![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/The_doctor-1.jpg\")
Tornem al tema de l\u2019\u00e8tica. Segur que entre tants deu haver-hi algun metge corrupte. Al documental\u00a0Sicko (2007)<\/em><\/strong><\/a>, dirigit de forma despietada per Michael Moore, en surten uns quants. En aquest cas, la diana de Moore \u00e9s el sistema privat de salut dels Estats Unit, i mostra el mercantilisme associat a la salut i a la dificultat de poder accedir a un sistema de salut de qualitat i universal, de com els pol\u00edtics des dels anys setanta van promoure un model que potenciava les assegurances privades. El relat \u00e9s esgarrif\u00f3s durant les dues hores del metratge.<\/p>\n El documental comen\u00e7a amb un fuster que perd dos dits en un accident de treball i a l\u2019hospital li posen un preu a cada dit i, com que nom\u00e9s li arriben els estalvis per un, ell ha de triar quin dit se li posa. I aquesta \u00e9s la primera hist\u00f2ria de molts casos narrats. De fet, encara \u00e9s m\u00e9s dantesc veure les declaracions d\u2019una metgessa que reconeixia en un judici que es penedia de denegar multitud de serveis hospitalaris a malalts de tot tipus, fet que provocava uns milionaris beneficis a les grans companyies de serveis de salut nord-americans. A canvi, a ella se li recompensava amb un sou de sis xifres en reconeixement a la seva implicaci\u00f3. Als seus pacients, en molts casos, la denegaci\u00f3 suposava la mort.<\/p>\n A la recent i reeixida s\u00e8rie\u00a0The good doctor (2017-)<\/em><\/strong><\/a>, hem normalitzat veure parlar habitualment de diners a l\u2019hora de prendre decisions m\u00e8diques o, fins i tot, senzillament, veure com no s\u2019atenen persones que no tenen asseguran\u00e7a o a aquells que, malgrat tenir-ne, les proves o tractaments que necessita no s\u00f3n a la lletra petita del contracte. Especialment en la seva cinquena temporada, on un grup d\u2019inversi\u00f3 compra (o ho intenta) l\u2019hospital. Diuen que la Covid-19 no en sap de territoris (o almenys, aix\u00f2 \u00e9s el que pensen alguns pol\u00edtics), per\u00f2 de ben segur que en sap de classes socials, i els Estat Units n\u2019\u00e9s un exemple com veiem sovint a les not\u00edcies. A la pel\u00b7l\u00edcula dist\u00f2pica\u00a0Elysium (2013)<\/em><\/strong><\/a>, venuda com ci\u00e8ncia ficci\u00f3 d\u2019acci\u00f3, en realitat \u00e9s una cr\u00edtica sociol\u00f2gica a un model de societat en qu\u00e8 un percentatge redu\u00eft de la poblaci\u00f3 t\u00e9 al seu abast una tecnologia que li permet viure de forma saludable i c\u00f2moda. La trama esdev\u00e9 a l\u2019any 2154, per\u00f2 el que veiem no sembla tan lluny\u00e0 en el futur.<\/p>\n Al documental\u00a0Sicko<\/em><\/strong><\/a>, Moore es pregunta per qu\u00e8 la sanitat \u00e9s privada i no ho s\u00f3n els bombers, les biblioteques, les forces armades o la policia als Estats Units. No sembla que no ho siguin per un car\u00e0cter comunista del pa\u00eds, evidentment. Malgrat el seu car\u00e0cter p\u00fablic tampoc deuen ser perfectes, per\u00f2 D\u00e9u n\u2019hi do quin servei donen. A la inversemblant\u00a0Volcano (1997)<\/em><\/strong><\/a>, en una ciutat de Los \u00c1ngeles en flames, colpejada i col\u00b7lapsada per una erupci\u00f3 volc\u00e0nica en el seu subs\u00f2l, es planteja la disjuntiva dels bombers d\u2019haver de prioritzar entre dirigir-se als barris m\u00e9s rics de la ciutat i menys poblats i dispersos, o als barris m\u00e9s desafavorits per\u00f2 densament poblats. A la pel\u00b7l\u00edcula s\u00ed que hi van al final als barris m\u00e9s modestos, per\u00f2 no immediatament, s\u2019ho van haver de pensar.<\/p>\n L\u2019article\u00a0Qui patrulla els carrers de Nova Orleans? (Who Runs the Streets of New Orleans?, 2015<\/em><\/strong><\/a>)<\/em><\/strong>, publicat al New York Times Magazine, va inspirar la s\u00e8rie\u00a0APB (2016-2017)<\/em><\/strong><\/a>, en qu\u00e8 un multimilionari es fa c\u00e0rrec de la seguretat d\u2019un dels districtes de la ciutat de Chicago (recordem que el periodista parlava d\u2019un cas real que esdevenia a un barri de Nova Orleans, i no era una broma). Despr\u00e9s d\u2019una \u00fanica temporada (es veu que el tema no va interessar al p\u00fablic de la cadena), el que va sorprendre a cada episodi no va ser la tecnologia policial d\u2019avantguarda que empraven, absolutament espectaculars, sin\u00f3 les continues discussions entre el propietari de l\u2019empresa, obsessionat per resoldre els delictes i atrapar els delinq\u00fcents, i el consell d\u2019administraci\u00f3 de la seva pr\u00f2pia empresa obsessionada amb l\u2019obtenci\u00f3 de beneficis. Per\u00f2, de quins beneficis parlem? On s\u00f3n realment els diners?