M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un edifici<\/h3>\n
\u201cLes persones que conformem el grup compartim traject\u00f2ria activista les darreres d\u00e8cades, per\u00f2, sobretot, ens vincula la necessitat d\u2019acc\u00e9s a un habitatge en condicions i el desig de materialitzar un projecte de conviv\u00e8ncia amb\u00a0altres formes d\u2019organitzaci\u00f3 i sosteniment de la vida i els afectes<\/strong>\u201c, explica\u00a0Berzosa<\/span>. I \u00e9s que La Morada \u00e9s un projecte col\u00b7lectiu que sorgeix de la necessitat\u00a0d\u2019accedir\u00a0a un model residencial assequible i sostenible en un context d\u2019emerg\u00e8ncia\u00a0residencial.<\/p>\n El punt diferencial amb altres projectes d\u2019habitatge cooperatiu \u00e9s que La Morada est\u00e0 integrada per\u00a0dones, lesbianes, trans i altres identitats dissidents que aposten per organitzar la vida, les cures i els afectes m\u00e9s enll\u00e0 del model de la fam\u00edlia nuclear<\/strong>. Per tant, l\u2019edifici va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una oferta d\u2019habitatge, \u00e9s una cooperativa comunit\u00e0ria del sosteniment de les cures: \u201ca La Morada ens proposem generar un model comunitari de redistribuci\u00f3 de les cures i els afectes m\u00e9s enll\u00e0 de la imposici\u00f3 \u00fanica del model familiar i de parella\u201d, diuen des de la iniciativa. Maria Berzosa concreta que, en un nivell material, el projecte suposa la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 de tasques, acompanyaments, atenci\u00f3 a les necessitats quotidianes d\u2019alimentaci\u00f3 i higiene, necessitats f\u00edsiques i de salut, cura d\u2019animals, crian\u00e7a\u2026 i suposa tamb\u00e9 el respecte a l\u2019autonomia i la necessitat de soledat de cada persona. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, puntualitza un element important per a les s\u00f2cies: \u201cLa Morada tamb\u00e9 \u00e9s una via d\u2019escapament per sortir de la roda de l\u2019especulaci\u00f3. Aquest solar era un s\u00f2l privat que seran habitatges protegits, de HPO (Habitatge de Protecci\u00f3 Oficial)\u201d.<\/p>\n La Morada est\u00e0 integrada per dones, lesbianes, trans i altres identitats dissidents que aposten per organitzar la vida, les cures i els afectes m\u00e9s enll\u00e0 del model de la fam\u00edlia nuclear<\/p><\/blockquote>\n Per dur a terme la xarxa de cures comunit\u00e0ries i els valors de la iniciativa pr\u00f2pia,\u00a0la concepci\u00f3<\/strong>\u00a0de l\u2019arquitectura<\/strong>\u00a0ha<\/strong>\u00a0estat<\/strong>\u00a0primordial<\/strong>. El disseny dels espais va en la l\u00ednia de posar en perill la tradicional construcci\u00f3 d\u2019habitatge concebut per a un model nuclear. S\u2019han prioritzat espais de connexi\u00f3 a trav\u00e9s de la vinculaci\u00f3 de les cuines entre si a trav\u00e9s de grans vidrieres, galeries a cada planta que dirigeixen espais comuns com patis, terrasses, local polivalent i la cuina comunit\u00e0ria. Dins del que anomenen \u201chabitatges privatius\u201d, els dormitoris i espais d\u2019intimitat queden m\u00e9s lluny del que \u00e9s com\u00fa, generant aix\u00ed un di\u00e0leg constant entre els espais propis i els col\u00b7lectius. A m\u00e9s, a la recerca d\u2019uns valors L\u2019edifici ha estat dissenyat per la cooperativa d\u2019arquitectes Lacol, que han cercat adaptar al m\u00e0xim possible les necessitats de la iniciativa, l\u2019accessibilitat (per evitar una arquitectura capacitista) i les unitats de conviv\u00e8ncia a llarg termini.