Un dels principals prop\u00f2sits per a la creaci\u00f3 de l’anomenat model sanitari catal\u00e0 –si no el primer– fou facilitar la contractaci\u00f3 dels molt diversos titulars de les entitats prove\u00efdores dels serveis, essencialment hospitalaris, que calien per atendre la poblaci\u00f3 catalana en rebre les transfer\u00e8ncies de l’Insalud. Una iniciativa m\u00e9s factible que l’adquisici\u00f3 d’aquests centres i serveis.<\/p>\n
I el cas \u00e9s que durant molts anys els dirigents pol\u00edtics i sanitaris de tot l’espectre ideol\u00f2gic de Catalunya s’han afanyat a difondre urbi et orbi<\/em> les virtuts del \u00abmodel catal\u00e0\u00bb, paradigma de l’efectivitat i l’efici\u00e8ncia d’un sistema sanitari adaptat a la cultura, necessitats i expectatives de la seva poblaci\u00f3.<\/p>\n Els seus pilars b\u00e0sics sempre han estat centrats en la separaci\u00f3 estrat\u00e8gica i operativa dels mecanismes de finan\u00e7ament, compra i provisi\u00f3 de serveis sanitaris, a c\u00e0rrec d’organismes diferents del Govern. Els diners, procedents en la seva majoria del sistema impositiu general, s\u00f3n adjudicats al Departament de Sanitat (Salut) i aquest, a partir de la seva planificaci\u00f3 i objectius, encarrega al Servei Catal\u00e0 de la Salut (SCS) la compra dels serveis necessaris per assolir-los a les diferents entitats prove\u00efdores sanit\u00e0ries, entre les que sempre ha tingut un protagonisme principal l’Institut Catal\u00e0 de la Salut.<\/p>\n Totes les entitats i centres, amb independ\u00e8ncia de la seva naturalesa jur\u00eddica p\u00fablica o privada o model de gesti\u00f3 s’inclouen en el\u00a0SISCAT\u00a0(Sistema Integrat Sanitari d’Utilitzaci\u00f3 P\u00fablica de Catalunya) i poden constituir agrupacions entre ells, al mateix temps que mantenen un grau important d’autonomia interna en la gesti\u00f3 dels seus recursos propis. El model catal\u00e0 \u00e9s, sense dubte, el que des d’una perspectiva de Govern va inaugurar a Espanya les estrat\u00e8gies de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablica-privada a l’\u00e0mbit sanitari i d’externalitzaci\u00f3 de la provisi\u00f3 de serveis.<\/p>\n Caracter\u00edstiques que, malgrat la seva racionalitat, no han neutralitzat molts dels problemes rellevants de la sanitat catalana. Una limitaci\u00f3 que no \u00e9s \u00fanicament atribu\u00efble, en la nostra opini\u00f3, al d\u00e8ficit de finan\u00e7ament. Per exemple els que van sorgir des de l’inici en l’\u00e0mbit de les relacions entre el mateix Departament i el Servei Catal\u00e0 de la Salut, en les que han estat freq\u00fcents les interfer\u00e8ncies competencials d’ambd\u00f3s organismes en el camp de la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica de programes i serveis i que van obligar a introduir canvis de legislaci\u00f3 posteriors i significatius en el sistema.<\/p>\n Tamb\u00e9 s\u00f3n relativament freq\u00fcents els problemes originats pels lobbies patronals sanitaris que agrupen a les entitats prove\u00efdores gestionades per institucions locals o comarcals p\u00fabliques i privades quan no es limiten a interactuar amb l’organisme comprador (l’SCS) i estenen la seva influ\u00e8ncia fins a <\/span>la c\u00faspide departamental.<\/p>\n No s\u00f3n ni molt menys exclusius del model catal\u00e0, per\u00f2 tamb\u00e9 cal fer esment de diversos i significatius problemes de corrupci\u00f3 que han protagonitzat la gesti\u00f3 d’alguns dels seus centres, essencialment en l’\u00e0mbit hospitalari.<\/p>\n O que en diverses ocasions algunes entitats prove\u00efdores han pres iniciatives pr\u00f2pies de desenvolupament i implantaci\u00f3 de determinats tipus d’inversions i serveis de cost elevat sense una notificaci\u00f3 i autoritzaci\u00f3 expressa per part de l’SCS\u00a0obligant \u00abde facto\u00bb a aquest \u00faltim a assumir la despesa efectuada a partir del seg\u00fcent exercici.