Com que saben que la UNRWA no cobreix la totalitat de les despeses hospital\u00e0ries, hi ha persones amb malalties greus que decideixen no comen\u00e7ar el tractament<\/em><\/p><\/blockquote>\n La Huda Samra \u00e9s cr\u00edtica i sincera amb les restriccions de la seva feina, i fa una crida a la solidaritat internacional davant d\u2019una realitat poc coneguda. \u201cS\u00f3n \u00e9ssers humans que estan patint. Nosaltres mateixes ens sentim destrossades per no poder fer m\u00e9s, per veure cada dia aquesta mis\u00e8ria humana i aquesta cat\u00e0strofe. S\u00e9 que no estem cobrint totes les necessitats i totes les demandes, per\u00f2 al L\u00edban la UNRWA \u00e9s l\u2019\u00fanic salvavides disponible per a les refugiades. No poden sobreviure sense els nostres serveis\u201d.<\/p>\n Tot i el missatge pessimista, afegeix que \u201ccom a m\u00ednim, estem aportant per a les cures hospital\u00e0ries, perqu\u00e8 no totes les fam\u00edlies necessiten posar diners de la seva butxaca. Estem donant atenci\u00f3 prim\u00e0ria, a les nostres cl\u00edniques hi ha medicaci\u00f3 disponible, potser no totes les medecines estan disponibles, per\u00f2 s\u00ed un gran nombre. No \u00e9s suficient, per\u00f2, com a m\u00ednim, els estem donant alguna cosa. Si la UNRWA avui no estigu\u00e9s aqu\u00ed, la comunitat de refugiades palestines no podria sobreviure\u201d.<\/p>\n La Samira Abed Saleh va n\u00e9ixer a Burj al Shemali, on viu amb dos fills i una filla. El seu marit va morir a casa fa 4 mesos i 10 dies. Ho t\u00e9 gravat a la mem\u00f2ria: \u201cHavia de ser operat a l\u2019hospital, per\u00f2 la documentaci\u00f3 era incompleta i tampoc no hi havia prou diners. Abans que l\u2019arribessin a operar, va morir. \u00c9s molt dur\u201d.<\/p>\n La seva treballadora social de BAS, Amal Nouh Kassem, interv\u00e9: \u201cHi ha gent que mor perqu\u00e8 no hi ha prou fons econ\u00f2mics. La UNRWA paga una part, per\u00f2 el pacient ha de pagar l\u2019hospital i, si no t\u00e9 prou diners, no pot accedir a l\u2019hospital. Hi ha un altre problema, i \u00e9s que molta gent no t\u00e9 medecines. Quan tenen diners per comprar-les, hi ha medecines que al L\u00edban no es troben. Es troben paracetamol i pastilles per a la pressi\u00f3, per\u00f2 falten moltes coses\u201d.<\/p>\n La Samira Abed Saleh creu que ser refugiada \u00e9s dif\u00edcil per als homes i per a les dones, perqu\u00e8 els han fet fora del mateix pa\u00eds i ning\u00fa no pot tornar a Palestina, per\u00f2 reconeix que s\u00f3n elles les que tenen m\u00e9s responsabilitats a la casa i les que tenen la doble feina d\u2019intentar treballar per donar suport econ\u00f2mic a la fam\u00edlia i, alhora, tenir cura dels fills i les filles. \u201cLa situaci\u00f3 \u00e9s dura per a tothom. El meu marit tenia mal d\u2019esquena, per\u00f2 anava a treballar a l\u2019agricultura per mantenir la fam\u00edlia. Jo tamb\u00e9 tinc mal d\u2019esquena i treballo com a netejadora. No sabem qu\u00e8 \u00e9s tenir baixa per malaltia, seguretat social o vacances pagades\u201d.<\/p>\n \u201cNecessito els diners i haig de treballar. Netejo cases o botigues, per\u00f2 he empitjorat dels meus problemes d\u2019esquena i coll. Vaig anar al doctor, que em va receptar ibuprof\u00e8, per\u00f2 aquestes pastilles s\u00f3n molt fortes per al meu est\u00f3mac, i ara tinc molt malt de panxa, aix\u00ed que he hagut de deixar les pastilles\u201d. No \u00e9s optimista sobre el seu futur, amb dues noies i un noi a c\u00e0rrec. Cap dels tres \u00e9s bon estudiant. El fill gran, amb 14 anys, ni tan sols sap escriure i ha deixat les classes, i les noies, d\u201911 i 10 anys, van a contracor a l\u2019escola i amb prou feines progressen. \u201cTinc por del futur\u201d, reconeix la mare.