Eines digitals per fer mal<\/h3>\n
Carmen Soler Pag\u00e1n \u00e9s especialista en recursos humans i benestar als entorns laborals. Est\u00e0 al capdavant del M\u00e0ster en Direcci\u00f3 Estrat\u00e8gica en Benestar Organitzacional de la Florida Universit\u00e0ria<\/a>, un centre de formaci\u00f3 superior adherit a la Universitat de Val\u00e8ncia i a la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia. Explica que, en temps de crisi, i especialment en aquest temps de sind\u00e8mia, s\u2019observa un increment dels casos i noves formes de pressi\u00f3. Saben que \u201cha sorgit un altre tipus de conductes que s’habiliten gr\u00e0cies a la tecnologia. Ara l’assetjament laboral es tradueix en deixar els empleats fora de certs grups de Whatsapp, no respondre els seus correus electr\u00f2nics o no fer-los part\u00edcips en les videoconfer\u00e8ncies, o b\u00e9 un control excessiu dels temps de connexi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de la norma\u201d. S\u00f3n pr\u00e0ctiques molt comunes en qualsevol espai laboral, per\u00f2 no percebudes sempre com a un possible assetjament.<\/p>\n Un factor clau sobre l\u2019assetjament en l\u2019\u00e0mbit laboral, com exposa l\u2019Elisa Micciola, \u00e9s \u201cdiferenciar les conductes d\u2019intimidaci\u00f3 i dany o animadversi\u00f3 d\u2019altres que s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una mala gesti\u00f3, sobretot dels c\u00e0rrecs jer\u00e0rquicament per sobre\u201d. Tal com explica, \u201caix\u00f2 passa molt en empreses on els c\u00e0rrecs s\u2019hereten i tenen un estil de lideratge antic. Funcionen dient: \u2018ho fas perqu\u00e8 jo mano, si no, t\u2019acomiadar\u00e9\u2019, sense cap tipus de respecte i generalment amb manca de formaci\u00f3\u201d. Aquest \u00faltim cas \u2013diu Micciola- \u201c\u00e9s diferent de l\u2019assetjador que vol fer mal en concret a una persona, amb les conseq\u00fcents repercussions psicol\u00f2giques. Estar a les ordres d\u2019un mal cap, sense capacitats de lideratge positives, ni formaci\u00f3, que no sap fer de cap i t\u00e9 tot l\u2019equip martiritzat tamb\u00e9 es pateix, per\u00f2 segurament no hi haur\u00e0 una \u00fanica v\u00edctima i ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil desculpabilitzar-se de viure situacions inadequades a la feina, perqu\u00e8, en aquest cas, \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de la mala gesti\u00f3 personal i professional del teu cap\u201d.<\/p>\n L\u2019assetjament va ser incl\u00f2s al nostre codi penal l\u2019any 2015 com a delicte contra la llibertat. Tal com explica Micciola, \u201c\u00e9s un patr\u00f3 de conducta social que sempre hi ha estat, per\u00f2 quan es tipifica en el context juridicosocial dona protecci\u00f3 a la v\u00edctima\u201d.<\/p>\n Gr\u00e0cies a aquesta tipificaci\u00f3 judicial, les empreses compten amb un suport legal i acompanyament amb protocols per protegir possibles v\u00edctimes d\u2019assetjament en l\u2019espai de treball. Tenint en compte que en l\u2019assetjament, la variable de g\u00e8nere \u00e9s important\u00edssima i la majoria de les que ho viuen s\u00f3n dones, la Comissi\u00f3 d\u2019Igualtat i del Temps de Treball del Consell de Relacions Laborals de Catalunya<\/a> va publicar l\u2019any 2017 la Guia d\u2019elaboraci\u00f3 del protocol per a la prevenci\u00f3 i abordatge de l\u2019assetjament sexual i per ra\u00f3 de sexe a l\u2019empresa<\/a>. \u00c9s, com diuen, \u201cuna eina \u00fatil per a les empreses i organitzacions, independentment de la seva mida, per establir un protocol amb car\u00e0cter obligatori i facilitar l\u2019erradicaci\u00f3 de l\u2019assetjament contribuint a millorar la qualitat del treball i la salut de les persones treballadores. Conscients de la realitat empresarial catalana, on el 99,5% de les empreses dels quatre sectors d\u2019activitat s\u00f3n pimes, es va creure necessari elaborar aquest document simplificat per facilitar la comprensi\u00f3 del Protocol i ajudar les organitzacions a complir amb aquesta obligaci\u00f3\u201d. El mateix Consell va crear el dec\u00e0leg Toler\u00e0ncia Zero amb l\u2019assetjament sexual i per ra\u00f3 de sexe a l\u2019empresa<\/a>.