<\/p>\n El projecte de La Morada consta de 12 habitatges, els quals explica Mar\u00eda Berzosa que estan tots estan ja assignats: \u201ctenim una llista de s\u00f2cies expectants que en cas que es quedi lliure algun habitatge tindran possibilitat d\u2019entrar a la cooperativa com a convivent, la cessi\u00f3 d\u2019\u00fas del s\u00f2l on es construir\u00e0 La Morada \u00e9s per 65 anys\u201d, puntualitza.<\/p>\n La Morada ajuda a recuperar s\u00f2l privat cap a la via cooperativa i contribueix a fer front a l\u2019\u00fas especulatiu del s\u00f2l: s\u2019edificar\u00e0 a un solar buit que va ser comprat del mercat privat per La Dinamo Fundaci\u00f3 i que despr\u00e9s va cedir a La Morada a trav\u00e9s d\u2019una convocat\u00f2ria oberta. \u201cEl tema preus no deixa de ser com una hipoteca tradicional, nom\u00e9s que en comptes de demanar-la de manera individual \u00e9s la cooperativa qui la demana. I per descomptat a banca \u00e8tica, en el nostre cas amb\u00a0Coop57<\/span>. Quan entres a viure a la cooperativa cal posar una aportaci\u00f3 inicial i despr\u00e9s hi ha unes quotes mensuals, que encara no estan definides del tot (segurament fins a entrar a viure no en sabrem el preu final). Si en algun moment decideixes deixar la cooperativa, aquesta et torna la teva aportaci\u00f3 inicial, per\u00f2 no les aportacions mensuals\u201d, afegeix\u00a0Berzosa<\/span>, aclarint a m\u00e9s que necessiten mesures p\u00fabliques i una important col\u00b7laboraci\u00f3\u00a0publico cooperativa, ja que fins i tot aquests models no s\u00f3n barats, continuen sent molt cars, al mateix preu de mercat.<\/p>\n \u201cL\u2019actual crisi de l\u2019habitatge tamb\u00e9 est\u00e0 travessada per les desigualtats de g\u00e8nere estructurals que situen les dones, i les persones LGTBI, en un lloc de m\u00e9s precarietat, incrementant aix\u00ed les dificultats d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge i les situacions de vulnerabilitat\u201d, expliquen les s\u00f2cies de La Morada. Segons l\u2019Enquesta Anual d\u2019Estructura Salarial, publicada per l\u2019INE el mes de juny passat, la bretxa salarial efectiva a Espanya se situa en un 18,7%. Els homes cobren de mitjana uns 5.175 euros anuals m\u00e9s que no pas les dones.<\/p>\n Des de la fundaci\u00f3 Arrels, apunten que a la ciutat de Barcelona un 8% de les 5142 persones en situaci\u00f3 de sensellarisme s\u00f3n dones. Concretant-ne m\u00e9s, un 0,3% s\u00f3n dones trans i un 0,3% persones no bin\u00e0ries. Cal destacar que l\u2019afectaci\u00f3 diferencial \u00e9s un element cabdal a l\u2019hora de fer una lectura sobre la situaci\u00f3 concreta de les dones cisheterosexuals i LGBTIQ+.<\/p>\n La Fundaci\u00f3 Atenea publicava l\u2019estudi \u201cels processos d\u2019inclusi\u00f3 social des de la perspectiva de g\u00e8nere<\/a>\u201d, on a trav\u00e9s d\u2019entrevistes a persones en situaci\u00f3 de sensellarisme trobava difer\u00e8ncies notables en el discurs entre homes i dones. Quan a elles els deien que continuessin la frase \u201cel carrer \u00e9s\u2026\u201d, alguns dels conceptes m\u00e9s repetits van ser: \u201cmolt dura; amb els meus fills\/la meva filla; mala vida; passa de tot; \u00e9s perillosa; em veu tothom; vaig estar un mes; han estat violades; es pateix; sola; s\u00f3n covards; patim insults i homof\u00f2bia; m\u00e9s risc; prostituci\u00f3\u201d. La percepci\u00f3 del perill i la viol\u00e8ncia patriarcal \u00e9s transversal a la narrativa de les dones que acaben arribant a aquesta situaci\u00f3, per aix\u00f2, una gran part busquen protecci\u00f3 en albergs o entitats per evitar dormir al carrer.