{"id":31578,"date":"2022-11-11T06:30:14","date_gmt":"2022-11-11T05:30:14","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=31578"},"modified":"2022-11-11T06:30:14","modified_gmt":"2022-11-11T05:30:14","slug":"envellir-amb-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/11\/11\/envellir-amb-salut\/","title":{"rendered":"Envellir amb salut"},"content":{"rendered":"<p>Envellir \u00e9s un verb en gerundi, com el mateix fet de viure. Nom\u00e9s deixem d\u2019envellir si deixem de viure. Vivim i envellim, de manera inseparable, al mateix temps que avancen els nostres dies. Per\u00f2 acostumem a associar les p\u00e8rdues de capacitats amb l\u2019\u00faltima etapa de la vida i, mentre no hi som, m\u00e9s aviat procurem viure d\u2019esquena al dolor, a la malaltia i a la vellesa.<\/p>\n<p>L\u2019envelliment, no obstant, \u00e9s un proc\u00e9s que comen\u00e7a molt abans de poder parlar de vellesa en una persona, tal com ens diu la psicogeront\u00f2loga Maria Llu\u00efsa Lozano, coordinadora del Grup de Treball de Psicologia de l&#8217;Envelliment del <a href=\"about:blank#gsc.tab=0\">Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya<\/a> (COPC). \u201cAls 30 o 40 anys ja est\u00e0s assentant les bases del que ser\u00e0 el teu envelliment, no nom\u00e9s a nivell f\u00edsic, tamb\u00e9 amb l\u2019estil de vida. El pensament i el bagatge vital que vas acumulant determinen cap a on vas\u201d, afirma Lozano. I afegeix, que \u201csi no hi ha ning\u00fa que ens faci aturar, que ens digui \u2018\u00e9s ara que has de comen\u00e7ar a pensar en la vellesa que vols i en qu\u00e8 pots fer per tenir-la, planificant-te i preparant-te\u2019, ho has de fer tu mateixa\u201d.<\/p>\n<p>Aquesta psic\u00f2loga \u00e9s ben conscient que la nostra relaci\u00f3 amb l\u2019envelliment ha estat i \u00e9s dolenta, i que ning\u00fa ens ha ajudat a donar-li la volta. Recorda que quan ella estudiava la carrera de Psicologia la gent gran no sortia al programa d\u2019estudis, \u201ces vivia molt d\u2019esquena a l\u2019envelliment. No calia pensar-hi abans de temps, sempre senties: gaudeix de la vida i ja hi arribar\u00e0s\u201d. I avui, afegeix Lozano, \u201chem passat del missatge de corregir les arrugues per amagar la vellesa, a l\u2019acceptaci\u00f3 de ser vell, per\u00f2 que se\u2019t vegi fort, actiu i empoderat, que \u00e9s una altra manera tamb\u00e9 de maquillar la vellesa, anar al gimn\u00e0s per cuidar el f\u00edsic, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 aix\u00ed no se\u2019t veu tan vell. Volem viure molts anys, per\u00f2 no fer-nos vells\u201d.<\/p>\n<blockquote><p><em style=\"font-size: 1.8421em; font-family: var(--data-base-font-family);\">Volem viure molts anys, per\u00f2 no fer-nos vells<\/em><\/p><\/blockquote>\n<p>Perqu\u00e8 som en una societat que \u201cidealitza la joventut com a icona d\u2019all\u00f2 desitjable i s\u2019estigmatitza la menopausa com a inici d\u2019un declivi sense aturador\u201d, tal com llegim al llibre \u2018<em>Yo vieja\u2019<\/em> (Capit\u00e1n Swing), de la psic\u00f2loga Anna Freixas. \u201cLa devaluaci\u00f3 i exclusi\u00f3 social acompanyen l\u2019edat\u201d, escriu Freixas. Tamb\u00e9 que imperen \u201cles creences destructives sobre la vellesa (&#8230;), com ara que les persones grans s\u00f3n una c\u00e0rrega, s\u00f3n inactives, estan malaltes, s\u00f3n lletges, s\u00f3n totes iguals, no aporten res a la societat (&#8230;). El treball d\u2019Anna Freixas \u00e9s el clam d\u2019una altra mirada social al m\u00f3n s\u00e8nior, comen\u00e7ant per la pr\u00f2pia autoestima de cada persona, sigui quina sigui la seva edat. \u00c9s un llibre esquitxat de frases que conviden a la reflexi\u00f3, com ara, l\u2019afirmaci\u00f3 de la novel\u00b7lista i periodista canandenca Jocelyne Saucier.: \u201cLa vellesa \u00e9s un privilegi que no es concedeix a tothom\u201d. \u2018<em>Yo vieja\u2019<\/em> ofereix \u201corientacions sobre el mapa en blanc cap a les vides centen\u00e0ries a les quals ens dirigim\u201d, deixant, per\u00f2, molta const\u00e0ncia, de tots aquells estereotips negatius que la societat mant\u00e9 sobre la vellesa, i que cal esborrar.