{"id":32992,"date":"2023-05-19T06:30:58","date_gmt":"2023-05-19T04:30:58","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=32992"},"modified":"2023-05-19T06:30:58","modified_gmt":"2023-05-19T04:30:58","slug":"joan-benach-no-podem-fer-front-al-patiment-laboral-que-genera-la-precarietat-a-base-de-pastilles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/05\/19\/joan-benach-no-podem-fer-front-al-patiment-laboral-que-genera-la-precarietat-a-base-de-pastilles\/","title":{"rendered":"Joan Benach: \u201cNo podem fer front al patiment laboral que genera la precarietat a base de pastilles\u00bb"},"content":{"rendered":"

L\u2019abril de l\u2019any passat, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda D\u00edaz, va encarregar a una comissi\u00f3 d\u2019experts que fes un diagn\u00f2stic detallat de la precarietat laboral i els seus efectes sobre la salut mental. Un any m\u00e9s tard, aquesta comissi\u00f3 ha presentat l\u2019informe PRESME (\u201cPrecarietat Laboral i la Salut Mental<\/a>\u201d). L\u2019ha coordinat Joan Benach.<\/p>\n

Es pot assegurar que hi ha una relaci\u00f3 clara entre la precarietat laboral i els problemes de salut mental? Quins s\u00f3n els principals problemes de salut mental que causa la precarietat laboral?<\/strong><\/p>\n

Per descomptat. La salut mental \u00e9s sensible a la precaritzaci\u00f3 de les condicions laborals. La relaci\u00f3 entre la precarietat i la salut mental de la poblaci\u00f3 treballadora ja estava \u00e0mpliament documentada abans de la pand\u00e8mia. \u00c9s cert, per\u00f2, que la majoria d\u2019estudis entenen la precarietat com un fenomen unidimensional, estudiant com la inseguretat o tenir un contracte temporal afecta a la salut. Per exemple, els estudis sobre inseguretat laboral han mostrat una clara associaci\u00f3 amb trastorns de la salut mental com l\u2019ansietat, en forma de dosi-resposta; es a dir, a m\u00e9s inseguretat, pitjor estat de salut. En comparaci\u00f3 amb els que tenen llocs de treball estables, els qui tenen contractes temporals solen tenir pitjors condicions de treball, per\u00f2 no sempre els resultats sobre la seva salut mental han estat concordants. En canvi, la majoria d’estudis que entenen la precarietat laboral de forma multidimensional (inseguretat, salaris, contractes, drets laborals, etc.) mostren com els qui pateixen precarietat laboral tenen pitjor salut mental (depressi\u00f3, ansietat, estr\u00e8s, malestar psicol\u00f2gic, etc.) que aquells que no pateixen situacions de precarietat.<\/p>\n

Ens pots donar dades concretes de la relaci\u00f3 i l\u2019impacte entre la precarietat laboral i la salut mental?<\/strong><\/p>\n

A Espanya, una an\u00e0lisi amb dades del 2005 va estimar que la precarietat laboral multidimensional afectava gaireb\u00e9 a la meitat de treballadors assalariats; \u00e9s a dir, uns 6,5 milions de treballadors, 900.000 dels quals posse\u00efen nivells de precarietat molt elevats. A m\u00e9s, l’estudi va mostrar que, si no hi hagu\u00e9s precarietat laboral, podrien haver-se evitat al voltant del 17% de casos de mala salut mental a la poblaci\u00f3 assalariada espanyola, especialment en el cas de les dones i dels treballadors manuals m\u00e9s precaris. M\u00e9s recentment, l\u2019informe PRESME va estimar en gaireb\u00e9 12 milions el nombre de persones en situaci\u00f3 de precarietat laboral l\u2019any 2022 a Espanya, incloent assalariats, aut\u00f2noms i aturats que han treballat pr\u00e8viament. En aquest cas, a partir dels c\u00e0lculs de risc atribu\u00efble s\u2019estima que dels 511.000 casos de depressi\u00f3 entre la poblaci\u00f3 activa l\u2019any 2020 se n’haurien pogut evitar 170.000 si la poblaci\u00f3 precaritzada hagu\u00e9s tingut una feina estable en millors condicions.<\/p>\n

