El Decret de la reforma de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria a Catalunya es va publicar l’any 1985, un any despr\u00e9s de la disposici\u00f3 equivalent d’\u00e0mbit estatal (Decret de Zones B\u00e0siques de Salut), i durant 1986 es va iniciar el proc\u00e9s de reforma en tres centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n
L’atenci\u00f3 prim\u00e0ria a Catalunya, de forma coherent amb el model sanitari general, \u00e9s de provisi\u00f3 diversa: el 80% est\u00e0 a c\u00e0rrec de l’entitat p\u00fablica Institut Catal\u00e0 de la Salut (ICS), mentre que el 20% restant ho est\u00e0 per consorcis sanitaris p\u00fablics i privats concertats, i per les anomenades entitats de base associativa (EBA,s). Aquestes darreres, iniciades a Vic l’any 1996, s\u00f3n centres privats dirigits per grups de professionals i que atenen cadasc\u00fa a la poblaci\u00f3 d’una \u00e0rea b\u00e0sica de salut cedida amb aquesta finalitat pel Departament de Salut i que, per tant, tenen un elevat grau d’autonomia de gesti\u00f3 i funcionament.<\/p>\n
L’any 2002 es va constituir l’entitat\u00a0ACEBA\u00a0com associaci\u00f3, que agrupa als 12 centres que conformen avui aquesta xarxa. Les \u00e0rees b\u00e0siques que pertanyen a consorcis s\u00f3n gestionades per entitats concertades que tamb\u00e9, en bastants casos, s\u00f3n propiet\u00e0ries de centres hospitalaris, de salut mental i sociosanitaris d’un territori concret. Aquest darrer model es pot considerar semblant al de les organitzacions sanit\u00e0ries integrades (OSI) del Pa\u00eds Basc.<\/p>\n
L’any 2005, i per enc\u00e0rrec del CatSalut, l’Institut d’Estudis de la Salut va\u00a0elaborar\u00a0una an\u00e0lisi comparativa dels diferents models de gesti\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria (APiC) a Catalunya. L\u2019estudi va evidenciar que a la majoria de les dimensions considerades (pr\u00e0ctica cl\u00ednica, coordinaci\u00f3, accessibilitat) no existeixen difer\u00e8ncies estad\u00edstiques significatives entre els models de gesti\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Els canvis principals feien refer\u00e8ncia al fet que els professionals de les\u00a0EBA,s\u00a0tenen una major implicaci\u00f3 en les estrat\u00e8gies de l’entitat i m\u00e9s proximitat a la direcci\u00f3 dels centres.<\/p>\n
Amb relaci\u00f3 a alguns outputs assistencials, s’observa que a les\u00a0EBA,s\u00a0es demanen menys proves complement\u00e0ries i derivacions i un cert descens de la despesa farmac\u00e8utica i del temps d’espera per ser at\u00e8s pel seu metge de refer\u00e8ncia. Aquestes dades, l\u00f2gicament, s’han de contextualitzar en relaci\u00f3 amb l’entorn poblacional i de disponibilitat de recursos. Posteriorment, s’han fet altres estudis comparatius sobre els models de gesti\u00f3 que han ofert resultats semblants o lleugerament m\u00e9s favorables al model\u00a0EBA,s.<\/p>\n
En el primer cap\u00edtol d’aquesta s\u00e8rie, ja hem abordat aspectes generals relatius a la despesa. Afegirem ara que l’any 2020 la despesa per habitant destinada a l’APiC\u00a0a Espanya va ser de 228,01\u202f\u20ac i de 229,33 a Catalunya, pr\u00e0cticament iguals. Si fem refer\u00e8ncia a l’evoluci\u00f3 d’aquest par\u00e0metre entre els anys 2010 i 2018, veiem que mentre al conjunt de l’estat es va produir un descens del 0,98%, a Catalunya va ser molt m\u00e9s pronunciat, gaireb\u00e9 el doble (1,8%).<\/p>\n
El volum de professionals m\u00e8dics i d’infermeria de l’APiC\u00a0a Catalunya \u00e9s molt semblant al mitj\u00e0 del conjunt de l’Estat. D’acord amb les dades d’un estudi recent sobre la poblaci\u00f3 adscrita als metges de fam\u00edlia de l’ICS a Catalunya, un 79% t\u00e9 assignats m\u00e9s de 1.500 habitants, i un 38% m\u00e9s de 1.800. Una enquesta de 2019 del sindicat Metges de Catalunya mostrava que el 96% dels entrevistats es queixava de sobrec\u00e0rrega assistencial.<\/p>\n