<\/p>\n Els problemes de salut estan en molts casos directament relacionats amb la manca d\u2019acc\u00e9s a una bona alimentaci\u00f3 i a una dieta equilibrada. El Programa Mundial d\u2019Aliments (PMA) va fer una avaluaci\u00f3 entre abril i maig del 2020 per estimar l\u2019impacte de la crisi econ\u00f2mica i la Covid-19 en els recursos i la seguretat aliment\u00e0ria al L\u00edban. El 60% de les persones refugiades palestines entrevistades van dir que els ingressos familiars s\u2019havien vist redu\u00efts, mentre que el 40% havia perdut la feina i el 20% tenia salaris m\u00e9s baixos. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, gaireb\u00e9 tothom afirmava ingerir menys aliments que abans de la pand\u00e8mia, el 50% menjava productes m\u00e9s barats, el 15% se saltava alguns \u00e0pats i el 8% passava un dia i una nit sencers sense menjar.<\/p>\n Davant aquest panorama desolador, les malalties relacionades amb la salut mental han augmentat en els \u00faltims tres anys, tant per a la poblaci\u00f3 refugiada com per a la libanesa. L\u2019estr\u00e8s, la depressi\u00f3, l\u2019ansietat i el trastorn de personalitat no s\u00f3n exclusius de la comunitat palestina, per\u00f2 s\u00ed que est\u00e0 afectant especialment la poblaci\u00f3 en situaci\u00f3 de m\u00e9s vulnerabilitat. \u201cProporcionem suport psicol\u00f2gic, fem sessions de prevenci\u00f3, informem les refugiades sobre on poden anar perqu\u00e8 hi ha ONG molt bones i molt actives, per\u00f2 tampoc no \u00e9s suficient. \u00c9s de sentit com\u00fa. No pots solucionar gran cosa si no es resol l\u2019atur, la pobresa i la manca d\u2019esperan\u00e7a. Com esperes que la gent se senti millor si no es resol tot aix\u00f2, si no els donem oportunitats de feina i si no resolem la pobresa? \u00c9s molt preocupant\u201d, emfatitza la responsable de l\u2019Ag\u00e8ncia.<\/p>\n Una de les pitjors conseq\u00fc\u00e8ncies de tot plegat \u00e9s com afecta a la salut dels infants. La Rouayda Gherbal \u00e9s terapeuta psicomotora i la Farah Nehme \u00e9s psic\u00f2loga. Totes dues s\u00f3n libaneses i treballen a un centre de BAS a Beirut en qu\u00e8 reben menors amb diferents problemes en el desenvolupament psicomotriu, amb dificultats a la parla i l\u2019escriptura i amb diagnosis com autisme i trastorn per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 i hiperactivitat (TDAH).<\/p>\n \u201cLa crisi al L\u00edban afecta les persones libaneses i les refugiades. Tot \u00e9s m\u00e9s car per a tothom. Els nens i les nenes no estan tan estimulades com abans i aix\u00f2 les porta a tenir m\u00e9s dificultats, sobretot en el desenvolupament psicomotriu perqu\u00e8 no estan jugant, no estan interactuant, no estan socialitzant, no estan sortint fora i no estan descobrint el seu voltant. Com menys experi\u00e8ncia motora hi hagi, m\u00e9s dificultats hi ha\u201d, resumeix la Rouayda Gherbal.<\/p>\n Tenir una estimulaci\u00f3 continuada \u00e9s quelcom complicat en un subm\u00f3n en qu\u00e8 regnen la pobresa, la gana i l\u2019atur. \u201cEls pares i les mares no tenen diners per comprar tots els mesos noves joguines i estan molt estressats a causa de la crisi. Aix\u00f2 est\u00e0 afectant el seu estat psicol\u00f2gic, de manera que no focalitzen en els infants i no els estimulen. Molts pares posen el focus a tenir menjar i diners per a la fam\u00edlia i sobreviure. La crisi afecta els salaris, per descomptat, i aix\u00f2 afecta la capacitat de portar els infants a l\u2019escola\u201d.