{"id":31537,"date":"2022-11-07T06:30:35","date_gmt":"2022-11-07T05:30:35","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=31537"},"modified":"2022-11-07T06:30:35","modified_gmt":"2022-11-07T05:30:35","slug":"funes-estem-donant-pastilles-contra-langoixa-a-persones-que-previament-explotem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/11\/07\/funes-estem-donant-pastilles-contra-langoixa-a-persones-que-previament-explotem\/","title":{"rendered":"Funes: \u00abEstem donant pastilles contra l’angoixa a persones que pr\u00e8viament explotem\u00bb"},"content":{"rendered":"

Jaume Funes (Calataiud, 1947) escriu i parla, i parla i escriu, i quan les neurones li diuen prou, aleshores pinta. I tot ho fa amb la mateixa intensitat. En el seu \u00faltim llibre,\u00a0Quan la vida ens dol<\/em>\u00a0(Rosa dels Vents), exposa la seva manera d\u2019entendre la salut mental, perqu\u00e8 ning\u00fa s\u2019escapa del que anomena \u201cels malestars\u201d; la q\u00fcesti\u00f3, sost\u00e9, \u00e9s com s\u2019aborden des d\u2019una visi\u00f3 integradora i human\u00edstica. Funes es presenta sempre com a psic\u00f2leg, educador i periodista, encara que possiblement sigui moltes coses m\u00e9s, i els \u00faltims anys s\u2019havia centrat en l\u2019adolesc\u00e8ncia, de la qual s\u2019ha convertit en el gran referent. De fet, ens diu, aquest llibre tamb\u00e9 \u201c\u00e9s un intent de sortir-ne\u201d, per\u00f2 ens accepta que en aquesta entrevista no ho far\u00e0 del tot.<\/p>\n

Ara es parla molt de problemes de salut mental i no s\u00e9 si el llibre neix de la idea d\u2019aprofitar aquesta onada. Per\u00f2 el que no fa el llibre \u00e9s parlar gaire de la pand\u00e8mia. Vost\u00e8 no compra aquesta causa-efecte?<\/strong><\/p>\n

El llibre no est\u00e0 escrit per aprofitar l\u2019onada, per\u00f2 s\u00ed que est\u00e0 escrit per culpa de l\u2019onada, perqu\u00e8 em truquen molts periodistes i comen\u00e7ava a estar cansat de respondre cont\u00ednuament sobre si despr\u00e9s de la pand\u00e8mia v\u00edrica hav\u00edem caigut en la pand\u00e8mia de salut mental. I llavors apareixia una cosa molt t\u00edpica de la nostra societat, que afecta molt directament l\u2019escola, que \u00e9s que cada vegada que tenim una dificultat inventem un protocol, i autom\u00e0ticament que l\u2019apliqui l\u2019escola. Ara tenim el del su\u00efcidi, i abans hem tingut el de l\u2019assetjament, la diversitat de g\u00e8nere, etc.<\/p>\n

Entenc, doncs, que vost\u00e8 no creu que la pand\u00e8mia ens hagi trastocat tant.<\/strong><\/p>\n

La pand\u00e8mia t\u00e9 un impacte en la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia perqu\u00e8, com passa sempre, les oblida. \u00c9s a dir, l\u2019escola tanca, cosa que es podia entendre les primeres setmanes, per\u00f2 despr\u00e9s el 100% de les mesures de protecci\u00f3 de la covid obliden que hi ha ciutadans i ciutadanes que s\u00f3n infants i adolescents, i que tenen unes necessitats singulars, comen\u00e7ant pel desenvolupament psicomotor, que implica caminar i anar al parc, i aix\u00f2 no es pot fer en un pis de 50 metres quadrats en el que viuen 10 persones. I continuant per l\u2019adolescent de 15 anys que est\u00e0 enamorat i no pot fer petons. O per l\u2019infant que necessita veure com tu, profe, somrius quan ell entra a l\u2019aula, mentre tots sabem que hi havia qui reclamava poc menys que donar classe vestit de bus.<\/p>\n

