{"id":31487,"date":"2022-10-31T06:30:26","date_gmt":"2022-10-31T05:30:26","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=31487"},"modified":"2022-10-31T06:30:26","modified_gmt":"2022-10-31T05:30:26","slug":"prevenir-despres-duna-mort-per-suicidi-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/10\/31\/prevenir-despres-duna-mort-per-suicidi-3\/","title":{"rendered":"Prevenir despr\u00e9s d\u2019una mort per su\u00efcidi"},"content":{"rendered":"<p><em>Aquest reportatge parla de contingut sensible. Si tens ideacions su\u00efcides, recorda que disposes d\u2019ajuda les 24h del dia: 024 (L\u00ednia d\u2019atenci\u00f3 a la conducta su\u00efcida) \/ +34 900 92 55 55 (Tel\u00e8fon de Prevenci\u00f3 del Su\u00efcidi). Si est\u00e0s en un proc\u00e9s de dol per su\u00efcidi, tamb\u00e9 disposes de suport: +34 662 545 199 (Despr\u00e9s del Su\u00efcidi \u2013 Associaci\u00f3 de Supervivents)<\/em><\/p>\n<p>La Reial Acad\u00e8mia Espanyola \u00e9s una instituci\u00f3 que cataloga el llenguatge, descriu els significats de les paraules i, en general, est\u00e0 atenta als canvis que la mateixa llengua pugui experimentar. \u00c9s aleshores una entitat que t\u00e9 el poder de determinar c\u00e0tedra sobre una cosa tan important com all\u00f2 que fem servir per expressar-nos, comunicar-nos i definir les coses, \u00e9s a dir, donar-los una forma d\u2019exist\u00e8ncia. Segons la RAE, la paraula prevenci\u00f3 t\u00e9 les accepcions seg\u00fcents:<\/p>\n<p><strong>Prevenci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p><em>Del llat\u00ed. praeventio, -\u014dnis.<\/em><\/p>\n<ol>\n<li>f. Acci\u00f3 i efecte de prevenir.<\/li>\n<li>f. Preparaci\u00f3 i disposici\u00f3 que es fa anticipadament per evitar un risc o executar alguna cosa.<\/li>\n<\/ol>\n<p>No obstant aix\u00f2, en cercar el concepte postvenci\u00f3, la RAE d\u00f3na la informaci\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n<p>Av\u00eds: La paraula<strong>\u00a0postvenci\u00f3<\/strong>\u00a0no \u00e9s al Diccionari.<\/p>\n<p>Com deia l\u2019antrop\u00f2leg Lluis Duch, \u201cemparaular el m\u00f3n \u00e9s la nostra condici\u00f3\u201d. I per aix\u00f2, encara que la paraula postvenci\u00f3 no tingui reconeixement institucional, existeix perqu\u00e8 la posvenci\u00f3 existeix. Qu\u00e8 passa despr\u00e9s de la prevenci\u00f3?<\/p>\n<p>Amapola \u00e9s una jove que, en plena pand\u00e8mia, va haver d\u2019iniciar el seu proc\u00e9s de dol per la mort per su\u00efcidi de la seva germana a finals de novembre de 2019. Fa divulgaci\u00f3 per Instagram (@asi_canta_el_amaranto) on d\u00f3na a con\u00e8ixer el concepte, i a trav\u00e9s de la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria contribueix que els supervivents (persones properes a l\u2019\u00e9sser estimat mort) puguin trobar xarxes de suport i entesa. \u201cLa postvenci\u00f3, en termes senzills, \u00e9s la prevenci\u00f3 que es fa en persones afectades per una mort per su\u00efcidi. Consisteix en activitats terap\u00e8utiques, organitzacionals i a nivell educatiu amb l\u2019objectiu de disminuir les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives d\u2019una mort per su\u00efcidi (estr\u00e8s emocional, simptomatologia associada a trauma, depressi\u00f3, etc), baixar el risc de mort dels anomenats \u2018supervivents\u2019 i permetre\u2019n una elaboraci\u00f3 sana del proc\u00e9s de dol\u201d, explica Amapola. Sobre els supervivents, la jove destaca que aquest concepte involucra no nom\u00e9s familiars o persones properes que hagin perdut un \u00e9sser estimat, sin\u00f3 tots els que se sentin impactats negativament pel dec\u00e9s, i afegeix que algunes investigacions suggereixen que per cada su\u00efcidi hi ha al voltant de 135 supervivents que patiran aquesta p\u00e8rdua.