Pel que fa als salaris dels metges de fam\u00edlia, segons un estudi de l’OMC\u00a0de l’any 2018, sabem que un facultatiu espanyol de 40 o m\u00e9s anys amb pla\u00e7a en propietat t\u00e9 un sou brut anual mig sense gu\u00e0rdies de 43.596\u202f\u20ac (33.804 a Andalusia, 56.183 a M\u00farcia i 37.375 a Catalunya). En altres pa\u00efsos europeus els sous s\u00f3n molt m\u00e9s alts (entre 60.000 i 115.000\u202f\u20ac a Fran\u00e7a, i entre 90.000 i 144.000\u202f\u20ac al Regne Unit).<\/p>\n
La satisfacci\u00f3 dels professionals d’APiC\u00a0s’ha deteriorat de forma significativa en la darrera d\u00e8cada, amb un creixement significatiu despr\u00e9s de la pand\u00e8mia\u00a0COVID-19. Les dades procedents de diferents estudis sobre la prevalen\u00e7a de la s\u00edndrome de\u00a0burnout\u00a0dels metges de fam\u00edlia oscil\u00b7len molt i poden anar del 14% a m\u00e9s del 80% segons la metodologia emprada.<\/p>\n
Les dades exposades pr\u00e8viament poden justificar l’exist\u00e8ncia d’un elevat grau de malestar entre els professionals de l’APiC\u00a0espanyola, tradu\u00eft darrerament en conflictes laborals a diverses comunitats aut\u00f2nomes, entre elles a Catalunya. En aquest cas sembla que el model sanitari catal\u00e0 aplicat a l’APiC\u00a0no ha aconseguit introduir en aquest \u00e0mbit elements positius de diferenciaci\u00f3 amb la resta de l’Estat.<\/p>\n
Les interrelacions existents entre els problemes sanitaris i els socials s\u00f3n \u00f2bvies. Connexi\u00f3 la intensitat de la qual es fa m\u00e9s gran quan m\u00e9s s’incrementa l’esperan\u00e7a de vida i augmenten les malalties cr\u00f2niques.
\nLa salut \u00e9s, m\u00e9s que un objectiu en ella mateixa, m\u00e9s aviat, una facultat que ens ajuda a poder gaudir d’una vida plena, d’una qualitat de vida acceptable, aix\u00f2 s\u00ed una qualitat nuclear, b\u00e0sica, del benestar individual i col\u00b7lectiu. \u00c9s obvi que la p\u00e8rdua d’autonomia personal que requereix la intervenci\u00f3 dels serveis socials \u00e9s molt sovint resultat de problemes de salut aguts i cr\u00f2nics. Per tant, sembla clar que conv\u00e9 garantir i millorar les relacions entre les administracions de la sanitat i dels serveis socials.<\/p>\n
A Espanya, 9,54 milions de persones s\u00f3n majors de seixanta-quatre anys i, segons dades de 2019, el 3% de la poblaci\u00f3 es troba en una situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia reconeguda oficialment. L’any 2020, la taxa de depend\u00e8ncia (proporci\u00f3 entre menors de setze anys i majors de 64 respecte als de 16 a 64 anys) era del 54,4%. Gaireb\u00e9 una tercera part (el 30,19%) de les persones m\u00e9s grans de seixanta-quatre anys s\u00f3n dependents. Aquestes dades globals ens parlen de la import\u00e0ncia d’un problema en llur abordatge Espanya i Catalunya es troben molt endarrerides respecte a altres pa\u00efsos del nostre entorn.<\/p>\n
Existeix un gran d\u00e8ficit de places residencials i les llistes d’espera per accedir-hi s\u00f3n cada dia m\u00e9s llargues i malgrat que aquest no sigui ni l’\u00fanic ni el problema m\u00e9s greu i urgent, cal assenyalar que l’OMS aconsella una r\u00e0tio de places per cada 100 persones m\u00e9s grans de seixanta-cinc anys de 5 i que a Espanya l’any 2018 ten\u00edem solament 4,21 i, a m\u00e9s, amb una tend\u00e8ncia decreixent en els darrers deu anys.<\/p>\n
Pel que fa a l’ajut per a persones dependents s’observa una cobertura molt baixa per part de la Llei de Depend\u00e8ncia, fet del qual d\u00f3na idea precisa que l’any 2021 van morir a Catalunya 12.744 dependents en llista d’espera per rebre una prestaci\u00f3 i que al voltant del 32% de persones amb depend\u00e8ncia reconeguda no reben cap mena de prestaci\u00f3 (14% de mitja al conjunt de l’estat).<\/p>\n