Durant la pand\u00e8mia jo tamb\u00e9 tenia necessitats, per\u00f2 probablement les meves eren m\u00e9s prescindibles que les de la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia, i hem de veure com ho anem compensant. Per\u00f2 ara el discurs \u00e9s: anem a diagnosticar quants problemes tenen aquests infants i adolescents per culpa de la pand\u00e8mia. I aix\u00f2 genera una gran pressi\u00f3, sobretot al Departament d\u2019Educaci\u00f3, perqu\u00e8 ara hem de diagnosticar a tots els xavals sobre si el desenvolupament neurol\u00f2gic \u00e9s el que toca o si el frac\u00e0s escolar ha augmentat.<\/p>\n

Han sortit informacions que apunten en aquest sentit.<\/strong><\/p>\n

Ho s\u00e9. L\u2019altra part \u00e9s que, en realitat, la pand\u00e8mia l\u2019\u00fanica cosa que fa \u00e9s posar-nos davant d\u2019un mirall en el qual apareixen totes les complexitats anteriors m\u00e9s o menys aguditzades. \u00c9s a dir, clar que se su\u00efcida algun jove m\u00e9s, per\u00f2 ja era la principal causa de mort per accident abans de la pand\u00e8mia. I abans no era un tema que preocup\u00e9s, ja pod\u00edem dir missa. Ara ho estem aconseguint \u2013Al\u00b7leluia!\u2013, per\u00f2 continuem tenint el mateix paradigma: \u00bfqu\u00e8 fem amb aquestes vides que han decidit que no t\u00e9 sentit continuar vivint? Doncs tornem al mateix. Ara l\u2019escola tindr\u00e0 un llistat de senyals d\u2019hipot\u00e8tic su\u00efcidi per fer prevenci\u00f3. Home! \u00bfA l\u2019escola li has donat temps i eines i l\u2019enc\u00e0rrec de que es pari a escoltar qu\u00e8 expliquen de la seva vida els adolescents? \u00bfHas tingut temps per mirar qu\u00e8 diuen a les xarxes? \u00bfHas tingut temps per parlar de sentiments? Si tu tens temps no cal que vagis buscant senyals i s\u00edmptomes d\u2019un suposat problema de salut mental.<\/p>\n

I aix\u00f2 li hem de sumar una cosa m\u00e9s que obvia: el sistema d\u2019atenci\u00f3 a la salut mental era abans insuficient i desastr\u00f3s, especialment en la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia. Ara tens m\u00e9s recursos, per\u00f2 en comptes de posar en crisi el sistema dupliques la xarxa per fer el mateix. Per aix\u00f2 em passo el dia repetint que m\u00e9s psic\u00f2legs i m\u00e9s psiquiatres, nom\u00e9s amb una condici\u00f3: que es passin la meitat del seu temps en el territori on estan els infants i adolescents. No necessitem un psic\u00f2leg m\u00e9s a l\u2019escola, necessitem que el sistema que es preocupa de la salut mental passi la meitat del seu temps a l\u2019escola. O al casal de joves.<\/p>\n

Cada vegada que tenim una dificultat inventem un protocol perqu\u00e8 l\u2019apliqui l\u2019escola; dona-li temps per escoltar i no caldr\u00e0 anar buscant s\u00edmptomes d\u2019un suposat problema de salut mental<\/p><\/blockquote>\n

A tots els instituts hi ha un psicopedagog.<\/strong><\/p>\n

I molts han acabat fent classe. Qualsevol figura que poses all\u00e0 l\u2019acabes pervertint, i aix\u00f2 podria passar posant-hi un psic\u00f2leg. Ara b\u00e9, un psic\u00f2leg que participi de les discussions de l\u2019equip educatiu, que bona part del temps vagi als patis, a la cantina, que tingui una consulta oberta al mateix institut, que permeti que els xavals li envi\u00efn whatsapps, que puguin anar al CSMIJ\u2026 un psic\u00f2leg d\u2019aquest estil s\u00ed. L\u2019error \u00e9s convertir-lo en un profe m\u00e9s i carregar-se l\u2019oportunitat que els alumnes vegin que hi ha un altre tipus d\u2019adult que escolta i que no \u00e9s el que li pregunta si fa els deures o no.<\/p>\n