<\/p>\n Per\u00f2 l\u2019exist\u00e8ncia dels protocols \u2013segons explica Carmen Soler Pag\u00e1n no sembla ser suficient. \u201cL\u2019exist\u00e8ncia de normes a nivell prevenci\u00f3 de riscos laborals, llei d\u2019igualtat d\u2019oportunitats, codi penal o l\u2019aplicaci\u00f3 de protocols a les empreses, en la majoria de les ocasions, els treballadors no ho coneixen o no saben com posar-ho en marxa\u201d. A m\u00e9s, tal com recorda la psicoterapeuta Elisa Micciola, amb molta experi\u00e8ncia d\u2019interacci\u00f3 amb v\u00edctimes, \u201cl\u2019assetjament en l\u2019\u00e0mbit laboral es veu agreujat per la por a perdre la feina\u201d. Es denuncia poc tamb\u00e9 perqu\u00e8 se sap que el proc\u00e9s judicial \u00e9s un tr\u00e0nsit dur, amb dificultats per l\u2019aportaci\u00f3 de proves, i perqu\u00e8 la participaci\u00f3 de testimonis, els companys que continuen a l\u2019empresa, \u00e9s dif\u00edcil per la seva por tamb\u00e9 a repres\u00e0lies. Per aix\u00f2, \u201cla v\u00edctima se sent dins un proc\u00e9s dolor\u00f3s i injust, amb el silenci dels companys, que s\u00f3n aix\u00ed c\u00f2mplices del que passa\u201d. La situaci\u00f3 s\u2019endureix m\u00e9s encara, segons Micciola, \u201cquan l\u2019assetjament \u00e9s de caire sexual, perqu\u00e8 aleshores s\u2019obre una part molt m\u00e9s complexa, que inclou la vergonya, la por a ser jutjada, la sensaci\u00f3 de culpabilitat que emergeix en les v\u00edctimes ho fa m\u00e9s silenci\u00f3s encara\u201d.<\/p>\n \u201cCaldria preguntar-se qu\u00e8 fan diferent les organitzacions que aplaquen aquestes situacions\u201d, planteja Carmen Soler. \u201cEn la meva experi\u00e8ncia, s\u2019aconsegueix m\u00e9s anant m\u00e9s enll\u00e0 del compliment normatiu, incloent com a part de l’estrat\u00e8gia organitzacional el benestar i el ben-\u00e9sser\u201d. Soler \u00e9s responsable de la Consultoria Estrat\u00e8gica Equip WANT, de Prevenci\u00f3 Psicosocial i Organitzacions Saludables, i s\u00f2cia directora de Rhsaludable, col\u00b7laboradors en la difusi\u00f3 de les campanyes que fa l\u2019Ag\u00e8ncia Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball<\/a>. Parla de \u201cvetllar per un lideratge positiu, mesures de conciliaci\u00f3, comunicaci\u00f3 i informaci\u00f3 fluida, apoderament de les persones i aflorament de fortaleses, feedback, espais de treball saludables, apuntalament de valors, pr\u00e0ctiques de responsabilitat social corporativa, pol\u00edtiques de desconnexi\u00f3 i a m\u00e9s dels protocols d’assetjament, una aposta pels protocols de bon tracte o interacci\u00f3 social positiva\u201d.<\/p>\n L\u2019especialista en entorns laborals saludables precisa que tot el que ha descrit \u201c\u00e9s una intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica positiva validada cient\u00edficament per l’Equip WANT Prevenci\u00f3 Psicosocial i Organitzacions Saludables que inclou un model de treball en equip ORPI (Objectius, Rols, Procediments i Interacci\u00f3). En ella, els participants aprenen autoregulaci\u00f3 a trav\u00e9s de mindfulness, empatia i regulaci\u00f3 emocional, autocompassi\u00f3 i compassi\u00f3 cap als altres. I tot aix\u00f2 millora el bon tracte i redueix de disson\u00e0ncia emocional entre els participants i s\u2019incrementen els seus nivells de coordinaci\u00f3, treball en equip i benestar\u201d.