{"id":32139,"date":"2022-12-16T06:30:48","date_gmt":"2022-12-16T05:30:48","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=32139"},"modified":"2022-12-16T06:30:48","modified_gmt":"2022-12-16T05:30:48","slug":"luis-rojas-marcos-els-nens-que-creixen-en-ambients-xerraires-funcionen-millor-a-lescola-i-la-universitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/12\/16\/luis-rojas-marcos-els-nens-que-creixen-en-ambients-xerraires-funcionen-millor-a-lescola-i-la-universitat\/","title":{"rendered":"Luis Rojas Marcos: \u00abEls nens que creixen en ambients xerraires funcionen millor a l\u2019escola i la universitat\u00bb"},"content":{"rendered":"

Luis Rojas Marcos (Sevilla, 1943) \u00e9s, segurament, un dels espanyols que menys presentacions necessiten. El seu nom ronda en l\u2019imaginari de gaireb\u00e9 tothom com un dels psiquiatres m\u00e9s importants del m\u00f3n. Fa m\u00e9s de 50 anys que viu a Nova York, on ha ocupat c\u00e0rrecs tan importants com el de gestor del sistema sanitari p\u00fablic de la ciutat, precisament en el moment m\u00e9s dur de tots, l\u201911-S. \u00c9s autor d\u2019una gran quantitat de llibres i \u00e9s, precisament, l\u2019\u00faltim que ha publicat el que justifica i facilita aquesta entrevista:\u00a0Estar bien aqu\u00ed y ahora<\/em>\u00a0(HarperCollins, 2022). Un volum de prop de 300 p\u00e0gines en les quals l\u2019autor desgrana els elements que constitueixen la nostra sensaci\u00f3 de benestar, de felicitat, aquells que la impedeixen i algunes de les coses que podem fer per millorar les nostres viv\u00e8ncies. No \u00e9s, en qualsevol cas, un receptari o un pas a pas per ser feli\u00e7. Rojas Marcos \u00e9s moderat i en m\u00e9s d\u2019un moment de l\u2019entrevista (per videoconfer\u00e8ncia) parla del que ha apr\u00e8s preguntant durant els seus anys de treball.<\/p>\n

Tenint en compte el t\u00edtol del llibre,\u00a0Estar bien aqu\u00ed y ahora<\/em>, qu\u00e8 \u00e9s estar b\u00e9 des del teu punt de vista?<\/strong><\/p>\n

Una cosa que vaig comen\u00e7ar a pensar per escriure el llibre, a principis de la pand\u00e8mia, \u00e9s que el fet d\u2019estar b\u00e9 \u00e9s quelcom molt subjectiu. Cada persona est\u00e0 b\u00e9 a la seva manera. Quan preguntes, hi ha persones que et diuen que estar b\u00e9 \u00e9s la tranquil\u00b7litat; d\u2019altres inclouen que els seus \u00e9ssers estimats estiguin b\u00e9: \u201cJo \u00e9s que no puc estar b\u00e9 si els meus \u00e9ssers estimats no estan b\u00e9\u201d. Altres s\u2019enfoquen en els plaers diaris, oi? Un bon menjar, el sexe, els sentits, les sensacions positives. I altres, el fet de sentir-se amb confian\u00e7a, d\u2019haver aconseguit algunes metes o un cert sentit de seguretat.<\/p>\n

Tamb\u00e9 incloc, perqu\u00e8 em va sorprendre una mica, a les persones que utilitzen el fet d\u2019estar b\u00e9 com una expressi\u00f3 de cortesia. \u201cJo estic b\u00e9, tu est\u00e0s b\u00e9\u201d. Per\u00f2 ho fan, a m\u00e9s, d\u2019una forma en la qual prefereixen no entrar en els detalls. \u201cJo estic b\u00e9, no em preguntis m\u00e9s que ja amb aix\u00f2 faig\u201d.<\/p>\n

Aquesta part subjectiva crec que \u00e9s molt important perqu\u00e8 a la hist\u00f2ria, quan llegim sobre la felicitat, veiem que hi ha influ\u00eft molt el que n\u2019han dit els l\u00edders socials i religiosos: \u201cPer ser feli\u00e7 has de fer aix\u00f2, aix\u00f2 o aix\u00f2\u201d. T\u2019imposen les condicions per estar b\u00e9 o sentir-te satisfet amb la vida. No obstant aix\u00f2, hem vist que aquestes imposicions no ajuden perqu\u00e8 per assabentar-nos b\u00e9 s\u00f3n les persones les que han d\u2019explicar qu\u00e8 \u00e9s estar b\u00e9. I s\u00f3n sentiments molt importants, sobretot quan no tenim aquest sentit de futur, perqu\u00e8 enfoquem el present, per\u00f2 el factor subjectivitat \u00e9s essencial.<\/p>\n