Hi ha un moment del llibre que recorda que bona part dels problemes venen de les inf\u00e0ncies sense inf\u00e0ncia, per\u00f2 per altra banda detecto un punt d\u2019escepticisme en relaci\u00f3 a la neuroci\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n

La neuroci\u00e8ncia l\u2019\u00fanica cosa que intenta explicar \u00e9s que som persones que tenim neurones en un sistema nervi\u00f3s, i que sense aix\u00f2 ni ens enamorem, ni comprenem, ni tenim problemes, i el que l\u2019interessa s\u00f3n els circuits neuronals que expliquen els processos d\u2019aprenentatge i de desenvolupament de la inf\u00e0ncia. Per\u00f2 la mateixa neuroci\u00e8ncia sensata, especialment l\u2019amic David Bueno, et diu que sense did\u00e0ctica \u00e9s impossible que la neuroci\u00e8ncia expliqui res. Jo no hi veig la contradicci\u00f3.<\/p>\n

Posar un psic\u00f2leg a l\u2019institut? S\u00ed, si la major part del seu temps el passa al pati i a la cantina; l\u2019error seria convertir-lo en un profe m\u00e9s, en un altre adult que pregunta si has fet els deures<\/p><\/blockquote>\n

Em referia al fet que la neuroci\u00e8ncia dona tanta import\u00e0ncia als primers anys de vida. Vost\u00e8 tamb\u00e9 sost\u00e9 que la major part de trastorns dels joves i adults tenen aquest origen, oi?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que considera el psicoan\u00e0lisi, segons el qual tots els traumes de la inf\u00e0ncia reapareixen despr\u00e9s. Jo crec que ben b\u00e9 no \u00e9s aix\u00ed, per\u00f2 s\u00ed que som persones amb mem\u00f2ria, i per tant quan apareix una crisi moltes vegades el que fa \u00e9s bellugar unes aig\u00fces on hi ha fang en el fons. No crec que estiguem condemnats a reviure els traumes que hem tingut, no cal psicoanalitzar la poblaci\u00f3 per anar als seus malestars, per\u00f2 s\u00ed que hi ha unes etapes de la vida, especialment els primers anys, en qu\u00e8 es desenvolupen aspectes significatius de la construcci\u00f3 neurol\u00f2gica i de la persona, i que segons com apareixen forats. En est\u00edmuls de desenvolupament, en manca d\u2019afectes o de seguretat. Aquests forats despr\u00e9s s\u00f3n molt dif\u00edcils de reparar, i poden estar al darrere de l\u2019adolescent al qual li rellisca tot o no respecta res perqu\u00e8 s\u2019ha passat molts anys pensant que ning\u00fa l\u2019estima. L\u2019esfor\u00e7 enorme que suposa arreglar aix\u00f2 l\u2019haur\u00edem pogut evitar si hagu\u00e9ssim dedicat un temps significatiu a la inf\u00e0ncia.<\/p>\n

Aqu\u00ed hi entra l\u2019escola, imagino.<\/strong><\/p>\n

El gran dret de la inf\u00e0ncia \u00e9s a tenir inf\u00e0ncia durant els primers anys de vida, per tant, el dret a tenir educaci\u00f3 infantil flexible, diversa, en la que cap infant sigui privat d\u2019oportunitats, de possibilitats de relacions, de descobrir altres vides\u2026 Perqu\u00e8 si privem aquestes etapes despr\u00e9s tenim vides joves o adultes en les quals ens passem el dia compensant injust\u00edcies produ\u00efdes quan no s\u2019havien de produir.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Foto: VS<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Considera un error que l\u2019etapa 0-3 no sigui d\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria?<\/strong><\/p>\n

Encara continuem atrapats amb la idea que cal escolaritzar la inf\u00e0ncia. No \u00e9s tracta d\u2019aix\u00f2, ni d\u2019estar pendent de les estad\u00edstiques de quants infants de 0-3 van a l\u2019escola.<\/p>\n