<\/p>\n A la resta de l’estat, els Departaments de Sanitat assumeixen totes les funcions, encarreguen al Servei Sanitari Regional la gesti\u00f3 dels recursos p\u00fablics i, a partir de concerts espec\u00edfics, contracten a entitats privades aquells tipus de serveis que no pot cobrir parcialment o total amb els primers. Les interaccions tenen en aquest cas una naturalesa essencialment administrativa i estan sotmeses a les regles de la contractaci\u00f3 p\u00fablica de b\u00e9ns i serveis.<\/p>\n La despesa total que dedica cada pa\u00eds o territori al seu sistema sanitari \u00e9s un par\u00e0metre que sovint s’expressa com un percentatge del producte interior brut (PIB) i significa un intent d’aproximaci\u00f3 al grau de prioritat que s’atorga a aquest sector amb relaci\u00f3 a la distribuci\u00f3 de la riquesa total. En qualsevol cas, sembla obvi que la valoraci\u00f3 quantitativa i qualitativa d’aquest indicador est\u00e0 influenciada per m\u00faltiples factors que dificulten l’extracci\u00f3 a\u00efllada de conclusions definitives sobre el seu significat.<\/p>\n En el cas d’Espanya la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica sobre el PIB es va ubicar l’any 2020 en el 7,8%. Un valor allunyat del 10,9% d’Alemanya i del 4,7% de Pol\u00f2nia i Let\u00f2nia. El mateix any, Catalunya va dedicar a aquest \u00e0mbit el 6,3%, percentatge tamb\u00e9 lluny del 9,7% d’Extremadura i que s’ubica en el quart lloc per la cua entre les\u00a0CCAA, igual que el de Navarra i per sobre del 6,2% de La Rioja i del 4,7% de Madrid. Amb totes les excepcions derivades dels diversos factors que, com d\u00e8iem abans, influeixen sobre aquests indicadors, el lector no expert en economia general i de la salut podria deduir que el nivell de prioritat pol\u00edtica que el Govern de la Generalitat concedeix a la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica es troba en un nivell intermedi amb relaci\u00f3 al conjunt de l’Estat. En aquest terreny de la despesa, cal assenyalar el fet que Espanya sempre ha tret pit en el terreny internacional sobre l’efici\u00e8ncia del sistema sanitari estatal, presumint de tenir una cartera de serveis molt ample i de qualitat en relaci\u00f3 amb el baix volum total de recursos financers que s’hi esmercen.<\/p>\n Alguns pensen que quan es prioritza excessivament l’efici\u00e8ncia s’incrementa el risc de caure en el seu contrari, la inefici\u00e8ncia, i amb ella en el perill de fallida general del sistema. En els darrers quinze anys, a partir de la crisi econ\u00f2mica de l’any 2008 i, m\u00e9s recentment, amb l’aparici\u00f3 de la pand\u00e8mia COVID-19, sembla que s’han tensat massa les costures del sistema sanitari estatal i catal\u00e0\u2026<\/p>\n En definitiva, i tornant a la consideraci\u00f3 pol\u00edtica de la despesa sanit\u00e0ria, sembla que els nostres governants i gestors han caigut en un excessivament baix nivell de prioritzaci\u00f3 del finan\u00e7ament dels serveis p\u00fablics, amb incid\u00e8ncia especial en sanitat i ensenyament. Una traducci\u00f3 clara d’aquest fet la tenim en la convocat\u00f2ria durant el primer trimestre d’enguany a diferents parts de l’estat i tamb\u00e9 a Catalunya de manifestacions i aturades en aquests dos sectors.