No existeix un \u00fanic perfil su\u00efcida, sin\u00f3 que hi ha contextos diversos que mereixen respostes diferents, per\u00f2 s\u00ed es poden detectar canvis de comportament que poden donar el toc d\u2019alerta, com l\u2019a\u00efllament social o la p\u00e8rdua d\u2019inter\u00e8s d\u2019activitats que abans agradaven. Aix\u00f2 \u00e9s el que opinen algunes de les persones especialistes procedents del m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3, la psicologia i la sociologia a qui hem consultat.<\/p>\n
Jaume Funes \u00e9s psic\u00f2leg, educador i periodista, i t\u00e9 una dilatada experi\u00e8ncia professional en el m\u00f3n dels adolescents i els joves i les seves dificultats socials. Considera que confiar-ho tot en la posada en marxa de protocols als centres educatius \u00e9s insuficient, ja que s\u2019ha de tenir en compte la capacitat i el temps que el professorat pot dedicar a aquestes q\u00fcestions: \u201cSi el protocol no serveix per intentar alertar, no serveix\u201d.<\/p>\n
Funes remarca que el su\u00efcidi juvenil ja era una q\u00fcesti\u00f3 molt greu abans de la pand\u00e8mia de la covid, i \u00e9s que l\u2019any 2020 va ser la primera causa de mort entre les persones de 15 a 44 anys. Tot i aix\u00f2, es disparen les alarmes quan es coneixen noves v\u00edctimes i noves xifres.<\/p>\n
\u201cLes raons per les quals una persona adolescent pot acabar decidint fer aquest pas, poden ser m\u00faltiples. Desconec els motius de les noies de Sallent, per\u00f2\u00a0algunes joves decideixen plegar perqu\u00e8 no arriben al nivell d\u2019\u00e8xit que els adults estan exigint; altres perqu\u00e8 tenen unes vides insuportables; o perqu\u00e8 no li troben massa sentit a la vida<\/strong>; o perqu\u00e8 tenen una viv\u00e8ncia de dir \u2018no li importo a ning\u00fa i si desaparec no li importar\u00e0 a ning\u00fa\u2019\u201d, explica l\u2019expert.<\/p>\n Funes advoca per observar la vida en general, la persona i l\u2019entorn, i no \u201csimplificar\u201d amb la possibilitat que tingui un problema de salut mental. Sense restar import\u00e0ncia a aquest element, defensa que cal apropar-se al context i al llenguatge dels joves: \u201cSi no tens idea de l\u2019univers digital en qu\u00e8 es relacionen els adolescents, se t\u2019escapar\u00e0 una part important\u201d.<\/p>\n \u201cVeritablement, a l\u2019escola facilitem tutors, psic\u00f2legs i professionals que miren les vides adolescents per descobrir que poden acabar malament? S\u00f3n vides complicades, necessitem que els adults mirin els adolescents. Cal observar, escoltar, i no mirar un a un, si no mirar tot el grup\u201d, remarca. I afegeix: \u201cS\u2019ha d\u2019anar fora del despatx, perqu\u00e8 sin\u00f3 sempre intentarem diagnosticar en comptes de descobrir l\u2019origen del patiment i de les dificultats. La resposta no \u00e9s el protocol, \u00e9s tenir temps, ganes i enc\u00e0rrec de mirar vides adolescents\u201d.<\/p>\n La doctora Nat\u00e0lia Calvo, adjunta de Psicologia Cl\u00ednica del Servei de Psiquiatria de l\u2019Hospital Universitari Vall d\u2019Hebron de Barcelona i investigadora de CIBERSAM, emfatitza que l\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s un per\u00edode complex ple de canvis que, a vegades, poden produir alteracions que formen part del proc\u00e9s i, altres vegades, poden portar a determinades dificultats o trastorns.<\/p>\n Si b\u00e9 no hi ha una \u00fanica resposta que indiqui com es pot detectar el risc de voler acabar amb la pr\u00f2pia vida, s\u00ed es poden detectar canvis. Aquest canvis poden estar relacionats, per exemple, amb dificultats per expressar o regular les emocions, o amb les xarxes socials i els models determinats que s\u2019estableixen a l\u2019hora de tenir determinats gustos i comportaments.