{"id":32949,"date":"2023-05-12T10:36:03","date_gmt":"2023-05-12T08:36:03","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=32949"},"modified":"2023-05-12T10:36:03","modified_gmt":"2023-05-12T08:36:03","slug":"les-futures-infermeres-preserven-el-llegat-de-lofici","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/05\/12\/les-futures-infermeres-preserven-el-llegat-de-lofici\/","title":{"rendered":"Les futures infermeres preserven el llegat de l’ofici"},"content":{"rendered":"

Els conflictes b\u00e8l\u00b7lics s\u00f3n la trinxera on la vida i la mort es dilueixen de manera m\u00e9s evident. A les guerres d’abans, la mortalitat m\u00e9s enll\u00e0 de les armes arribava per la\u00a0mateixa\u00a0insalubritat, hospitals de campanya convertits en llit de bacteris, sang i infeccions. El 1853 va comen\u00e7ar la guerra de Crimea, i entre les armes, un halo de pau amb nom i cognoms:\u00a0Florence<\/span>\u00a0Nightinale<\/span>.<\/p>\n

Nascuda a Flor\u00e8ncia el 12 de maig del 1820, es diu que des de petita va mostrar inter\u00e8s en l’atenci\u00f3 als malalts. Tal \u00e9s aix\u00ed que es va oferir com a infermera volunt\u00e0ria per al conflicte de Crimea, on sense saber-ho, revolucionaria la hist\u00f2ria de l’ofici per sempre. Va ser la pionera a elevar la professi\u00f3 a trav\u00e9s de t\u00e8cnica, dedicaci\u00f3 i gran dosi de solidaritat. Juntament amb conceptes com la higiene, l’assist\u00e8ncia i la manera de cuidar els pacients,\u00a0Florence<\/span>\u00a0es va convertir en un \u00e0ngel per als soldats aconseguint reduir la mortalitat amb la professionalitzaci\u00f3 de la infermeria.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la guerra,\u00a0Nightingale<\/span>\u00a0va fundar l’Escola d’Infermeria a l’Hospital St.\u00a0Thomas<\/span>\u00a0de Londres, la primera instituci\u00f3 d’infermeria professional del m\u00f3n. El seu treball en el camp de la salut p\u00fablica tamb\u00e9 va ser fonamental, millorant les condicions sanit\u00e0ries i reduint la mortalitat tamb\u00e9 als hospitals i comunitats afins. Abans de\u00a0Florence<\/span>, la infermeria s’exercia sense formaci\u00f3 espec\u00edfica, normalment grups de dones feien el que podien i no era un ofici reconegut com all\u00f2 que \u00e9s: la base del sistema sanitari.<\/p>\n

Ara, tamb\u00e9 en temps de guerres i crisis sanit\u00e0ries, les infermeres continuen reivindicant el seu ofici. Commemorant el naixement de la madrina de les infermeres, el 12 de maig el col\u00b7lectiu celebra el seu dia internacional. Despr\u00e9s d’una pand\u00e8mia on el personal sanitari es va encarregar d’intentar tra\u00e7ar una barrera de ferro entre la vida i la mort, les infermeres futures preserven el llegat de Nightingale<\/span>.<\/p>\n

\u00abEstic orgull\u00f3s de ser infermer\u00bb<\/h3>\n

\u00ab\u00c9s una cosa molt vocacional, com que no pots fer sense m\u00e9s ni m\u00e9s, saps?\u00bb diu Eloi Egea, que t\u00e9\u00a024<\/span>\u00a0anys i est\u00e0 a l’\u00faltim any de la carrera. \u00abEt trobes moltes coses… per\u00f2 per mi al final \u00e9s satisfactori, cuidar les persones aix\u00ed en un moment dif\u00edcil per a ells. \u00c9s molt agra\u00eft malgrat tot el que comporta. Al final t’adones que la infermeria \u00e9s en gran part l’acompanyament i el tracte amb el pacient\u00bb. Cristina Flores \u00e9s una noia de\u00a026<\/span> anys que comparteix classe amb Eloi, per a ella, els seus motius per voler ser a la professi\u00f3 s\u00f3n clars i concisos: \u00abvull ser infermera perqu\u00e8 sento que \u00e9s el meu. M’agrada ajudar els altres i poder formar part de la gran instituci\u00f3 sanit\u00e0ria. \u00c9s el que m’omple, em sento realitzada\u00bb. Abans de tenir el t\u00edtol, l’Eloi i la Cristina ja se senten part de la comunitat.<\/p>\n

