La Maria li va comentar que entrenava persones amb discapacitat al Centre Nataci\u00f3 Matar\u00f3<\/a> i el va animar a provar-ho. L\u2019Ivan va preferir acabar primer la rehabilitaci\u00f3, per si millorava, per\u00f2, en acabar-la, va haver d\u2019adaptar-se a la realitat de la cadira de rodes. \u201cJo no moc cap de les dues cames, vaig en cadira de rodes tot el dia, per aix\u00f2 vaig escollir la nataci\u00f3, perqu\u00e8 era un dels esports en els quals jo no necessitava una cadira de rodes per practicar-lo. Vaig tenir \u2018feeling\u2019 amb ella i, despr\u00e9s, amb la resta de l\u2019equip\u201d.<\/p>\n Actualment, al CN Matar\u00f3 de nataci\u00f3 adaptada hi ha gaireb\u00e9 30 persones amb capacitats diverses, i han guanyat les \u00faltimes quatre edicions del Campionat d\u2019Espanya<\/strong>. L\u2019Ivan entrena dilluns, dimecres, divendres i dissabte. \u201cLa nataci\u00f3 \u00e9s com una rehabilitaci\u00f3 psicol\u00f2gica\u201d, remarca. \u201cL\u2019ambient que tenim a l\u2019equip \u00e9s molt bo, \u00e9s com si estiguessis prenent alguna cosa amb els amics, per\u00f2 est\u00e0s practicant esport. Ens ho prenem seriosament, aqu\u00ed venim a entrenar, no a fer vida social, per\u00f2 ens expliquem les nostres historietes, i est\u00e0 b\u00e9\u201d.<\/p>\n \u201cEns agrada guanyar\u201d, reconeix, \u201ci no nom\u00e9s guanyem el campionat d\u2019Espanya, tamb\u00e9 la lliga catalana, que s\u00f3n quatre jornades, el campionat de Catalunya d\u2019hivern i el d\u2019estiu… Amb la selecci\u00f3 catalana, quan he anat jo, hem guanyat un parell de vegades i dues m\u00e9s hem quedat segons\u201d. Hi ha guardons individuals i per equips: cada esportista suma punts per al seu equip, i aix\u00ed el CN Matar\u00f3 ha estat el millor dels \u00faltims anys all\u00e0 on ha competit.<\/p>\n Tot i tenir una traject\u00f2ria de primer nivell, el CN Matar\u00f3 t\u00e9 dificultats per trobar patrocinadors i, sovint, s\u00f3n els nedadors i les nedadores les qui s\u2019han de costejar viatges i manutenci\u00f3. En el cas del Campionat d\u2019Espanya, per\u00f2, \u00e9s el club qui ho paga, o la cooperativa B-Swim<\/a>, a la qual pertany la Maria Folgado. El neguit de l\u2019equip ara \u00e9s si podran anar a competir a una trobada internacional a Berl\u00edn: \u201cSense un patrocinador ens ho he de pagar nosaltres, i no s\u00e9 si tot el m\u00f3n estar\u00e0 disposat a desemborsar la quantitat\u201d, comenta l\u2019Ivan.<\/p>\n Precisament, el 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat<\/strong>, una jornada que t\u00e9 com a objectiu sensibilitzar i conscienciar la poblaci\u00f3 en general sobre els drets d\u2019aquestes persones i incloure-les en la vida social, econ\u00f2mica, pol\u00edtica i cultural, suprimint tot tipus de barreres.<\/p>\n \u201cGr\u00e0cies a l\u2019esport i a la nataci\u00f3, tinc una forma f\u00edsica que em permet fer moltes coses. Per exemple, tinc un hort a casa. El vaig adaptar, amb una mica d\u2019imaginaci\u00f3, i les plantes no estan al terra, sin\u00f3 a uns 30 cent\u00edmetres, com si fossin jardineres. A l\u2019estiu, planto tom\u00e0quets, pebrots, carbassons, alls, enciams…\u201d<\/p>\n L\u2019Ivan i la seva fam\u00edlia es van haver de canviar de casa. Abans vivien a Mollet del Vall\u00e8s i ara a Caldes de Montbui, en una planta baixa envoltada d\u2019un terreny pla, per\u00f2 ell no ha volgut adaptar gaire la casa per acostumar-se a les barreres arquitect\u00f2niques<\/strong> amb qu\u00e8 es troba a l\u2019exterior. En pocs mesos, des que es va comen\u00e7ar a trobar malament el juliol del 2014 fins que el van operar el gener del 2015 sabent que tindria efectes secundaris, l\u2019Ivan ha hagut de fer tot un proc\u00e9s per conviure amb una discapacitat.