<\/p>\n Un altre aspecte relatiu a la despesa en el que s\u00ed que poden tenir m\u00e9s influ\u00e8ncia les caracter\u00edstiques del model sanitari, en aquest cas el catal\u00e0, \u00e9s el de la seva pertin\u00e8ncia, avaluada a partir de l’evoluci\u00f3 m\u00e9s o menys positiva de diferents indicadors que mesuren la qualitat de determinades actuacions sanit\u00e0ries rellevants com, per exemple, les taxes de parts per ces\u00e0ria, de reingressos o d’infeccions hospital\u00e0ries, de reaccions medicamentoses greus o d’amputacions de membre inferior en malalts diab\u00e8tics. En tots aquests \u00e0mbits les xifres de Catalunya s\u00f3n molt semblants a la mitjana estatal i, en alguns casos, com per exemple la taxa de ces\u00e0ries, d’infeccions hospital\u00e0ries o reaccions medicamentoses greus, lleugerament pitjors.<\/p>\n Per analitzar una mica m\u00e9s en detall la despesa, en aquest apartat ens centrarem en aspectes d’import\u00e0ncia cabdal com la seva distribuci\u00f3 entre diversos components essencials del sistema sanitari: atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria (APiC) i salut p\u00fablica (SP), farm\u00e0cia i remuneraci\u00f3 del personal, aquest \u00faltim com a element nuclear de qualsevol sistema p\u00fablic de serveis.<\/p>\n En el cas de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria, el pressupost del conjunt de l’estat es troba molt lluny de la recomanaci\u00f3 de l’OMS de dedicar almenys un 25% a aquest sector. Concretament, l’any 2020 el percentatge estatal va ser del 13,92%. Catalunya va destinar el 13,03%, valor tamb\u00e9 allunyat del 10,66% de Madrid, a la cua de l’Estat, i del 17,66% d’Andalusia com valor m\u00e9s alt.<\/p>\n L’habitual desequilibri dels sistemes sanitaris dels pa\u00efsos desenvolupats entre la despesa destinada a l’atenci\u00f3 hospital\u00e0ria i a l’APiC\u00a0\u00e9s molt evident en el cas espanyol, i tamb\u00e9 en el de Catalunya. Podem afirmar sense por a equivocar-nos que el model sanitari catal\u00e0 no ha servit per corregir aquesta circumst\u00e0ncia i que, fins avui, ha perpetuat el desequilibri entre els recursos destinats als dos components assistencials del sistema.<\/p>\n Els recursos destinats a Espanya als serveis de salut p\u00fablica s’han situat sempre al voltant o per sota de l’1% del pressupost sanitari total, excepte l’any 2020 en qu\u00e8 es van incrementar fins al 2,43%, fet que, en principi, cal posar en relaci\u00f3 puntual amb la pand\u00e8mia COVID-19. Des d’una perspectiva internacional, la despesa en salut p\u00fablica es pot considerar bastant baixa en la gran majoria dels pa\u00efsos europeus, especialment en els de l’\u00e0rea mediterr\u00e0nia, amb l’excepci\u00f3 d’It\u00e0lia.<\/p>\n En el cas d’Espanya la despesa en serveis de salut p\u00fablica va patir una retallada important a partir de la crisi de 2008 i especialment fins a l’any 2013. Aquesta tend\u00e8ncia no es va comen\u00e7ar a rectificar lleugerament fins a l’any 2018 i aquest fet ha significat que a l’arribada de la pand\u00e8mia COVID-19 els serveis de salut p\u00fablica es trobessin en una situaci\u00f3 bastant prec\u00e0ria pel que fa a la dotaci\u00f3 de recursos, circumst\u00e0ncia que segurament va contribuir de forma negativa en la capacitat de resposta sanit\u00e0ria davant la pand\u00e8mia.<\/p>\n Pel que fa a la despesa en salut p\u00fablica de les diferents comunitats aut\u00f2nomes, Catalunya sempre s’ha situat en el rang baix i clarament per sota de la mitjana estatal. Per tant, en aquest \u00e0mbit, tampoc podem afirmar que el model i les prioritats del govern de la Generalitat hagin contribu\u00eft de forma significativa a corregir el d\u00e8ficit consuetudinari de la despesa en salut p\u00fablica del sistema a casa nostra.