L\u2019ONU data que durant la pand\u00e8mia 7 de cada 10 llocs de treball sanit\u00e0ries i de neteja van ser ocupats per dones. La feminitzaci\u00f3 del sector de la neteja \u00e9s una hist\u00f2ria inherent al mateix ofici: a Espanya, el 76% d\u2019empleades de la neteja s\u00f3n dones, segons l\u2019Estudi Grans Xifres del Sector Neteja 2022 elaborat per IFMA i ASPEL.<\/p>\n
Si b\u00e9 s\u00f3n les dones les que sustenten la higiene i les cures de la societat, \u00e9s un dels sectors m\u00e9s precaritzats i invisibilitzats. L\u2019Associaci\u00f3 Espanyola de Serveis Personals i Dom\u00e8stics (AESPD<\/span>) recull que \u00e9s un mercat que genera uns 6000 milions d\u2019euros, un 80% del volum dels quals es troba en l\u2019economia submergida.<\/p>\n La pand\u00e8mia, all\u00e0 on les dones ocupaven llocs base imprescindibles per sostenir la crisi sanit\u00e0ria, va ser on van sortir a la superf\u00edcie tots els dimonis classistes: com que no eren considerades personal sanitari, les dones de la neteja dels hospitals no van ser gratificades amb les \u201cpagues covid\u201d. Aix\u00f2 s\u00ed, eren personal essencial obligat a assistir al seu lloc de treball en un moment d\u2019alt risc. No va ser fins dos anys despr\u00e9s, despr\u00e9s de m\u00faltiples bloquejos parlamentaris a les ajudes i les reivindicacions de les afectades, que el Consell Executiu va aprovar la paga extra per a les treballadores de la neteja que, com diuen, entraven a netejar les habitacions abans que hi entressin els metges. Aquesta retribuci\u00f3, concebuda per traduir a escala econ\u00f2mica l\u2019agra\u00efment que s\u2019expressava a les vuit del vespre als balcons, arribava per a les netejadores un any m\u00e9s tard que per a la resta. De mitjana van cobrar\u00a0336\u20197<\/span>\u00a0euros, un pagament fins a quatre vegades inferior al que van percebre infermers i metges.<\/p>\n Un pagament fins a quatre vegades inferior al que van percebre infermers i metges<\/p><\/blockquote>\n El 2019, ja abans de la pand\u00e8mia, dades del Ministeri de Treball i Afers Socials apuntaven que les malalties relacionades amb \u201cpar\u00e0lisi dels nervis a causa de la pressi\u00f3\u201d prevalien el doble en les dones. Aquestes malalties s\u00f3n dins dels trastorns musculoesquel\u00e8tics (TME<\/span>) \u2014que implica ossos, m\u00fasculs, articulacions, tendons, lligaments, nervis i vasos sanguinis\u2014, i s\u00f3n precisament les patologies m\u00e9s recurrents entre les netejadores. Dins d\u2019aquestes neuropaties, hi ha una de les m\u00e9s famoses entre les netejadores: la s\u00edndrome de t\u00fanel carpi\u00e0.<\/p>\n \u201cTinc una cicatriu de la intervenci\u00f3, per\u00f2 va sortir molt b\u00e9. Quan em van donar l\u2019alta, vaig donar la m\u00e0 al metge i va fer broma que tenia molta for\u00e7a\u201d explica Emilia Garc\u00eda, que ha estat dues d\u00e8cades al sector de la neteja. La van operar del t\u00fanel carpi\u00e0 despr\u00e9s d\u2019anys de moviments repetitius i for\u00e7a manual. Amb aquesta s\u00edndrome, la m\u00e0 perd mobilitat i for\u00e7a, a m\u00e9s de sentir dolor, entumiment i formigueig. L\u2019American Academy of Orthopaedic Surgeons explica que \u201cl\u2019afecci\u00f3 es presenta quan un dels nervis principals de la m\u00e0, el nervi mitj\u00e0, es pin\u00e7a o comprimeix quan passa pel canell\u201d.<\/p>\n La m\u00e0 perd mobilitat i for\u00e7a, a m\u00e9s de sentir dolor, entumiment i formigueig<\/p><\/blockquote>\n El motxo no perdona, i \u00e9s que la seva germana Juana, que fa quinze anys que \u00e9s al m\u00f3n de la neteja, ha passat per la mateixa intervenci\u00f3. Tot i que Emilia va gaudir de la corresponent baixa per estar contractada de manera regular, Juana va haver de calcular el seu temps de recuperaci\u00f3 sense retribuci\u00f3 per la malaltia laboral. \u201cNo tinc b\u00e9 l\u2019olfacte, gaireb\u00e9 no en tinc\u201d, comenta Juana, \u201c\u00e9s pels productes qu\u00edmics que he fet servir per netejar\u201d, afegeix. Aquest trastorn \u00e9s conegut com a hip\u00f2smia, un dels efectes secundaris menys coneguts de la tasca de neteja. L\u2019exposici\u00f3 perllongada als qu\u00edmics pot afectar la percepci\u00f3 de les olors i sabors, o fins i tot bloquejar-la per complet, trastorn que \u00e9s conegut com a an\u00f2smia.