{"id":31528,"date":"2022-10-31T17:19:35","date_gmt":"2022-10-31T16:19:35","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=31528"},"modified":"2022-10-31T17:19:35","modified_gmt":"2022-10-31T16:19:35","slug":"la-metafora-de-la-depressio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/10\/31\/la-metafora-de-la-depressio\/","title":{"rendered":"La met\u00e0fora de la depressi\u00f3"},"content":{"rendered":"

Es diu que patim una epid\u00e8mia de depressi\u00f3 i ansietat com si es parl\u00e9s d\u2019una epid\u00e8mia v\u00edrica. En una sanitat i una societat que abusen dels antidepressius i els ansiol\u00edtics, en qu\u00e8 aquests sovint representen un problema m\u00e9s que una soluci\u00f3, podem llegir a la premsa general coses com: \u00abEl Observatorio del Medicamento se\u00f1ala que en 2021 se dispensaron casi 51 millones de recetas de estos f\u00e1rmacos, un incremento que responde al aumento de esas patolog\u00edas psicol\u00f3gicas y psiqui\u00e1tricas de los \u00faltimos dos a\u00f1os\u201d. O tamb\u00e9: \u00abLa pandemia ha incrementado las enfermedades mentales graves como las psicosis en un 7%,\u00bb. EL Observatorio del Medicamento<\/a> \u00e9s una publicaci\u00f3 de la Federaci\u00f3n Empresarial de Farmac\u00e9uticos Espa\u00f1oles que, pel que es pot veure, defineix el nivell de malaltia en funci\u00f3 de la venda de medicaments. La majoria de mitjans han recollit el titular sense fer-ne una valoraci\u00f3 cr\u00edtica.<\/p>\n

Les paraules les carrega el diable, o millor dit, el poder, que amb la intenci\u00f3 de dominar el relat social s\u2019apodera del llenguatge m\u00e8dic i mitjan\u00e7ant la met\u00e0fora transforma el contingut i el significat d\u2019un determinat fenomen. Tamb\u00e9 va dir-ho Sontag: \u00abLes malalties sempre han estat utilitzades per donar vida a c\u00e0rrecs de culpabilitat quan una societat ha estat corrupta i injusta\u00bb.<\/p>\n

Poques vegades ens preguntem d\u2019on ve tanta ansietat, tanta \u00abdepressi\u00f3\u00bb i tanta \u00abpsicosi\u00bb, o si l\u2019\u00fas de psicof\u00e0rmacs est\u00e0 justificat i serveix per a alguna cosa m\u00e9s que per millorar temporalment els s\u00edmptomes. Es dona per suposat que el trastorn mental t\u00e9 unes causes bioqu\u00edmiques alienes a elements emocionals i al context social en qu\u00e8 es produeix. \u00c9s l\u2019enfocament biom\u00e8dic, que en realitat \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia perqu\u00e8 mai no s\u2019ha arribat a demostrar la teoria del desequilibri bioqu\u00edmic del cervell. En la l\u00f2gica reduccionista de la biomedicina, a qualsevol trastorn li correspon una etiqueta diagn\u00f2stica i un tractament farmacol\u00f2gic.<\/p>\n

La pand\u00e8mia i les successives crisis del capitalisme han suposat un pas m\u00e9s en els nivells de desigualtat, en l\u2019acumulaci\u00f3 de la riquesa i en la concentraci\u00f3 del poder de decisi\u00f3. Cada vegada hi ha m\u00e9s pobres o persones en risc de pobresa i creixen els riscos clim\u00e0tics que ens pinten un no-futur. Cada vegada hi ha m\u00e9s persones que els costa arribar a finals de mes, mengen pitjor o no poden, encara que treballin, pagar el lloguer. Totes aquestes persones, que s\u00f3n amplis sectors de poblaci\u00f3, no estan precisament contentes i felices, els costa veure sortides per al seu futur immediat o el dels seus fills, tenen dificultats per dormir (qui no?), estan inquietes i algunes poden pensar que la mort \u00e9s l\u2019\u00fanica soluci\u00f3. En podem dir depressi\u00f3 a aquests sentiments? Ja es va veure en la crisi financera de finals dels 2000: l\u2019augment de su\u00efcidis estava directament relacionat amb situacions de p\u00e8rdues econ\u00f2miques i laborals i la falta de perspectiva de futur, generades tant per la mateixa crisi, com per les mesures que es van prendre per fer-hi front.<\/p>\n

