Quan la gent rep un tractament, el que espera \u00e9s que funcioni. Per\u00f2 si les dades cient\u00edfiques que sostenen la seva efic\u00e0cia han estat inventades o no s\u00f3n fiables, el tractament podria no funcionar i causar un mal innecessari. Aquesta situaci\u00f3 no \u00e9s en absolut imagin\u00e0ria o rara. Un 14% dels estudis de biomedicina inclou dades falsificades i hi ha un percentatge molt m\u00e9s gran amb resultats dubtosos o poc fiables. Si es tenen en compte aquestes dades, la pr\u00e0ctica m\u00e8dica resultant \u00e9s incorrecta.<\/p>\n
Un exemple recent de dades falsificades que van trastornar l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria \u00e9s el d’un influent estudi (ja retirat)<\/a> sobre la hidroxicloroquina per tractar la COVID-19. Aquest estudi contenia dades inventades i, fins que es va detectar el frau, va condicionar l’\u00fas d’un tractament que, com despr\u00e9s es va constatar, no funciona.<\/p>\n Encara que hi ha una gran difer\u00e8ncia entre el frau a consci\u00e8ncia i les males pr\u00e0ctiques en recerca, el resultat pr\u00e0ctic \u00e9s similar. Cap estudi amb dades inventades o poc fiables hauria de tenir-se en compte per a avaluar els efectes d’un tractament. No obstant aix\u00f2, aquests estudis problem\u00e0tics, com es denominen una miqueta suaument, s\u00f3n dif\u00edcils d’identificar per evitar que es publiquin o per retirar-los si ja estan publicats. Diguem que el sistema de publicaci\u00f3 no ha estat dissenyat ni est\u00e0 preparat per a detectar l’engany i la falta d’actitud cient\u00edfica dels investigadors.<\/p>\n L’actitud cient\u00edfica, aquest comprom\u00eds insubornable amb la veracitat dels qui es dediquen la ci\u00e8ncia, \u00e9s una cosa que es dona per feta, per\u00f2 la realitat \u00e9s ben diferent. La desballestada pressi\u00f3 per publicar el m\u00e9s possible per desenvolupar una carrera professional \u00e9s una de les aberracions del sistema que facilita la publicaci\u00f3 d’estudis no fiables. Els beneficis professionals i econ\u00f2mics han ajudat a crear una inflaci\u00f3 d’articles i revistes \u201cdepredadores\u201d l’\u00fanic sentit de les quals \u00e9s publicar una recerca, per sobre de la seva necessitat, rigor metodol\u00f2gic i qualitat.<\/p>\n El problema de la creixent mala ci\u00e8ncia en biomedicina, a m\u00e9s de distorsionar el coneixement sobre els efectes dels tractaments, amena\u00e7a amb minar la confian\u00e7a del p\u00fablic en la recerca cient\u00edfica. Davant l’abs\u00e8ncia de guies pr\u00e0ctiques eficaces i consensuades per atallar-ho, un grup d’investigadors ha elaborat un compendi de senyals d’alerta de potencials estudis problem\u00e0tics amb una llista de comprovaci\u00f3 per detectar-los.<\/p>\n Aquesta eina, publicada en el Journal of Clinical Epidemiology<\/em><\/a> pel grup de Lisa Bero, ha estat desenvolupada amb les aportacions de 30 experts de 12 pa\u00efsos: metainvestigadors (experts en metodologia i pr\u00e0ctiques de la recerca), autors de revisions sistem\u00e0tiques, personal de les revistes cient\u00edfiques i reconeguts investigadors del frau, incloent-hi acad\u00e8mics, periodistes i detectius de dades.<\/p>\n L’eina inclou una taxonomia amb exemples concrets d’11 males pr\u00e0ctiques habituals en els estudis problem\u00e0tics, com l’an\u00e0lisi de dades inapropiat, el plagi, la discrep\u00e0ncia entre com es va realitzar l’estudi i com s’explica o el fet de treure conclusions que no es deriven dels resultats. A partir d’aquests senyals d’alerta, els autors han desenvolupat una llista de comprovaci\u00f3 preliminar amb preguntes com l’estudi t\u00e9 l’aprovaci\u00f3 d’un comit\u00e8 \u00e8tic?, t\u00e9 finan\u00e7ament independent en comptes de per l’empresa el producte de la qual s’est\u00e0 provant?, est\u00e0 registrat l’assaig cl\u00ednic? o els resultats semblen plausibles?<\/p>\n Com explica en un article a The Conversation<\/a> la mateixa Lisa Bero, editora d’integritat de la recerca en Cochrane<\/a>, encara que aquesta eina de detecci\u00f3 de la mala recerca est\u00e0 dissenyada principalment per a autors de revisions sistem\u00e0tiques, algunes preguntes poden ajudar els investigadors i el p\u00fablic general a llegir cr\u00edticament els resultats de les \u00faltimes recerques. L’objectiu \u00e9s augmentar la conscienciaci\u00f3 i la massa cr\u00edtica per minimitzar el problema i el perjudici dels estudis problem\u00e0tics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan la gent rep un tractament, el que espera \u00e9s que funcioni. Per\u00f2 si les dades cient\u00edfiques que sostenen la seva efic\u00e0cia han estat inventades o no s\u00f3n fiables, el tractament podria no funcionar i causar un mal innecessari. Aquesta situaci\u00f3 no \u00e9s en absolut imagin\u00e0ria o rara. Un 14% dels estudis de biomedicina inclou […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":31406,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[640],"class_list":["post-31402","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-escepticemia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31402","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31402"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31402\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31402"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31402"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31402"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}