Llavors?<\/strong><\/p>\n

Tots els infants, en primer lloc, tenen dret a alliberar-se de la fam\u00edlia. A no ser un objecte de la llar. Per\u00f2 en segon lloc, a causa especialment de les desigualtats i la societat en qu\u00e8 vivim, en la qual pares i mares sovint no poden proporcionar aquells est\u00edmuls i aquelles viv\u00e8ncies, tamb\u00e9 hem de fer possible que els pares i mares tinguin temps per explicar contes a les seves criatures. Sigui com sigui, tot infant ha de descobrir altres mirades, altres criatures, ha de veure el m\u00f3n d\u2019una altra manera\u2026 aix\u00f2 \u00e9s clau perqu\u00e8 la persona que vindr\u00e0 despr\u00e9s tingui un sostre b\u00e0sic de desenvolupament. Per tant, l\u2019educaci\u00f3 0-3 ha de ser universal, obligat\u00f2ria, flexible, diversa\u2026 per\u00f2 ha d\u2019estar a l\u2019abast de tothom, i a m\u00e9s \u00e9s un dret de l\u2019infant, no \u00e9s un dret dels pares a escolaritzar-lo.<\/p>\n

Tot infant ha de descobrir altres mirades, altres criatures, ha de veure el m\u00f3n d\u2019una altra manera; no es tracta d\u2019escolaritzar la inf\u00e0ncia, l\u2019educaci\u00f3 0-3 ha de ser universal, obligat\u00f2ria, flexible i diversa<\/p><\/blockquote>\n

Queda clar que no li agraden les categories ni les etiquetes, per\u00f2 en canvi la depressi\u00f3, l\u2019ansietat, els trastorns de conducta aliment\u00e0ria\u2026 tot aix\u00f2 no s\u00f3n invencions, oi? Per\u00f2 llegint-lo sembla que tot aix\u00f2 ho relativitzi.<\/strong><\/p>\n

No ho relativitzo, sin\u00f3 que intento col\u00b7locar-ho en el seu lloc. Hem adoptat un sistema de classificaci\u00f3 amb el qual ens podem entendre tots els professionals de la salut mental quan parlem, per\u00f2 aquest sistema, contr\u00e0riament al que passa amb altres sistemes de diagn\u00f2stics, no es basa en indicadors biol\u00f2gics, sin\u00f3 en descripcions estad\u00edstiques. Per tant, els diagn\u00f2stics estan b\u00e9 per entendre\u2019ns, sempre que acceptem que s\u00f3n descripcions. Si parlem de depressi\u00f3 simplement ens estem referint al fet que aquesta persona t\u00e9 una s\u00e8rie de variables estad\u00edstiques compartides. Per\u00f2 no ens indica res sobre la causa o sobre si necessita un tractament o un altre.<\/p>\n

Jo sempre dic que tot adolescent al qual li apliques el sistema de classificaci\u00f3 de la salut mental est\u00e0 per tancar-lo. Perqu\u00e8 la immensa majoria de les conductes convertides en s\u00edmptomes es transformen en una malaltia. De fet, els que fan aquesta classificaci\u00f3, conforme van fent edicions noves et diuen: \u201cCada dia m\u00e9s part de la vida est\u00e0 dins del cat\u00e0leg\u201d. Per tant, no \u00e9s que jo ho relativitzi, sin\u00f3 que faig una demanda de no oblidar la complexitat.<\/p>\n

Que es tracta d\u2019un tema complex crec que no hi ha dubte.<\/strong><\/p>\n

Jo insisteixo que hi ha una l\u00ednia cont\u00ednua, i aqu\u00ed col\u00b7loquem a la persona deprimida perqu\u00e8 se li ha mort un familiar, al xaval que passa de tot, a la noia que tots els seus malestars els aboca al cos, a la persona que el dilluns es menja el m\u00f3n i el dimarts est\u00e0 enfonsada\u2026 Amb tantes conductes humanes col\u00b7locades aqu\u00ed dintre for\u00e7osament el que no podem oblidar \u00e9s la complexitat. Per exemple, quan el profe diu: \u00bfA aquest qu\u00e8 li passa? Tu no li pots dir: \u00e9s que dilluns a casa seva no hi ha ning\u00fa, dimarts s\u2019ha de cuidar de la seva germana, dimecres no ve a classe perqu\u00e8 ha d\u2019anar a comprar\u2026 aix\u00f2 \u00e9s una descripci\u00f3 de la seva vida.<\/p>\n

