La major o menor facilitat d’acc\u00e9s als serveis sanitaris en qualsevol dels nivells del sistema p\u00fablic o privat \u00e9s un dels elements condicionants del grau de satisfacci\u00f3 dels usuaris. Per a l’atenci\u00f3 dels problemes de salut que no poden esperar, b\u00e9 per la seva naturalesa o el risc vital que impliquen, els sistemes sanitaris disposen de recursos espec\u00edfics (urg\u00e8ncies i emerg\u00e8ncies) en el marc dels centres hospitalaris i d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria (APiC), habitualment connectats amb altres de tipus m\u00f2bil que poden arribar amb rapidesa a qualsevol punt de la comunitat i als domicilis.<\/p>\n
En determinats moments de saturaci\u00f3 assistencial i dificultat d’acc\u00e9s als recursos ordinaris (per exemple en els episodis epid\u00e8mics hivernals) \u00e9s freq\u00fcent que s’incrementi de forma significativa la utilitzaci\u00f3 directa dels serveis d’urg\u00e8ncies i que es produeixen situacions de sobrec\u00e0rrega que, a vegades, arriben al col\u00b7lapse. Se sap que quan els demandants d’assist\u00e8ncia en el sistema p\u00fablic experimenten dificultats importants per accedir en un temps raonable als recursos hospitalaris o d’APiC\u00a0(generalment a les consultes cl\u00edniques, a les proves diagn\u00f2stiques o a determinats tractaments) s’incrementa de forma r\u00e0pida i exponencial el seu grau d’insatisfacci\u00f3 i es potencia la subscripci\u00f3 a p\u00f2lisses d’asseguran\u00e7a privada.<\/p>\n
En definitiva, mantenir un grau suficient d’accessibilitat als serveis i evitar unes llistes d’espera que puguin ocasionar perjudicis significatius als pacients i als seus familiars, ha de ser un dels objectius prioritaris dels planificadors i gestors.<\/p>\n
Les dades del Ministeri de Sanitat corresponents a l’any 2022 indiquen que el temps mitj\u00e0 d’espera per una intervenci\u00f3 quir\u00fargica no urgent va ser de cent tretze dies a Espanya, 151 a Catalunya i Arag\u00f3 i, a l’altre extrem, 64 al Pa\u00eds Basc i 39 a Melilla.<\/p>\n
Respecte al temps d’espera per accedir a una consulta hospital\u00e0ria, les dades de 2022 ens diuen que la mitjana en dies pel conjunt d’Espanya va ser de setanta-nou, 82 a Catalunya, 51 a Madrid i 29 al Pa\u00eds Basc.<\/p>\n
En aquest mateix any, el 23,3% dels pacients van trigar m\u00e9s d’onze dies de mitja en poder obtenir una cita per a consulta presencial amb el seu metge de fam\u00edlia en el conjunt de l’estat. M\u00e9s de la meitat han hagut d’esperar m\u00e9s d’una setmana per poder ser visitats en el seu centre de salut. En els darrers deu anys el temps necessari per accedir a una consulta presencial del metge de fam\u00edlia s’ha anat incrementant de forma progressiva, i durant i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia COVID-19, el grau d’accessibilitat a aquest tipus de servei ha disminu\u00eft intensament i aquest fet ha tingut una traducci\u00f3 clara en el deteriorament de la satisfacci\u00f3 i qualitat percebuda pels pacients amb relaci\u00f3 a l’APiC.<\/p>\n
Les dades i panorama general en relaci\u00f3 amb l’accessibilitat als serveis sanitaris per part de la poblaci\u00f3 espanyola i catalana ens mostren una din\u00e0mica clarament negativa que, a m\u00e9s, es va accentuant al llarg dels darrers anys incidint de forma intensa sobre els par\u00e0metres que s\u2019assenyalaven a l’inici d’aquesta an\u00e0lisi, amb refer\u00e8ncia especial al grau de preocupaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 sobre el problema sanitari, a la insatisfacci\u00f3 i al r\u00e0pid creixement del percentatge de la ciutadania que ha subscrit una p\u00f2lissa privada d’asseguran\u00e7a de salut.<\/p>\n
La comparaci\u00f3 de la situaci\u00f3 a Catalunya amb la resta de l’estat no la deixa precisament en un bon lloc, m\u00e9s aviat tot el contrari, ja que estem en els pitjors nivells en termes d’accessibilitat. En aquest cas sembla evident que les dotacions i les accions de planificaci\u00f3 i gesti\u00f3 del model catal\u00e0 no han repercutit de forma positiva sobre l’accessibilitat dels pacients als serveis, tant als de naturalesa estrictament p\u00fablica com als concertats.<\/p>\n