<\/p>\n Si el que fem \u00e9s privatitzar un servei p\u00fablic, els ingressos surten de l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic. Si aconseguim augmentar els ingressos o baixar les despeses o les dues coses a la vegada, els beneficis de les empreses privades que gestionen serveis p\u00fablics augmenta. Si els ingressos s\u00f3n els que s\u00f3n, els beneficis augmenten disminuint la despesa, clarament. Els aficionats a la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 ho sabem des que vam veure\u00a0Robocop (1987)<\/em><\/strong><\/a>. La pel\u00b7l\u00edcula plantejava un sup\u00f2sit d\u2019extrema modernitat i de gran pol\u00e8mica: la possibilitat de privatitzar la seguretat dels ciutadans amb el risc que implica, com decisions esbiaixades producte d\u2019objectius econ\u00f2mics o pol\u00edtics, i la vital import\u00e0ncia de l\u2019\u00fas de les intel\u00b7lig\u00e8ncies artificials, que poden monitoritzar tot el que fem, per\u00f2 afectant a la privacitat de les persones de retruc.<\/p>\n Els pol\u00edtics no surten gaire airosos a la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0Robocop<\/em>: s\u00f3n abanderats de la m\u00e0xima \u00abel fi justifica els mitjans\u00bb, c\u00f2mplices de l\u2019auge de les grans corporacions, ansioses de fer negoci venent els seus serveis tecnol\u00f2gics a l\u2019Ajuntament, amb tot el que aix\u00f2 implica (diners i influ\u00e8ncia). El poder pol\u00edtic es comportava a la ficci\u00f3 d\u2019una forma propera a una organitzaci\u00f3 criminal moderna (us sona d\u2019alguna cosa?). Un mercantilisme i una corrupci\u00f3 institucionalitzada que no deixaven en molt bona imatge el paradigma del somni americ\u00e0 justament a Detroit, la ciutat bressol de la ind\u00fastria automobil\u00edstica, transfigurada en la realitat, avui dia, en una veritable ciutat fantasma, sense f\u00e0briques, sense ciutadans, sense somnis i que el mateix Michael Moore va descriure al documental\u00a0Capitalisme: Una hist\u00f2ria d\u00b4amor (Capitalism: A Love Story, 2009)<\/em><\/strong><\/a>.<\/p>\n Al documental\u00a0Sicko (2007)<\/em><\/strong><\/a>\u00a0tamb\u00e9 fan esment de pol\u00edtics corruptes comprats, reconeguts f\u00e0cilment per ser beneficiaris al cap dels anys del que anomenem \u00abportes girat\u00f2ries\u00bb. Desconfieu de les opinions dels pol\u00edtics que n\u2019han gaudit i dels partits que ho permeten i els donen veu. Nosaltres en coneixem uns quants, els tenim ben a prop i sovint als mitjans de comunicaci\u00f3, entrevistats i opinant. Desconfieu tamb\u00e9 dels mitjans de comunicaci\u00f3 que tenen una gran part dels ingressos de publicitat de l\u2019administraci\u00f3 i de grans corporacions, altrament pot passar el que v\u00e8iem a la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0La cortina de humo (Wag the Dog, 1997)<\/em><\/strong><\/a>\u00a0en qu\u00e8 la crisi es desferma a la Casa Blanca quan el president dels Estats Units \u00e9s acusat d\u2019abusar sexualment d\u2019una bec\u00e0ria en el mateix despatx oval pocs dies abans de la seva reelecci\u00f3. L\u2019estrat\u00e8gia que dissenya el seu principal assessor de comunicaci\u00f3 consisteix a aixecar una cortina de fum inventant una guerra contra Alb\u00e0nia per distreure l\u2019atenci\u00f3 de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica nord-americana. I s\u00ed, aquesta pel\u00b7l\u00edcula es va produir i estrenar abans que esclat\u00e9s el cas Lewinsky a la cara del president Clinton. Si voleu m\u00e9s coincid\u00e8ncies amb el m\u00f3n real, el 20 d\u2019agost del 1998, coincidint amb la declaraci\u00f3 de Monica Lewinsky davant el Gran Jurat, Clinton va ordenar el bombardeig de bases terroristes al Sudan i Afganistan en repres\u00e0lia pels atemptats perpetrats dues setmanes abans contra les ambaixades nord-americanes a Kenya i Tanz\u00e0nia.