I per qu\u00e8 no li pots dir aix\u00f2 al professor? Perqu\u00e8 no t\u00e9 temps de con\u00e8ixer totes les vides de tots els seus alumnes?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que he intentat tota la meva vida. Jo planyo als col\u00b7legues psicopedagogs que han de fer dict\u00e0mens que estan associats a ajudes p\u00fabliques. Jo he de poder descriure de la manera m\u00e9s rica possible quina part de la vida d\u2019aquest xaval afecta a la seva relaci\u00f3 amb l\u2019escola i l\u2019aprenentatge. Per\u00f2 si te\u2019n vas al sistema de salut mental, al CSMIJ, i obres l\u2019expedient, all\u00e0 no et permet posar tot aix\u00f2. A la segona visita com a m\u00e0xim has de posar un diagn\u00f2stic. Perqu\u00e8 si no poses un diagn\u00f2stic de la llista no paguen. Tu no pots posar \u201cadolescent que avui est\u00e0 enamorat i no correspost\u201d, has de posar \u201ctrastorn negativista desafiant\u201d. Per aix\u00f2, si vas a les estad\u00edstiques de salut mental el 60% son trastorns l\u00edmits de la personalitat, perqu\u00e8 \u00e9s el calaix de sastre. En resum, un diagn\u00f2stic serveix si el tractament que has d\u2019aplicar \u00e9s diferenciat. Si hi ha una infecci\u00f3 has d\u2019aplicar un antibi\u00f2tic. Per\u00f2 darrere de molts diagn\u00f2stics relacionats amb la salut mental hi ha un gran cientifisme i biologicisme, i sobretot hi ha el gran negoci de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica.<\/p>\n

En salut mental els diagn\u00f2stics estan b\u00e9 per entendre\u2019ns, sempre que acceptem que s\u00f3n descripcions i que no ens indiquen res sobre la causa o sobre si es necessita un tractament o un altre<\/p><\/blockquote>\n

D\u2019aix\u00f2 tamb\u00e9 li volia preguntar. Vost\u00e8 carrega fort contra la ind\u00fastria farmac\u00e8utica.<\/strong><\/p>\n

Ja m\u2019ho diuen, per\u00f2 \u00e9s que \u00e9s aix\u00ed. Si hem acceptat que el que som dep\u00e8n d\u2019un sistema nervi\u00f3s, i que dins d\u2019aquest sistema hi ha mecanismes de transmissi\u00f3 neuronals, que s\u00f3n qu\u00edmics, i hem acceptat que els podem modificar, amb la paraula i amb les subst\u00e0ncies, i que canviant la qu\u00edmica del cervell canviem la conducta de les persones, tamb\u00e9 hem d\u2019acceptar un principi, que \u00e9s que les persones tenen dret a trobar-se. Per\u00f2 no podem anomenar a una cosa medicament i a l\u2019altra droga. Tenim drogues de mercat, drogues de farm\u00e0cia i drogues il\u00b7legals. Per\u00f2 totes s\u00f3n drogues: subst\u00e0ncies que, modificant la qu\u00edmica cerebral, canvien la conducta.<\/p>\n

En angl\u00e8s,\u00a0drugs<\/em>\u00a0tamb\u00e9 vol dir medicaments.<\/strong><\/p>\n

Hi ha diverses generacions que han crescut creient que per qualsevol dolor de la vida tenim un f\u00e0rmac que el pot remediar. I aix\u00f2 neix del moment que les farmac\u00e8utiques descobreixen el mercat de l\u2019angoixa, quan es crea el valium i apareix tota la hist\u00f2ria de l\u2019epid\u00e8mia dels opioides als EUA. El llibre\u00a0El Imperio del Dolor<\/em>\u00a0explica molt b\u00e9 com es construeix una necessitat a partir dels interessos brutals d\u2019una industria que ho pot acabar comprant tot. De fet, ja fa molts anys que la droga que m\u00e9s es consumeix a Espanya s\u00f3n els psicof\u00e0rmacs, totes les altres han baixat, per\u00f2 els psicof\u00e0rmacs estan en projecci\u00f3 ascendent continua, perqu\u00e8 en realitat la poblaci\u00f3 m\u00e9s drogada s\u00f3n els adults. I, seguint la l\u00f2gica del mercat, els fabricants de benzodiazepines cada any s\u2019inventen alguna cosa nova per anar venent.<\/p>\n