<\/p>\n<p><iframe id=\"instagram-embed-0\" class=\"instagram-media instagram-media-rendered\" src=\"https:\/\/www.instagram.com\/p\/CUs3rqZJsIM\/embed\/?cr=1&amp;v=14&amp;wp=1080&amp;rd=https%3A%2F%2Fcatalunyaplural.cat&amp;rp=%2Fca%2Fprevenir-despres-duna-mort-per-suicidi%2F#%7B%22ci%22%3A0%2C%22os%22%3A556.5%2C%22ls%22%3A224.80000001192093%2C%22le%22%3A405.9000000357628%7D\" height=\"745\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\" data-instgrm-payload-id=\"instagram-media-payload-0\" data-mce-fragment=\"1\"><\/iframe><\/p>\n<h3>Atenci\u00f3 i contenci\u00f3<\/h3>\n<p>L\u2019Associaci\u00f3 de Recerca, Prevenci\u00f3 i Intervenci\u00f3 del Su\u00efcid i Familiars i Afins en Dol per Su\u00efcidi (<a href=\"https:\/\/www.redaipis.org\/\">RedAIPIS-FAeDS<\/a>) \u00e9s una organitzaci\u00f3 que a m\u00e9s d\u2019oferir suport a supervivents, imparteix activitats de sensibilitzaci\u00f3 perqu\u00e8 docents, pares i adolescents aprenguin a detectar senyals d\u2019 alerta vinculades a possibles conductes su\u00efcides. Javier Jim\u00e9nez \u00e9s psic\u00f2leg membre fundador de l\u2019associaci\u00f3, i fa tres d\u00e8cades que tracta amb aquest tipus de casos.<\/p>\n<p>\u201cHi ha molts casos diferents, per\u00f2 el m\u00e9s extrem de tots \u00e9s quan la\u00a0mateixa\u00a0persona de l\u2019entorn se su\u00efcida despr\u00e9s del su\u00efcidi del seu\u00a0<span class=\"hiddenGreenError\">\u00e9sser<\/span>\u00a0estimat\u201d, diu el professional. I \u00e9s que com puntualitza\u00a0<span class=\"hiddenGrammarError\">Amapola<\/span>, els\u00a0supervivents veuen incrementada les seves possibilitats de morir tamb\u00e9 per su\u00efcidi, constituint un grup vulnerable que requereix atenci\u00f3 i contenci\u00f3. Segons Jim\u00e9nez, la ideaci\u00f3 su\u00efcida en una persona que ha passat pel su\u00efcidi d\u2019alg\u00fa proper es multiplica, una altra cosa \u00e9s que s\u2019arribi a fer. Per\u00f2 la ideaci\u00f3 hi \u00e9s en molts casos, especialment quan es tracta de pares que han perdut un fill per su\u00efcidi, i m\u00e9s en concret, si era fill \u00fanic. Un altre cas recurrent serien els c\u00f2njuges que han perdut la parella. \u201cEl primer per ajudar un supervivent \u00e9s veure quins s\u00f3n els seus principals sentiments i emocions. Encara que cadasc\u00fa pugui experimentar-ho de maneres diferents, el m\u00e9s recurrent i com\u00fa entre aquestes persones \u00e9s la culpa\u201d, apunta el psic\u00f2leg, que esmenta que com a punt de valor el fet que avui dia a Espanya hi hagi m\u00e9s de 20 Associacions de Supervivents on cercar ajuda.<\/p>\n<blockquote><p>La ideaci\u00f3 su\u00efcida en una persona que ha passat pel su\u00efcidi d\u2019alg\u00fa proper es multiplica<\/p><\/blockquote>\n<p>En la mateixa l\u00ednia es pronuncia Carles\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Alastuey<\/span>, psicopedagog i vicepresident de l\u2019associaci\u00f3 \u201c<a href=\"https:\/\/www.despresdelsuicidi.org\/es\/inicio\/\">Despr\u00e9s del Su\u00efcidi \u2013 Associaci\u00f3 de Supervivents<\/a>\u201d (<span class=\"hiddenSpellError\">DSAS<\/span>). L\u2019organitzaci\u00f3 catalana va ser pionera a l\u2019estat quant a erigir-se en un canal d\u2019ajuda per als supervivents i una oportunitat d\u2019escolta i de generar xarxa de suport, i \u00e9s que la missi\u00f3 de\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">DSAS<\/span>\u00a0se centra, a m\u00e9s d\u2019oferir divulgaci\u00f3 i acolliment a afectats, generar grups de suport entre aquests: \u201cLa feina que fem a l\u2019entitat \u00e9s una feina entre iguals, que, si b\u00e9 s\u00f3n persones que a priori no es coneixen, tenen aquesta solidaritat d\u2019haver passat per una cosa semblant\u201d. Coincideix a assenyalar la culpa com a element recurrent entre els supervivents: \u201cla culpabilitat, l\u2019enuig, la no comprensi\u00f3, la desesperaci\u00f3 absoluta s\u00f3n dels sentiments m\u00e9s habituals i a m\u00e9s tendeixen a perllongar-se durant molt de temps\u201d.