<\/p>\n<h3>Tantes velleses com persones<\/h3>\n<p>Com exposa Maria Llu\u00efsa Lozano, \u201cfa 50 anys vell era el que ja no valia, i encara preval aquesta associaci\u00f3, per\u00f2 avui veiem que hi ha moltes velleses en la vellesa\u201d. La vellesa \u2013afirma- \u201cals 65 o als 70 no li fa por a ning\u00fa. Per\u00f2 es pot ser gran i sentir-se jove i empoderat, o sentir-se molt gran per les car\u00e8ncies que es tenen. \u00c9s molt distorsionant avui el concepte de vellesa, a la pr\u00e0ctica. De vegades els anys es porten amb orgull, tot i tenir 80 anys i moltes car\u00e8ncies\u201d.<\/p>\n<p>Lozano treballa en un centre de dia, on interactua di\u00e0riament amb gent gran, veient que \u201ccada persona vella \u00e9s un m\u00f3n, amb un estat condicionat per diferents patologies. Hi ha qui viu amb petits problemes i molt deprimit i sentint-se molt acabat, i tamb\u00e9 qui viu amb un esperit alegre, tot i conviure amb una gran par\u00e0lisi\u201d. Aix\u00f2 tamb\u00e9 ens parla de salut mental i de l\u2019aprenentatge, al llarg de la vida, de la resili\u00e8ncia i l\u2019acollida emocional dels entrebancs i p\u00e8rdues que anem experimentant i vivim, cada dia.<\/p>\n<figure id=\"attachment_20350\" aria-describedby=\"caption-attachment-20350\" style=\"width: 1024px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2019\/11\/care-3031259_1280.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-large wp-image-20350\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2019\/11\/care-3031259_1280-1024x707.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"707\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-20350\" class=\"wp-caption-text\">La recuperaci\u00f3 despr\u00e9s d\u2019una operaci\u00f3 tamb\u00e9 parla de si la persona ha portat rutines saludables | Pixabay<\/figcaption><\/figure>\n<p>El que s\u00ed que est\u00e0 clar \u00e9s que cada cop es viuen m\u00e9s anys. La infermera del centre sociosanitari de l\u2019Hospital d\u2019Olot, Laura Aulinas, especialitzada en geriatria i pal\u00b7liatius, i tutora dels alumnes en pr\u00e0ctiques de la Facultat d\u2019Infermeria de la Universitat de Girona, tamb\u00e9 constata que \u201chi ha gent molt gran que est\u00e0 molt b\u00e9, gent que es cuida molt\u00edssim i arriba amb molt bona qualitat de vida als 90 i pico d\u2019anys o fins i tot als 100. \u00c9s a dir, s\u2019arriba a m\u00e9s edat i amb m\u00e9s bones condicions\u201d, diu. \u201cPer\u00f2 tamb\u00e9 hi ha gent m\u00e9s jove que no es cuida i sembla m\u00e9s gran del que \u00e9s\u201d.<\/p>\n<p>Hospitals i centres sociosanitaris com en el qual Aulinas treballa s\u00f3n un bon indicador de la cura que tenen, i sobretot que han tingut, les persones grans, en el cam\u00ed previ a la vellesa. \u201cHi ha gent que ha treballat molt, per\u00f2 tamb\u00e9 ha caminat i ha menjat b\u00e9. Pots veure en ells rutines de temps, i el fet que s\u00e0piguen b\u00e9 qu\u00e8 han de menjar ja et dona a entendre que es cuiden\u201d, explica la infermera de la <a href=\"about:blank\">Fundaci\u00f3 Hospital d\u2019Olot i Comarcal de la Garrotxa<\/a>. \u201cPer a molta gent que viu sola, incl\u00fas en males condicions, \u00e9s arran d\u2019un ingr\u00e9s que s\u2019activa el suport social quan se li dona l\u2019alta. Fem constar en l\u2019informe les necessitats que t\u00e9 a nivell social i ens coordinem amb el seu metge de cap\u00e7alera\u201d, puntualitza Aulinas. Amb l\u2019objectiu que la persona pugui mantenir l\u2019autonomia al m\u00e0xim, \u201cindiquem, per exemple, si pot fer tota sola la higiene, segons els moviments que pot fer, o si necessita una cadira a la dutxa\u201d, exposa. Perqu\u00e8, segons la seva experi\u00e8ncia, \u201chi ha gent que no va mai al metge i \u00e9s a partir d\u2019una caiguda que podem con\u00e8ixer el seu estat i context. Pot ser gent que, en no tenir cap patologia, no passa mai controls\u201d.