Jo crec que podem fins i tot assumir que en determinats moments de crisi en qu\u00e8 les teves habilitats no poden controlar el que et passa ens podem ajudar d\u2019un psicof\u00e0rmac, igual com podem assumir que hi ha persones a les quals fumar un porro en companyia els relaxa, per\u00f2 han d\u2019apar\u00e8ixer dues coses que normalment no apareixen: que el psiquiatra que et prescrigui les pastilles et deixi el poder a tu per decidir, i que t\u2019expliqui qu\u00e8 t\u2019est\u00e0 receptant i els seus efectes. Si no, acabem amb vides condicionades per interessos de mercat o per poders professionals, i apareix aquest cicle de depend\u00e8ncia, ps\u00edquica m\u00e9s que f\u00edsica, per la qual cada vegada que la vida em fa mal necessito una subst\u00e0ncia per seguir.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 qu\u00e8 passa amb els casos urgents? Li poso l\u2019exemple d\u2019uns amics: tenen un fill adoptat de vint-i-pocs anys al qual de vegades li agafen brots violents incontrolables i arrasa amb tot. Ho han intentat tot, i com que ell s\u2019anava fent gran i fort al mateix temps que els seus pares anaven en la direcci\u00f3 oposada, al final no els ha quedat m\u00e9s remei que ficar-lo en una resid\u00e8ncia. I els ha costat trobar-la. \u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n

I suposo que estar\u00e0 hipermedicat. En el sistema de salut mental aquests casos s\u00f3n quotidians. Treballem-ho. El que no es pot fer en aquest cas, com de vegades passa, \u00e9s de seguida posar una etiqueta que digui \u201cs\u00edndrome d\u2019alcoholisme fetal\u201d. I? potser va ser per l\u2019alcohol de la mare biol\u00f2gica o potser per l\u2019abandonament, \u00e9s que l\u2019origen ens \u00e9s igual. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s com dimonis arreglem una estructura neurol\u00f2gica que ha estat danyada. I hi ha un element clau, d\u2019alguna manera aquest xaval ha de percebre que no torna a ser abandonat ni maltractat. La combinaci\u00f3 d\u2019aquestes coses \u00e9s una combinaci\u00f3 de possibilitats. Al final, amb molts xavals que la fan grossa cont\u00ednuament \u2013no cal que siguin adoptats\u2013, arriba un moment que s\u2019ha de trobar el pal\u00b7liatiu m\u00e9s \u00fatil perqu\u00e8 ell i tu patiu menys. I possiblement et dius que la soluci\u00f3 no \u00e9s la medicaci\u00f3 per\u00f2 fins que no es controli m\u00ednimament no queda m\u00e9s remei que usar una medicaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Foto: VS<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Al llibre tamb\u00e9 es refereix a la destrucci\u00f3 de vincles, que atribueix al sistema econ\u00f2mic i com condiciona el nostre sistema de vida, ja que pares i fills troben cada vegada menys temps per fer coses junts.<\/strong><\/p>\n

Una societat que canvia tan acceleradament a vegades s\u2019ha de plantejar \u2013no s\u00e9 com ni quan\u2013, si la vida que portem \u00e9s, no una bona vida, sin\u00f3 una vida bona. Aquesta \u00e9s una societat h\u00edper individualista, comen\u00e7ant pel drama de l\u2019escola, que molta gent valora per les notes que li porta el seu fill, i no pel fet que aquell infant va a relacionar-se i conviure amb altres infants i per aprendre junts i trobar mestres que els ajudaran a fer-ho. \u00c9s tal l\u2019egoisme de la societat que si parles de salut mental comunit\u00e0ria sembla que estiguis parlant en xin\u00e8s, o si parles d\u2019escola oberta no segregadora, de qu\u00e8 est\u00e0s parlant? Perqu\u00e8 la resta de forces van en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria, s\u2019ent\u00e9n que el problema \u00e9s individual i la soluci\u00f3 tamb\u00e9. Per aix\u00f2 en algun moment del llibre recupero la idea que en alguns pa\u00efsos com Jap\u00f3 han creat el Ministeri de la Soledat i em pregunto per qu\u00e8 no fem un Ministeri de la Comunitat.<\/p>\n