\u00a0<\/strong>Malauradament, per\u00f2, sembla que no hi ha massa estudis que analitzin aquesta relaci\u00f3. Per qu\u00e8 passa aix\u00f2? \u00c9s complicat fer-los?<\/strong><\/p>\n

La realitzaci\u00f3 d\u2019estudis sobre la precarietat laboral en relaci\u00f3 a la salut s\u2019enfronta a dos problemes principals. Per una banda, la precarietat laboral \u00e9s un fenomen social conflictiu que fa refer\u00e8ncia al desigual poder i al secular conflicte entre capital i treball, entre empresaris\/es i treballadors\/es, on hi ha milions de persones que nom\u00e9s tenen la seva for\u00e7a de treball per vendre, i que han de treballar (o s\u00f3n relegats a l’atur) amb el consentiment dels qui controlen el mercat laboral i les condicions de treball. Aix\u00f2 vol dir que, per exemple, hom pugui anar a una empresa a fer un estudi sobre els riscos dels\/les treballadors\/es associats al risc de fumar, o incl\u00fas a l\u2019estr\u00e8s, per\u00f2 que, en canvi, sigui molt m\u00e9s dif\u00edcil poder analitzar la precarietat laboral. Per una altra banda, perqu\u00e8 cal disposar de mesures multidimensionals de la precarietat laboral, que \u00e9s un fenomen din\u00e0mic i complex d\u2019analitzar. Avui, els sistemes d’informaci\u00f3 europeus i espanyols s\u00f3n encara molt limitats i no permeten mostrar de forma rutin\u00e0ria i integral la situaci\u00f3 i l’evoluci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre la precarietat laboral i la salut mental. A m\u00e9s, els fons de recerca per a investigar el tema i el nombre de recercadors\/es interessats\/des s\u00f3n encara molt limitats. Tot aix\u00f2 fa que no puguem fer un seguiment adient, tal i com s\u00ed que es pot fer, per exemple, amb l\u2019atur. Aix\u00ed doncs, per combatre la precarietat laboral i els seus efectes t\u00f2xics per la salut, cal poder analitzar de forma integral la precarietat laboral i els seus impactes sobre la salut. Diguem-ho d\u2019una manera directa: \u00e9s ben significatiu que en els temps de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial sembla que no volem mesurar la precarietat laboral i els seus efectes.<\/p>\n

Una an\u00e0lisi amb dades del 2005 va estimar que la precarietat laboral multidimensional afectava gaireb\u00e9 la meitat de treballadors assalariats<\/p><\/blockquote>\n

Qu\u00e8 ens pot dir dels col\u00b7lectius laborals m\u00e9s afectats per aquesta problem\u00e0tica? Hi ha un factor de g\u00e8nere i de migraci\u00f3 en la relaci\u00f3 entre precarietat laboral i salut mental? Com afecta els treballadors aut\u00f2noms?<\/strong><\/p>\n

Tot i les mancances d\u2019informaci\u00f3, avui sabem prou b\u00e9 que els efectes derivats de treballar de manera prec\u00e0ria penetren desigualment en els cossos i les ments de les persones, provocant danys en la salut, patiment ps\u00edquic i trastorns mentals molt diversos on destaquen l\u2019angoixa i la depressi\u00f3. Per exemple, sabem que a Catalunya i a Espanya hi ha un marcat gradient social en la prevalen\u00e7a dels problemes de salut mental \u2014sobretot l\u2019ansietat i la depressi\u00f3\u2014 en funci\u00f3 de la classe social, l\u2019estatus migratori, el g\u00e8nere i d\u2019altres condicions socials relacionades amb la precarietat. Aix\u00ed, les classes i grups socials m\u00e9s explotats i discriminats s\u00f3n aquells que estan m\u00e9s exposats a patir problemes de salut mental derivats de la precarietat. Concretament, la investigaci\u00f3 disponible estima que el risc de patir problemes de salut mental \u00e9s m\u00e9s de dues vegades superior entre les persones treballadores en situaci\u00f3 m\u00e9s prec\u00e0ria en comparaci\u00f3 a les que estan en una situaci\u00f3 menys prec\u00e0ria. Aix\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019aplica als\/les treballadors\/es aut\u00f2noms\/es, que representen gaireb\u00e9 un 20% de la poblaci\u00f3 ocupada espanyola. Tenim evid\u00e8ncia, encara que molt limitada i fora del context espanyol, de la relaci\u00f3 entre el treball aut\u00f2nom i la salut mental. Per exemple, en un estudi es van trobar associacions entre el treball per compte propi i la depressi\u00f3, l’ansietat, la mala salut autopercebuda i l’estr\u00e8s.<\/p>\n

