{"id":32349,"date":"2023-01-12T06:30:57","date_gmt":"2023-01-12T05:30:57","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=32349"},"modified":"2023-01-12T06:30:57","modified_gmt":"2023-01-12T05:30:57","slug":"quim-llisorgas-porta-al-teatre-els-mals-trangols-de-lalumne-amb-discapacitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/01\/12\/quim-llisorgas-porta-al-teatre-els-mals-trangols-de-lalumne-amb-discapacitat\/","title":{"rendered":"Quim Llisorgas porta al teatre els mals tr\u00e0ngols de l\u2019alumne amb discapacitat"},"content":{"rendered":"

\u201cEl teatre cura a les persones, a mi m\u2019ha salvat\u201d, explica l\u2019actor Quim Llisorgas \u00a0(Barcelona, 1995). La seva primera incursi\u00f3 en aquest m\u00f3n va ser fa aproximadament 16 anys. La seva mare acabava de rebre una carta molt dolorosa enviada per altres mares i pares del club de futbol sala on jugava el Quim, i en la qual b\u00e0sicament li tiraven en cara que amb ell a l\u2019equip no guanyarien mai. Va haver de deixar una activitat que el feia feli\u00e7, se sentia trist i incompr\u00e8s, i llavors una mestra de la seva escola li va proposar que entr\u00e9s a\u00a0La Tropa Teatre<\/a>, una companyia amateur del seu poble, Vilassar de Mar. \u201cDes del primer moment que vaig comen\u00e7ar amb el teatre vaig sentir una cosa diferent i vaig saber que volia ser actor\u201d, diu.<\/p>\n

El trist episodi de l\u2019equip de futbol \u00e9s un dels que en Quim Llisorgas relata a\u00a0Entre tu i jo no en fem un<\/a><\/em>, una obra de teatre de butxaca concebuda i coescrita per ell mateix, i coprotagonitzada per Ester Nadal i Marc Pinyol. L\u2019obra es va estrenar el 14 de desembre al Teatre E\u00f2lia, durant aquestes festes s\u2019ha representat gaireb\u00e9 cada dia, i encara es pot veure fins al 15 de gener. \u201cLa intenci\u00f3 \u00e9s que a partir d\u2019aqu\u00ed fem\u00a0bolos<\/em>, per\u00f2 aix\u00f2 ja es veur\u00e0 si pot ser\u201d, comenta el Quim.<\/p>\n

\u00c9s una obra en la qual, amb una barreja d\u2019humor i amargor, explica la seva discapacitat (t\u00e9 s\u00edndrome de Joubert, una alteraci\u00f3 gen\u00e8tica que afecta el cerebel) i passa comptes amb els fantasmes del passat. \u201cAquest espectacle no \u00e9s de ficci\u00f3, i m\u2019agradaria que tingu\u00e9s recorregut per poder continuar dient a altres persones en la mateixa situaci\u00f3 que jo que no esteu sols, i que cal que en aquest pa\u00eds molta gent es posi les piles com abans millor\u201d, afegeix.<\/p>\n

L\u2019any 2013 es va viralitzar un v\u00eddeo de youtube en el qual el Quim, amb 18 anys, explicava la seva vida i deia que volia ser actor i que ning\u00fa no l\u2019ajudava. Continuava amb la companyia del poble (encara ho fa), per\u00f2 volia anar m\u00e9s enll\u00e0 de fer Els Pastorets i del teatre amateur. I gr\u00e0cies a aquell v\u00eddeo la cantant i actriu Nina el va adre\u00e7ar a\u00a0\u2018Teatre sense l\u00edmits\u2019<\/a>, del Centre Superior d\u2019Art Dram\u00e0tic E\u00f2lia. All\u00e0 hi va con\u00e8ixer l\u2019Ester Nadal, una de les impulsores del projecte, i que ha estat des d\u2019aleshores una de les persones m\u00e9s importants de la seva vida. A ella la va conv\u00e8ncer, uns anys m\u00e9s tard, que volia traslladar a l\u2019escenari la seva experi\u00e8ncia escolar. I s\u2019hi van posar. Aix\u00f2 passava abans de la pand\u00e8mia.<\/p>\n