<\/p>\n<h3>Consells per a una millor vellesa<\/h3>\n<p>Caminar una hora al dia, una bona dieta, i higiene i hidrataci\u00f3 de la pell s\u00f3n les pautes b\u00e0siques que apunta la infermera Laura Aulinas durant i pr\u00e8viament a l\u2019etapa que acostumem a considerar ja vellesa. Sobre exercicis de gimn\u00e0stica, com ara els que es poden practicar amb els aparells ubicats en molts parcs p\u00fablics, Aulinas comenta que \u201cs\u2019han de triar els adequats a l\u2019edat i estat de cadasc\u00fa\u201d. Aconsella deixar-se aconsellar per la infermera de cap\u00e7alera sobre l\u2019activitat f\u00edsica que es pot fer i que m\u00e9s conv\u00e9 segons les patologies o intervencions quir\u00fargiques que s\u2019han patit. \u201cSi alg\u00fa ha estat operat de pr\u00f2tesi, segons qu\u00e8 no ho podr\u00e0 fer i caldr\u00e0 aleshores la intervenci\u00f3 d\u2019un fisioterapeuta, cosa que nosaltres ja aconsellem despr\u00e9s d\u2019un ingr\u00e9s\u201d, comenta.<\/p>\n<p>La recuperaci\u00f3 despr\u00e9s d\u2019una operaci\u00f3 tamb\u00e9 els parla, als professionals com ella, de si la persona ha portat unes determinades rutines d\u2019exercici. \u201cSi han fet gimn\u00e0stica, com aquagim, o ioga, o nom\u00e9s pel fet d\u2019haver mantingut certa activitat f\u00edsica di\u00e0ria, es recuperen molt m\u00e9s r\u00e0pid\u201d. Com diu l\u2019Anna Freixas al seu llibre \u2018<em>Yo vieja\u2019<\/em>, \u201cmai \u00e9s suficientment tard per incorporar a la nostra quotidianitat conductes beneficioses: una activitat f\u00edsica moderada, menjar sa, no fumar, l\u2019\u00fas savi i moderat de l\u2019alcohol i de la medicaci\u00f3. En algunes ocasions, nom\u00e9s el fet de canviar determinats h\u00e0bits de vida (alimentaci\u00f3, relacions, addiccions, sedentarisme) pot contribuir a millorar la nostra salut, o almenys a no empitjorar-la. Les pr\u00e0ctiques preventives al voltant de la salut ens poden ajudar a sortejar la malaltia i a minimitzar el descens funcional, allargar la vida i sobretot promoure la qualitat de vida\u201d.<\/p>\n<blockquote><p><em>Mai \u00e9s suficientment tard per incorporar a la nostra quotidianitat conductes beneficioses: una activitat f\u00edsica moderada, menjar sa, no fumar, l\u2019\u00fas savi i moderat de l\u2019alcohol i de la medicaci\u00f3<\/em><\/p><\/blockquote>\n<p>El llibre no escatima alertes constructives, com ara que \u201cla falta d\u2019exercici afecta el cor, produeix debilitat muscular, baixa la immunitat, causa obesitat i depressi\u00f3. Res no t\u00e9 a veure amb l\u2019estrogen, l\u2019edat o el calci, com \u00e9s molt possible que ens argumentin, sin\u00f3 amb el nostre des\u00fas cultural de l\u2019activitat f\u00edsica (&#8230;) La passivitat f\u00edsica ens emmalalteix. Mantenir una implicaci\u00f3 f\u00edsica mitjana pot produir millores clares de salut. I suggereix algunes pr\u00e0ctiques que vinculen el cos i la ment, com el ioga, la meditaci\u00f3, el taitx\u00ed, que milloren l\u2019equilibri, promouen el pensament interior i l\u2019espiritualitat i faciliten la respiraci\u00f3. Ens reconnecten amb el nostre jo perdut, dissolt\u201d. Freixas interpel\u00b7la la comunitat m\u00e8dica en la prevenci\u00f3: \u201cla classe m\u00e8dica amb els seus consells i informaci\u00f3 pot contribuir de manera important a l\u2019educaci\u00f3 i orientaci\u00f3 de la gent gran en la seva autocura, estimulant les m\u00e9s inactives a posar en pr\u00e0ctica vides m\u00e9s din\u00e0miques i proporcionant-les oportunitats per a fer-ho, com ara orientaci\u00f3 i informaci\u00f3 sobre \u00e0rees segures de passeig, gimnasos, piscines o programes comunitaris que fomenten l\u2019activitat\u201d.