La pand\u00e8mia de la COVID-19 va posar de manifest la vinculaci\u00f3 entre la precarietat laboral i els problemes de salut f\u00edsica i mental dels treballadors?<\/strong><\/p>\n

L\u2019impacte de la COVID-19 entre els diferents grups socials va posar de manifest les desigualtats socials de la salut. Per exemple, les classes treballadores m\u00e9s precaritzades es desplacen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia des de l’extraradi fins al centre de les ciutats per fer els serveis de neteja, manteniment, repartiment, cures, etc. Aquest \u00e9s un factor determinant, encara que no l’\u00fanic, que explica per qu\u00e8 els brots de la pand\u00e8mia no \u00e9s van distribuir aleat\u00f2riament, sin\u00f3 que es van concentrar m\u00e9s als barris m\u00e9s pobres. Altres exemples s\u00f3n el major risc de contagi que van patir grups de poblaci\u00f3 precaritzats, com els obrers, els migrants i les dones. En aquest sentit, per exemple, cal comprendre la sobrec\u00e0rrega laboral i dom\u00e8stica que pateixen tantes dones; el no poder mantenir la dist\u00e0ncia social i no poder-se canviar sovint les mascaretes; viure en habitatges sobreocupats; despla\u00e7ar-se de manera poc segura; o no poder-se permetre una atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i de cures amb prou qualitat. A m\u00e9s, cal no oblidar que fruit en gran part de les condicions socials pr\u00e8vies, els grups socials desfavorits tamb\u00e9 concentren m\u00e9s factors de risc i malalties, com la hipertensi\u00f3 arterial, l’obesitat, la diabetis, les malalties del cor, entre d\u2019altres. Sembla clar, doncs, que aix\u00f2 els va fer m\u00e9s susceptibles a l\u2019impacte del coronavirus. En definitiva, la COVID-19 va aguditzar l’anomenat gradient social de la desigualtat de salut, \u00e9s a dir, que a mesura que empitjora la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica dels grups socials i els barris, tamb\u00e9 empitjora gradualment la seva salut.<\/p>\n

Dels 511.000 casos de depressi\u00f3 entre la poblaci\u00f3 activa el 2020 se n’haurien pogut evitar 170.000 si la poblaci\u00f3 precaritzada hagu\u00e9s tingut un treball estable en millors condicions<\/p><\/blockquote>\n

El govern espanyol actual ha aprovat una reforma laboral que pret\u00e9n reduir la precarietat en el treball. S\u2019han notat els seus efectes o encara \u00e9s aviat per determinar-ho?<\/strong><\/p>\n