<\/p>\n<blockquote><p>La culpabilitat, l\u2019enuig, la no comprensi\u00f3, la desesperaci\u00f3 absoluta s\u00f3n dels sentiments m\u00e9s habituals<\/p><\/blockquote>\n<p>Explica que el procediment de treball a\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">DSAS<\/span>\u00a0\u00e9s primer de tot, autoritzar l\u2019expressi\u00f3 de sentiments que causen tanta pertorbaci\u00f3 perqu\u00e8 s\u00f3n considerats negatius: \u201cestem dolguts amb aquesta persona perqu\u00e8 ens ha abandonat, ho ha fet aix\u00ed, estem enfadats, estem tristos perqu\u00e8 pensem que no vam saber veure, interpretar o ajudar aquesta persona. Estem en un dolor molt intens perqu\u00e8 en el cas d\u2019una mort d\u2019aquest tipus sol ser en situacions molt violentes, molt traum\u00e0tiques. La gent no es lleva la vida amb facilitat. Tot aix\u00f2 envolta la mort per su\u00efcidi d\u2019una experi\u00e8ncia traum\u00e0tica que els professionals han comparat amb l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019un camp de concentraci\u00f3, amb una guerra\u201d.<\/p>\n<h3>Matar a Werther<\/h3>\n<p><em>Nom\u00e9s D\u00e9u sap quantes vegades m\u2019he adormit amb el desig i l\u2019esperan\u00e7a de no despertar m\u00e9s. I, l\u2019endem\u00e0, obro els ulls, torno a veure la llum del sol i sento de nou el pes de la meva mis\u00e8ria.<\/em><\/p>\n<p>El 1774, Johann Wolfgang von Goethe publicava el que seria el seu gran \u00e8xit, la novel\u00b7la \u201cLes penes del jove Werther\u201d. A l\u2019obra epistolar es pot veure com Werther expressa de manera m\u00e9s expl\u00edcita cada cop la seva manca d\u2019anhel per la vida. Est\u00e0 enamorat de\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Lotte<\/span>, una jove compromesa. El llibre acaba amb el su\u00efcidi del protagonista. La magnitud d\u2019aquesta novel\u00b7la va generar una moda en qu\u00e8 els joves vestien com el personatge, i fins i tot hi va haver una onada de su\u00efcidis. Aquests fets van fer que dos-cents anys despr\u00e9s, el 1974, el soci\u00f2leg David\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Phillips<\/span>, bateg\u00e9s com a \u201cefecte Werther\u201d aquest fenomen d\u2019imitaci\u00f3, fomentant la creen\u00e7a de qu\u00e8 parlar del su\u00efcidi condu\u00efa a l\u2019augment de su\u00efcidis. Anys despr\u00e9s, s\u2019ha considerat que aix\u00f2 passa quan des dels mitjans de comunicaci\u00f3, l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i els productes culturals es parla del su\u00efcidi de manera irresponsable, sensacionalista, morbosa, fins i tot romantitzada, i sense cap pretensi\u00f3 de cuidar la salut mental de la poblaci\u00f3 o oferir recursos a qui estan en una situaci\u00f3 vulnerable.<\/p>\n<blockquote><p>L\u2019efecte Werther passa quan des dels mitjans de comunicaci\u00f3, l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i els productes culturals es parla del su\u00efcidi de manera irresponsable, sensacionalista, morbosa, fins i tot romantitzada<\/p><\/blockquote>\n<p>Parlar de su\u00efcidi, parlar-ho en condicions, pot prevenir-ho. Si b\u00e9 tenim la teoria de \u201cl\u2019efecte Werther\u201d, tenim tamb\u00e9 la teoria de l\u2019\u201defecte Papageno\u201d\u2014que pren nom del personatge home-ocell que simbolitza la lluita entre els poders de la llum i les tenebres a l\u2019opereta \u201cLa Flauta M\u00e0gica\u201d, de Mozart\u2014. Amapola ho defineix de la manera seg\u00fcent: \u201caquest efecte es basa que, en els mitjans de comunicaci\u00f3, les not\u00edcies o reportatges associats a la salut mental i la problem\u00e0tica del su\u00efcidi, siguin comunicats de forma segura i amb un efecte preventiu\u201d. Cita exemples com advertir a les not\u00edcies p\u00fabliques que detallen una mort per su\u00efcidi que el contingut que es tractar\u00e0 \u00e9s sensible, perqu\u00e8 aix\u00ed les persones puguin decidir si veure\u2019l en aquell moment o fer-ho quan se sentin m\u00e9s segures.