Sense estar del tot encara amb els dos peus al sistema sanitari, ja han detectat algunes coses que els fan defensar a capa i espasa el que ja senten com la seva professi\u00f3.\u00a0\u00ab<\/span>Estic orgull\u00f3s de ser infermer, m’agrada un munt. Que, encara que hi hagi un classisme\u00a0d’ ‘ah, infermer’, que sembla fins i tot despectiu, jo s\u00e9 el que valc, jo s\u00e9 les funcions que faig i reivindicar\u00e9 la professi\u00f3 d’infermera perqu\u00e8 \u00e9s molt top<\/em>\u00ab, diu l’ Eloi sobre les jerarquies que ja ha comen\u00e7at a detectar al seu pas per hospitals. \u00ab\u00c9s que sembla que si no ets metge ets un xurro, saps?\u00ab<\/span>, explica el jove amb to reivindicador, \u00abper a l’assist\u00e8ncia al pacient es necessiten els perfils diferents, metges fan una cosa i infermers una altra. Igual que per exemple, \u00e9s molt important la figura de les\u00a0TCAE<\/span>, i de la resta. Totes aportem a partir del nostre ofici la cura que necessita el pacient\u00bb, afegeix. Aquestes din\u00e0miques dins del sector tamb\u00e9 les veuen a la carrera, i \u00e9s que diuen que, inventant-se una estad\u00edstica, apostarien perqu\u00e8 almenys un 30% dels seus companys de classe estan estudiant infermeria perqu\u00e8 no els ha arribat la nota per a medicina.<\/p>\n

\u00abTinc clar que la infermeria no \u00e9s per a tots, \u00e9s una cosa vocacional\u00bb, diu la Cristina, \u00abno se n’hauria de ficar un en una carrera aix\u00ed per fer alguna cosa, ja que tenim a les nostres mans la vida de persones i no \u00e9s una cosa f\u00e0cil\u00bb. L’estudiant \u00e9s a les urg\u00e8ncies pedi\u00e0triques a Can Ruti, lloc on s’est\u00e0 comen\u00e7ant a curtir: \u00abcom que de vegades \u00e9s dur, has de tenir clar que \u00e9s el teu. Triaria mil i una vegades m\u00e9s aquesta professi\u00f3. Tant pels bons moments com els dolents, ja que aquests s\u00f3n els que m’han fet ser la infermera que soc avui dia\u00bb.<\/p>\n

L’ Eloi va desenvolupar part de les pr\u00e0ctiques a l’UCI pedi\u00e0trica de Vall Hebron, on va comen\u00e7ar l’impacte mental de passar dels estudis te\u00f2rics a la formaci\u00f3 sobre el camp: \u00abSento que, des de la carrera, el que es veu i s’explica \u00e9s una mica flower<\/span> power<\/em>, superbonic, i que s\u00ed que ho \u00e9s, per\u00f2 veus moltes coses desagradables. Veure patir i morir un nen no est\u00e0 pagat. Haver de ficar a una bossa alg\u00fa no est\u00e0 pagat. Per\u00f2 \u00e9s que no hi ha manera de pagar-ho. Aix\u00f2 no t’ho expliquen tant, t’ho trobes de cop quan passes de l’aula a l’hospital\u00bb. De certa manera, per a l’Eloi \u00e9s primordial compartir aquest esperit de Nightingale<\/span>\u00a0si de deb\u00f2 vols ser infermera, sobretot en aquest moment crucial d’entrar a la palestra: \u00abaix\u00f2 t’ha de compensar molt, perqu\u00e8 veus i fas unes barbaritats que tu mateix a vegades dius… ‘wtf<\/span>, estic ficant un tub per la tita a un senyor’. T’ha d’agradar tant que fins i tot siguis capa\u00e7 d’acompanyar en el proc\u00e9s de mort alg\u00fa i veure’l com una part m\u00e9s del proc\u00e9s vital. Hi ha coses dures com el patiment i la mort que no es parlen tant, per\u00f2 hi s\u00f3n molt presents\u00bb.<\/p>\n