Parles del sentit de futur, que tamb\u00e9 tractes en el llibre en relaci\u00f3 a la pand\u00e8mia i al confinament. Com ens pesa a l\u2019hora d\u2019estar b\u00e9 el fet de no tenir el sentit de futur?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un factor important. El sentit de futur comen\u00e7a ja als 3-5 anys. Els nens ja parlen del que faran m\u00e9s tard o dem\u00e0; i els adults, si escoltem les nostres converses, ja siguin amb nosaltres mateixos o amb uns altres, m\u00e9s de la meitat del que parlem t\u00e9 a veure amb el que farem m\u00e9s tard, fins i tot un any, a l\u2019estiu o quan estalvi\u00ef o quan acabi la carrera. El sentit de futur \u00e9s fonamental. No el pensem, no tendim a parar-nos en aix\u00f2, per\u00f2 \u00e9s la normalitat.<\/p>\n

Quan la incertesa ens envaeix, com ha passat amb la pand\u00e8mia, canvia la nostra vida. D\u2019aqu\u00ed la reacci\u00f3 d\u2019enfocar l\u2019aqu\u00ed i l\u2019ara i el qu\u00e8 far\u00e9 avui si no puc sortir de casa perqu\u00e8 hi ha un confinament, com m\u2019arreglar\u00e9 per seguir amb la meva vida. No penso en qu\u00e8 passar\u00e0 a l\u2019estiu perqu\u00e8 estem confinats. Aix\u00f2 t\u00e9 impacte important en les persones i d\u2019aqu\u00ed ve el fet d\u2019enfocar la situaci\u00f3 immediata, per aix\u00f2 vaig afegir al t\u00edtol \u201caqu\u00ed i ara\u201d. \u00c9s veritablement el que ens importa. De fet, quan escrivim un correu comencem sovint amb un \u201cespero que estiguis b\u00e9\u201d, cosa que abans no f\u00e8iem. Enfocar el present i oblidar-nos del futur ha estat un canvi important en aquesta pand\u00e8mia.<\/p>\n

I aix\u00f2 com ens afecta si som \u00e9ssers que pensen en el futur? Estem preparats per pensar nom\u00e9s en l\u2019aqu\u00ed i l\u2019ara?<\/strong><\/p>\n

No, no ho crec\u2026 El sentit de futur ha canviat a mesura que la humanitat ha avan\u00e7at i l\u2019esperan\u00e7a de vida s\u2019ha pr\u00e0cticament duplicat en els \u00faltims 100 anys. I al costat de l\u2019esperan\u00e7a de vida tamb\u00e9 el sentit de futur ha jugat cada vegada un paper m\u00e9s important. El sentit de futur s\u2019ha correlacionat amb els anys i l\u2019aven\u00e7 de la humanitat.<\/p>\n

Ara la vida \u00e9s llarga, ens dona temps a tenir diverses relacions, a planificar i naixem amb aquesta idea. Jo tinc 79 anys i amb els anys penso menys en el futur, gaireb\u00e9 sense adonar-me penso m\u00e9s en el passat, en els meus records. Veig fotos del passat\u2026 El present juga un paper important, per\u00f2 el futur ja menys a la meva edat\u2026 No \u00e9s una decisi\u00f3 que prengui, sin\u00f3 que autom\u00e0ticament el passat t\u00e9 m\u00e9s import\u00e0ncia i el present tamb\u00e9. A mesura que creixem passa aix\u00f2.<\/p>\n

I si parlem d\u2019adolescents, el futur per ells \u00e9s molt important, per aix\u00f2 aquesta pand\u00e8mia o situacions com una guerra o una trag\u00e8dia a llarg termini afecten les persones joves d\u2019una forma important.<\/p>\n

Cada persona est\u00e0 b\u00e9 a la seva manera, per\u00f2 al llarg de la hist\u00f2ria veiem com els l\u00edders socials i religiosos ens han imposat les condicions per sentir-nos b\u00e9<\/p><\/blockquote>\n