<\/p>\n Davant d\u2019aquestes necessitats, cada cop hi ha m\u00e9s iniciatives que hi fan diana. Una d\u2019elles, l\u2019ha posat en marxa Suara Cooperativa<\/a>, una entitat d\u2019iniciativa social i sense \u00e0nim de lucre amb m\u00e9s de 40 anys d\u2019experi\u00e8ncia en el tercer sector. Ha creat l\u2019aplicaci\u00f3 Benestarum<\/a>, un projecte que vetlla pel benestar de les persones treballadores a les empreses i s\u2019enfoca en la prevenci\u00f3 de possibles problem\u00e0tiques en termes de satisfacci\u00f3 i comoditat que aquestes puguin patir dins o fora de l\u2019\u00e0mbit laboral. Per a tot l\u2019aspecte psicoemocional, connecta els usuaris amb professionals de la psicologia.<\/p>\n La viol\u00e8ncia, psicol\u00f2gica o f\u00edsica, es dona en qualsevol \u00e0mbit. I els espais de treball on es t\u00e9 cura de les persones, hospitals, CAP\u2019s, resid\u00e8ncies geri\u00e0triques, cl\u00edniques… no en s\u00f3n cap excepci\u00f3. A tot arreu cal prevenir i combatre l\u2019assetjament, per\u00f2, tal com puntualitza la psicoterapeuta Elisa Micciola, \u201cuna persona que cuida persones ha d\u2019estar emocionalment. En un \u00e0mbit de cures, si tens una persona que est\u00e0 vivint un assetjament, les conseq\u00fc\u00e8ncies arribaran a les persones a les quals ha de cuidar, sobretot si es triga a reaccionar a la viol\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n L\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Entitats Sanit\u00e0ries i Socials La Uni\u00f3<\/a> va publicar una Guia de prevenci\u00f3 de la viol\u00e8ncia i de l\u2019assetjament al centre de treball en el sector sanitari<\/a>. En la seva introducci\u00f3, expliquen que \u201csegons diversos informes, en el sector sanitari el promig d\u2019incidents de viol\u00e8ncia en el treball en comparaci\u00f3 a la majoria de sectors d\u2019activitat \u00e9s superior. Aquests incidents s\u00f3n una causa reconeguda d\u2019estr\u00e8s i accidents laborals que afecta tant al benestar dels professionals com a la salut dels entorns laborals, a l’efectivitat i a l\u2019efici\u00e8ncia de les institucions i a la qualitat dels serveis que es presta als ciutadans\u201d. Tanmateix, diuen que \u201cun dels riscos als quals estan sotmesos els professionals en l’acompliment del seu treball deriva de la relaci\u00f3 amb altres persones. El desplegament de comportaments violents, en qualsevol de les seves manifestacions, pot suposar un important risc per a la salut, risc directe per a la salut del professional i indirecte per a la dels seus pacients, i la seguretat de les persones\u201d.<\/p>\n La guia va ser elaborada per diversos integrants, entre ells el Consorci Corporaci\u00f3 Sanitaria Parc Taul\u00ed. El seu Cap de benestar, cultura organitzativa i acompliment, dins de la Direcci\u00f3 de Recursos Humans del Consorci, Xavier Lechuga, explica que l\u2019any 2012 van comen\u00e7ar a disposar de protocols, com el Pla de Gesti\u00f3 dels Conflictes i la Viol\u00e8ncia, que recull la viol\u00e8ncia externa, els conflictes, assetjament moral (o mobbing) o viol\u00e8ncia interna i l\u2019assetjament sexual o per ra\u00f3 de sexe. Tamb\u00e9 disposen d\u2019un protocol diferenciat, per normativa legal estatal, sobre assetjament sexual o per ra\u00f3 de sexe i un altre sobre gesti\u00f3 de viol\u00e8ncia externa.<\/p>\n Tal com diu, \u201cun assetjament es detecta mitjan\u00e7ant la comunicaci\u00f3 de la persona afectada o la comunicaci\u00f3 de qualsevol altra persona que adverteixi una conducta violenta o d\u2019assetjament\u201d. Els indicadors \u2013explica- \u201cs\u00f3n els comportaments. Hi ha comportaments que poden evidenciar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una conducta d\u2019assetjament i que estan recollits als protocols. Considera que els protocols generen confian\u00e7a i seguretat a les persones treballadores afectades, i que la confidencialitat i el tracte rebut durant l\u2019acompanyament s\u00f3n cabdals. S\u00f3n eines que donen garantia per a preservar la dignitat, el respecte i la igualtat entre les persones treballadores.