I de qu\u00e8 s\u2019encarregaria?<\/strong><\/p>\n

Doncs, entre altres coses, que quan l\u2019escola vulgui fer comunitat tingui f\u00f3rmules que li permetin fer-ho. I el mateix pel professional de la salut mental que vol sortir de la consulta i fer un grup al casal d\u2019avis. El model actual \u00e9s que jo vaig, demano hora, em donen una cita\u2026 aquest model per a la salut mental no funciona, com no funciona tampoc per a l\u2019educaci\u00f3.<\/p>\n

A banda d\u2019aix\u00f2, aquesta \u00e9s una societat que deshumanitza tant que no pots pretendre que despr\u00e9s la gent estigui humanitzada. Estem donant pastilles per calmar l\u2019angoixa a persones que pr\u00e8viament explotem! Aquestes persones, \u00f2bviament, no dormen, per\u00f2 \u00e9s que de vegades no tenen llit. Imagina\u2019t la persona que cobra 800 euros, treballa de sol a sol, i a m\u00e9s ha de cuidar un iaio amb alzheimer, al final aquests caps exploten. Hi ha un llindar de patiment a partir del qual qualsevol persona esclata.<\/p>\n

Sobre all\u00f2 de la salut mental comunit\u00e0ria\u2026 \u00e9s que efectivament em sona a xin\u00e8s i potser a algun lector tamb\u00e9 li passi. Qu\u00e8 vol dir?\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n

Qu\u00e8 pret\u00e9n l\u2019aprenentatge i servei? Que el xaval vegi que all\u00f2 que apr\u00e8n no ho fa sol, i que \u00e9s \u00fatil per altres persones. Quan parlem d\u2019aprenentatge en grup en realitat estem dient que no \u00e9s que jo s\u00e0piga molt i he d\u2019ajudar a alg\u00fa que treballa poc, sin\u00f3 que segurament aquest t\u00e9 uns sabers que tu no tens, tu tens altres sabers, treballeu junts i aneu fent. Aix\u00f2 \u00e9s fer comunitat.<\/p>\n

En termes de salut mental, el que fem amb la persona que viu amb un profund malestar \u00e9s dir-li cont\u00ednuament: tu est\u00e0s malalt. Per\u00f2, clar, se l\u2019ha d\u2019ajudar a descobrir el context, perqu\u00e8 sovint el que ens afecta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 social i per tant la lluita que hem de lliurar \u00e9s que nosaltres com a col\u00b7lectiu tinguem els recursos per gestionar la nostra vida. Si una persona est\u00e0 patint per estar sola necessita alg\u00fa que escolti la seva vida, per\u00f2 tamb\u00e9 necessita descobrir altres vides, tenir relacions. No parlo d\u2019una ter\u00e0pia de grup, sin\u00f3 de descobrir relacions en la comunitat. I quan en salut mental diem que de vegades ens falta un m\u00ednim de raons per viure, tamb\u00e9 necessitem que algunes d\u2019aquestes siguin raons col\u00b7lectives. Per aix\u00f2 jo insisteixo que de vegades la millor ter\u00e0pia \u00e9s el comprom\u00eds social, donar sentit a la teva vida en la mesura que dones sentit a altres vides.<\/p>\n

Tota persona necessita descobrir altres vides, algunes de les raons que tenim per viure han de ser raons col\u00b7lectives i per aix\u00f2 insisteixo que de vegades la millor ter\u00e0pia \u00e9s el comprom\u00eds social<\/p><\/blockquote>\n

Per\u00f2 els problemes de salut mental van a m\u00e9s o no? Si es remunta als teus inicis com a professional, qu\u00e8 diria?<\/strong><\/p>\n