<\/p>\n \u201c\u00c9s un per\u00edode molt cr\u00edtic en qu\u00e8 hi ha molta vulnerabilitat\u201d, assegura Calvo. \u201cMoltes vegades, estem demanant a la societat que detecti factors per als quals no est\u00e0 entrenada. A les escoles no estan formats per aix\u00f2 majorit\u00e0riament, a les fam\u00edlies el pare i la mare treballen per sostenir la casa\u2026 El moment que estem vivint \u00e9s altament complex per als adolescents i el seu entorn; i des dels dispositius de salut mental, no hi ha prou personal, demanem que ens dotin de m\u00e9s persones formades i preparades per a l\u2019abordatge d\u2019aquestes dificultats\u201d.<\/p>\n La doctora insisteix que \u201cno es pot responsabilitzar determinats sectors\u201d. \u201cLes fam\u00edlies es culpabilitzen, les escoles ho passen malament perqu\u00e8 no ho han pogut veure,<\/strong>\u00a0perqu\u00e8 hi ha una part de l\u2019adolesc\u00e8ncia que est\u00e0 encapsulada\u2026 Els diferents actors que actuem al voltant del subjecte haur\u00edem d\u2019estar m\u00e9s formats i disposar de m\u00e9s eines\u201d.<\/p>\n Un cop identificades situacions que generen malestar o que poden ser susceptibles de tenir tend\u00e8ncies su\u00efcides, Calvo sost\u00e9 que \u201cs\u2019haurien d\u2019activar els protocols de salut mental, anar a pediatria i activar la xarxa comunit\u00e0ria. El problema \u00e9s que la xarxa comunit\u00e0ria est\u00e0 desbordada. Cada vegada hi ha m\u00e9s demanda i \u00a0hi ha pocs recursos. Moltes vegades no tenim especialistes, i les places de psicologia cl\u00ednica no augmenten des de fa anys\u201d.<\/p>\n Per a Calvo, la pand\u00e8mia ha perm\u00e8s visualitzar moltes dificultats de salut mental del jovent, per\u00f2 no hi ha prou serveis per abordar-los. \u201cEls joves ho estan passant molt malament, i hem de donar una resposta. Davant els primers signes, cal actuar perqu\u00e8 no es converteixi en un trastorn molt s\u00f2lid\u201d.<\/p>\n Anna Romeu, presidenta de la Secci\u00f3 d\u2019Emerg\u00e8ncies del Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya, remarca que el primer pas \u00e9s con\u00e8ixer l\u2019adolescent, siguin familiars propers o educadors, perqu\u00e8 moltes vegades la persona no verbalitza el seu patiment, per\u00f2 fa canvis que s\u2019han d\u2019observar. \u201cAcostumen a ser canvis com tancar-se m\u00e9s en un mateix, perdre inter\u00e8s en coses que normalment interessaven, o deixar de banda amics i activitats\u201d.<\/p>\n Els canvis d\u2019actitud acostumen a ser bones \u201cpistes\u201d. Aix\u00ed, estar m\u00e9s irritable, enfadar-se m\u00e9s i estar m\u00e9s trist o desmotivat, poden ser caracter\u00edstiques a tenir en compte, aix\u00ed com el comportament amb les pantalles. \u201cEls joves viuen a Internet i, si tenen pensament de fer alguna cosa, moltes vegades ho busquen a Internet. Aix\u00ed, con\u00e8ixer l\u2019historial de navegaci\u00f3 pot ajudar\u201d.<\/p>\n Un altre factor que pot ser \u00fatil \u00e9s preguntar a les amistats. \u201cA l\u2019adolesc\u00e8ncia, els iguals tenen un pes espec\u00edfic molt gran. Seria interessant tenir contacte amb amics, amb gent propera a l\u2019adolescent, per preguntar si han observat alguna cosa o si l\u2019adolescent els hi ha explicat, perqu\u00e8 si ho diuen a alg\u00fa ser\u00e0 a amics propers\u201d.<\/p>\n Un cop es detecta que una persona est\u00e0 en risc d\u2019autolesionar-se, \u00e9s important oferir l\u2019ajuda adequada. \u201cNormalment, quan una persona t\u00e9 idees de su\u00efcidi, el que fa \u00e9s tancar-se en ella mateixa, sigui adolescent o gran.\u00a0\u00c9s important oferir-li la m\u00e0, oferir-li alg\u00fa que pugui escoltar, que no s\u2019espanti davant el que l\u2019adolescent est\u00e0 vivint o experimentant, sin\u00f3 que pugui parlar amb alg\u00fa obertament<\/strong>\u00a0i que li pugui oferir una alternativa. Normalment, es fa amb un professional, per\u00f2 alg\u00fa de confian\u00e7a pot fer aquest paper\u201d.