<\/p>\n La despesa farmac\u00e8utica a Espanya va suposar el 19,9% de la sanit\u00e0ria total l’any 2008, uns 7 punts per sobre de la d’altres pa\u00efsos europeus amb sistema nacional de salut, i el 15% l’any 2020. A Catalunya i per aquests mateixos anys el percentatge de despesa farmac\u00e8utica va ser del 19,01 i d’11,84, respectivament. En l’evoluci\u00f3 de la despesa farmac\u00e8utica es poden definir dos per\u00edodes diferents: de contenci\u00f3, des de l’any 2010 fins a 2014, i de creixement continuat a partir d’aquest moment. La introducci\u00f3 de f\u00e0rmacs te\u00f2ricament innovadors i de preus elevats es troba en la base de la import\u00e0ncia de la despesa en medicaments per a la sostenibilitat del conjunt del sistema nacional de salut.<\/p>\n La despesa farmac\u00e8utica hospital\u00e0ria s’ha incrementat de forma continuada en els darrers anys i ha passat de 2.324 milions d’euros en 2003 a 6.613 en 2018, el que representa, per aquest darrer any, el 39% de la despesa farmac\u00e8utica total. En aquest \u00e0mbit i en relaci\u00f3 amb la resta de les\u00a0CCAA\u00a0de l’estat, Catalunya se situa entre les que tenen un creixement m\u00e9s moderat en el cost per recepta i en el creixement de la despesa hospital\u00e0ria.<\/p>\n En qualsevol cas no es pot deixar de fer notar que la despesa farmac\u00e8utica total, despr\u00e9s d’uns anys de contenci\u00f3 per la crisi, tornar <\/span>a mostrar una tend\u00e8ncia creixent i que molts experts relacionen aquest tipus de despesa, sobretot la de medicaments de recepta ambulat\u00f2ria, amb el deteriorament de la qualitat assistencial en l’\u00e0mbit de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria.La despesa en personal de la part p\u00fablica del sistema sanitari espanyol significava el 44,6% de la sanit\u00e0ria total l’any 2008 i s’ha mantingut en el mateix nivell fins al 2020 (44,87%). A Catalunya els valors per als mateixos anys han estat del 32,2% i del 35,44%, respectivament. En aquest marc d’estabilitat de la despesa en personal, la sanit\u00e0ria total ha crescut entre 2008 i 2020 un 25% (10% a Catalunya).<\/p>\n La pr\u00e0ctica totalitat dels experts no dubten a afirmar que s’ha produ\u00eft en els darrers quinze anys un deteriorament significatiu de les retribucions del personal sanitari en combinaci\u00f3 amb una pol\u00edtica err\u00f2nia en planificaci\u00f3 de necessitats i distribuci\u00f3 dels recursos humans del sistema nacional de salut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un dels principals prop\u00f2sits per a la creaci\u00f3 de l’anomenat model sanitari catal\u00e0 –si no el primer– fou facilitar la contractaci\u00f3 dels molt diversos titulars de les entitats prove\u00efdores dels serveis, essencialment hospitalaris, que calien per atendre la poblaci\u00f3 catalana en rebre les transfer\u00e8ncies de l’Insalud. Una iniciativa m\u00e9s factible que l’adquisici\u00f3 d’aquests centres i […]<\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":32683,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[1515],"class_list":["post-32682","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-despesa-sanitaria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32682","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32682"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32682\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32682"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32682"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32682"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Aspectes generals de la despesa sanit\u00e0ria<\/h3>\n
\nSi analitzem la despesa p\u00fablica per habitant, l’any 2020 Espanya va gastar 1701,47\u202f\u20ac. Catalunya es troba en 5a posici\u00f3 amb 1861,06\u202f\u20ac, amb difer\u00e8ncies importants entre els menys de 1550\u202f\u20ac que dediquen Andalusia i Madrid, i els m\u00e9s de 1900\u202f\u20ac de Castella i Lle\u00f3 i Pa\u00eds Basc.<\/p>\nLa distribuci\u00f3 de la despesa sanit\u00e0ria
\n<\/strong><\/h3>\n