Les comparacions en el temps s\u00f3n una mica odioses. Si jo l\u2019any 74, quan treballava al carrer o a l\u2019escola d\u2019FP, aquell 30-40% d\u2019adolescents que eren clarament dissocials, \u00e9s a dir, que no encaixaven, els hi hagu\u00e9s posat una etiqueta, l\u2019estad\u00edstica hauria estat brutal. Haur\u00edem pogut dir que un de cada tres joves estava perdut en una societat en la qual les regles educatives del m\u00f3n rural havien esclatat en un mon urb\u00e0, en una ciutat com Cornell\u00e0 que passava de 60.000 a 100.000 habitants en 10 anys. Podem fer les comparacions num\u00e8riques que vulguem. La realitat \u00e9s que cada \u00e8poca t\u00e9 els seus malestars i les seves dificultats, i objectivament avui dia tenim un volum important de dificultats afectives, emotives, vitals, de conviv\u00e8ncia i de relaci\u00f3, que exploten en els adolescents, sobre els quals l\u2019\u00fanica cosa que queda clar \u00e9s que no els hem prestat gaire atenci\u00f3 i hem de buscar alguna forma de fer-ho. Perqu\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 de les estad\u00edstiques, s\u00ed que hi ha un grup especialment important de persones que malviuen en si mateixes, que no troben estructures amb les quals ser escoltades i rebre respostes a aquests patiments. Per exemple, jo sempre he estat en contra d\u2019acceptar que augmenten els trastorns d\u2019alimentaci\u00f3. En tot cas, augmenta el nombre de noies que nom\u00e9s tenen el seu cos per expressar el seu malestar. I, a m\u00e9s, elles ho diuen: l\u2019\u00fanica manera que tinc de dir el que m\u2019est\u00e0 passant \u00e9s fer-me mal.<\/p>\n

En el llibre es refereix a una mena de \u201cnarcisisme modern\u201d per explicar algun d\u2019aquests mals, i aquest s\u00ed que seria un fenomen actual, que neix de la sobreexposici\u00f3 a les xarxes socials.<\/strong><\/p>\n

Sempre hem estat persones que necessitem l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019altre. No som nom\u00e9s el que diem que som, sin\u00f3 el que un altre diu que som. I quan hem ajudat en el tema de l\u2019autoestima, o de la construcci\u00f3 de la identitat, o en el tema de situar-se en el m\u00f3n, sempre hem hagut de gestionar el qu\u00e8 soc i qu\u00e8 no soc jo, i qu\u00e8 diu l\u2019altre que soc. Un univers de refer\u00e8ncies que en el cas de l\u2019adolescent \u00e9s especialment impactant, perqu\u00e8 necessites ser i sentir all\u00f2 que els altres, que son com tu, senten que ets. Quan arriba el m\u00f3n digital-virtual el que segurament es disloca \u00e9s la proporci\u00f3. Si abans per ser jo necessitava un 30% d\u2019acceptaci\u00f3 de l\u2019altre, potser en aquest moment \u00e9s el 70 o el 80%. La depend\u00e8ncia en la identitat del que diu un altre s\u2019ha tornat exponencial. A qu\u00e8 condueix aix\u00f2? Al fet que quan ajudes a un adolescent, igual que abans intentaves ajudar-lo a relativitzar l\u2019impacte dels altres, ara encara has d\u2019ajudar m\u00e9s. Jo als pares i mares sempre els dic el mateix: recorda quan tenies 15 anys, \u00bfquantes vegades anaves de l\u2019armari al mirall abans de sortir al carrer? Doncs els miralls d\u2019ara parlen. Tu et fas un\u00a0selfie<\/em>\u00a0i quan tinguis cinc\u00a0likes<\/em>\u00a0ja pots sortir al carrer. Tens un mirall que t\u2019est\u00e0 cont\u00ednuament \u00a0interactuant, la clau \u00e9s saber mirar al mirall.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jaume Funes (Calataiud, 1947) escriu i parla, i parla i escriu, i quan les neurones li diuen prou, aleshores pinta. I tot ho fa amb la mateixa intensitat. En el seu \u00faltim llibre,\u00a0Quan la vida ens dol\u00a0(Rosa dels Vents), exposa la seva manera d\u2019entendre la salut mental, perqu\u00e8 ning\u00fa s\u2019escapa del que anomena \u201cels malestars\u201d; […]<\/p>\n","protected":false},"author":39,"featured_media":31538,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[150,53,2211,359],"class_list":["post-31537","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-llibres","tag-salut-mental","tag-salut-mental-bcn","tag-sistema-de-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31537","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/39"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31537"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31537\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31537"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31537"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31537"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}