Fins la posada en marxa de la reforma de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut (APS), a partir de la segona meitat dels anys 80, les criatures dels zero als set anys eren ateses per pediatres en el medi urb\u00e0 i semiurb\u00e0 i per metges de fam\u00edlia en la majoria de localitats rurals. Amb la reforma s\u2019establia la integraci\u00f3 de pediatres en els equips d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria per als infants fins els 14 anys, assumint tant les activitats preventives i de promoci\u00f3 de la salut com les assistencials. Precisament, una bandera de la reforma durant molts anys va ser el \u00abprograma del nen sa\u00bb que amb el temps va ser q\u00fcestionat i redu\u00eft progressivament per manca d\u2019evid\u00e8ncia sobre els seus beneficis en els infants.<\/p>\n
El model establert amb la reforma no \u00e9s compartit per molts pa\u00efsos del nostre entorn. En llocs com el Regne Unit, Noruega, Finl\u00e0ndia, Pa\u00efsos Baixos o Dinamarca, els nens i nenes s\u00f3n atesos pels metges de fam\u00edlia i els pediatres fan funcions d\u2019especialistes de segon nivell per atendre les malalties m\u00e9s greus, poc freq\u00fcents, o que requereixen un recurs hospitalari. Eslov\u00e0quia, Tx\u00e8quia, Gr\u00e8cia, Bulg\u00e0ria i R\u00fassia tenen pediatre a l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, com l\u2019estat espanyol. Finalment, hi ha pa\u00efsos amb model mixt, en\u00a0 qu\u00e8 infants i adolescents s\u00f3n atesos tant per pediatres com per metges generalistes. \u00c9s el patr\u00f3 majoritari, en el que es troben, entre d\u2019altres Alemanya, Fran\u00e7a, B\u00e8lgica o Su\u00e8cia. Amb tot, no podem parlar de models purs, perqu\u00e8 gaireb\u00e9 arreu s\u2019hi troben formules mixtes i difer\u00e8ncies quant a la franja d\u2019edat que es considera o no \u00abpedi\u00e0trica\u00bb. L\u2019orientaci\u00f3 m\u00e9s o menys \u00abprimarista\u00bb del sistema sanitari i la major o menor disponibilitat de pediatres s\u00f3n factors que inclinen cap un model o altre.<\/p>\n
L\u2019actual manca de pediatres \u00e9s una realitat a qu\u00e8 s\u2019ha arribat per una mala planificaci\u00f3 i per l\u2019orientaci\u00f3 hospital\u00e0ria dels estudis de l\u2019especialitat. Els joves opten m\u00e9s pels hospitals o la pr\u00e0ctica privada que per l\u2019APS. Davant el problema, el Pla estrat\u00e8gic d\u2019ordenaci\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3 de Pediatria a l\u2019APS, elaborat pel Departament de Salut al 2007<\/a>, va plantejar l\u2019agrupaci\u00f3 territorial de pediatres en equips coordinats amb els hospitals, el que es coneix com a l\u00ednies pedi\u00e0triques. Si b\u00e9 en teoria es mantenia el pediatre de refer\u00e8ncia, a la pr\u00e0ctica molts CAP s\u2019han quedat sense aquesta figura i moltes fam\u00edlies s\u2019han de despla\u00e7ar de barri o de poble per poder tenir acc\u00e9s a l\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica per als seus infants i no disposen d\u2019una referent per a les seves necessitats. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent en el medi rural. Per\u00f2 no a tot arreu es troben igual, perqu\u00e8 hi ha CAPs amb consultes de pediatria o amb metges de cap\u00e7alera que fan l\u2019atenci\u00f3 infantil encara que se\u2019n digui consulta de pediatria. Un 30% dels infants de Catalunya, com a la resta de comunitats aut\u00f2nomes, reben aquesta \u00faltima modalitat d\u2019atenci\u00f3. De fet, ja tenim un model mixt.<\/p>\n Quin \u00e9s el millor model? \u00c9s dif\u00edcil arribar a una conclusi\u00f3 definitiva, perqu\u00e8 els estudis no demostren una superioritat global d\u2019un model sobre l\u2019altre. La decisi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s aviat de caire pol\u00edtic i depenent de la formaci\u00f3 i del\u00a0 posicionament dels col\u00b7lectius professionals.<\/p>\n