\u201cSi entre tots denunciem\u201d<\/h3>\n

M\u00e9s enll\u00e0 del futbol, l\u2019etapa d\u2019infantil i prim\u00e0ria a l\u2019Escola del Mar de Vilassar el Quim la recorda amb molta estima. Per\u00f2 despr\u00e9s va venir el salt de prim\u00e0ria a secund\u00e0ria, un salt al buit per a molts infants amb discapacitat intel\u00b7lectual. En el seu cas, diversos instituts de la zona directament no el van voler, li deien a la seva mare que no se sentien preparats o que el deixarien aparcat en un rac\u00f3 perqu\u00e8 no tenien recursos. Finalment un institut de Matar\u00f3 es va oferir a escolaritzar el Quim, perqu\u00e8 s\u00ed que s\u2019havien preparat per tenir alumnat amb discapacitat intel\u00b7lectual. En un entorn nou, amb companys nous, i amb el suport de l\u2019ONCE perqu\u00e8 el Quim t\u00e9 baixa visi\u00f3 (10% i 5% en cada ull), tot va anar b\u00e9 a 1r i 2n, per\u00f2 a 3r va canviar el tutor i les coses es van comen\u00e7ar a t\u00f2rcer. El mateix Quim ho relata a l\u2019obra amb una ganyota molt gr\u00e0fica.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Un moment de l\u2019espectacle, amb Ester Nadal i Marc Pinyol al fons | Foto: Teatre E\u00f2lia<\/figcaption><\/figure>\n

I llavors va venir un moment que el Quim i la seva mare tenen gravat a foc, segons es pot veure a l\u2019espectacle. A 4t d\u2019ESO, la mare va ser convocada a una reuni\u00f3 a l\u2019institut, en la qual es va trobar amb una mena de tribunal format pel director, el cap d\u2019estudis, el tutor, un representant dels serveis territorials, un de l\u2019EAP i la mestra de l\u2019USEE (avui SIEI). Sis persones van fer falta per comunicar-li que el Quim, malgrat superar tots els objectius del seu Pla Individual (PI), no obtindria el graduat de l\u2019ESO. A la funci\u00f3 aix\u00f2 ho explica Ester Nadal, que a estones fa el paper de mare del Quim, de mestra o d\u2019ella mateixa, despullant les seves pr\u00f2pies vulnerabilitats (ella \u00e9s qui, sumada amb en Quim, no en fa un).<\/p>\n

Aquell dia va marcar l\u2019inici d\u2019una llarga lluita que aviat encarar\u00e0 la recta final, i que podria marcar un precedent, ja que la mare del Quim Llisorgas ha portat la reclamaci\u00f3 del t\u00edtol a la just\u00edcia ordin\u00e0ria, despr\u00e9s que l\u2019administraci\u00f3 li ho hagi denegat un cop i un altre, malgrat que fa anys que la legislaci\u00f3, el\u00a0S\u00edndic de Greuges<\/a>\u00a0i ben recentment el\u00a0Parlament de Catalunya<\/a>\u00a0estan dient que els alumnes amb discapacitat intel\u00b7lectual han de poder graduar.<\/p>\n

\u201cNecessitem el t\u00edtol perqu\u00e8 fa falta per accedir a algunes feines\u201d, recorda l\u2019actor. I afegeix: \u201cAra m\u2019estic adonant que aix\u00f2 li passa a molta gent, per\u00f2 molts no volen o no poden fer el pas de denunciar aquesta discriminaci\u00f3, perqu\u00e8 fer-ho val molts diners. Per\u00f2 si entre tots comencem a denunciar l\u2019administraci\u00f3 no s\u00e9 si aconseguirem alguna cosa, espero que s\u00ed, per\u00f2 almenys no tindrem la sensaci\u00f3 de no haver-ho intentat\u201d, comenta.<\/p>\n

\u201cAmb esfor\u00e7 ho puc fer\u201d<\/h3>\n

Quan es va endinsar en la interpretaci\u00f3, el Quim sortia d\u2019un nou mal tr\u00e0ngol a la formaci\u00f3 postobligat\u00f2ria. Acabat l\u2019institut, l\u2019\u00fanic que van trobar va ser un PQPI (avui PFI) ofert per una fundaci\u00f3, i s\u2019hi va matricular, per\u00f2 el resultat va ser una nova experi\u00e8ncia per oblidar (\u2026 i per relatar a l\u2019obra). \u201cA jardineria em passava el dia recollint fulles, despr\u00e9s hi havia altres dies que m\u2019havia de dedicar a posar tota l\u2019estona pastilles a dins d\u2019un pot, i altres a posar etiquetes a capses de patates fregides, i per aix\u00f2 la meva mare havia de pagar 450 euros al mes\u201d, recorda. No hi va durar ni un any. I d\u2019aqu\u00ed \u00e9s d\u2019on sorgeix el seu crit viral: \u201cSoc en Quim i vull ser actor\u201d.<\/p>\n