<\/p>\n \u201cCal no jutjar-los, no espantar-se, no criticar-los, no intentar treure la idea del cap directament amb negacions o amb resist\u00e8ncies, sin\u00f3 acceptar que se sent aix\u00ed, i mirar d\u2019esbrinar els motius pels quals t\u00e9 aquestes idees, si hi ha algun motiu, si alguna cosa li preocupa i, despr\u00e9s d\u2019oferir-li ajuda professional normalment, seguir amb l\u2019acompanyament, no deixar-lo sol, no permetre que s\u2019a\u00eflli tant\u201d, afegeix Romeu.<\/p>\n La presidenta de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana per a la Prevenci\u00f3 del Su\u00efcidi, Clara Rubio, tamb\u00e9 \u00e9s del parer que cal dotar els centres educatius de m\u00e9s persones especialitzades i formades, i que les fam\u00edlies no tenen prou eines de detectar situacions tan complexes. \u201cPensem que el m\u00e9s rellevant \u00e9s facilitar eines de detecci\u00f3 al personal docent i a les fam\u00edlies, a trav\u00e9s de formaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3\u201d.<\/p>\n \u201cEl que \u00e9s necessari, per\u00f2, \u00e9s assegurar que s\u2019apliquen correctament els protocols existents en situacions de vulnerabilitat per tal de disminuir factors de risc que sabem emp\u00edricament que poden portar un jove a una situaci\u00f3 de desesperan\u00e7a\u201d, assevera.<\/p>\n Jos\u00e9 R. Ubieto \u00e9s psicoanalista i escriptor. Coincideix en la import\u00e0ncia de tenir present la prevenci\u00f3, per\u00f2 com que hi ha perfils molt diversos, les bones intencions tenen tamb\u00e9 les seves limitacions. Recorda que quan l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) va declarar el su\u00efcidi com un problema de salut p\u00fablica l\u2019any 2004, es van iniciar projectes com el Codi Risc Su\u00efcidi (CRS) del Servei Catal\u00e0 de la Salut el 2014.<\/p>\n \u201cS\u2019estableix el perfil de la personalitat su\u00efcida i, \u2018fixada\u2019 la foto, es difon perqu\u00e8 tots siguem capa\u00e7os de detectar el comportament del \u2018su\u00efcida sospit\u00f3s\u2019 i intervenir adequadament. Aqu\u00ed radica un primer problema, ja que\u00a0no existeix un \u00fanic perfil su\u00efcida, i les motivacions i contextos s\u00f3n molt diversos<\/strong>\u201d, explica Ubieto.<\/p>\n \u201cHem d\u2019evitar tamb\u00e9 donar consist\u00e8ncia a la categoria de \u2018personalitat su\u00efcida\u2019, ja que pot animar a qui se senten atrets per temes m\u00f2rbids a reunir-se sota aquest tret identificatori. Aquesta \u00e9s la paradoxa de la proliferaci\u00f3 de p\u00e0gines web sobre el su\u00efcidi que, si b\u00e9 persegueixen prevenir-lo, poden funcionar com a font de contagi\u201d, afegeix.<\/p>\n Fixar-se en l\u2019entorn i no nom\u00e9s en la persona pot ser una bona manera de fer prevenci\u00f3. Aix\u00ed, defensa tenir en compte la fam\u00edlia, considerar els antecedents, les conjuntures vitals i la manera de com relata la persona la seva situaci\u00f3. \u201cResponsabilitzar-la del seu acte -que no vol dir culpar-lo ni reduir-lo a la condici\u00f3 de v\u00edctima passiva- \u00e9s ajudar-la a respondre. Aix\u00f2 li permetr\u00e0 evitar identificar-se a l\u2019objecte caigut o rebutjat per llan\u00e7ar-se al buit o desapar\u00e8ixer de l\u2019escena i del vincle a l\u2019altre. Tornar-li, en definitiva, el desig de viure\u201d, conclou.<\/p>\n La soci\u00f2loga Gl\u00f2ria Garcia, del Col\u00b7legi de Professionals de la Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica i de la Sociologia de Catalunya, indica que \u201cdes de la sociologia sempre cal comen\u00e7ar preguntant-se el m\u00e9s b\u00e0sic, per estrany que sembli: Com \u00e9s que cal prevenir el su\u00efcidi? Per qu\u00e8 s\u2019ent\u00e9n com una problem\u00e0tica que cal detectar i combatre? Per qu\u00e8 hi ha alguns su\u00efcidis que entenem (eutan\u00e0sia) i d\u2019altres que de cap manera?