\u00abAl que em vull dedicar tota la vida\u00bb<\/h3>\n

\u00abNo espero res m\u00e9s de la meva feina que el fet de poder continuar fent-ho durant molts anys m\u00e9s i ser una bona infermera\u00bb, diu Cristina sobre el seu futur. Explica tamb\u00e9 que les seves metes al sector no les t\u00e9 del tot definides: \u00abvull veure qu\u00e8 m’ofereix el temps, per\u00f2 una mica enfocat a les urg\u00e8ncies sanit\u00e0ries o la infermeria escolar… m’agradaria. S\u00f3n dues coses molt diferents, per\u00f2 les que encaixen m\u00e9s amb mi\u00bb. Per a l’Eloi, la seva visi\u00f3 del futur\u00a0passa per<\/span>\u00a0fer-se un nom dins de l’hospital, i poder fer tamb\u00e9 investigaci\u00f3 i doc\u00e8ncia:\u00a0\u00ab<\/span>m’agradaria tocar una mica de tot. Al final, no s\u00e9 com anir\u00e0 el pas dels anys i si per exemple quan en tingui cinquanta em veur\u00e9 encara fent coses vinculades a l’assistencial. La part de gesti\u00f3, direcci\u00f3, tamb\u00e9 em criden l’atenci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

\u00abLa meva situaci\u00f3 laboral, ara com ara crec que estar\u00e0 b\u00e9, hi ha oferta. Una altra cosa s\u00f3n les condicions, hi ha feina, per\u00f2 s\u00f3n contractes curts i \u00e9s molt dif\u00edcil aconseguir quelcom una mica m\u00e9s fix, i pitjor encara fix del tot\u00bb, diu la Cristina sobre la projecci\u00f3 laboral que li dona l’ofici, \u00abm\u00e9s endavant doncs… \u00e9s clar que \u00e9s dif\u00edcil aconseguir una pla\u00e7a fixa on vulguis\u00bb, afegeix. L’ Eloi afirma que, veient el seu entorn i com est\u00e0 el m\u00f3n, el seu li sembla un panorama estable: \u00abs\u00e9 que almenys a Catalunya no em faltar\u00e0 feina, potser algunes vegades no amb les millors condicions, per\u00f2 no em faltar\u00e0,<\/span> i a l’\u00e8poca en qu\u00e8 estem, aix\u00f2 em dona molta tranquil\u00b7litat\u00bb. Els joves es mostren orgullosos i determinats sobre el que fan, Eloi conclou amb una frase de la qual la Florence<\/span> s’enorgulliria: \u00abencara no he comen\u00e7at a dedicar-me i ja s\u00e9 que \u00e9s al que em vull dedicar tota la vida\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els conflictes b\u00e8l\u00b7lics s\u00f3n la trinxera on la vida i la mort es dilueixen de manera m\u00e9s evident. A les guerres d’abans, la mortalitat m\u00e9s enll\u00e0 de les armes arribava per la\u00a0mateixa\u00a0insalubritat, hospitals de campanya convertits en llit de bacteris, sang i infeccions. El 1853 va comen\u00e7ar la guerra de Crimea, i entre les armes, […]<\/p>\n","protected":false},"author":338,"featured_media":32950,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[55],"class_list":["post-32949","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-infermeria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32949","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/338"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32949"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32949\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32949"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32949"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32949"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}