<\/p>\n<p>Pel que fa a la sensibilitzaci\u00f3 medi\u00e0tica i social, explica que \u00e9s important \u201ccuidar el llenguatge que fem servir i no reduir el su\u00efcidi a una sola causa. Hem de recordar que \u00e9s un fenomen multicausal on s\u2019entrecreuen factors gen\u00e8tics, socials, familiars i culturals, i que el punt central \u00e9s acabar amb un patiment indescriptible. Per tant, evitar fer servir etiquetes com \u2018valent\u2019 o \u2018covard\u2019, o dir que la persona va cometre un pecat o assumir que no va pensar en els altres en el moment de concretar l\u2019acte. Els judicis de valor nom\u00e9s generen m\u00e9s dolor\u201d.<\/p>\n<blockquote><p>Els judicis de valor nom\u00e9s generen m\u00e9s dolor<\/p><\/blockquote>\n<p><span class=\"hiddenSpellError\">Alastuey<\/span>, vicepresident de la\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">DSAS<\/span>, sobre Werther i\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Papageno<\/span>\u00a0incideix que ara sabem que el silenci no \u00e9s el correcte: \u201chi ha l\u2019efecte imitaci\u00f3, per\u00f2 no si s\u2019informa d\u2019una manera pedag\u00f2gica i se situa en un mateix pla d\u2019una problem\u00e0tica de salut. \u00c9s crucial\u00a0a l\u2019hora\u00a0d\u2019informar, d\u2019oferir recursos\u201d. A m\u00e9s d\u2019aix\u00f2, expressa com l\u2019enfocament i el tractament medi\u00e0tic moltes vegades se\u2019n va a la superficialitat de la problem\u00e0tica: \u201cel m\u00e9s important respecte a la conducta su\u00efcida \u00e9s comprendre que \u00e9s multifactorial i els mitjans tendeixen a una gran simplificaci\u00f3 (per ignor\u00e0ncia) a associar-la a un fenomen concret. Per exemple, l\u2019econ\u00f2mic, \u2018se su\u00efcida perqu\u00e8 el desnonen\u2019. \u00c9s veritat que hi ha fen\u00f2mens socials i econ\u00f2mics que poden ser un element que dispara la conducta, per\u00f2 en cap cas no l\u2019explica\u201d.<\/p>\n<h3>M\u00e9s enll\u00e0 dels murs del cementiri<\/h3>\n<p>\u201cDes de fa\u00a0<span class=\"hiddenGreenError\">1500<\/span>\u00a0anys, l\u2019esgl\u00e9sia o all\u00f2 que podria anomenar-se l\u2019Estat, castigava durament tant la persona que s\u2019ha su\u00efcidat com els familiars. Des de fa nom\u00e9s trenta-nou anys es considera que la persona que s\u2019ha su\u00efcidat patia un problema psicol\u00f2gic, un trastorn mental. I la patologia mental tamb\u00e9 est\u00e0 molt estigmatitzada<span class=\"hiddenGrammarError\">\u201c<\/span>.\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Javier<\/span>\u00a0Jim\u00e9nez t\u00e9 clars alguns dels principals sat\u00e8l\u00b7lits que giren al voltant dels supervivents: culpa, tab\u00fa i silenci. \u201cUna de les principals que el professional ha d\u2019intentar \u00e9s desbaratar la culpa a l\u2019afectat, la culpa no \u00e9s racional. La culpa pot ser per acci\u00f3 o per omissi\u00f3: \u2018si hagu\u00e9s fet\/dit aix\u00f2 potser\u2026\u2019, o \u2018si no hagu\u00e9s fet aix\u00f2 potser\u2026\u2019. En molts casos els supervivents es queden amb l\u2019\u00faltima cosa que han fet. Tu els has de fer veure que han donat suport a aquesta persona, que han estat pendents, que s\u2019han preocupat<span class=\"hiddenGrammarError\">\u201c.