El finan\u00e7ament i gesti\u00f3 d’una part majorit\u00e0ria de l’atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria se situa en el sector privat, concretament a Catalunya el 79,6% de les places de resid\u00e8ncies sociosanit\u00e0ries i a la ciutat de Barcelona el 86% dels centres s\u00f3n privats.<\/p>\n
La pand\u00e8mia COVID-19 ha evidenciat al conjunt de l’estat i a Catalunya problemes molt importants en la qualitat i seguretat de les prestacions de les resid\u00e8ncies sociosanit\u00e0ries. M\u00e9s de 34.000 persones van morir durant la pand\u00e8mia en aquests establiments i es van evidenciar els greus problemes d’estructura, funcionament i recursos humans d’un sector que, en opini\u00f3 de la majoria dels analistes, necessita canvis profunds, que han d’arribar al propi model d’atenci\u00f3 de les persones grans amb diversos graus de depend\u00e8ncia.<\/p>\n
A Catalunya els problemes deficitaris de l’atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria son tant o m\u00e9s greus que a la resta de l’Estat, amb una major pres\u00e8ncia del sector privat i dificultats m\u00e9s rellevants per accedir als recursos, b\u00e9 als ajuts a la depend\u00e8ncia o a places en els establiments residencials.<\/p>\n
Les dades exposades pr\u00e8viament semblen demostrar que el model sanitari catal\u00e0 en la seva\u00a0vessant\u00a0d’atenci\u00f3 a les persones grans i dependents no mostra resultats positius quan es compara amb el conjunt de l’Estat.<\/p>\n
La\u00a0Salut P\u00fablica (SP) catalana, com passa amb la de moltes altres autonomies, \u00e9s una part petita i marginal del conjunt de la sanitat p\u00fablica. Que Catalunya assum\u00eds les responsabilitats assistencials tan aviat comport\u00e0 la focalitzaci\u00f3 de les pol\u00edtiques en el component assistencial, molt m\u00e9s nombr\u00f3s i molt m\u00e9s visible per part de la ciutadania. Tamb\u00e9 molt m\u00e9s poder\u00f3s des de la perspectiva corporativa.<\/p>\n
La qual cosa implic\u00e0 que el desenvolupament de la\u00a0SP\u00a0no nom\u00e9s no f\u00f3ra prioritari, sin\u00f3 que no mereix\u00e9s tanta atenci\u00f3 com els problemes urgents de l’assist\u00e8ncia. Situaci\u00f3 que en altres comunitats que no havien rebut les transfer\u00e8ncies els hi permet\u00e9 almenys algunes iniciatives espec\u00edfiques.<\/p>\n
Tot i que la\u00a0SP\u00a0conserv\u00e0 durant uns anys la responsabilitat del planejament sanitari, de forma que fins i tot els plans de salut actuals contemplin una perspectiva\u00a0salubrista. Lamentablement m\u00e9s formal que efectiva. Per altra banda, el paper oficial de la\u00a0Salut P\u00fablica a l’organigrama al Departament de Salut tamb\u00e9 ha estat millorat, de manera que actualment la\u00a0SP\u00a0governativa t\u00e9 l’estatus de Secretaria General, consideraci\u00f3 que nom\u00e9s s’ha assolit a Andalusia.<\/p>\n
Una de les iniciatives que mereixen elogi fou l’establiment del programa CRONICAT, dirigit per Ignasi Balaguer Vintr\u00f3, amb una forta relaci\u00f3 amb el programa MONICA de la OMS. Que, per cert, disposa d’un centre propi a Catalunya. Tamb\u00e9 cal esmentar la creaci\u00f3 de l’Institut (universitari) de Salut P\u00fablica de Catalunya, una instituci\u00f3 que apleg\u00e0 la Generalitat, l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona que, lamentablement, no prosper\u00e0 malgrat la seva necessitat objectiva.<\/p>\n
