![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/03\/IMG_0966.png\")
<\/a>Un exemple, d\u2019entre m\u00e9s de 50, \u00e9s el de la punci\u00f3. Tal com explica Joan Vinyets, cap de l\u2019\u00e0rea d\u2019Experi\u00e8ncia del Pacient, \u201chi ha una gran quantitat d\u2019estudis cient\u00edfics que demostren que un dels aspectes m\u00e9s angoixosos per als infants \u00e9s el tema de la punci\u00f3. Aix\u00f2 ho hem de situar en context. En l\u2019\u00e0rea d\u2019experi\u00e8ncia del pacient, l\u2019extracci\u00f3 \u00e9s un tema traum\u00e0tic i l\u2019equip va decidir abordar aix\u00f2 per reduir l\u2019experi\u00e8ncia negativa dels infants. Cal aportar la veu dels teus usuaris\u201d.<\/p>\n
Tot va comen\u00e7ar des de l\u2019observaci\u00f3. L\u2019equip de Qualitat i Experi\u00e8ncia del Pacient va detectar que al servei d\u2019extraccions hi havia moltes cues i al mat\u00ed s\u2019acumulava molta gent, per la qual cosa es van plantejar com reduir les cues i van posar en marxa el projecte el 2017. Es van fer enquestes, es van recollir opinions i es van trobar punts cr\u00edtics.<\/p>\n
El repte era com gestionar els espontanis i com informar els pacients que ja venien preparats, aix\u00ed com el fet de gestionar les agendes i verificar si era necessari que tothom s\u2019acumul\u00e9s a primera hora del mat\u00ed i que vingu\u00e9s en dej\u00fa, o si hi havia persones que podien ser ateses a mig mat\u00ed o a la tarda.<\/p>\n
Abordar la por i el dolor en la punci\u00f3<\/h3>\n
Es va detectar que, generalitzant, hi havia pacients que tenien por i hi havia fam\u00edlies que no venien prou informades, dos fets que retardaven el proc\u00e9s de punci\u00f3. A m\u00e9s, hi havia persones amb diversitat funcional i els extractors necessitaven poder fer un abordatge diferent.<\/p>\n
Per arribar a aquestes conclusions, es van fer desenes d\u2019entrevistes a professionals i a fam\u00edlies, aix\u00ed com m\u00e9s de 200 enquestes a pacients per saber quines necessitats o sensacions tenien abans i despr\u00e9s de l\u2019extracci\u00f3. La novetat, explica Joan Vinyets, \u00e9s que \u201cno nom\u00e9s enfoques en el moment de l\u2019extracci\u00f3, sin\u00f3 en l\u2019abans, el durant i el despr\u00e9s\u201d.<\/p>\n
Aix\u00ed, es van fer workshops des del dolor i amb el consell de fam\u00edlies es va tractar qu\u00e8 fer amb una persona que hi va per primera vegada, o amb un nen cr\u00f2nic que ve de manera recurrent, o amb un pacient complex, mirant de tenir en compte totes les alternatives possibles, per a la qual cosa van comptar amb l\u2019equip de Child Life, que vetlla per l\u2019atenci\u00f3 emocional dels infants i va fer formaci\u00f3 a l\u2019equip d\u2019extracci\u00f3 en el cas de persones m\u00e9s complexes.<\/p>\n
La conclusi\u00f3 \u00e9s que es va obrir una agenda de tardes, es va millorar la informaci\u00f3 digital a les fam\u00edlies via SMS abans de l\u2019arribada a l\u2019hospital i es va reduir el temps d\u2019espera de 24 a 9 minuts. I, a m\u00e9s, es va introduir la pres\u00e8ncia de gossos durant l\u2019espera i durant el procediment de la punci\u00f3, per tal de reduir el factor por. Es tracta d\u2019animals ensinistrats que estan acostumats a estar amb infants i que, acompanyant la canalla, poden reduir els nivells de nerviosisme.<\/p>\n Aix\u00ed ho confirma la Judith S\u00e1nchez, infermera que treballa al servei de punci\u00f3 abans que s\u2019introdu\u00eds el servei de gossos i que ha vist tot un canvi: \u201cDes que estan, els infants als qui els agraden els gossos, estan molt tranquils perqu\u00e8 estan pendents de tocar-los, de si els poden donar llaminadures… Entren amb ell i amb una cullera per donar-li una llaminadura al gos i estan molt entretinguts\u201d.<\/p>\n Per a la Judith S\u00e1nchez, amb aquesta iniciativa s\u2019aconsegueix reduir la por i el dolor: \u201cEn una anal\u00edtica de sang, \u00e9s important que el nen no faci for\u00e7a en el bra\u00e7 perqu\u00e8 si el bra\u00e7 es posa dur, costa m\u00e9s i \u00e9s una mica m\u00e9s dif\u00edcil. En canvi, si el nen est\u00e0 tranquil, la punci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil\u201d.