Ja que parles d\u2019adolescents. No s\u00e9 si saps que el su\u00efcidi \u00e9s una de les primeres causes de mort entre les i els adolescents. No s\u00e9 si els anys de crisi econ\u00f2mica o la pand\u00e8mia o la suma de totes dues coses ha deixat els joves amb una sensaci\u00f3 d\u2019incertesa tan gran que veuen en el su\u00efcidi una sortida factible.<\/strong><\/p>\n

Efectivament, la incid\u00e8ncia del su\u00efcidi ha augmentat a Europa i els Estats Units. M\u2019ajuda posar-ho en un context estad\u00edstic. Espanya \u00e9s dels pa\u00efsos on el su\u00efcidi \u00e9s menys freq\u00fcent. Estem parlant de xifres molt baixes comparades amb altres societats o pa\u00efsos. El su\u00efcidi est\u00e0 en xifres m\u00e9s o menys de 4 per cada 100.000 habitants.<\/p>\n

El que s\u00ed ha ocorregut \u00e9s un augment entre els joves del consum de drogues barrejades amb alcohol. Els opiacis, per exemple el fentanil, estan molt m\u00e9s a m\u00e0, amb una facilitat incre\u00efble. El negoci de les drogues \u00e9s impressionant i la facilitat amb la qual joves, sobretot, tenen acc\u00e9s a drogues molt fortes. Quan dic drogues hi incloc medicaments: per dormir i per al dolor sobretot, que ara es barregen amb altres subst\u00e0ncies com el fentanil i altres anest\u00e8sics. Aix\u00f2 ha estat un factor important.<\/p>\n

S\u00e9 que hi ha hagut una comissi\u00f3 en el Ministeri de Sanitat a la qual em van convidar a participar per parlar del tema del su\u00efcidi. Ara teniu un tel\u00e8fon, relativament nou, per a l\u2019ajuda; per\u00f2 \u00e9s important, quan parlem de su\u00efcidi, parlar dels m\u00e8todes que s\u2019usen per cometre\u2019l. Una f\u00f3rmula important de disminuir el su\u00efcidi, a part de la intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica i assistencial, \u00e9s limitar l\u2019acc\u00e9s, per exemple, aqu\u00ed als Estats Units, a les armes de foc.<\/p>\n

A l\u2019hora d\u2019entendre el su\u00efcidi \u00e9s important, a m\u00e9s del problema existencial dels joves als quals els ha afectat aquesta falta de sentit de futur m\u00e9s que a les persones grans, tamb\u00e9 aturar el m\u00e8tode. I s\u00ed, podem parlar de tot aix\u00f2, per\u00f2 els Estats s\u2019han de fixar amb la facilitat amb la qual s\u2019accedeix a certes coses. I quan entrem en el m\u00f3n de les drogues i els medicaments, hem de parlar dels accidents. El jove acaba matant-se, no perqu\u00e8 vulgui su\u00efcidar-se, sin\u00f3 perqu\u00e8 ha pres una droga que li ha causat la mort. I aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent que el mateix su\u00efcidi. Aix\u00f2 crea un altre problema. No sabem si aquesta mort \u00e9s un error, un accident o un moment de desesperaci\u00f3. Entra aquest altre dilema. Per aix\u00f2, la informaci\u00f3 \u00e9s important entre els joves: aquestes drogues es barregen amb altres molt m\u00e9s potents.<\/p>\n

Espanya \u00e9s un dels pa\u00efsos on es consumeixen m\u00e9s antidepressius. No s\u00e9 si aix\u00f2 ens ajuda a estar b\u00e9 de veritat o estem sobremedicant situacions que podrien tractar-se d\u2019una altra manera.<\/strong><\/p>\n

No hi ha dubte que la venda de f\u00e0rmacs \u00e9s un negoci. \u00d2bviament. La ind\u00fastria farmac\u00e8utica \u00e9s una de les m\u00e9s potents. A Europa, per exemple, no es permeten anuncis a televisi\u00f3 de f\u00e0rmacs per als quals fan falta receptes. Als EUA, a les 7 de la tarda, quan veiem les not\u00edcies, \u00e9s incre\u00efble. A m\u00e9s, entra el factor art\u00edstic: apareixen actors i actrius somrients que et parlen de com de b\u00e9 els fa sentir aquesta medicina per a la qual necessites receptes. Despr\u00e9s et posen els efectes secundaris, per\u00f2 ho fan molt r\u00e0pid. Als EUA, els morts amb opiacis han portat a judici a la ind\u00fastria, que ha hagut de pagar milions i milions a fam\u00edlies i institucions perqu\u00e8 s\u2019ha demostrat que venien i fomentaven l\u2019\u00fas i ab\u00fas de tota mena de medicines.<\/p>\n