<\/p>\n \u201cQuan vaig sortir de l\u2019operaci\u00f3, em vaig centrar en la recuperaci\u00f3, ni plors ni males cares. Jo pensava que si la meva fam\u00edlia em veia destrossat, ho passaria pitjor, i feia veure que estava com sempre, explicant els meus acudits. No em va costar gaire, ja estava mentalitzat\u201d. Abans treballava en una oficina, en una multinacional. Ara no t\u00e9 feina. Es va haver de comprar un cotxe nou i adaptar-lo, i mira de fer una vida el m\u00e9s normalitzada possible: \u201cNo et pots quedar al sof\u00e0<\/strong>. Jo porto el meu fill a entrenar a futbol tres dies a la setmana, em quedo all\u00e0 veient-lo i despr\u00e9s el porto a casa. Estic for\u00e7a entretingut\u201d.<\/p>\n Tot i aix\u00f2, el canvi de vida li ha perm\u00e8s con\u00e8ixer de primera m\u00e0 que \u201cel m\u00f3n no est\u00e0 preparat per a gent que va en cadira de rodes\u201d. \u201cS\u2019ha millorat des de fa uns anys, s\u00ed, ara \u00e9s millor, per\u00f2 no \u00e9s suficient. Falta molt, i fins i tot la societat ens ho posa m\u00e9s dif\u00edcil encara\u201d, afegeix, i posa com a exemple les dificultats que t\u00e9 per aparcar el seu vehicle en una pla\u00e7a per a persones amb mobilitat redu\u00efda<\/strong>, ja que a diari l\u2019ocupen cotxes de persones que no tenen aquesta condici\u00f3. \u201c\u00c9s cada dia des de fa set anys. Fins i tot, hi ha gent que se\u2019t posa \u2018xula\u2019 i et diu: \u2018Qu\u00e8, tens ganes de problemes?\u2019 Normalment, tu preguntes educadament si tenen la targeta per estacionar all\u00e0 i et diuen que nom\u00e9s s\u00f3n dos minuts o qualsevol excusa, i \u00e9s molt cansat\u201d.<\/p>\n L\u2019Ivan viatja sovint per competir amb el seu equip. Tot i que van a hotels amb habitacions adaptades, s\u2019ha trobat amb casos com que la cadira no entra per la porta, o que nom\u00e9s hi ha una barra a la banyera, o que hi ha dues escales per accedir a l\u2019habitaci\u00f3. \u201cNo s\u00e9 quins criteris hi ha per dir que un hotel \u00e9s adaptat\u201d, remarca.<\/p>\n La Maria Folgado \u00e9s l\u2019entrenadora de l\u2019equip de nataci\u00f3 adaptada del CN Matar\u00f3 i la seleccionadora estatal de la Federaci\u00f3 espanyola d\u2019esportistes amb par\u00e0lisi cerebral<\/a>. Ella i altres professionals del m\u00f3n de la nataci\u00f3 de competici\u00f3 van decidir crear B-Swim en veure que \u201cno hi havia opcions reals\u201d per a les persones amb discapacitat que volien fer nataci\u00f3. \u201cHi havia moltes associacions, per\u00f2 qui ho portava, eren voluntaris, o persones que s\u2019hi dedicaven dos o tres dies a la setmana. No hi havia una professionalitzaci\u00f3<\/strong>. V\u00e8iem que, en la nataci\u00f3 adaptada, com que el nivell d\u2019exig\u00e8ncia era menor, com que n\u2019hi havia prou amb un voluntari, que no calia que fos un monitor\u201d.<\/p>\n\u201cLa nataci\u00f3 \u00e9s com una rehabilitaci\u00f3\u201d<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/12\/Ivan-CN-Mataro-3.jpg\")
<\/a>Una adaptaci\u00f3 continua<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/12\/Ivan-huerto-1024x768.jpg\")
<\/a>Entrenament d\u2019alt nivell<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/12\/Ivan-CN-Mataro-1024x1024.jpg\")
<\/a>