Una part important de la poblaci\u00f3 consulta un metge, es fa alguna prova o pren algun producte farmac\u00e8utic encara que no estigui malalta, i \u00e9s una pr\u00e0ctica habitual fer-se revisions de diversa mena: laborals, esportives, del \u00abnen sa\u00bb, ginecol\u00f2giques, anal\u00edtiques, etc., encara que no es tingui cap s\u00edmptoma de malaltia. Per aquest motiu, el sistema sanitari dedica una part de la seva activitat a persones sanes. La pregunta que cal fer-se \u00e9s: De qu\u00e8 serveix? Quins beneficis aporta?<\/p>\n
No totes les intervencions sanit\u00e0ries en persones sanes tenen la mateixa consideraci\u00f3; n\u2019hi ha que estan plenament justificades i n\u2019hi ha d\u2019altres que s\u00f3n de dubtosa o nul\u00b7la utilitat i s\u00f3n potencialment perjudicials. Les que s\u00f3n motiu de reflexi\u00f3 en aquest escrit s\u00f3n les \u00faltimes. La ra\u00f3 que motiva a anar al metge tot i estar sa, \u00e9s la creen\u00e7a que val m\u00e9s prevenir que curar i que la detecci\u00f3 preco\u00e7 de certes alteracions pot evitar el desenvolupament de malalties i allargar la vida. S\u00f3n hip\u00f2tesis que no s\u2019han demostrat ver\u00eddiques amb car\u00e0cter general i que han estat objecte d\u2019estudi per la rellev\u00e0ncia que tenen en la pr\u00e0ctica sanit\u00e0ria, tant pel volum d\u2019activitat que representen com pels costos que suposen i pels efectes nocius que produeixen.<\/p>\n
Les revisions m\u00e8diques i les anal\u00edtiques de sang peri\u00f2diques a persones sanes s\u00f3n recomanades per les assegurances privades i, amb menys freq\u00fc\u00e8ncia, pels professionals del sistema p\u00fablic malgrat que fa temps que es q\u00fcestiona la seva utilitat. Un dels exemples m\u00e9s coneguts \u00e9s fer una determinaci\u00f3 de colesterol en la sang perqu\u00e8 s\u2019ha fet creure que a partir d\u2019unes determinades xifres \u00e9s perjudicial per a la salut. Si b\u00e9 aquesta afirmaci\u00f3 \u00e9s certa per a les persones que pateixen una malaltia isqu\u00e8mica del cor, com l\u2019angina de pit i l\u2019infart de miocardi, no ho \u00e9s per a la poblaci\u00f3 general.<\/p>\n
La Fundaci\u00f3 Cochrane ha actualitzat una revisi\u00f3<\/a> publicada l\u2019any 2012 que tenia com a objectiu quantificar els beneficis i els danys dels reconeixements m\u00e8dics en adults sans en comparaci\u00f3 amb no fer cap control. Els resultats van mostrar que no tenien cap efecte significatiu en les taxes de mortalitat general, per c\u00e0ncer o per malalties cardiovasculars ni en la presentaci\u00f3 de cardiopatia isqu\u00e8mica mortal o no mortal.<\/p>\n Un altre estudi<\/a> fet a l\u2019entorn de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria a c\u00e0rrec del National Health Service<\/em> a la ciutat de Liverpool va veure que les pol\u00edtiques espec\u00edfiques com la millora de la dieta i la reducci\u00f3 del tabaquisme eren m\u00e9s rendibles que les revisions en la prevenci\u00f3 de la malaltia cardiovascular, primera causa de mortalitat en el m\u00f3n occidental.<\/p>\n Organismes com la U.S. Preventive Service Task Force<\/em> (USPSTF) o la Canadian Task Force<\/em> fa anys que desaconsellen aquesta pr\u00e0ctica rutin\u00e0ria. Degut al sobre\u00fas sanitari han sorgit algunes iniciatives com la Choosing Wisely<\/em><\/a> que emeten recomanacions de \u00abNo fer\u00bb, cosa que tamb\u00e9 fa la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunit\u00e0ria (SEMFyC), que s\u2019afegeix a aquestes recomanacions. A Catalunya, el programa Essencial<\/a> conclou en el mateix sentit que \u00abno est\u00e0 indicat realitzar an\u00e0lisis de sang de manera rutin\u00e0ria anual en la poblaci\u00f3 adulta sana i asimptom\u00e0tica, excepte en els casos en qu\u00e8 existeixi un risc elevat per a alguna de les malalties que es pretenen cribrar, at\u00e8s que no hi ha evid\u00e8ncia dels seus beneficis i que existeixen riscos potencials que no han estat adequadament avaluats\u00bb.