I les medicines s\u00f3n molt \u00fatils en el m\u00f3n de la salut mental. Per mi, la depressi\u00f3 \u00e9s una de les malalties m\u00e9s terribles, perqu\u00e8 ens roba l\u2019esperan\u00e7a i sense esperan\u00e7a \u00e9s dif\u00edcil viure. I el tractament \u00e9s una barreja de medicaci\u00f3 i ter\u00e0pia. \u00c9s el m\u00e9s efectiu. Per\u00f2, clar, podem tenir dificultat per dormir i comencem a prendre alguna cosa per poder fer-ho. En moments de crisis \u00e9s important dormir, per\u00f2 el nostre cos es fa dependent d\u2019aquestes subst\u00e0ncies que s\u00f3n qu\u00edmicament poderoses. Deixar de prendre la pastilla per dormir ens pot provocar aquesta necessitat qu\u00edmica perqu\u00e8 hi ha una habituaci\u00f3 gaireb\u00e9 mec\u00e0nica. Amb les pastilles per dormir o les medicines per al dolor passa el mateix. Si no ho sabem \u00e9s un problema, per descomptat. Cal anar amb compte amb la informaci\u00f3 que donem a la societat, joves i adults. Cal informar dels aspectes positius i negatius dels medicaments.<\/p>\n

Quan em pregunto sobre l\u2019evoluci\u00f3 de la humanitat, la variable m\u00e9s important \u00e9s l\u2019esperan\u00e7a de vida: si estem morts no podem fer res per estar b\u00e9<\/p><\/blockquote>\n

Al llibre hi ha una divisi\u00f3 entre les coses que ens ajuden i les que no a estar b\u00e9. Entre aquestes \u00faltimes, trobem l\u2019estr\u00e8s, la por, l\u2019ansietat, la tristesa, la indefensi\u00f3\u2026 A mi tot aix\u00f2 em sona a coses que estan molt en el dia a dia, sobretot en aquests moments. \u00bfEstem millor com a societat ara que fa uns anys, malgrat que jo pugui ser m\u00e9s pessimista?<\/strong><\/p>\n

No hi ha dubte que la incertesa ara \u00e9s m\u00e9s gran que fa 10 anys, encara que en el passat h\u00e0gim tingut epid\u00e8mies de tota mena en les quals morien m\u00e9s persones. Quan em pregunto sobre l\u2019evoluci\u00f3 de la humanitat, la variable mes important per a mi \u00e9s l\u2019esperan\u00e7a de vida, perqu\u00e8 si estem morts no podem fer res per estar b\u00e9. Si mirem aquest factor, no hi ha dubte que hem millorat molt\u00edssim. I la dona espanyola \u00e9s la que m\u00e9s anys viu despr\u00e9s de les japoneses: de mitjana, 86 anys, l\u2019\u00faltima vegada que ho vaig mirar. I l\u2019home, 83 anys. Per mi, aquest \u00e9s l\u2019indicador m\u00e9s important. Per comen\u00e7ar cal estar vius. Despr\u00e9s estarem millor o pitjor.<\/p>\n

Una altra de les coses que passa a Europa i a Espanya \u00e9s que socialment tendim a utilitzar la queixa com a instrument \u00fatil a l\u2019hora de conversar. Ens costa treball anar a un lloc i dir que estem b\u00e9 o que som optimistes. Ens costa dir: \u201cJo crec que la cosa va millor\u201d. Si jo et pregunto, Pablo, del 0 al 10 qu\u00e8 et dones de satisfacci\u00f3 amb la vida en general, avui?<\/p>\n