<\/p>\n<blockquote><p><em>La classe m\u00e8dica amb els seus consells i informaci\u00f3 pot contribuir de manera important a l\u2019educaci\u00f3 i orientaci\u00f3 de la gent gran en la seva autocura<\/em><\/p><\/blockquote>\n<h3>Pilars b\u00e0sics per a un millor benestar<\/h3>\n<p>La psic\u00f2loga Maria Llu\u00efsa Lozano estableix tres pilars fonamentals per a una millor vellesa: la prevenci\u00f3, l\u2019acceptaci\u00f3 i el saber demanar ajuda.<\/p>\n<p>Sobre la prevenci\u00f3, Lozano apunta que \u201cdes de fa uns anys, sobretot a nivell f\u00edsic, ja ens en parlen. Ens diuen que per arribar en bones condicions a una vellesa amb qualitat de vida, els bons h\u00e0bits d\u2019una alimentaci\u00f3 saludable i la pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic ens ajuden. Per\u00f2 en la salut \u2013puntualitza-, s\u2019han de contemplar tamb\u00e9 la cura de la salut mental, \u00e9s a dir, cuidar les emocions i cuidar l\u2019estat cognitiu\u201d. En aquest sentit, la psic\u00f2loga del Grup d\u2019Envelliment del COPC celebra que cada vegada sigui m\u00e9s freq\u00fcent que el metge de fam\u00edlia suggereixi als seus pacients m\u00e9s grans apuntar-se a un casal o contactar amb els Amics de la Gent Gran, i no prescriure antidepressius quan els pacients expressen des\u00e0nim. Tot i aix\u00f2, el m\u00e9s habitual continua sent l\u2019antidepressiu i tota la part que correspondria al professional de la psicologia no es fa.<\/p>\n<p>Arribar a la darrera etapa de la vida sense haver apr\u00e8s, si m\u00e9s no \u00edntimament, a preguntar-se a s\u00ed mateix com estic, qu\u00e8 m\u2019inquieta o em trasbalsa, pot dur a viure una pitjor vellesa. \u201cLa introspecci\u00f3 s\u2019ha d\u2019aprendre d\u2019hora\u201d, diu Maria Llu\u00efsa Lozano. \u201cSi no es fa, al llarg de la vida s\u2019estaran vivint molts dols de manera silenciada, dolors emocionals que ning\u00fa detecta, i aquesta introspecci\u00f3, amagar, esquivar el mirar endins, mina l\u2019autoestima i priva d\u2019estimar-se tal com s\u2019\u00e9s\u201d.<\/p>\n<figure id=\"attachment_26390\" aria-describedby=\"caption-attachment-26390\" style=\"width: 1024px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/03\/iStock-1179105590.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-large wp-image-26390\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/03\/iStock-1179105590-1024x768.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-26390\" class=\"wp-caption-text\">Cuidar les relacions \u00e9s importat a totes les etapes de la vida | iStock<\/figcaption><\/figure>\n<p>Dins de la prevenci\u00f3, la Maria Llu\u00efsa Lozano esmenta tamb\u00e9 l\u2019economia, un factor, com diu, que \u201cfa les velleses doloroses, quan s\u00f3n els fills els qui gestionen les finances i la persona gran no t\u00e9 independ\u00e8ncia econ\u00f2mica\u201d. D\u2019aqu\u00ed la import\u00e0ncia del testament vital, per deixar const\u00e0ncia de la pr\u00f2pia voluntat, per precisar amb qui es vol viure i on i qui es vol que ens cuidi, deixar-ho tot explicat \u00e9s part de la prevenci\u00f3 necess\u00e0ria per gaudir de la vellesa el m\u00e9s semblant a com la voldr\u00edem. El <a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/la-gent-gran-demana-que-sigui-mes-facil-fer-el-testament-vital\/\">document de voluntats anticipades<\/a> \u00e9s l\u2019eina per a fer-ho. A banda, tal com apunta la psic\u00f2loga Clara Prat, membre tamb\u00e9 del Grup d&#8217;envelliment del COPC, prevenir tamb\u00e9 contempla \u201ctenir pensades i compartir