M\u00e9s que depressi\u00f3, \u00e9s agressi\u00f3 econ\u00f2mica, pol\u00edtica i social, que no afecta tothom de la mateixa manera. Tornant als psicof\u00e0rmacs, a l\u2019Observatori de <\/a>s<\/a>alut i impacte de pol\u00edtiques<\/a> de l\u2019Ajuntament de Barcelona s\u2019ofereixen dades dels eixos de desigualtat que travessen el seu consum. Segons l\u2019enquesta de salut de l\u2019any 2021, refereixen haver consumit psicof\u00e0rmacs (antidepressius, ansiol\u00edtics i hipn\u00f2tics) un 32% de dones en front del 22% dels homes. Les persones de m\u00e9s de 65 anys consumeixen el doble que les de 15 a 44 anys en el cas dels homes, i quatre vegades m\u00e9s en el cas de les dones. Tamb\u00e9 les dones de classe social m\u00e9s baixa es mediquen m\u00e9s que les de classe social m\u00e9s alta. Per a un altre eix de desigualtat com \u00e9s el nivell d\u2019estudis, les dones sense estudis consumeixen 2,5 vegades m\u00e9s que les dones amb estudis universitaris. El consum de psicof\u00e0rmacs t\u00e9 cara de dona, gran, sense estudis i de classe social baixa.<\/p>\n

De fet, moltes de les persones a qui s\u2019anomena \u00abdeprimides\u00bb i \u00abansioses\u00bb s\u00f3n dones que assumeixen tasques de cures sense cobrar o treballen amb sous baixos en el sector de serveis poc qualificats. S\u00f3n dones -i homes- que pateixen sobrec\u00e0rrega i desigualtats. S\u00f3n infants, adolescents i joves als que es va tancar a casa, als qui es va privar de l\u2019espai de relaci\u00f3 i socialitzaci\u00f3 que \u00e9s l\u2019escola. Alguns van estar reclosos en una habitaci\u00f3 amb altres tres o quatre o cinc persones m\u00e9s, en ocasions en un entorn de viol\u00e8ncia masclista. S\u00f3n, en definitiva, persones que han perdut refer\u00e8ncies, vincles i relacions en un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s vol\u00e0til, ef\u00edmer i incert, en el que sembla que la realitat es construeix al marge d\u2019un mateix.<\/p>\n

Parlar de depressi\u00f3 en aquest context suposa una transformaci\u00f3 gens innocent ni arbitr\u00e0ria. Segueix les regles de la medicalitzaci\u00f3: transformar all\u00f2 social en individual, i all\u00f2 individual en biol\u00f2gic. D\u2019aquesta manera, es posa la causa -i la culpa- en la persona, no en la societat, i en comptes de construir discursos col\u00b7lectius i lla\u00e7os i accions comunitaris, se cerquen solucions personals en el consum de psicof\u00e0rmacs i les actuacions sanit\u00e0ries que, amb els seus l\u00edmits, se centren en intervencions individuals.<\/p>\n

Estem davant d\u2019una \u00abepid\u00e8mia\u00bb de patiment social que requereix abordatges i solucions socials des de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Pol\u00edtiques que protegeixin les persones, que s\u2019interessin de manera especial en la inf\u00e0ncia i la joventut, que siguin honestes, que tinguin en compte la realitat individual per\u00f2 tamb\u00e9 la familiar, escolar, laboral, econ\u00f2mica i comunit\u00e0ria.<\/p>\n

Seguir utilitzant met\u00e0fores ens allunya de la comprensi\u00f3 i la construcci\u00f3 social de la realitat i perpetua l\u2019opressi\u00f3 i el relat que es fa des del poder, sigui pol\u00edtic, econ\u00f2mic o medi\u00e0tic. M\u00e9s que met\u00e0fores necessitem avan\u00e7ar cap a una narrativa social que digui les coses pel seu nom, que interpreti el malestar emocional, que busqui accions de solidaritat i lluita contra\u00a0 les diverses formes d\u2019opressi\u00f3. Com ens ha ensenyat l\u2019experi\u00e8ncia de la PAH (Plataforma d\u2019afectats per la hipoteca), l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva t\u00e9 un gran poder de millorar la salut mental, de transformaci\u00f3 i d\u2019alliberament dels discursos dominants.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Es diu que patim una epid\u00e8mia de depressi\u00f3 i ansietat com si es parl\u00e9s d\u2019una epid\u00e8mia v\u00edrica. En una sanitat i una societat que abusen dels antidepressius i els ansiol\u00edtics, en qu\u00e8 aquests sovint representen un problema m\u00e9s que una soluci\u00f3, podem llegir a la premsa general coses com: \u00abEl Observatorio del Medicamento se\u00f1ala que […]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":16756,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[936,51,2496,2211],"class_list":["post-31528","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-ansietat","tag-depressio","tag-malestar","tag-salut-mental-bcn"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31528","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31528"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31528\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31528"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31528"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31528"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}