Un set.<\/strong><\/p>\n

Un set, un notable. B\u00e9. Aquesta \u00e9s la resposta que rebo habitualment: un 7, un 8 i mig\u2026 Em diuen que tenen sort, que si la meva dona m\u2019estima, que els meus pares m\u2019ajuden\u2026 et donen el seu motiu. Per\u00f2 despr\u00e9s, quan els sents parlar, tot sembla que va a malament. Vull dir que l\u2019aspecte cultural t\u00e9 un paper important. Ho noto molt perqu\u00e8 aqu\u00ed, on porto 53 anys de la meva vida, als Estats Units i Nova York concretament, es presumeix d\u2019optimisme. Aqu\u00ed, si vas a una entrevista de treball, et preguntaran com et consideres. \u00d2bviament, has de dir optimista. No diguis, ni tan sols, realista. La felicitat est\u00e0 glorificada de manera que en un estudi entre persones creients, milers d\u2019elles, la majoria pensava que com m\u00e9s feli\u00e7 ets, m\u00e9s probabilitats tens d\u2019anar al cel. Em va cridar l\u2019atenci\u00f3 perqu\u00e8 quan jo creixia a Sevilla l\u2019\u00fanica manera d\u2019anar al cel era sofrint o sortint de nazareno per Setmana Santa, descal\u00e7. Aqu\u00ed hi ha una cultura individualista. Si alg\u00fa diu que \u00e9s feli\u00e7 un es pregunta com ho ha fet per ser feli\u00e7, que s\u2019ho mereix. Si parlem amb un sensesostre li preguntarem qu\u00e8 ha fet per a acabar al carrer, explica\u2019m la teva vida per saber com \u00e9s que ets aqu\u00ed. A Europa no li dir\u00edem aix\u00f2, sin\u00f3 que ens preguntar\u00edem qu\u00e8 ha fet la societat. Aqu\u00ed hi ha una visi\u00f3 m\u00e9s col\u00b7lectivista i als Estats Units ets tu; si t\u2019ha sortit b\u00e9, tens el m\u00e8rit, encara que t\u2019hagin ajudat.<\/p>\n

En el llibre fas algunes anotacions sobre la import\u00e0ncia de ser solidaris o de tenir vincles amb uns altres per estar b\u00e9, per ser feli\u00e7. \u00bfA l\u2019hora d\u2019estar b\u00e9, qu\u00e8 t\u00e9 m\u00e9s import\u00e0ncia, una cultura m\u00e9s individualista com la nord-americana o una com l\u2019europea, que ho \u00e9s una mica menys?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que en la felicitat subjectiva, el teu nivell de felicitat no influeix molt la cultura. S\u00ed que hi influeix de com parles de la teva felicitat, com la comparteixes o no. Per\u00f2 a nivell individual hi ha els qui es donen el seu 7 o el seu 8, all\u00ed o aqu\u00ed. La difer\u00e8ncia pot ser que als EUA jo ho parli m\u00e9s com un \u00e8xit. Per\u00f2 el nivell de felicitat no \u00e9s superior, sin\u00f3 que se\u2019n parla m\u00e9s. El nivell de satisfacci\u00f3 amb la vida \u00e9s personal i a Espanya \u00e9s molt alt, per\u00f2 es parla menys de com un se sent que aqu\u00ed. A Espanya, quan preguntes a alg\u00fa com est\u00e0, hi ha estad\u00edstiques que ens diuen que el nivell \u00e9s alt.<\/p>\n

El llibre no \u00e9s un receptari per estar b\u00e9 o ser feli\u00e7, encara que dones algunes pautes de coses que pots exercitar. Podries comentar alguna d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques?<\/strong><\/p>\n

Si alg\u00fa em pregunta qu\u00e8 ha de fer per ser feli\u00e7, al llarg dels anys he apr\u00e8s que el millor \u00e9s preguntar-los de tornada: digues-me tu qu\u00e8 \u00e9s el que et fa sentir-te b\u00e9, ho escriurem, i veurem com ho treballem. Si mirem els llibres antics sobre la felicitat ens deien que les persones felices eren els joves, els que tenen estudis, els qui tenen una parella\u2026 Tot aix\u00f2 est\u00e0 imposat pels l\u00edders religiosos i filos\u00f2fics. Avui sabem que cal preguntar, no imposar. Basant-me en el fet d\u2019haver preguntat i pel que he vist al llarg dels anys, per exemple, s\u00e9 que a les persones que comparteixen la seva vida, quan se senten b\u00e9 o quan tenen un problema ho parlen, els acostuma a ajudar. Si haig de donar un consell, basant-me en el que em diuen, \u00e9s que compartir les teves penes i alegries ajuda molt. Els nens que creixen en ambients xerraires funcionen millor a l\u2019escola i la universitat. Escoltar paraules t\u2019ajudar\u00e0. Parlar i parlar-nos b\u00e9 seria un consell.<\/p>\n