<\/p>\n La situaci\u00f3 es complica encara m\u00e9s quan les criatures necessiten un seguiment especialitzat al col\u00b7legi. No \u00e9s f\u00e0cil trobar centres on puguin atendre correctament alumnes amb autisme o TDAH. \u201cNo hi ha moltes opcions\u201d, lamenta la Rouayda Gherbal. \u201cLes escoles del govern no estan gaire avan\u00e7ades en aquest sentit i les escoles privades s\u00f3n molt, molt, molt cares, i els pares no tenen diners suficients per pagar aquestes quantitats. Aquest \u00e9s el primer gran problema, on portar els infants amb dificultats\u201d.<\/p>\n Una situaci\u00f3 que sovint es troben la Rouayda Gherbal i la Farah Nehme \u00e9s que els pares i les mares estan molt estressades pensant en com arribar a final de mes, mentre la canalla f\u00e0cilment pot estar a casa consultant internet amb la tauleta o el m\u00f2bil, sobretot arran de la pand\u00e8mia de la Covid-19 i el confinament. Han vist menors que, en les primeres visites, semblava que tinguessin algun tipus d\u2019autisme quan no en tenien i, en pocs mesos, amb ter\u00e0pia i estimulaci\u00f3, han fet una gran evoluci\u00f3.<\/p>\n Hi ha infants de 8 anys que no parlen. Durant la pand\u00e8mia no han anat a l\u2019escola i no han tingut interacci\u00f3 social<\/em><\/p><\/blockquote>\n Les activitats que es proposen s\u00f3n, entre d\u2019altres, tirar la pilota a diferents llocs de la sala de jocs de la consulta per tal que focalitzin en l\u2019objectiu i mesurin la for\u00e7a i el to de veu segons si estan lluny o a prop. Entre les ter\u00e0pies b\u00e0siques, tamb\u00e9 figuren treballar amb la plastilina i les seves diverses formes i colors, o pintar. Aix\u00ed, amb jocs motors i intel\u00b7lectuals, desenvolupen eines per millorar les seves capacitats i adquirir un esperit de superaci\u00f3. La majoria de persones que atenen no presenten problemes molt severs, ja que nom\u00e9s venen un cop per setmana i aix\u00f2 no \u00e9s temps suficient per a qui necessiti un seguiment m\u00e9s exhaustiu. Si, un cop fets els 18 anys, han de continuar amb algun tipus de ter\u00e0pia, se les pot derivar a un altre servei i continuar rebent assist\u00e8ncia m\u00e8dica en l\u2019edat adulta.<\/p>\n Les dificultats a l\u2019hora de parlar i de comunicar-se han augmentat en els \u00faltims dos anys. Tal com subratlla la Farah Nehme, \u201chi ha infants de 8 anys que no parlen. Durant la pand\u00e8mia no han anat a l\u2019escola i no han tingut interacci\u00f3 social. A m\u00e9s, acostuma a haver-hi una falta d\u2019estimulaci\u00f3 per part de familiars m\u00e9s grans que ells\u201d.<\/p>\n \u00c9s t\u00edpic que, mentre els progenitors no s\u00f3n a casa perqu\u00e8 treballen o busquen feina, els germans i les germanes grans mirin que les petites no prenguin mal, per\u00f2 no hi dediquin massa temps a jugar amb elles ni a interactuar. A l\u2019escola tampoc no hi ha mitjans suficients per atendre-les. \u201cEncara que vagin a l\u2019escola i escoltin la professora\u201d, apunta la psic\u00f2loga, \u201cno hi ha prou eines per ajudar la criatura. No \u00e9s una cosa exclusiva de les persones palestines o dels camps, per\u00f2 jo crec que s\u00ed que ho pateixen m\u00e9s\u201d. En l\u2019actualitat, una trentena de nens i nenes fan ter\u00e0pia al centre per millorar la parla durant tres cops per setmana. En total, hi acudeixen un centenar d\u2019infants i adolescents. Els serveis s\u00f3n gaireb\u00e9 gratu\u00efts, amb un cost d\u2019un d\u00f2lar per pacient.