<\/span><\/p>\n<blockquote><p>Una de les coses principals que el professional ha d\u2019intentar \u00e9s desbaratar la culpa a l\u2019afectat, la culpa no \u00e9s racional<\/p><\/blockquote>\n<p>Per Amapola, la culpa \u00e9s el preludi del silenci: \u201cles fam\u00edlies amaguen els fets perqu\u00e8 encara vivim en una societat que estigmatitza el su\u00efcidi i produeix en els supervivents sentiments de culpa i vergonya. \u00c9s aquesta por en ser assenyalades i culpabilitzades \u00e9s el que porta moltes vegades a l\u2019entorn proper callar la veritable causa de mort\u201d. El psic\u00f2leg Javier Jim\u00e9nez explica que a m\u00e9s del silenci social, algunes vegades, a m\u00e9s de no expressar de portes per a fora els fets, s\u2019intenta amagar al mateix nucli familiar: \u201camb molt\u00edssima freq\u00fc\u00e8ncia els mateixos supervivents tenen tend\u00e8ncia a amagar-ho, em remeto a un cas en qu\u00e8 se su\u00efcida un fill i la mare va intentar amagar-ho als germans, als altres fills\u201d, comenta.<\/p>\n<p>Els factors culturals s\u00f3n, com diu Jim\u00e9nez, un dels principals suports del tab\u00fa, i \u00e9s que diu que fa 1500 anys se li treien les propietats als familiars de qui s\u2019havia su\u00efcidat: \u201camb el cos del su\u00efcida es feien veritables salvatjades. Tants anys de c\u00e0stig i d\u2019estigma tenen molt de pes\u201d, conclou. El vicepresident de DSAS, Carles Alastuey, afegeix en aquest aspecte que durant els segles XVIII i XIX es condemnava, castigava i fins i tot expropiava els b\u00e9ns a les fam\u00edlies de les persones que se su\u00efcidaven a diversos pa\u00efsos europeus: \u201cactualment hi ha alguns pa\u00efsos del continent afric\u00e0 on les persones que han sobreviscut a una temptativa de su\u00efcidi s\u00f3n condemnades a pres\u00f3, i els familiars de persones que han mort per su\u00efcidi s\u00f3n expulsades\u201d.<\/p>\n<blockquote><p>Els factors culturals s\u00f3n un dels principals suports del tab\u00fa<\/p><\/blockquote>\n<p>En clau religiosa, el Concili de Trento va establir que \u201cnom\u00e9s D\u00e9u et d\u00f3na la vida i nom\u00e9s D\u00e9u te la pot treure\u201d, aleshores un su\u00efcida es convertia en alg\u00fa que atemptava contra el poder div\u00ed, motiu per, entre altres c\u00e0stigs, ser condemnat a no poder-se enterrar al cementiri.<\/p>\n<h3>Alg\u00fa que vulgui escoltar<\/h3>\n<p>Per a Carles Alastuey, l\u2019arrel de l\u2019assumpte rau en un doble tab\u00fa: \u201cel su\u00efcidi va acompanyat d\u2019estigma, per\u00f2 no nom\u00e9s el su\u00efcidi, sin\u00f3 les problem\u00e0tiques de salut mental\u201d. Com apunta b\u00e9, per a Amapola tamb\u00e9 \u00e9s un tema crucial: \u201cper enderrocar l\u2019estigma hem de parlar de salut mental i hem de parlar sobre el su\u00efcidi, per\u00f2 d\u2019una manera responsable. \u00c9s una tasca que hem de realitzar com a societat en el seu conjunt: desestigmatitzar anar a ter\u00e0pia, donar suport a l\u2019acc\u00e9s a tractaments efica\u00e7os i tenir una xarxa de suport. Major psicoeducaci\u00f3 als establiments educacionals, major acompanyament. Escoltar m\u00e9s i opinar menys, ser m\u00e9s emp\u00e0tics i estar disposats a educar-nos ja no des dels mites sin\u00f3 des de la informaci\u00f3 que pot salvar vides i millorar-ne la qualitat\u201d.<\/p>\n<p><iframe id=\"instagram-embed-1\" class=\"instagram-media instagram-media-rendered\" src=\"https:\/\/www.instagram.com\/p\/CdbQNHhLkB2\/embed\/?cr=1&amp;v=14&amp;wp=1080&amp;rd=https%3A%2F%2Fcatalunyaplural.cat&amp;rp=%2Fca%2Fprevenir-despres-duna-mort-per-suicidi%2F#%7B%22ci%22%3A1%2C%22os%22%3A559.7000000476837%2C%22ls%22%3A224.80000001192093%2C%22le%22%3A405.9000000357628%7D\" height=\"745\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\" data-instgrm-payload-id=\"instagram-media-payload-1\" data-mce-fragment=\"1\"><\/iframe><\/p>\n<p>https:\/\/www.instagram.com\/p\/CdbQNHhLkB2\/?utm_source=ig_web_copy_link<\/p>\n<p>\u201cSom l\u2019homo sapiens perqu\u00e8 som