La reforma laboral del 2021 corregeix alguns dels molts efectes negatius de les reformes regressives anteriors. Per exemple, est\u00e0 tenint un impacte significatiu en la reducci\u00f3 de la molt elevada temporalitat, que \u00e9s caracter\u00edstica del mercat de treball espanyol, fomentant una ocupaci\u00f3 m\u00e9s estable mitjan\u00e7ant contractes de car\u00e0cter indefinit, m\u00e9s o menys continus, la qual cosa contribueix a la lluita contra la precarietat laboral. Val a dir que, a banda de la reforma laboral, hi ha altres disposicions normatives de car\u00e0cter m\u00e9s espec\u00edfic que tamb\u00e9 poden ajudar a reduir la precarietat, com son la Llei 12\/2021, coneguda com la \u201cLlei rider\u201d, o la Llei 1\/2020, que deroga l\u2019acomiadament objectiu per absentisme (incloent-hi el relacionat amb baixes m\u00e8diques). Tanmateix, per\u00f2, l\u2019Informe PRESME assenyala que encara hi ha molt marge de millora per continuar en el cam\u00ed d’assegurar l\u2019eliminaci\u00f3 de la precarietat des del pla normatiu. Cal avan\u00e7ar molt m\u00e9s en la qualitat de l’ocupaci\u00f3, el refor\u00e7ament dels drets laborals i l\u2019establiment de mesures legals i de protecci\u00f3 social davant de la precarietat. A m\u00e9s, com ja he comentat, cal fer un seguiment i una avaluaci\u00f3 de totes aquestes mesures amb instruments de vigil\u00e0ncia i recerca que ens permetin comprendre de forma integral l\u2019evoluci\u00f3 de la precarietat laboral i de tots els seus impactes.<\/p>\n

Hi ha molts treballadors pobres. \u00c9s millor tenir un treball precari i angoixant o no tenir-ne i sobreviure amb els subsidis existents?<\/strong><\/p>\n

Cap de les dues situacions \u00e9s bona per a la salut. \u00c9s ben conegut que estar aturat te conseq\u00fc\u00e8ncies socials i de salut molt dram\u00e0tiques. Per exemple, augmenta el risc d\u2019emmalaltir i morir prematurament; tamb\u00e9 incrementa la desigualtat social, la pobresa, la inseguretat ciutadana, la xenof\u00f2bia i el racisme, els desnonaments, la dificultat que els joves s’independitzin, o que les dones es plantegin tenir fills quan ho desitgin. L’atur augmenta el risc d’alimentar-se pitjor, tenir problemes d’ansietat o depressi\u00f3, tenir conductes de risc i abusar de drogues com l’alcohol o el tabac, i un major risc de su\u00efcidar-se. Tot i ser limitat, el coneixement sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la precarietat laboral en la salut ha augmentat for\u00e7a i \u00e9s molt rellevant. Nogensmenys, encara ens manquen estudis que permetin con\u00e8ixer de forma integral els impactes d\u2019ambdues situacions, atur i precarietat, en funci\u00f3 dels nivells de protecci\u00f3 i prestacions socials. En tot cas, cal no oblidar que, en un sentit general, les situacions de precarietat tamb\u00e9 inclouen el trobar-se de forma m\u00e9s o menys intermitent en situaci\u00f3 de subocupaci\u00f3 o d\u2019atur.<\/p>\n

L’atur augmenta el risc d’alimentar-se pitjor, tenir problemes d’ansietat o depressi\u00f3, tenir conductes de risc i abusar de drogues com l’alcohol o el tabac, i un risc m\u00e9s gran de su\u00efcidar-se<\/p><\/blockquote>\n

Qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 per millorar la salut mental de la poblaci\u00f3? La medicalitzaci\u00f3 o la garantia de llocs de treball segurs, dignes i ben pagats?<\/strong><\/p>\n

