La idea d\u2019\u00e8xit, triomfar, destacar, ser alg\u00fa, ser reconegut (ho podr\u00edem dir de moltes maneres), ha anat calant en els nostres cossos sigil\u00b7losament. De manera\u00a0quasi\u00a0imperceptible,\u00a0ha\u00a0retor\u00e7at el cam\u00ed que caminem convertint-lo en una imposici\u00f3 que ens ofega i ens desorienta, ens allunya de nosaltres i ens posa al servei de la mirada i el judici de l\u2019altre. Les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n palpables, ens\u00a0desgasten\u00a0una mica dia a dia: sensaci\u00f3 constant d\u2019insatisfacci\u00f3, ansietats, pors injustificades, necessitat de sentir-nos constantment \u00fatils (no fer res, no sentir-nos productius o avorrir-nos, ens produeix angoixa). Per\u00f2 aturar-nos no est\u00e0 perm\u00e8s, i lluny d\u2019encarar el problema, anem pal\u00b7liant els s\u00edmptomes amb receptes per \u201csortir del pas\u201d: ter\u00e0pies, medicaci\u00f3, drogues, plans, ocupar el temps, ocupar tot el temps possible, que no hi hagi espai per a l\u2019avorriment, que no hi hagi espai per adonar-nos que no estem a gust.<\/p>\n
I pensem en tot aix\u00f2 i ens ve el cap l\u2019estressant m\u00f3n dels adults, un estr\u00e8s que ja\u00a0hem\u00a0assumit com a part inherent d\u2019aquesta etapa. Per\u00f2 no ens enganyem, aquests\u00a0problemes\u00a0no s\u00f3n ja exclusius de la maduresa, les patologies que\u00a0afecten els\u00a0grans<\/em>\u00a0s\u00f3n avui una trista realitat per als m\u00e9s petits tamb\u00e9. La vida s\u2019ha doblegat per la meitat com un paper, i ara les puntes es toquen. Sovint es diu que els infants d\u2019avui estan estressats, que estan augmentant de manera preocupant els trastorns entre els m\u00e9s joves. Trastorns de\u00a0tota mena: anor\u00e8xies, ansietats, depressions, paranoies, hiperactivitat, trastorns de l\u2019atenci\u00f3,\u00a0trastorns l\u00edmits\u00a0de la personalitat s\u00f3n cada cop m\u00e9s freq\u00fcents. Qu\u00e8 est\u00e0 passant? Qu\u00e8 estem fent?\u00a0Qu\u00e8\u00a0hi ha darrere de tot aix\u00f2?<\/p>\n Podr\u00edem dir que estem robant l\u2019ess\u00e8ncia de la inf\u00e0ncia, colonitzant el seu terreny, estem duent a terme un intervencionisme sense precedents. Estem mercantilitzant els seus jocs, professionalitzant els seus espais de gaudi, convertint en moneda de canvi els seus desitjos, quan no els castrem i redirigim cap a finalitats que nosaltres valorem com a\u00a0profitoses<\/em>. Els nostres infants han travessat la porta cap a una dimensi\u00f3 on se\u2019ls pressiona per destacar i ser els millors en aquelles activitats que conformen el seu dia a dia: esports, estudis, hobbies\u2026 Les activitats fora de l\u2019escola ja no s\u00f3n un passatemps, no s\u00f3n un espai de gaudi alliberador, s\u2019han convertit en el sin\u00f2nim de\u00a0fer carrera<\/em>\u00a0que entendr\u00edem en els adults, una manera de fer curr\u00edculum, de llaurar ja des de petits els seus futurs, d\u2019encaminar-los.<\/p>\n Tota aquesta pressi\u00f3 que exercim a la inf\u00e0ncia no \u00e9s m\u00e9s que l\u2019espectre del m\u00f3n dels adults projectat en els m\u00e9s petits; la idea de guanyar i de destacar \u00e9s l\u2019aire que es respira arreu i recau pesat sobre els cossos dels nostres infants<\/p><\/blockquote>\n Estem traslladant a la inf\u00e0ncia la nostra obsessi\u00f3 pel futur, pel control i per fugir de la incertesa. Se sent la pressi\u00f3 sobre ells, s\u2019han eliminat els espais-de-plaer-perqu\u00e8-s\u00ed, qualsevol activitat ha d\u2019estar dirigida a un fi, a un objectiu, a una meta on cal arribar i conquerir amb nota; i rere de tot aix\u00f2, la idea final de triomfar, de ser alg\u00fa, de no ser\u00a0invisible<\/em>. Fixem-nos que en gaireb\u00e9 totes les activitats extraescolars s\u2019ha instaurat\u00a0el costum\u00a0de concloure el curs amb un torneig, un festival, un examen, etc. \u00c9s a dir, un acte que deixi pal\u00e8s i mostri p\u00fablicament la posici\u00f3\u00a0en qu\u00e8\u00a0ha quedat cadasc\u00fa: les ballarines menys talentoses se situen darrere, l\u2019examen qualificar\u00e0 a l\u2019alumnat i en el torneig hi haur\u00e0 un primer, segon i tercer lloc.