l\u2019<em>homo narrans<\/em>. La nostra naturalesa \u00e9s narraci\u00f3\u201d, diria l\u2019autor Jos\u00e9 Mar\u00eda Merino. \u201cRes de la condici\u00f3 humana \u00e9s m\u00e9s fr\u00e0gil i \u2018m\u00e9s hum\u00e0\u2019 que all\u00f2 sustentat per la pr\u00e0ctica del discurs\u201d, diria l\u2019escriptora Hannah Arendt. \u201cEns auto-narrem de manera constant, en pensar, en sentir, en ser-existir: el llenguatge fa \u2018m\u00e9s real\u2019 la meva subjectivitat, no nom\u00e9s per al meu interlocutor, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a mi mateix\u201d, dirien els soci\u00f2legs Berger i Luckman.<\/p>\n<p>El silenci no \u00e9s una opci\u00f3 per als supervivents ni per a la societat. Com diu el psic\u00f2leg deRedAIPIS-FAeDS, Javier Jim\u00e9nez, els supervivents han de passar per un proc\u00e9s de posar nom al que no t\u00e9 nom, de generar una narrativa, d\u2019entendre el proc\u00e9s mental de la persona que s\u2019ha su\u00efcidat. Per la seva banda, el vicepresident de la DSAS insisteix que el fet de poder compartir aquest dolor \u00e9s fonamental. Normalitzar tot aquest ventall de sentiments descontrolats, contradictoris i desequilibrats despr\u00e9s de la p\u00e8rdua per su\u00efcidi. Fer-ho sense por al judici ni la condemna. Educar sobre el proc\u00e9s i explicar tamb\u00e9 que, encara que pugui semblar que no hi hagi evoluci\u00f3, cal treballar amb el dolor de forma compromesa: \u201cno oblidarem, no evitarem que aquesta mort probablement marqui un abans i un despr\u00e9s a les nostres vides . Per\u00f2 s\u00ed que aconseguirem reconduir una bona part d\u2019aquests sentiments tan t\u00f2xics que poden portar a una evoluci\u00f3 molt negativa, fins i tot patol\u00f2gica del dol\u201d, conclou.<\/p>\n<blockquote><p>Els supervivents han de passar per un proc\u00e9s de posar nom al que no t\u00e9 nom<\/p><\/blockquote>\n<p>Amapola incideix que \u201cper elaborar aquest proc\u00e9s de la millor manera possible \u00e9s necessari crear un espai segur on els supervivents puguin compartir el seu dolor, parlar del que ha passat i ser escoltats sense judicis ni culpes, per aix\u00ed establir les bases del proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 i resignificaci\u00f3 de la trag\u00e8dia\u201d.<\/p>\n<p>De nou, diu la jove, la clau \u00e9s la postvenci\u00f3: \u201ctenir un espai segur on demanar ajuda en una situaci\u00f3 cr\u00edtica com ho \u00e9s un su\u00efcidi, pot salvar vides malgrat la p\u00e8rdua irrecuperable que suposa una mort d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Per\u00f2 per parlar necessitem alg\u00fa que ens vulgui escoltar\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquest reportatge parla de contingut sensible. Si tens ideacions su\u00efcides, recorda que disposes d\u2019ajuda les 24h del dia: 024 (L\u00ednia d\u2019atenci\u00f3 a la conducta su\u00efcida) \/ +34 900 92 55 55 (Tel\u00e8fon de Prevenci\u00f3 del Su\u00efcidi). Si est\u00e0s en un proc\u00e9s de dol per su\u00efcidi, tamb\u00e9 disposes de suport: +34 662 545 199 (Despr\u00e9s del [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":338,"featured_media":31488,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[53,2211],"class_list":["post-31487","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-salut-mental","tag-salut-mental-bcn"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31487","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/338"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31487"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31487\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31487"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31487"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31487"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}