Si persisteix durant un temps m\u00e9s o menys llarg la situaci\u00f3 cr\u00edtica actual del sistema sanitari a Espanya i Catalunya, al final, l’\u00fanic component de la societat que estar\u00e0 satisfet amb ell ser\u00e0 la classe pol\u00edtica. Durant molts anys, en realitat fins fa molt poc, la frase m\u00e9s repetida pels pol\u00edtics espanyols a un costat i l’altre de l’espectre ideol\u00f2gic era que ten\u00edem \u00abel millor sistema sanitari del m\u00f3n\u00bb.<\/p>\n
L’evoluci\u00f3 de les dades objectives, no de les opinions, durant l’\u00faltima d\u00e8cada est\u00e0 deixant clar que estem assistint a un deteriorament progressiu del sistema, tan intens que avui la preocupaci\u00f3 principal \u00e9s evitar que arribi a ser irreversible. La Llei General de Sanitat de 1986, necessitada cada dia amb m\u00e9s urg\u00e8ncia d’una reconsideraci\u00f3 en profunditat, va instaurar un sistema nacional de salut tipus\u00a0Beveridge, descentralitzat i amb objectius de progr\u00e9s que, encara que no es van arribar a complir plenament, com per exemple el de la universalitat, van suposar un canvi positiu en el conjunt de l’atenci\u00f3 de salut que rep la ciutadania.<\/p>\n
La reforma de l’antiga i inefica\u00e7 assist\u00e8ncia m\u00e8dica ambulat\u00f2ria i, bastants anys despr\u00e9s, la promulgaci\u00f3 de la Llei General de Salut P\u00fablica (2011) van introduir en el sistema enfocaments estrat\u00e8gics i operatius m\u00e9s moderns i efectius. Amb el pas dels anys, l’intens deteriorament de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria (APiC) i la manca de desenvolupament de la llei de salut p\u00fablica han trencat amb una part significativa de les expectatives generades.<\/p>\n
Abans de l’any 2011, la preocupaci\u00f3 per la sanitat no es trobava entre les importants de la ciutadania espanyola i el percentatge de q\u00fcestionaris del Centre d’Investigacions Sociol\u00f2giques (CIS) que la situava entre els principals problemes personals era inferior al 5%. Amb l’arribada de la crisi econ\u00f2mica del 2008 la situaci\u00f3 va comen\u00e7ar a canviar ,i l’any 2011 el percentatge ja era del 7,7% per passar al 14,9% el desembre de 2022, per sobre de l’atur. Aquest significatiu i mantingut creixement (de fins a 3 vegades) del percentatge al llarg d’aquests anys \u00e9s indicatiu de l’impacte sobre la preocupaci\u00f3 que desperta en la poblaci\u00f3 el deteriorament del sistema.<\/p>\n
En una escala de l’1 al 10, el grau de satisfacci\u00f3 de la poblaci\u00f3 amb el funcionament del sistema sanitari p\u00fablic (bar\u00f2metre sanitari del CIS) tamb\u00e9 ha seguit una evoluci\u00f3 clarament negativa, des del 6,68 de l’any 2017 al 6,04 de novembre de 2022. En aquest mateix any, el 44% de la poblaci\u00f3 espanyola manifestava que el sistema sanitari p\u00fablic necessitava canvis significatius. Quan el grau de satisfacci\u00f3 s’analitza per sectors del sistema, s’observa que \u00e9s m\u00e9s alt per a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria (7,3 en 2012 i 6,23 en 2022) que per a les consultes hospital\u00e0ries (6,83 en 2012 i 6,1 en 2022) i que les xifres citades ens indiquen que l’evoluci\u00f3 en ambd\u00f3s \u00e0mbits \u00e9s clarament negativa.<\/p>\n
En el cas de Catalunya, el grau de satisfacci\u00f3 amb l’APiC\u00a0ha passat del 7,29 en 2012 al 6,39 en 2022, i en el cas de les consultes hospital\u00e0ries del 6,67 al 6,12 en els mateixos anys. Aquestes dades ens indiquen que el grau de satisfacci\u00f3 a casa nostra amb el sistema sanitari i tant a l’APiC\u00a0com a les consultes hospital\u00e0ries sempre \u00e9s\u00a0semblant\u00a0o lleugerament m\u00e9s baix que el de la resta de l’estat.<\/p>\n