<\/p>\n A banda dels protocols \u2013diu- fan formaci\u00f3 anualment, revisen els protocols, reben les notificacions dels professionals i fan el seguiment des de salut laboral. Tot i aix\u00ed, reconeix que encara es pot fer m\u00e9s. \u201cDes de les institucions, nosaltres inclosos, caldria fer m\u00e9s campanyes que generin confian\u00e7a del procediment, tipus informatives, d\u2019acompanyament o d\u2019accessibilitat en la comunicaci\u00f3 de les incid\u00e8ncies.\u00a0 Accions encaminades a gestionar les expectatives de la persona, que poden influenciar en la no comunicaci\u00f3 la inseguretat o les por a repres\u00e0lies, a possibles perjudicis o a l\u2019exposici\u00f3 p\u00fablica. Ara b\u00e9, no nom\u00e9s s\u00f3n les institucions, donat que els centres sanitaris ens trobem en un marc organitzat i protegit,\u00a0 i no deixen de ser un mirall de la societat que tenim, la cultural, d\u2019educaci\u00f3 i de respecte. Tots els agents que hi participem (responsables, t\u00e8cnics, representaci\u00f3 social, professionals) hem de treballar per tenir el mateix fi. El fet que es produeixi un sol assetjament del tipus que sigui o qualsevol agressi\u00f3 violenta, significa que no hem fet prou, no ja com a centre, si no com a societat\u201d, exposa Xavier Lechuga.<\/p>\n Tot i que no tenen la percepci\u00f3 que l\u2019assetjament vagi a m\u00e9s, s\u00ed que constaten un augment de les agressions per viol\u00e8ncia externa que any darrera any s\u00ed que s\u2019informen.\u00a0 Per\u00f2, sobre assetjament, insisteix que \u201cel fet que no es comuniquin, no significa que no hi hagin\u201d.<\/p>\n Alguns casos s\u00ed transcendeixen. Recentment Redacci\u00f3n M\u00e9dica<\/a> va publicar el cas de les \u201camenaces, manipulacions i vexacions\u201d patides per dues cirurgianes de l\u2019Hospital de Nuestra Se\u00f1ora de la Candelaria de Tenerife per part del seu cap de servei. El t\u00edtol ja il\u00b7lustra sobre l\u2019assetjament: \u201cTe ignoran, te desplazan, y a qu\u00ed no pasa nada\u201d<\/a>, perqu\u00e8 despr\u00e9s de denunciar-ho, una d\u2019elles va ser recol\u00b7locada a 2.000 km de casa seva per acabar la resid\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El menyspreu d\u2019una feina ben feta i lliurada a temps, el silenci absolut, la no resposta despr\u00e9s de demanar un dia de festa, llargs informes encarregats sempre a l\u2019\u00faltim moment i amb molt poc temps, o la ignor\u00e0ncia o indifer\u00e8ncia davant d\u2019aportacions en reunions s\u00f3n, en el dia a dia laboral de moltes empleades i […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":31918,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2205],"tags":[2419,994,1107],"class_list":["post-31915","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-laborals","tag-assetjament-laboral","tag-drets","tag-drets-laborals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31915","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31915"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31915\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31915"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31915"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31915"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/12\/iStock-1219980553-1024x683.jpg\")
<\/a>Delicte contra la llibertat<\/h3>\n
Assetjament en l\u2019\u00e0mbit sanitari<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/07\/e1ed5792-b7c5-4427-9e09-2507461855de-1024x683.jpeg\")
<\/a>