<\/p>\n Per a la Farah Nehme, la salut mental est\u00e0 molt relacionada amb les condicions i les restriccions dels camps i amb la situaci\u00f3 de ser refugiada. \u201cViure al camp \u00e9s molt salvatge. Tot el que veus i toques \u00e9s molt dur, el soroll, les olors, la contaminaci\u00f3, els nens no tenen espais per jugar, els edificis que estan a tocar, l\u2019aigua que \u00e9s salada\u2026 I cada dia, el mateix. Tots els sentits afecten els nens i les nenes a tots els nivells. La situaci\u00f3 \u00e9s dura i acaben tenint problemes de comunicaci\u00f3, psicomotrius, en la parla\u2026 Ara, el suport psicol\u00f2gic \u00e9s un objectiu de les organitzacions. Abans, les prioritats tenien m\u00e9s a veure amb l\u2019alimentaci\u00f3 i tractar traumes com perdre els pares\u201d.<\/p>\n En Hassan Chamseddine \u00e9s psiquiatre liban\u00e8s i treballa a diferents camps palestins. Els traumes amb qu\u00e8 es troba tenen a veure amb la pr\u00f2pia condici\u00f3 de persona refugiada. \u201cAnar d\u2019un pa\u00eds a un altre pot ser un problema de salut mental. \u00c9s traum\u00e0tic i depressiu i moltes persones desenvolupen problemes psic\u00f2tics. Moltes vegades marxen del seu pa\u00eds i es troben que no s\u00f3n ben tractades. Aqu\u00ed, poden ser universitaris, enginyers, etc., i no poden autorealitzar-se i treballar perqu\u00e8 nom\u00e9s est\u00e0 perm\u00e8s per als libanesos, no per als palestins. Nom\u00e9s dins dels camps poden desenvolupar les seves habilitats. Estudiar 12 o 15 anys per especialitzar-se i no tenir feina i no tenir futur\u2026 \u00e9s molt dur i frustrant. Algunes persones prefereixen no estudiar a la universitat i trobar una feina m\u00e9s senzilla\u201d.<\/p>\n A Beddawi, al nord del pa\u00eds, Hassan Chamseddine at\u00e9n infants i adolescents. Els entrebancs amb qu\u00e8 es troba tamb\u00e9 tenen a veure amb la parla i l\u2019escriptura, on hi ha hagut un retroc\u00e9s en els \u00faltims anys, l\u2019ansietat, la depressi\u00f3, l\u2019estr\u00e8s i un entorn familiar dif\u00edcil, sobretot derivat de divorcis. El psiquiatre contextualitza que \u201cla majoria de les persones no tenen una bona formaci\u00f3, i quan els fills tenen dificultats amb la parla o algun tipus de retard, la fam\u00edlia no ho t\u00e9 en compte perqu\u00e8 per a elles aquesta q\u00fcesti\u00f3 pot semblar normal. A m\u00e9s, es crea una situaci\u00f3 en qu\u00e8 no tenen temps per cuidar les criatures i el marit sempre \u00e9s fora\u201d.<\/p>\n En aquestes circumst\u00e0ncies, la depressi\u00f3 esdev\u00e9 quelcom habitual: \u201cHi ha m\u00e9s depressi\u00f3 i m\u00e9s estr\u00e8s per no trobar feina i diners. La depressi\u00f3 afecta m\u00e9s les dones. Elles es queden a casa, tenen cura dels infants, i quan el marit torna a casa no t\u00e9 temps per a la fam\u00edlia. Amb la gent jove \u00e9s diferent, perqu\u00e8 l\u2019home i la dona poden treballar fora, per\u00f2 moltes dones grans no surten de casa\u201d.<\/p>\n Pel que fa als divorcis, el psiquiatre comenta que els fills i les filles s\u00f3n les que pateixen les pitjors conseq\u00fc\u00e8ncies a nivell mental. \u201cLa majoria es queden amb els pares. A vegades, les mares tenen dret a veure-les dos cops per setmana, i viure sense la mare \u00e9s un gran problema. A vegades, el pare treballa fora, no pot tenir cura dels infants i poden anar amb la mare. Els fills i les filles conviuen amb l\u2019excitaci\u00f3, la depressi\u00f3, comportaments antisocials, desordre de la personalitat i, entre els adolescents, hi ha un nombre petit d\u2019addiccions a drogues i alcohol\u201d.