\u00c9s un lloc com\u00fa afirmar que els professionals sanitaris s\u00f3n el principal actiu del sistema i que per aconseguir que el seu funcionament sigui adequat \u00e9s imprescindible que aquells actu\u00efn en un context laboral i professional capa\u00e7 de generar-les un grau suficient de motivaci\u00f3 i satisfacci\u00f3. A Espanya i Catalunya no es disposa de dades oficials relatives a aquest \u00e0mbit, per\u00f2 hi ha diferents estudis parcials de diversos centres i especialitats i en alguna comunitat aut\u00f2noma, referits a metges i infermeres, que ens indiquen que existeix un grau elevat i generalitzat d’insatisfacci\u00f3, tant en el context laboral (amb refer\u00e8ncia especial a la precarietat dels contractes), retributiu (un informe de la fundaci\u00f3 Gaspar Casal de 2021 assenyala que els sous dels metges i infermeres espanyols es troba entre els m\u00e9s baixos de l’entorn europeu), c\u00e0rregues de treball assistencial (considerat excessiu sobretot a l’APiC) i esc\u00e0s o nul desenvolupament de la carrera professional.<\/p>\n
Aquestes circumst\u00e0ncies han generat un progressivament elevat grau de desmotivaci\u00f3 i\u00a0burnout<\/em>\u00a0entre els professionals i ha propiciat la proliferaci\u00f3 de vagues, manifestacions i altres moviments reivindicatius, principalment en el segon trimestre de 2022 i els primers mesos d’enguany. Encara que no de forma quantitativa molt important, tamb\u00e9 s’observa un creixement del nombre de metges i infermeres que emigren a altres pa\u00efsos. Podem concloure que en aquest \u00e0mbit de la satisfacci\u00f3 de la poblaci\u00f3 i dels professionals la situaci\u00f3 a Catalunya no \u00e9s millor que en altres indrets de l’Estat i, en alguns par\u00e0metres,\u00a0es\u00a0situa clarament per sota de la mitjana espanyola.<\/p>\n L’impuls principal pel disseny del model catal\u00e0 va n\u00e9ixer de la necessitat de modernitzar i incorporar al sistema sanitari p\u00fablic a la majoria dels nombrosos centres hospitalaris disseminats pel territori, gestionats en gran part per les institucions locals i comarcals. La constituci\u00f3 de la xarxa hospital\u00e0ria d’utilitzaci\u00f3 p\u00fablica (XHUP) l’any 1986 es pot considerar el punt de partida del model. L’any 2000, la\u00a0XHUP, les xarxes de salut mental i sociosanit\u00e0ria i la resta de l\u00ednies de serveis p\u00fablics es van integrar en el\u00a0SISCAT\u00a0(Sistema Sanitari Integrat d’Utilitzaci\u00f3 P\u00fablica de Catalunya), conservant els diferents tipus de centres p\u00fablics i concertats l’autonomia per establir entre ells marcs de col\u00b7laboraci\u00f3 de naturalesa diversa.<\/p>\n El Servei Catal\u00e0 de la Salut (CatSalut) \u00e9s l’organisme encarregat de controlar i gestionar el\u00a0SISCAT\u00a0a trav\u00e9s dels convenis establerts amb les institucions que ostenten la titularitat dels centres. Si hagu\u00e9ssim de seleccionar dues paraules per definir la part hospital\u00e0ria del sistema sanitari catal\u00e0 no\u00a0dubtar\u00edem\u00a0a escollir les de diversificaci\u00f3 i externalitzaci\u00f3, tradu\u00efdes en la incorporaci\u00f3 de molts prove\u00efdors p\u00fablics i privats a la sanitat p\u00fablica i en l’adjudicaci\u00f3 als mateixos d’una gran part de l’assist\u00e8ncia que est\u00e0 obligat a prestar el Departament de Salut.<\/p>\n Catalunya \u00e9s la comunitat de l’estat amb m\u00e9s llits hospitalaris per 100.000 habitants (3,7) i d’un total de 35.938 en formen part del\u00a0SISCAT\u00a018.089, repartits entre 67 hospitals (IDESCAT 2021).<\/p>\n La distribuci\u00f3 de la despesa sanit\u00e0ria a Catalunya l’any 2020 ens mostra que el 61,93% es va dedicar als hospitals, mentre que l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria (APiC) va rebre un 11,98% i la despesa en medicaments va suposar un 21,6% (11,7% en receptes i 9,86% en medicaci\u00f3 hospital\u00e0ria d’\u00fas ambulatori).