del total i, en l\u2019actualitat, un 53% viu a les ciutats. En aquest temps, han passat de menjar una mitjana de 13 quilos a l\u2019any per persona a consumir-ne seixanta quilos. Aix\u00f2 est\u00e0 connectat amb com gestionem l\u2019augment de residus a les ciutats. Per\u00f2 les ciutats no existeixen per si soles, necessiten del camp per produir aliments, i per altres coses. Hi ha una idea hist\u00f2rica sobre que el progr\u00e9s est\u00e0 lligat a l\u2019urbanisme, per\u00f2 aix\u00f2 ja ho criticava Thomas More al segle XVI quan va escriure \u2018Utopia\u2019. Feia una cr\u00edtica a Londres, massa gran, massa poderosa, i imaginava un lloc m\u00e9s equitatiu, com ciutats semiindependents i interrelacionades.<\/p>\n Hi ha m\u00e9s sensibilitat cap al m\u00f3n rural ara que d\u00e8cades enrere?<\/strong><\/p>\n Hi ha diferents punts de vista des de la ciutat al camp, en funci\u00f3 del per\u00edode i el lloc. Hi ha hagut moments en qu\u00e8 la gent abandonava el camp, d\u2019altres en qu\u00e8 s\u2019ha repoblat despr\u00e9s que la gent gran mor\u00eds i es quedessin sense agricultors i ramaders. S\u2019ha de trobar un equilibri entre el camp i la ciutat perqu\u00e8 hi ha una forta relaci\u00f3 entre totes dues. Hi ha gent que en refusa i ni en pensa, i d\u2019altres que idealitzen el m\u00f3n rural i el veuen com un lloc meravell\u00f3s per anar de vacances.<\/p>\n I com lliga aix\u00f2 amb \u2018Sitop\u00eda\u2019?<\/strong><\/p>\n Si penses en l\u2019alimentaci\u00f3 i en la producci\u00f3 local o industrial, per exemple, pots pensar en la forma d\u2019engreixar els pollastres i d\u2019obtenir els ous. No \u00e9s el mateix en una f\u00e0brica que en una granja. Segurament, trobaries la difer\u00e8ncia de gust entre uns i altres. Pensa en el cost de producci\u00f3. La meva proposta \u00e9s que valorem el cost real de producci\u00f3. Tothom hauria de menjar aquest delici\u00f3s ou, potser s\u2019hauria de produir menys i que sigui de qualitat. Mirem de crear una societat en qu\u00e8 tothom pugui menjar b\u00e9, i aix\u00f2 vol dir que la gent guanyi prou diners. Aix\u00f2 \u00e9s una societat igualit\u00e0ria, i una economia basada en el valor real. Si la societat actua en conseq\u00fc\u00e8ncia, podem menjar b\u00e9 tots.<\/p>\n Aix\u00ed tornem al que d\u00e8iem al principi: si vols canviar el m\u00f3n de manera positiva, comen\u00e7a per cuidar tot el proc\u00e9s del menjar, des de la producci\u00f3 fins al consum i els residus?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, per\u00f2, i per qu\u00e8 la gent marxa de la ciutat al camp? Perqu\u00e8 no t\u00e9 diners i creu que tindr\u00e0 una vida millor a la ciutat. Perqu\u00e8 no valorem el menjar. Si el valor\u00e9ssim i si pagu\u00e9ssim el cost que t\u00e9 aquest bon ou, podrien continuar produint ous i podrien seguir al camp, si ells volen. Hi ha molta gent que vol viure enmig de la natura i amb els animals, \u00e9s una vocaci\u00f3 que no valorem, que devaluem, i fem que els sigui impossible viure d\u2019aquesta manera. Si la gent valor\u00e9s el menjar, ser cuiner, agricultor, apicultor, restaurador, botiguer, etc., seria una bona feina. Per\u00f2 no \u00e9s un objectiu, perqu\u00e8 l\u2019objectiu \u00e9s enriquir-se, no cuidar la natura.<\/p>\n Hem de valorar la gent que ens alimenta i tenir una visi\u00f3 diferent de qu\u00e8 \u00e9s una bona vida. El meu missatge per als lectors seria que el menjar \u00e9s alegria i plaer. Els hi diria: valoreu el menjar, penseu en el menjar, parleu-ne i gasteu el que pugueu en aliments. Recordeu-vos el plaer de menjar i dediqueu-li temps. \u00c9s dif\u00edcil, per\u00f2 no ets tu, \u00e9s el sistema. Cal canviar el sistema.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El concepte de \u201csitopia\u201d ve del grec \u201csitos\u201d (menjar) i \u201ctopos\u201d (lloc) i, tal com remarca Steel al seu assaig, \u201cmolts dels nostres grans desafiaments -el canvi clim\u00e0tic, l\u2019extinci\u00f3 massiva, la desforestaci\u00f3, l\u2019erosi\u00f3 del terra, la falta d\u2019aigua, la contaminaci\u00f3, la resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics i les malalties relacionades amb la dieta- obeeixen al fet que […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":31398,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9,4],"tags":[2,2402,707,947],"class_list":["post-31396","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres","category-determinants","tag-alimentacio","tag-desigualtat-social","tag-globalitzacio","tag-menjar-saludable"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31396","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31396"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31396\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/10\/Carolyn-Steel-Capitan-Swing.jpg\")
<\/a>