amb les persones properes, opcions i prefer\u00e8ncies realistes per quan no ens puguem valdre per nosaltres mateixes: adaptar la casa per exemple, en quant al tipus de recurs, si no \u00e9s al domicili, haver visitat pisos, centres, comunitats i triar-ne algun\u201d. Maria Llu\u00efsa Lozano considera que la cultura de la prevenci\u00f3 s\u2019hauria d\u2019aprendre ja a l\u2019escola, \u201ccaldria incorporar la gesti\u00f3 emocional dins dels aprenentatges de la vida, per poder arribar m\u00e9s lleugers de dolors profunds, amb la motxilla menys plena, per poder gaudir m\u00e9s de les darreres etapes de la vida\u201d.<\/p>\n<h3>Acceptar i saber demanar ajuda<\/h3>\n<p>L\u2019acceptaci\u00f3 \u00e9s el segon pilar que la psic\u00f2loga Maria Llu\u00efsa Lozano suggereix per a una millor vellesa: aprendre a viure amb el que es t\u00e9. \u201cAcceptar cada etapa de la vida i donar-li un sentit,\u00a0 sense voler negar-ne els aspectes negatius o dif\u00edcils, i alhora valorant el que ens aporta, diferent de l&#8217;anterior. Totes les etapes de la vida, si es viuen de manera conscient i coherent, contenen dols i aprenentatges, no nom\u00e9s la vellesa. Fent-ho, anirem adquirint eines de gesti\u00f3 emocional que ens seran de gran utilitat en l\u2019\u00faltima etapa\u201d, explica la Clara Prat.<\/p>\n<p>Cuidar les relacions, en cadascuna de les etapes vitals, no nom\u00e9s fa sentir companyia, tamb\u00e9 com diuen les professionals de la psicologia, \u201cfa sentir que ets important per alg\u00fa\u201d. El context que es va tenint a cada moment, cuidar l\u2019entorn emocionalment, allunyant-se de qui no ens fa sentir b\u00e9 \u00e9s tan important \u2013apunta Lozano- com aprendre a demanar ajuda, anticipant-se, en la mesura del possible, a la necessitat\u201d. Informar-se sobre tot el que el sistema social posa a disposici\u00f3 de les persones grans \u00e9s part tamb\u00e9 de la preparaci\u00f3 per a les nostres velleses, sense oblidar, com recorda la psic\u00f2loga Clara Prat, que \u201cla vellesa \u00e9s una etapa molt llarga, molt heterog\u00e8nia, per\u00f2 que al cap i a la fi \u00e9s el moment de tancar, d&#8217;integrar, de resoldre assumptes pendents, d\u2019acomiadar-se del cos f\u00edsic i de preparar-se per a la mort com un proc\u00e9s que forma part de la vida\u201d. Per aix\u00f2, diu, \u201ctenir present la mort durant la vida, no tancar-hi els ulls, reflexionar sobre la vida que tenim i prendre decisions, gestionar les relacions, els desitjos&#8230; tenint en compte que la vellesa i la mort existeixen, ens permetr\u00e0 arribar-hi amb molta feina feta, m\u00e9s satisfetes amb la nostra vida i amb pocs assumptes acumulats per resoldre\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Envellir \u00e9s un verb en gerundi, com el mateix fet de viure. Nom\u00e9s deixem d\u2019envellir si deixem de viure. Vivim i envellim, de manera inseparable, al mateix temps que avancen els nostres dies. Per\u00f2 acostumem a associar les p\u00e8rdues de capacitats amb l\u2019\u00faltima etapa de la vida i, mentre no hi som, m\u00e9s aviat procurem [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":15461,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2460,47],"tags":[310,1186,147],"class_list":["post-31578","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-envelliment","category-factor-huma","tag-envelliment-saludable","tag-envellir","tag-gent-gran"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31578","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31578"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31578\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31578"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31578"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31578"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}