Qu\u00e8 has de fer per ser feli\u00e7? Digue\u2019m tu qu\u00e8 et fa sentir b\u00e9, ho escriurem i veurem com ho treballem<\/p><\/blockquote>\n

L\u2019altre consell \u00e9s fer la llista del que et fa sentir b\u00e9 i despr\u00e9s, d\u2019un en un, anar fent el que puguis. Sabem que al llarg de la vida, els moments de solidaritat ens ajuden. Est\u00e0 demostrat. En accidents d\u2019avi\u00f3 o grans desastres, la persona que ajuda a una altra resisteix millor el p\u00e0nic perqu\u00e8 enfoca millor l\u2019atenci\u00f3 sobre com ajudar a un altre. Els actes solidaris, o el voluntariat, encara que sigui una hora a la setmana, sabem que ajuda. Per\u00f2, clar, si no tens temps per aix\u00f2, aquest consell potser no \u00e9s \u00fatil per a tu, encara que sigui bo saber-ho.<\/p>\n

Tamb\u00e9 sabem que el fet d\u2019oblidar ens ajuda a perdonar. O buscar informaci\u00f3 en moments d\u2019incertesa, clara i fiable. I una cosa tan important com \u00e9s prendre decisions i posar el control dins d\u2019un mateix: jo puc fer quelcom per millorar la meva vida. Pensar: \u201cQue sigui el que d\u00e9u vulgui\u201d no sembla que ajudi. I dins del fet de pensar que jo puc fer alguna cosa millorar la meva vida, entra tamb\u00e9 la possibilitat de demanar ajuda. \u00c9s curi\u00f3s que, de vegades, un ho passa malament per\u00f2 no ha pensat a demanar ajuda. Pensant en el tema de la salut mental, encara t\u00e9 l\u2019estigma, desafortunadament. En el camp de la salut f\u00edsica ens costa menys treball anar al metge o preguntar-li a alg\u00fa. Adonar-nos quan necessitem ajuda o informaci\u00f3 \u00e9s un altre pas important.<\/p>\n

No et robo m\u00e9s temps, per\u00f2 aix\u00f2 que dius em remetia a una cosa que et vaig llegir en una entrevista. De vegades se\u2019ns oblida fer aquest exercici gaireb\u00e9 de valentia de demanar ajuda, de vegades sembles menys si necessites del suport d\u2019altres persones.<\/strong><\/p>\n

El fet d\u2019explicar el que et passa t\u2019ajuda perqu\u00e8 et sents a tu mateix. L\u2019explicar-te en veu alta, encara que t\u2019hagis de tancar en una cambra perqu\u00e8 no et sentin. Aix\u00f2 \u00e9s una altra de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la incultura o del no saber: la idea que parlar-se a un mateix \u00e9s un problema \u00e9s totalment equivocada. Hi va haver una demonitzaci\u00f3 al fet de parlar sol. Aix\u00f2 \u00e9s un gran error. Quan anava al col\u00b7legi a prim\u00e0ria m\u2019ensenyaven a parlar: demana les coses si us plau, dona les gr\u00e0cies, no interrompis. Per\u00f2 ning\u00fa et deia que quan et parlis a tu mateix et tractis b\u00e9.<\/p>\n

Quan anava al col\u00b7legi m\u2019ensenyaven a parlar, per\u00f2 ning\u00fa et deia que quan et parlis a tu mateix et tractis b\u00e9, ens haurien d\u2019ensenyar a parlar-nos a nosaltres mateixos<\/p><\/blockquote>\n

Ens parlem a nosaltres mateixos, cal donar-ho per fet, per\u00f2 no ens ho diuen. Espero que hi hagi una classe on ens ensenyin a parlar-nos a nosaltres mateixos, com ens ensenyen idiomes. \u00c9s molt important. I abans parl\u00e0vem dels adolescents. Es parlen constantment, per\u00f2 han de superar l\u2019estigma de fer soliloquis.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Luis Rojas Marcos (Sevilla, 1943) \u00e9s, segurament, un dels espanyols que menys presentacions necessiten. El seu nom ronda en l\u2019imaginari de gaireb\u00e9 tothom com un dels psiquiatres m\u00e9s importants del m\u00f3n. Fa m\u00e9s de 50 anys que viu a Nova York, on ha ocupat c\u00e0rrecs tan importants com el de gestor del sistema sanitari p\u00fablic […]<\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":32140,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[1483,78,314],"class_list":["post-32139","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-benestar","tag-cures","tag-psiquiatria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32139","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32139"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32139\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}