Un fiasco que alguns van tractar d’esmenar apropant la salut p\u00fablica a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut, mitjan\u00e7ant l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria. La veritat \u00e9s que l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut promoguda a\u00a0Alma\u00a0Ata\u00a0ja era comunit\u00e0ria, per\u00f2 el seu desenvolupament a Espanya i a Catalunya mai ha prioritzat aquesta perspectiva.<\/p>\n
El reconeixement de la\u00a0multisectorialitat\u00a0de la Salut P\u00fablica, instigat des de la confer\u00e8ncia internacional de promoci\u00f3 de la salut a Ottawa i encarnat posteriorment amb la iniciativa de la Salut a Totes les pol\u00edtiques, va menar a la creaci\u00f3 del Pla Interdepartamental de Salut P\u00fablica PINSAP, quines influ\u00e8ncies han estat l’establiment d’una avaluaci\u00f3 de l’impacte previsible sobre la salut de les activitats que requereixen autoritzaci\u00f3 administrativa.<\/p>\n
Perqu\u00e8, malgrat que els prop\u00f2sits espec\u00edfics del Pla fossin incentivar l’assumpci\u00f3 de la responsabilitat de cada departament sobre la salut de la gent, els criteris hegem\u00f2nics al Govern (i a la societat) continuen sent que la salut \u00e9s cosa dels sanitaris, oblidant el lema del congr\u00e9s de cultura catalana (1975-77) segons el qual \u201cla salut \u00e9s cosa de tots\u201d.<\/p>\n
Per tal d’implicar m\u00e9s activament els sectors socials i la ciutadania, el Departament de Sanitat va promoure l’any 2015 el programa\u00a0COMSalut,\u00a0que mobilitz\u00e0 16 equips d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, que atenien una poblaci\u00f3 de 350.000 persones, per tal de desenvolupar la cooperaci\u00f3 dels agents promotors de la salut de les poblacions, mitjan\u00e7ant la col\u00b7laboraci\u00f3 dels professionals de l’APiC\u00a0i de\u00a0SP\u00a0amb la implicaci\u00f3 dels serveis municipals i les entitats ciutadanes. Una iniciativa que pel que sembla ha estat substitu\u00efda per la denominada estrat\u00e8gia de salut comunit\u00e0ria de la qual es desconeixen els resultats.<\/p>\n
En el primer cap\u00edtol d’aquesta s\u00e8rie ja hem apuntat les dades principals relatives a la salut p\u00fablica catalana, els quals, des d’una perspectiva del volum total de recursos dedicats a aquest \u00e0mbit, es troben per sota de la mitjana estatal malgrat el seu rang en el si del Departament de Salut i la creaci\u00f3 l’any 2009 de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Catalunya, organisme que no compta amb el m\u00ednim grau d’independ\u00e8ncia estrat\u00e8gica, de gesti\u00f3 i operativa amb relaci\u00f3 a aquell per poder ser considerat una estructura rellevant des d’una perspectiva cient\u00edfica i de prestigi professional i social.<\/p>\n
*Gr\u00e0cies al Dr. Andreu Segura per les\u00a0seves aportacions en aquest article<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Decret de la reforma de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria a Catalunya es va publicar l’any 1985, un any despr\u00e9s de la disposici\u00f3 equivalent d’\u00e0mbit estatal (Decret de Zones B\u00e0siques de Salut), i durant 1986 es va iniciar el proc\u00e9s de reforma en tres centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. L’atenci\u00f3 prim\u00e0ria a Catalunya, de forma coherent amb el model […]<\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":32689,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[70],"class_list":["post-32688","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-sistema-sanitari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32688","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32688"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32688\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32688"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32688"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32688"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}