<\/p>\n Tota aquesta pressi\u00f3 que exercim a la inf\u00e0ncia no \u00e9s m\u00e9s que l\u2019espectre del m\u00f3n dels adults projectat en els m\u00e9s petits. Les fam\u00edlies lluiten per criar infants exitosos, perqu\u00e8 l\u2019\u00e8xit d\u2019aquests \u00e9s el seu propi, sentir-se orgull\u00f3s \u00e9s una fita, un reconeixement o una medalla per un\/a mateix\/a. Les acad\u00e8mies s\u2019esforcen per guanyar-se una bona reputaci\u00f3, aix\u00ed mateix escoles de ball, equips de futbol, de b\u00e0squet\u2026 la idea de guanyar i de destacar est\u00e0 present en totes elles, \u00e9s l\u2019aire que es respira arreu i recau pesat sobre els cossos dels nostres infants, encomanant-los des de molt aviat d\u2019angoixes i preocupacions que no entenen ni poden gestionar, per\u00f2 que s\u2019empassen perqu\u00e8 confien en el fer de l\u2019adult, perqu\u00e8 l\u2019adult t\u00e9 sempre la ra\u00f3.<\/p>\n La pot\u00e8ncia present en els m\u00e9s petits, tot all\u00f2 que poden arribar fer, es castra, es dissecciona i s\u2019encotilla\u00a0per encabir-ho en un m\u00f3n nostre, un m\u00f3n que ni\u00a0tan\u00a0sols nosaltres entenem, que fins i tot ens fereix i ens disgusta, per\u00f2 del qual no en volem o no en podem sortir, perqu\u00e8 defugir aquest joc pervers de\u00a0ser alg\u00fa<\/em>, no participar d\u2019aquest entramat social on se\u2019ns defineix pels nostres m\u00e8rits, implica situar-se en l\u2019esfera dels perdedors, els\u00a0loosers<\/em>, els invisibles. El concepte de perdedor ha conquerit els nostres cossos i ha doblegat la imatge que tenim de nosaltres mateixos, aix\u00ed com la manera\u00a0en qu\u00e8\u00a0ens relacionem i ens apropem als altres i a les coses. Una idea que ens allunya de nosaltres mateixos i dels altres, que ens deixa al servei d\u2019un sistema encarat a obtenir i exercir el poder, que ens posiciona en l\u2019esfera\u00a0de l\u2019ordre\u00a0i l\u2019acatament.<\/p>\n La idea d\u2019\u00e8xit, sovint confosa amb una idea de millora, aquesta imposici\u00f3 social subjacent, no ens condueix pas a una millor condici\u00f3 o a un benestar,\u00a0sin\u00f3\u00a0m\u00e9s aviat a un estat\u00a0constant\u00a0de desorientaci\u00f3; doncs en el fons el que estem fent\u00a0\u00e9s\u00a0renegar dia rere dia de nosaltres mateixos en pro d\u2019un ordre exterior. Sense adonar-nos-en estem sacrificant-nos cada dia, barallant-nos amb nosaltres mateixos per tal d\u2019encaixar en un sistema que no ens pertany.<\/p>\n I encara ens sorpr\u00e8n aquest estat constant d\u2019ansietat i confusi\u00f3 que ens envolta i amb el que ens llevem i anem a dormir cada dia?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La idea d\u2019\u00e8xit, triomfar, destacar, ser alg\u00fa, ser reconegut (ho podr\u00edem dir de moltes maneres), ha anat calant en els nostres cossos sigil\u00b7losament. De manera\u00a0quasi\u00a0imperceptible,\u00a0ha\u00a0retor\u00e7at el cam\u00ed que caminem convertint-lo en una imposici\u00f3 que ens ofega i ens desorienta, ens allunya de nosaltres i ens posa al servei de la mirada i el judici de […]<\/p>\n","protected":false},"author":557,"featured_media":32293,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[936,236,2211],"class_list":["post-32292","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-ansietat","tag-infancia","tag-salut-mental-bcn"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32292","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/557"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32292"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32292\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32292"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32292"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32292"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}