{"id":32711,"date":"2023-03-24T06:30:40","date_gmt":"2023-03-24T05:30:40","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=32711"},"modified":"2023-03-24T06:30:40","modified_gmt":"2023-03-24T05:30:40","slug":"ada-colau-el-sistema-public-de-salut-de-catalunya-es-el-que-ha-de-cobrir-de-forma-adequada-les-necessitats-en-materia-de-salut-mental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/03\/24\/ada-colau-el-sistema-public-de-salut-de-catalunya-es-el-que-ha-de-cobrir-de-forma-adequada-les-necessitats-en-materia-de-salut-mental\/","title":{"rendered":"Ada Colau: \u00abEl sistema p\u00fablic de salut de Catalunya \u00e9s el que ha de cobrir de forma adequada les necessitats en mat\u00e8ria de salut mental\u00bb"},"content":{"rendered":"

L’alcaldessa de Barcelona i candidata per a les eleccions municipals del 28 de maig per\u00a0BCom\u00fa<\/span>, Ada Colau, explica en una entrevista per a la Fundaci\u00f3 Periodisme Plural que la salut mental de la poblaci\u00f3 ha de ser una prioritat a l’agenda pol\u00edtica.<\/p>\n

L\u2019Ajuntament de Barcelona va impulsar el I Pla de Salut Mental (2016-2020) que ara tindr\u00e0 continu\u00eftat amb la recent aprovaci\u00f3 del II Pla de Salut Mental (2023-2030) i que far\u00e0 especial \u00e8mfasi en l\u2019ab\u00fas de pantalles entre els joves. \u201cEstic molt orgullosa que abans de la pand\u00e8mia vam ser pioneres gr\u00e0cies a l’excel\u00b7lent feina de la regidora Gemma Tarafa, que ha portat la Regidoria de Salut. Vam ser pioneres com a ciutat en fer el primer pla de salut mental de la ciutat\u201d, explica l\u2019alcaldessa. El desplegament del primer pla va servir per construir un model municipal basat en la col\u00b7laboraci\u00f3 entre institucions, entitats i associacions.<\/p>\n

Vam ser pioneres com a ciutat en fer el primer pla de salut mental de la ciutat<\/p><\/blockquote>\n

\u00abNing\u00fa l’havia fet, cap ciutat ha fet un pla de salut mental, perqu\u00e8 en teoria no era compet\u00e8ncia nostra, \u00e9s compet\u00e8ncia auton\u00f2mica. Per\u00f2 detectant que era un tema en augment abans de la pand\u00e8mia, vam fer un pla de salut mental treballant en xarxa amb les entitats que ja treballaven el tema. Aix\u00f2 ens va permetre fer el primer tel\u00e8fon de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi, trencant el tema amb aquest tab\u00fa, i \u00e9s un tel\u00e8fon que ha at\u00e8s sobretot trucades de fora de Barcelona\u00bb, diu Colau sobre el paper de l’ens municipal envers aquesta tem\u00e0tica. \u00abAix\u00f2 [el Pla de Salut Mental aprovat per l’Ajuntament] va for\u00e7ar una mica la Generalitat a obrir el tel\u00e8fon i a adonar-se que ells havien de cobrir aquesta demanda perqu\u00e8 realment era una necessitat, i malauradament van augment aquesta necessitat\u00bb, afegeix.<\/p>\n

Cap ciutat ha fet un pla de salut mental, perqu\u00e8 en teoria no era compet\u00e8ncia nostra<\/p><\/blockquote>\n

El tel\u00e8fon de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi a la ciutat forma part del primer pla de Salut Mental. Consisteix en l’habilitaci\u00f3 d’un tel\u00e8fon gratu\u00eft, el 900 925 555, les 24 hores\u00a0cada dia\u00a0de l’any. Des de la seva posada en marxa, han at\u00e8s m\u00e9s de 9000 trucades i han rebut m\u00e9s de 600 persones al Barcelona Cuida per les dues entitats referents a Catalunya i Barcelona. Sobre aquest tema, Ada Colau fa menci\u00f3 de com la Generalitat, i no pas els ajuntaments, haurien de ser els promotors de les cures de la salut mental poblacional a trav\u00e9s de recursos i\u00a0finan\u00e7ament: \u00abLa Generalitat deixa de posar el pressupost que s’ha de posar en salut mental \u2014que \u00e9s evident que est\u00e0 totalment infravalorat \u2014 i que necessita molts m\u00e9s recursos\u00bb.<\/p>\n

La Generalitat deixa de posar el pressupost que s’ha de posar en salut mental<\/p><\/blockquote>\n

Indicadors de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2021 de l’ASPB<\/span>, recull que el risc de mala salut mental marca el seu m\u00e0xim hist\u00f2ric en haver passat del 19,9% al 31,4% en les dones durant els \u00faltims cinc anys i del 16,5% al 21,6% en el cas dels homes, uns percentatges que empitjoren en totes les franges d’edat i s\u00f3n especialment elevats entre la poblaci\u00f3 jove i adolescent. La vulnerabilitat de la poblaci\u00f3 jove, sotmesa a pressions com els sous precaris, la manca de perspectiva de futur o l’aturada de les seves vides durant la pand\u00e8mia \u00e9s un dels eixos de treball m\u00e9s destacats.<\/p>\n

En un context de complexitat general en la salut mental, Colau segueix apuntant de manera ferma a la responsabilitat competencial auton\u00f2mica: \u201cEl sistema p\u00fablic de salut de Catalunya \u00e9s el que ha de cobrir de forma adequada les necessitats en mat\u00e8ria de salut mental, perqu\u00e8 el que no pot ser \u00e9s que l’Ajuntament faci m\u00e9s el que li toca a la Generalitat de Catalunya\u201d.<\/p>\n

Ada Colau: \u201cFoment \u00e9s la principal oposici\u00f3 que tenim a la ciutat\u201d<\/a><\/p><\/blockquote>\n