<\/p>\n No tinc b\u00e9 l\u2019olfacte pels productes qu\u00edmics que he fet servir per netejar<\/p><\/blockquote>\n A m\u00e9s de l\u2019olfactiu, la Juana t\u00e9 brots d\u2019asma produ\u00efts per aquesta mateixa inhalaci\u00f3 d\u2019agents t\u00f2xics. Rosa Garc\u00eda \u00e9s una altra de les germanes que es dedica a la neteja, despr\u00e9s de 30 anys al sector, ha desenvolupat problemes a la pell: \u201cel lleixiu em fa al\u00b7l\u00e8rgia, aix\u00f2 ha estat amb el pas dels anys, perqu\u00e8 abans no em passava. Em surt com una mena de granellada\u201d. La patologia a qu\u00e8 es refereix Rosa \u00e9s la dermatitis de contacte, que Medline defineix com una afecci\u00f3 per la qual la pell resulta \u201cenvermellida, dolorida o inflamada despr\u00e9s del contacte directe amb una subst\u00e0ncia\u201d. Una altra de les conseq\u00fc\u00e8ncies que pateix arran d\u2019aquest trastorn s\u00f3n unes esquerdes cr\u00f2niques als palmells de les mans.<\/p>\n A finals del 2022, la Sala Quarta del Tribunal Suprem reconeixia a una treballadora de la neteja la malaltia professional despr\u00e9s d\u2019haver trencat el maneguet rotador de l\u2019espatlla. Al\u00a0Reial decret\u00a01299\/2006, els oficis que apareixen com a susceptibles de malaltia laboral s\u00f3n majorit\u00e0riament de sectors masculinitzats: mineria, construcci\u00f3\u2026 per\u00f2 per a les netejadores no hi ha una menci\u00f3 espec\u00edfica malgrat el seu treball exposat a qu\u00edmics, moviments pesants i repetitius o alta exposici\u00f3 a riscos laborals.<\/p>\n L\u2019Alt Tribunal va sentenciar que la netejadora estava incapacitada laboralment fruit de malaltia professional, aplicant la perspectiva de g\u00e8nere a trav\u00e9s de la LO 3\/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes. Sota aquesta premissa la sent\u00e8ncia esmentava que el RD 1299\/2006 no contempla les netejadores com a \u201cprofessi\u00f3 susceptible de generar una determinada malaltia professional, malgrat les fortes exig\u00e8ncies f\u00edsiques que comporta, especialment moviments repetitius\u201d. Aix\u00ed aquesta decisi\u00f3 judicial intenta pal\u00b7liar el biaix hist\u00f2ric sobre el nul reconeixement de les professionals de la neteja.<\/p>\n La netejadora estava incapacitada laboralment fruit de malaltia professional<\/p><\/blockquote>\n El Conveni 189 (Conveni sobre el treball decent per a les treballadores i els treballadors dom\u00e8stics) existeix des del 2011, per\u00f2 la seva ratificaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 ha estat una tasca que ha quedat pendent. No va ser fins a l\u2019any passat que es va activar la ratificaci\u00f3 despr\u00e9s d\u2019una sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea que reconeixia la \u201cdiscriminaci\u00f3\u201d de la legislaci\u00f3 espanyola per \u201craons de g\u00e8nere\u201d a les treballadores de la llar. A m\u00e9s, es va establir la nova llei per la qual les treballadores de la llar tenen dret a atur i s\u2019acaba amb l\u2019acomiadament sense causa. Ara b\u00e9, l\u2019ombra de la precaritzaci\u00f3 i les dones netejadores sotmeses als desitjos de l\u2019economia submergida continuen assolant el sector feminitzat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019ONU data que durant la pand\u00e8mia 7 de cada 10 llocs de treball sanit\u00e0ries i de neteja van ser ocupats per dones. La feminitzaci\u00f3 del sector de la neteja \u00e9s una hist\u00f2ria inherent al mateix ofici: a Espanya, el 76% d\u2019empleades de la neteja s\u00f3n dones, segons l\u2019Estudi Grans Xifres del Sector Neteja 2022 elaborat […]<\/p>\n","protected":false},"author":338,"featured_media":32903,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2205],"tags":[2372],"class_list":["post-32897","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-laborals","tag-personal-de-neteja"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32897","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/338"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32897"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32897\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32897"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32897"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32897"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Germanes de sang, d\u2019ofici i de ferides<\/h3>\n
Classisme i raons de g\u00e8nere com a eixos de discriminaci\u00f3 laboral<\/h3>\n