<\/p>\n De fet, no cal recordar una historia inventada, es pot fer menci\u00f3 d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula basada en fet reals:\u00a0Desvelando la verdad (Shock and Awe, 2017)<\/em><\/strong><\/a>, la hist\u00f2ria real de com, despr\u00e9s dels atacs de l\u201911 de setembre del 2001, l\u2019administraci\u00f3 de George Bush va desviar l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica del culpable Ossama bin Laden cap a Saddam Hussein, amb l\u2019objectiu de tenir una excusa per comen\u00e7ar una guerra amb l\u2019Iraq el 2003. Mentre c\u00e0rrecs de govern com Donald Rumsfeld, Colin Powell i Condoleezza Rice s\u2019inventaven l\u2019exist\u00e8ncia de les llegend\u00e0ries armes de destrucci\u00f3 massiva de Saddam (de pol\u00edtics mentiders sobre aquest tema tamb\u00e9 en tenim a prop), nom\u00e9s els periodistes del Knight Ridder Newspapers van ser honestos i valents i van dubtar del missatge institucional, tal i com ho podem contemplar en el llargmetratge. Nosaltres, aqu\u00ed, encara tenim mitjans buscant els culpables dels atemptats del nostre fat\u00eddic 11 de mar\u00e7 del 2004, tot i que ja hi ha hagut un judici amb sent\u00e8ncia en ferm.<\/p>\n \u00bfA on ha quedat el quart poder que representa la premsa i que hem vist tants cops a pel\u00b7l\u00edcules, algunes tan emblem\u00e0tiques com\u00a0Ciudadano Kane (Citizen Kane, 1941)<\/em><\/strong><\/a>\u00a0d\u2019Orson Welles? Doncs depenent del model de negoci que hagis escollit: The New York Times creu que el futur de la premsa passa per les subscripcions digitals. Fa pocs mesos superava les 10 milions i aspiren el 2027 a arribar a les 15 milions. I com esperen aconseguir-ho? Doncs augmentant el n\u00famero de periodistes i, sobretot, millorant la seva qualitat, independ\u00e8ncia i credibilitat. Repetim: \u00abqualitat, independ\u00e8ncia i credibilitat\u00bb. Reconeixem aquesta estrat\u00e8gia en els nostres diaris, r\u00e0dios i televisions aut\u00f2ctons?<\/p>\n A m\u00e9s, per enganyar-nos i manipular-nos es pot influenciar en el vot mitjan\u00e7ant les xarxes socials emprant not\u00edcies falses. Ho podeu veure perfectament explicat en la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0Brexit (Brexit: The Uncivil War, 2019)<\/em><\/strong><\/a>, basada en fets reals. Gr\u00e0cies a la venda d\u2019informaci\u00f3 privada i confidencial per part de l\u2019empresa Cambridge Analytica al partit que estava a favor de marxar de la Uni\u00f3 Europea, i es va convertir aix\u00ed en una f\u00e0brica generadora de not\u00edcies falses. I van guanyar perqu\u00e8 la gent s\u2019ho va creure, especialment la gent de m\u00e9s edat\u2026 S\u2019ho van creure tot!<\/p>\n Moore, al seu documental\u00a0Sicko<\/em>, afirma que\u00a0\u00abuna societat es pot jutjar per la forma en qu\u00e8 tracta els seus membres m\u00e9s desafavorits\u00bb, i afegeix: \u00abi tamb\u00e9 com tracta els seus herois\u00bb,<\/strong>\u00a0referint-se, en el seu cas, als treballadors i voluntaris que van ajudar a desenrunar les Torres Bessones i que van patir greus malalties respirat\u00f2ries al pas dels anys, i van quedar abandonats a la seva sort sense cap tipus de cobertura sanit\u00e0ria. Aquesta afirmaci\u00f3 la podr\u00edem aplicar al nostre cas, en l\u2019equipament del personal sanitari i les seves dotacions. O a les retallades en el sector sanitari. Esperem que tot torni a la normalitat ben aviat despr\u00e9s de la pand\u00e8mia\u2026 i com ho sabrem que ja hi som a la normalitat? Doncs quan els policies que aplaudien al personal sanitari cada dia a les 20h els tornin a atonyinar com no fa gaires anys, quan aquests tornin a protestar per les retallades dels pol\u00edtics que haurem escollit en el futur amb els nostres vots.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Sitcko-Michael_Moore-1.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Sitcko-Michael_Moore-2.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Brexit.jpg\")