\u201d.<\/p>\n Els factors, insisteix Garcia, s\u00f3n diversos, com tamb\u00e9 ho s\u00f3n les seves interpretacions: des del context hist\u00f2ric cat\u00f2lic que jutja el su\u00efcidi com un pecat, fins a una estructura demogr\u00e0fica que col\u00b7loca els estrats infanto-juvenils en posici\u00f3 d\u2019escassetat i, per tant, s\u00f3n un b\u00e9 preuat, passant pel gran valor que se li dona a la vida i pel tab\u00fa de la mort i sobretot del su\u00efcidi. \u201cSegur que hi ha molts m\u00e9s elements; si m\u00e9s no, el su\u00efcidi com a tal \u00e9s un fenomen social i no pas un fet a\u00efllat<\/strong>\u201d.<\/p>\n \u201cD\u2019una banda, val a dir que el su\u00efcidi \u00e9s l\u2019opci\u00f3 que algunes persones contemplen per alliberar un malestar extrem. En aquest sentit, els experts en la mat\u00e8ria distingirien entre els su\u00efcidis que tenen per objectiu acabar amb la vida d\u2019un mateix i els su\u00efcidis que tenen per objectiu acabar amb el patiment extrem derivat de fets concrets. En aquest cas, es tractaria d\u2019un immens crit d\u2019ajuda al m\u00f3n i \u00e9s aqu\u00ed on hi ha marge per intervenir, almenys des de la intervenci\u00f3 social\u201d.<\/p>\n Garcia relaciona aquest \u201ccrit d\u2019ajuda\u201d en el m\u00f3n adolescent amb la complexitat social que existeix, i cita identitats de g\u00e8nere, diversitats est\u00e8tiques, opcions pol\u00edtiques i activistes, processos migratoris, models familiars i de parella\u2026. \u201cS\u00f3n moltes opcions a les quals fer-hi front de manera individual.. \u00e9s massa aclaparador! A m\u00e9s, el patiment en aquestes eleccions \u00e9s dif\u00edcil de detectar tant per a un mateix\/a com per a l\u2019entorn perqu\u00e8 s\u00f3n massa eixos!\u201d.<\/p>\n La resposta, afirma la soci\u00f2loga, ha de ser compartida i corresponsabilitzada i, en aquest sentit, posa de manifest la rellev\u00e0ncia de les cures per la xarxa de suport i de pertinen\u00e7a. \u201cSigui quin sigui o com sigui l\u2019espai (virtual, presencial, formal, informal\u2026)\u00a0s\u2019ha de facilitar que tothom trobi espais on se senti acollit, incl\u00f2s, reconegut, on poder expressar i aprendre a gestionar emocions.<\/strong>.. lluny de patologitzar el batibull intern!\u201d.<\/p>\n \u201cNecessitem xarxa. Necessitem tenir-nos. Necessitem ser mirats. Per mi \u00e9s des d\u2019aqu\u00ed que hem de treballar, tant per incidir en el risc de su\u00efcidi com en el malestar emocional que algunes vegades arriba al su\u00efcidi\u201d, tanca Garcia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No existeix un \u00fanic perfil su\u00efcida, sin\u00f3 que hi ha contextos diversos que mereixen respostes diferents, per\u00f2 s\u00ed es poden detectar canvis de comportament que poden donar el toc d\u2019alerta, com l\u2019a\u00efllament social o la p\u00e8rdua d\u2019inter\u00e8s d\u2019activitats que abans agradaven. Aix\u00f2 \u00e9s el que opinen algunes de les persones especialistes procedents del m\u00f3n de […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":32609,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[1411],"class_list":["post-32608","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-suicidi-juvenil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32608","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32608"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32608\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32608"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32608"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32608"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}M\u00e9s personal format<\/h3>\n
Tend\u00e8ncia a l\u2019a\u00efllament<\/h3>\n
Facilitar eines de detecci\u00f3<\/h3>\n
Les limitacions de la prevenci\u00f3<\/h3>\n
Xarxes de suport<\/h3>\n