<\/p>\n Tot i que no es t\u00e9 massa en consideraci\u00f3, la pr\u00e0ctica d\u2019an\u00e0lisis o d\u2019altres proves comporta un risc que no s\u2019hauria d\u2019assumir quan es tracta de persones sanes. Sovint es detecten petites alteracions en algun o varis par\u00e0metres que no es corresponen a cap trastorn per\u00f2 que porten a la repetici\u00f3 de proves o a realitzar-ne d\u2019altres per descartar que realment no hi hagi alguna \u00abcosa important\u00bb. Moltes persones acaben amb diagn\u00f2stics f\u00fatils i tractaments innecessaris. Aix\u00f2 comporta angoixa i un seguit de visites que no serien necess\u00e0ries per\u00f2 que ocupen un temps considerable dels professionals. \u00c9s el que s\u2019anomena cost d\u2019oportunitat, que vol dir que el temps i els recursos sanitaris que es dediquen a unes determinades intervencions no es poden dedicar a altres. Dit d\u2019una altra manera, l\u2019atenci\u00f3 a les persones sanes resta temps i recursos a l\u2019atenci\u00f3 de les persones malaltes.<\/p>\n Les persones que pertanyen a classes socials m\u00e9s afavorides acostumen a demanar i a realitzar ex\u00e0mens de salut amb major freq\u00fc\u00e8ncia que les persones de classe social menys afavorida. En canvi, alguns col\u00b7lectius amb major vulnerabilitat i alt risc d\u2019emmalaltir tenen problemes per realitzar seguiments peri\u00f2dics, a causa de la seva situaci\u00f3 laboral, barreres administratives, o altres dificultats. \u00c9s un exemple del que es coneix com a Llei de cures inverses, que significa que es d\u00f3na m\u00e9s atenci\u00f3 a qui m\u00e9s la demana, no a qui m\u00e9s la necessita.<\/p>\n No cal dir que el cost econ\u00f2mic de les revisions generals \u00e9s no gens menyspreable. Als Estats Units (que els agrada comptabilitzar els costos) calculen que dediquen m\u00e9s de 5.000 milions de d\u00f2lars a fer un examen anual al voltant del 20% de la poblaci\u00f3 adulta. Seria interessant con\u00e8ixer les xifres de casa nostra.<\/p>\n Les revisions peri\u00f2diques de salut s\u2019ofereixen amb gran desplegament de propaganda per part d\u2019assegurances i centres privats, fet que genera confusi\u00f3 i atrau a nombrosos \u00abclients\u00bb que es pensen que per un preu m\u00f2dic se\u2019ls valora el seu estat de salut, com si es fes una revisi\u00f3 de la caldera de la calefacci\u00f3 o del cotxe. La salut de les persones no funciona com una caldera o un cotxe i no se li pot aplicar la mateixa l\u00f2gica. Potser el que es compra \u00e9s una mica de tranquil\u00b7litat si les proves surten b\u00e9. Si no surten b\u00e9, aleshores el m\u00e9s probable \u00e9s que s\u2019ha creat un problema del no res. En un m\u00f3n en el que hem perdut el criteri sobre qu\u00e8 \u00e9s estar malalt o estar sa, i en el que sembla que la mort es pugui demorar indefinidament, es precisa que des del camp professional es doni la seguretat que de moment tot est\u00e0 b\u00e9, amb unes xifres que ho demostrin. Malauradament, la realitat \u00e9s molt diferent.<\/p>\n Gaudir d\u2019una vida saludable i prevenir la malaltia est\u00e0 vinculat a les condicions de vida, no a la pr\u00e0ctica d\u2019ex\u00e0mens m\u00e8dics rutinaris. M\u00e9s que esperar que des del punt de vista professional i biom\u00e8tric ens diguin com estem, pot ser molt m\u00e9s interessant escoltar el nostre cos, percebre all\u00f2 que funciona i all\u00f2 que no i apropiar-nos de la nostra salut. I si tot funciona b\u00e9, dedicar els esfor\u00e7os a viure plenament, a dedicar el temps a all\u00f2 que ens fa cr\u00e9ixer com a individus i com a \u00e9ssers socials i deixar que el sistema sanitari se centri en el benefici de les persones malaltes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una part important de la poblaci\u00f3 consulta un metge, es fa alguna prova o pren algun producte farmac\u00e8utic encara que no estigui malalta, i \u00e9s una pr\u00e0ctica habitual fer-se revisions de diversa mena: laborals, esportives, del \u00abnen sa\u00bb, ginecol\u00f2giques, anal\u00edtiques, etc., encara que no es tingui cap s\u00edmptoma de malaltia. Per aquest motiu, el sistema […]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":32808,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[116,710],"class_list":["post-32807","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-atencio-primaria","tag-prevencio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32807","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32807"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32807\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32807"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32807"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32807"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}