<\/p>\n Tamb\u00e9 hi ha menors amb 6 o 7 anys i fins i tot amb 10 o 11 anys que tenen incontin\u00e8ncia urin\u00e0ria, una q\u00fcesti\u00f3 de la qual ara se\u2019n t\u00e9 m\u00e9s informaci\u00f3 i per a la qual hi ha tractaments. Normalment, es tracta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s relacionada amb la psiquiatria que amb el tema f\u00edsic i que ve motivada per ansietat, f\u00f2bia o per algun tema social o familiar.<\/p>\n La majoria de persones que venen a la consulta s\u00f3n palestines, palestines sirianes, libaneses i sirianes. La visita \u00e9s gratu\u00efta i, a vegades, ajuden a obtenir algunes medecines, ja que hi ha tractaments que si s\u2019aturessin tindrien conseq\u00fc\u00e8ncies nefastes.<\/p>\n Juntament amb la salut mental, els centres de BAS miren de proporcionar cl\u00edniques bucodentals gratu\u00eftes o a un cost molt baix gr\u00e0cies al finan\u00e7ament d\u2019ONG estrangeres. Al camp de Burj al Shemali, el dentista Imad Ajjavi i la infermera Rayanj Ali obren la consulta de dilluns a dissabte. Cada mes reben entre 125 o 130 persones que, en la seva majoria, hi acudeixen per temes de c\u00e0ries, extraccions de dents i queixals, ortod\u00f2ncia i higiene dental.<\/p>\n \u201cHi ha qui es cuida les dents i qui no. Els recomanem com tenir-ne cura, per\u00f2 no els podem obligar\u201d, comenta l\u2019Imad Ajjavi, mentre mostra una dentadura de pl\u00e0stic amb la qual ensenya a les m\u00e9s petites com han de rentar-se b\u00e9 les dents. \u201cVenen perqu\u00e8 \u00e9s barat i perqu\u00e8 no est\u00e0 lluny. Si haguessin d\u2019anar fora del camp, potser no hi anirien, i si haguessin de pagar, segurament tampoc\u201d.<\/p>\n En general, les persones que van al dentista no tenen una bona salut bucodental, sin\u00f3 que hi van quan estan bastant malament. \u201cNo es preocupen de les dents i quan venen tenen un dolor molt gran\u201d, assenyala la Rayanj Ali. \u201cMirem de fer educaci\u00f3 per canviar-ho, a vegades funciona, tot i que tamb\u00e9 \u00e9s veritat que quan han de prendre\u2019s medecines, sovint se n\u2019obliden quan ja es troben b\u00e9. \u00c9s dif\u00edcil per a nosaltres treballar aix\u00ed. Intentem que tinguin cura de la seva salut en conjunt, no nom\u00e9s de les seves dents, ja que es tracta d\u2019una estrat\u00e8gia global\u201d.<\/p>\n La doctora Manal Abahana, dentista a Beddawi, es troba amb situacions semblants i coincideix que els principals contratemps tenen a veure amb el fet que les persones ateses no es renten les dents i quan van a la consulta ja fan tard. \u201cEls pares no sempre encoratgen ni donen exemple per tenir una bona salut dental, menjar sa i netejar-se les dents. Si no vinguessin de franc o quasi de franc i si no estigu\u00e9ssim prop de casa seva, no vindrien perqu\u00e8 no \u00e9s una prioritat. Haurien de pagar un taxi i se\u2019ls faria tot molt car. Hem de pensar que la preocupaci\u00f3 aqu\u00ed \u00e9s el menjar, no comprar pasta de dents i raspalls. Han de poder comprar altres coses b\u00e0siques. Per aix\u00f2, algunes vegades, quan venen, tenen molt de dolor. Aqu\u00ed els aconsellem com tenir una bona higiene, per\u00f2 volen resoldre el problema a curt termini i no pensen en el futur i en la cura de les dents a llarg termini\u201d.<\/p>\n <\/p>\n Text extret de l\u2019informe\u00a0<\/em>\u201cSobreviure als camps de refugiades. La poblaci\u00f3 palestina al L\u00edban pateix una manca cr\u00f2nica de drets\u201d\u00a0<\/em><\/a>editat per l\u2019Associaci\u00f3 Catalana per la Pau, l\u2019Associaci\u00f3 Catalunya-L\u00edban i la Fundaci\u00f3 ACSAR.<\/em><\/p>\n Refugiades palestines al L\u00edban: Suspens en salubritat i urbanisme<\/a><\/p><\/blockquote>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/03\/Rouaqda-Gherbal-6-2.jpg\")
<\/a><\/a>