<\/p>\n El treball amb els gossos tamb\u00e9 funciona als serveis de salut mental de l\u2019Hospital de Sant Joan de D\u00e9u i forma part de l\u2019anomenat Hospital Amic, que est\u00e0 finan\u00e7at per donacions.<\/p>\n A m\u00e9s de la ter\u00e0pia canina, hi ha projectes d’art, m\u00fasica, pallassos… Fins a un total de 54 iniciatives actualment. Hi ha planificacions m\u00e9s grans que conviden a repensar tot el model hospitalari, com \u00e9s el cas del nou edifici del Pediatric Cancer Center Barcelona (PCCB), que entre 2017 i 2022 va tenir en compte l\u2019opini\u00f3 de malalts, fam\u00edlies i professionals en el seu disseny.<\/p>\n \u201cS\u2019ha incidit en temes d\u2019espais, d\u2019ambientaci\u00f3 i de model d\u2019assist\u00e8ncia; \u00e9s un projecte que s\u2019ha fet en diferents fases i que es va inaugurar el juliol. Primer, es van identificar necessitats, quin tipus d\u2019assist\u00e8ncia volien les fam\u00edlies i els pacients que estaven en tractament oncol\u00f2gic, quin tipus d\u2019ambientaci\u00f3 esperaven… \u00c9s a dir, es va fer un abordatge global des del seu punt de vista i des de les seves necessitats\u201d, comenta David Nadal.<\/p>\n Es va incloure prop de 120 pacients i fam\u00edlies i uns 50 professionals per tal que l\u2019arquitectura i el disseny fossin m\u00e9s c\u00f2modes i estiguessin pensats per a les necessitats de les persones ateses, com \u00e9s el cas de les sales de jocs pensades per a diferents edats, el mobiliari dins i fora de les habitacions per descansar, o els espais per fer meditaci\u00f3 i classes escolars, perqu\u00e8 hi ha pacients oncol\u00f2gics que necessiten seguir el curs acad\u00e8mic durant la seva estada a l\u2019hospital.<\/p>\n Per a aquest objectiu, es va treballar amb menors que havien passat un c\u00e0ncer i amb les seves fam\u00edlies, i tamb\u00e9 amb els qui encara estaven passant per aquest proc\u00e9s. \u201cInteressava aquesta visi\u00f3 global, des de l\u2019inici fins al tractament actiu i al final del proc\u00e9s. Es va muntar una simulaci\u00f3 a les habitacions, amb diferents elements, i es va demanar a aquests pacients, fam\u00edlies i professionals que interactuessin en aquest espai\u201d, explica el director adjunt.<\/p>\n La distribuci\u00f3, la disposici\u00f3 i els elements permetien detectar si hi havia aspectes a millorar, com l\u2019accessibilitat, per tal d\u2019orientar els equips d\u2019arquitectura i disseny. I aix\u00ed es van anar construint les habitacions, els boxs i un espai espec\u00edfic per a les fam\u00edlies. Durant el proc\u00e9s, va haver-hi diversos canvis en el mobiliari, en la il\u00b7luminaci\u00f3 i en l\u2019emmagatzematge: \u201cSi alg\u00fa ha passat un mes ingressat en un hospital sap quines necessitats t\u00e9 i identifica, per exemple, si els armaris s\u00f3n petits\u201d, il\u00b7lustra David Nadal.<\/p>\n Disposar de taules polivalents per menjar i per treballar va ser un altre detall valorat pels experts, \u00e9s a dir, les persones malaltes i les seves fam\u00edlies. Tenir llocs on a\u00efllar-se i llocs on socialitzar tamb\u00e9 es va valorar com a necessari.<\/p>\n Hi ha familiars que estan amb la criatura un, dos o tres mesos, dormen amb ella a l\u2019habitaci\u00f3 i necessiten saber on poder rentar la roba, on poder cuinar, on poder relaxar-se i on poder connectar-se per treballar. Tenir resposta a aquest tipus de necessitats els pot alleugerir part de la vida quotidiana. Aix\u00ed, l\u2019espai fam\u00edlia, mirar de cobrir algunes d\u2019aquestes necessitats. Aix\u00f2 t\u00e9 cabuda a l\u2019\u00e0rea de nounats o de l\u2019UCI, i \u00e9s que, \u201chi ha uns aprenentatges que anem fent en els diferents projectes\u201d, assevera David Nadal.<\/p>\n<\/a>Centre oncol\u00f2gic pedi\u00e0tric<\/h3>\n
<\/a>La connexi\u00f3 amb la natura<\/h3>\n