<\/p>\n L\u2019exclusi\u00f3 residencial s\u2019acarnissa tamb\u00e9 quant a les condicions d\u2019habitatge, i \u00e9s que l\u2019Enquesta de Benestar psicol\u00f2gic i exclusi\u00f3 residencial que es publicava a l\u2019estudi \u201cCuando la casa nos enferma II<\/a>\u201d, mostra diversos factors que apunten a una precarietat residencial m\u00e9s gran entre les dones: \u201cles persones que no compten amb ascensor al seu edifici s\u00f3n majorit\u00e0riament dones (63,9%). El 2,1% de les dones ha arribat a quedar-se sense subministraments energ\u00e8tics (aigua, llum, gas) per problemes econ\u00f2mics, davant de l\u20191,6% dels homes; per la qual cosa la pobresa energ\u00e8tica i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies impacten tamb\u00e9 m\u00e9s les dones. En darrer lloc, el 12,3% de les dones ha tingut alguna plaga a casa seva, davant del 8,9% dels homes\u201d.<\/p>\n L\u2019exclusi\u00f3 residencial s\u2019acarnissa tamb\u00e9 quant a les condicions d\u2019habitatge<\/p><\/blockquote>\n L\u2019acc\u00e9s a la propietat \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil per a les dones, a la ciutat de Barcelona un 25% viuen en r\u00e8gim de lloguer, xifra m\u00e9s baixa per als homes, que tenen un percentatge m\u00e9s gran d\u2019habitatge en propietat. Un 27,9% dels barcelonins i un 44% de les barcelonines es trobarien en situaci\u00f3 de pobresa si s\u2019haguessin de sostenir nom\u00e9s amb els seus propis ingressos, segons dades de l\u2019informe \u201cel g\u00e8nere en xifres<\/a>\u201d de l\u2019Ajuntament de Barcelona. Aquesta dada \u00e9s clau per entendre un altre element de discriminaci\u00f3 que facilita la feminitzaci\u00f3 de la pobresa, i \u00e9s que cal tenir en compte que aproximadament 8 de cada 10 llars monomarentals estan encap\u00e7alades per dones, segons l\u2019Enquesta de condicions de vida (INE, 2020) ). A m\u00e9s, a Espanya, m\u00e9s de la meitat d\u2019aquestes llars presenten dificultats econ\u00f2miques per fer front a despeses imprevistes relacionades amb l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, davant del 35,4% del conjunt de llars a Espanya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Durant la primavera del 2018, dones de diverses generacions, orientacions i identitats sexuals unides per l\u2019activisme feminista i transfeminista a la ciutat de Barcelona, \u200b\u200bvan prendre la decisi\u00f3 de conformar-se com a cooperativa d\u2019habitatge. Va ser l\u2019inici d\u2019un projecte gaireb\u00e9 ut\u00f2pic que, 4 anys despr\u00e9s, pren una forma tangible. A Roquetes (Nou Barris), un\u00a0barri molt […]<\/p>\n","protected":false},"author":338,"featured_media":31608,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[78,156,403],"class_list":["post-31607","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-cures","tag-feminisme","tag-habitatge"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31607","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/338"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31607"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31607\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31607"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31607"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31607"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/PATI_p-1024x1024-1-300x300.jpg\")
Contra l\u2019\u00fas especulatiu del s\u00f2l<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/proyecto-de-la-morada-primer-edificio-cooperativo-lgtbiq.r_d.551-418-300x288.jpeg\")
L\u2019exclusi\u00f3 residencial s\u2019acarnissa amb les dones<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/dinamo-300x166.jpg\")