El malestar, el patiment ps\u00edquic o la medicalitzaci\u00f3 permanent per aguantar la jornada laboral s\u00f3n avui una resposta normalitzada davant de les adversitats generades pels problemes d’un medi laboral que est\u00e0 ple de processos patol\u00f2gics. Malauradament, encara s\u00f3n moltes les persones (incloent molts professionals sanitaris) que pensen que la major part de trastorns de salut mental s’expliquen principalment per factors psicol\u00f2gics o biol\u00f2gics de tipus individual i no social, o per la interacci\u00f3 entre all\u00f2 social i all\u00f2 biol\u00f2gic. Aix\u00f2 fa que gran part de la poblaci\u00f3 treballadora individualitzi el patiment i se senti responsable dels seus s\u00edmptomes, sense comprendre les arrels profundes darrere de la seva situaci\u00f3 laboral i del seu malestar psicol\u00f2gic. Sovint aquest sentit com\u00fa hegem\u00f2nic t\u00e9 com a resultat la medicalitzaci\u00f3 i l’ab\u00fas farmacol\u00f2gic, en comptes d’actuar sobre l’origen del problema i eliminar els factors socials associats a la precarietat laboral. Avui sabem que molts dels problemes de salut mental relacionats amb la precarietat laboral tenen la seva arrel en determinades condicions socioecon\u00f2miques, en decisions pol\u00edtiques o legislatives i en estrat\u00e8gies, models organitzatius o pr\u00e0ctiques laborals gens democr\u00e0tiques que duen a terme moltes empreses. \u00c9s aix\u00f2 el qu\u00e8 \u00e9s prioritari canviar. Alhora, tamb\u00e9 cal potenciar la salut p\u00fablica, la salut laboral i la salut mental comunit\u00e0ria, que han de jugar un paper important en la prevenci\u00f3 dels trastorns mentals i la promoci\u00f3 de la salut mental de la poblaci\u00f3. No podem fer front al patiment laboral que genera la precarietat a base de pastilles.<\/p>\n

No podem fer front al patiment laboral que genera la precarietat a base de pastilles<\/p><\/blockquote>\n

A l\u2019informe defensen la implantaci\u00f3 d\u2019una Renda B\u00e0sica Universal, tot i que es reconeix que no \u00e9s la soluci\u00f3 definitiva. Seria \u00fatil, per\u00f2?<\/strong><\/p>\n

El que defensem a l\u2019informe \u00e9s un debat seri\u00f3s sobre mesures que, d\u2019acord amb l\u2019evid\u00e8ncia disponible, poden contribuir a la desprecaritzaci\u00f3 laboral. Pel que fa a la renda b\u00e0sica universal, \u00e9s un mecanisme de redistribuci\u00f3 de la renda mitjan\u00e7ant el qual es proporciona, per dret de ciutadania i independentment de qualsevol altre ingr\u00e9s que es percebi per altres vies, un pagament monetari regular a tota la poblaci\u00f3, de manera individual, sense comprovaci\u00f3 de recursos econ\u00f2mics ni de la seva situaci\u00f3 laboral. El seu tret m\u00e9s distintiu \u00e9s la seva incondicionalitat, ja que cada individu rep una quantitat mensual de diners suficient per cobrir les necessitats b\u00e0siques sense cap contrapartida. Des del punt de vista de la precarietat laboral, la renda b\u00e0sica pot empoderar a treballadors i treballadores en les seves reivindicacions laborals, permetent que sigui m\u00e9s f\u00e0cil rebutjar llocs de treball precaris i afavorint aquells que s\u00f3n m\u00e9s dignes. \u00c9s una mesura amb un gran potencial desprecaritzador perqu\u00e8 augmenta la llibertat real de moltes persones que actualment viuen amb por. Tamb\u00e9 pot servir per incrementar l\u2019equitat, el temps d\u2019oci, el desenvolupament personal i la creaci\u00f3 de noves iniciatives laborals i comunit\u00e0ries d’economia social i solid\u00e0ria. En conseq\u00fc\u00e8ncia, tal i com mostra l\u2019evid\u00e8ncia disponible, pot tenir efectes molt beneficiosos per a la salut mental de tota la poblaci\u00f3 al reduir la incertesa vital i el desgast ps\u00edquic que causen les situacions de precarietat laboral i l\u2019amena\u00e7a constant de perdre la feina. No obstant, la seva instauraci\u00f3 no pot ser utilitzada per reempla\u00e7ar l’estat de benestar i mercantilitzar els serveis socials, ni tampoc pot ser la \u201csoluci\u00f3\u201d a tots els problemes socials relacionats amb la precarietat laboral, ni resoldre la desigualtat econ\u00f2mica. Cal emprendre nombroses mesures per fer un canvi de model productiu, afrontar la dram\u00e0tica crisi ecol\u00f2gica actual, incrementar la democr\u00e0cia a les empreses o combatre el racisme, xenof\u00f2bia o sexisme existents, per esmentar algunes de les principals formes de discriminaci\u00f3 laboral. Com apuntem a l\u2019informe, m\u00e9s enll\u00e0 de les seves avantatges i limitacions, \u00e9s molt important debatre en profunditat i amb tota la seva complexitat l\u2019estrat\u00e8gia de la possible implementaci\u00f3 de la renda b\u00e0sica adaptada a cada context pol\u00edtic.<\/p>\n