<\/p>\n El conjunt de dades anteriors \u00e9s demostratiu del pes que en el sistema sanitari de Catalunya t\u00e9 la seva part hospital\u00e0ria en tots els aspectes, i tant pel que fa al volum de recursos com a la despesa. Tamb\u00e9 \u00e9s en aquest \u00e0mbit on es fa palesa la diversificaci\u00f3 de la provisi\u00f3 de serveis, molt m\u00e9s que a l’APiC, amb una muni\u00f3 d’entitats de titularitat\u00a0i\/o\u00a0gesti\u00f3 p\u00fablica o privada concertades pel CatSalut, i incloses en el\u00a0SISCAT. El model sanitari catal\u00e0 no s’escapoleix del marcat hospital centrisme que caracteritza al sistema estatal (i al de molts altres pa\u00efsos), ans al contrari sembla accentuar-lo.<\/p>\n La planificaci\u00f3 i distribuci\u00f3 territorial dels recursos hospitalaris a Catalunya, com a la resta de l’Estat, mant\u00e9 un grau significatiu de cohesi\u00f3 amb la de la poblaci\u00f3, amb una disminuci\u00f3 progressiva de l’accessibilitat geogr\u00e0fica en les zones amb menor concentraci\u00f3 d’habitants i majors dificultats de comunicaci\u00f3.<\/p>\n L’exist\u00e8ncia de m\u00faltiples entitats prove\u00efdores ha incrementat les dificultats per assolir una planificaci\u00f3 m\u00e9s coherent de les diferents tipologies i nivells de compet\u00e8ncia dels centres hospitalaris i d’alguna forma s’ha consolidat l’efecte d’emmirallament dels hospitals amb una projecci\u00f3 local o comarcal respecte als de refer\u00e8ncia d’\u00e0mbit regional o nacional, amb els riscos que aquest fet comporta en relaci\u00f3 amb l’efectivitat, qualitat i seguretat de l’atenci\u00f3 de determinats tipus de processos i intervencions diagn\u00f2stiques i terap\u00e8utiques, sobretot en el terreny quir\u00fargic.<\/p>\n Tamb\u00e9 cal assenyalar que el CatSalut, amb una certa freq\u00fc\u00e8ncia, s’ha vist superat en l’exercici de les seves funcions de planificaci\u00f3 operativa, contractaci\u00f3 i avaluaci\u00f3 de les entitats prove\u00efdores hospital\u00e0ries per actuacions executades per aquestes entitats de forma aut\u00f2noma i sense comptar amb autoritzaci\u00f3 pr\u00e8via i aquest fet l’ha obligat a haver d’assumir les despeses generades, a vegades d’un volum molt important.<\/p>\n Els processos de reordenaci\u00f3 de la part hospital\u00e0ria del sistema s\u00f3n una altra assignatura pendent de model catal\u00e0. Les diferents temptatives projectades, sobretot en el camp de la delimitaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 territorial dels centres de refer\u00e8ncia per a l’atenci\u00f3 de problemes d’alta complexitat, no han tingut \u00e8xit per les pressions de tota mena exercides per les entitats prove\u00efdores afectades i diferents lobbies sanitaris.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La major o menor facilitat d’acc\u00e9s als serveis sanitaris en qualsevol dels nivells del sistema p\u00fablic o privat \u00e9s un dels elements condicionants del grau de satisfacci\u00f3 dels usuaris. Per a l’atenci\u00f3 dels problemes de salut que no poden esperar, b\u00e9 per la seva naturalesa o el risc vital que impliquen, els sistemes sanitaris disposen […]<\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":32686,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[359],"class_list":["post-32685","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-sistema-de-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32685","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32685"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32685\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32685"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32685"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32685"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nCatalunya \u00e9s una de les comunitats de l’estat que paga menys als seus metges i tamb\u00e9 es troba en el grup que menys els ha apujat el sou entre l’any 2009 i l’actualitat. Catalunya \u00e9s tamb\u00e9 una de les comunitats amb m\u00e9s moviments migratoris de professionals tant cap a Europa com a altres llocs de l’estat.<\/p>\nL’atenci\u00f3 hospital\u00e0ria<\/h3>\n