La renda b\u00e0sica universal \u00e9s una mesura amb gran potencial desprecaritzador, perqu\u00e8 augmenta la llibertat real de moltes persones que actualment viuen amb por.<\/p><\/blockquote>\n

Quina seria, doncs, la soluci\u00f3 definitiva per garantir que anar a treballar no comporti posar en perill la salut mental? I mentre arriba la soluci\u00f3 perfecta, com cal avan\u00e7ar en la lluita contra la precarietat laboral i els efectes negatius que suposa per la salut mental?<\/strong><\/p>\n

Malauradament no podem parlar de \u201csoluci\u00f3 definitiva\u201d, en singular, per resoldre la precarietat. M\u00e9s aviat haur\u00edem de parlar de \u201cproc\u00e9s\u201d de desprecaritzaci\u00f3, on calen moltes mesures complement\u00e0ries per assolir la seva eliminaci\u00f3 i assolir aix\u00ed un m\u00f3n m\u00e9s just, democr\u00e0tic i saludable. A l’Informe PRESME oferim una extensa llista de conclusions i recomanacions espec\u00edfiques que mereixen una reflexi\u00f3 i debat adients. Les recomanacions generals m\u00e9s importants que proposem son tres. Primer, desenvolupar una regulaci\u00f3 de les relacions laborals amb un nou Estatut del Treball per al segle XXI que promogui feines dignes i justes en un sistema productiu m\u00e9s democr\u00e0tic i realment sostenible en el marc d’un decreixement material just. Aix\u00f2 vol dir desprecaritzar les condicions de treball, refor\u00e7ar els drets col\u00b7lectius de les persones treballadores i fomentar una major participaci\u00f3 democr\u00e0tica en el desenvolupament econ\u00f2mic i la vida laboral. Segon, l’ampliaci\u00f3 de la protecci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3 i les prestacions socials amb una atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria p\u00fablica, integral i de qualitat que ha d’incloure l’educaci\u00f3, la sanitat p\u00fablica, la salut col\u00b7lectiva i les cures. Complement\u00e0riament, cal\u00a0 debatre i posar en pr\u00e0ctica pol\u00edtiques com la gesti\u00f3 del temps i el repartiment del treball, el treball garantit, la renda b\u00e0sica universal o garantida i la democr\u00e0cia econ\u00f2mica a les empreses, orientant el mercat de treball cap a feines socialment necess\u00e0ries i ecol\u00f2gicament sostenibles. I tercer, recon\u00e8ixer que la precarietat laboral i la salut mental s\u00f3n dos q\u00fcestions fonamentals en qu\u00e8 cal invertir els recursos i els mitjans necessaris per a la seva an\u00e0lisi i avaluaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s essencial per poder passar a l’acci\u00f3. En aquest sentit, cal desenvolupar sistemes de vigil\u00e0ncia integrals i de qualitat que permetin fer un seguiment sistem\u00e0tic de la magnitud, l\u2019evoluci\u00f3, la desigualtat i els efectes sobre la salut mental i el benestar de la poblaci\u00f3, aix\u00ed com avaluar l’efectivitat i l’equitat de les pol\u00edtiques i les intervencions implementades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019abril de l\u2019any passat, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda D\u00edaz, va encarregar a una comissi\u00f3 d\u2019experts que fes un diagn\u00f2stic detallat de la precarietat laboral i els seus efectes sobre la salut mental. Un any m\u00e9s tard, aquesta comissi\u00f3 ha presentat l\u2019informe PRESME (\u201cPrecarietat Laboral i […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":32993,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[53],"class_list":["post-32992","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut-mental","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32992","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32992"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32992\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32992"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32992"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32992"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}