L\u2019activitat als grans hospitals de Barcelona i tota la seva \u00e0rea metropolitana concentra molts est\u00edmuls per a la recerca en salut. Est\u00edmuls i necessitat. Deteccions cada cop m\u00e9s precoces i nous tractaments en cam\u00ed suposen m\u00e9s cervells d\u2019investigadors i investigadores amb projectes de recerca en marxa. I tot aix\u00f2 s\u2019acaba fent, majorit\u00e0riament, a les grans ciutats. Mirem de curar les persones, per una banda, empitjorant la vida de l\u2019altra, perqu\u00e8 la massificaci\u00f3 en ciutats fa\u00a0 pujar el preu de la vivenda, multiplica l\u2019estr\u00e8s de les persones i les diverses contaminacions.<\/p>\n
Trencar aquesta concentraci\u00f3 d\u2019oportunitats que contribueix a l\u2019aglomeraci\u00f3 en els majors nuclis urbans ho afavoreixen iniciatives com la creaci\u00f3 de l\u2019Institut de Recerca i Innovaci\u00f3 en Ci\u00e8ncies de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC<\/a>) T\u00e9 la seva seu a Vic i al capdavant hi ha el Dr. Jos\u00e9 Jer\u00f3nimo Navas Palacios, catedr\u00e0tic d\u2019Anatomia Patol\u00f2gica de la UAB. Va ser instructor sobre la seva especialitat a la Northwestern University de Chicago, director i cap de servei d\u2019anatomia patol\u00f2gica de l\u2019Hospital Germans Trias i Pujol<\/a>\u00a0i director de l\u2019Hospital del Vall d\u2019Hebron<\/a>, tamb\u00e9 director cient\u00edfic de l\u2019ICS i director general de l\u2019Institut de Salut Carlos III.<\/p>\n Quins s\u00f3n, ja de partida, els punts forts de l\u2019IRIS-CC?\u00a0<\/b><\/p>\n L\u2019IRIS-CC \u00e9s el resultat de l\u2019alian\u00e7a estrat\u00e8gica de catorze institucions acad\u00e8miques i sanit\u00e0ries de la Catalunya Central i les seves \u00e0rees d\u2019influ\u00e8ncia. L\u2019alian\u00e7a inclou centres d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, hospitals d\u2019aguts, centres sociosanitaris i de salut mental. Entre ells, dos grans centres sociosanitaris, el de la Santa Creu de Vic i el de Sant Andreu de Manresa. Comptem ja amb vuit \u00e0rees de recerca i catorze grups d\u2019investigaci\u00f3 reconeguts per l\u2019Ag\u00e8ncia d\u2019Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR<\/a>), un d\u2019ells centrat en l\u2019estudi de l\u2019envelliment i la cronicitat. Altres equips estudien epidemiologia i salut p\u00fablica, la millora dels processos en \u00e0rees de cures, i la ter\u00e0pia ocupacional per als qui tenen m\u00e9s necessitats. Tamb\u00e9 tenim un \u00e0rea molt genu\u00efna d\u2019activitat f\u00edsica, esport i salut. Amb tot aix\u00f2, nosaltres podem aportar el nostre gra de sorra, i potenciar el que ja \u00e9s una fortalesa en la nostra investigaci\u00f3, com \u00e9s la vellesa i les cures en malalties cr\u00f2niques.<\/p>\n A qui involucra l\u2019IRIS-CC?<\/b><\/p>\n Hem incorporat Centres d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, hospitals d\u2019aguts, sociosanitaris i centres de salut mental. No hi ha cap altre centre d\u2019investigaci\u00f3 que tingui aquesta integraci\u00f3 del context assistencial, per intervenir col\u00b7lectivament en grans projectes de recerca. Des de les grans ciutats, aquest concepte de territori no es t\u00e9 tan ben definit, cada hospital genera la seva recerca. Amb el nostre institut, nosaltres donem impuls a l\u2019activitat cient\u00edfica dels investigadors i grups preexistents en el territori de la Catalunya Central, on hi viu una poblaci\u00f3 de 525.000 habitants. I treballem juntes les catorze institucions acad\u00e8miques i sanit\u00e0ries, fent recerca b\u00e0sica i cl\u00ednica.<\/p>\n Aquesta manera de treballar tan global queda lluny de l\u2019investigador sol davant del microscopi.<\/b><\/p>\n Fins a molt avan\u00e7at el segle XIX, la investigaci\u00f3, en general, era un tema individual, gent inquieta que es feia preguntes, i aix\u00ed es varen fer molts descobriments. Grans cient\u00edfics com Einstein tenien tal capacitat d\u2019an\u00e0lisi ells sols que varen arribar a fer grans descobriments. Avui dia aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil, i la investigaci\u00f3 \u00e9s una tasca col\u00b7lectiva, per aix\u00f2 la ci\u00e8ncia i el coneixement han accelerat tant, des de l\u2019acci\u00f3 multidisciplin\u00e0ria que permet diversos prismes a l\u2019hora d\u2019all\u00f2 que s\u2019estudia.<\/p>\n Sense l\u2019evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, tampoc no ser\u00edem on som en recerca en salut.<\/b><\/p>\n Els centres d\u2019investigaci\u00f3 requereixen, primer de tot, talent, capacitat de generar coneixement. En segon lloc, tecnologies. Un f\u00edsic deia la capacitat de generar nou coneixement sobre la mat\u00e8ria dep\u00e8n del nivell de resoluci\u00f3 de la tecnologia que faci servir. Fins a finals del XIX, la m\u00e0xima capacitat d\u2019observaci\u00f3 la donava el microscopi \u00f2ptic del XVI o XVII, que arribava a multiplicar per mil vegades. Els microscopis electr\u00f2nics ja aconsegueixen 300.000 augments. I avui, per aportar coneixements, tenim els acceleradors de part\u00edcules. Els m\u00e9s potents d\u2019Europa s\u00f3n a Grenoble. I cal infraestructura i organitzaci\u00f3 que permeti adquirir o accedir a aquesta tecnologia i captar equips amb talent. A banda, conv\u00e9 tenir una massa cr\u00edtica m\u00ednima per donar-li el car\u00e0cter multidisciplinari a la recerca, fa falta l\u2019ajuda dels estad\u00edstics, els qu\u00edmics, bioqu\u00edmics, bi\u00f2legs, i professionals de la medicina i la infermeria.<\/p>\n Els pa\u00efsos capdavanters en recerca en salut com ho han aconseguit ser?<\/b><\/p>\n Alemanya, els Estats Units, Anglaterra i Jap\u00f3, ja a finals del segle XIX varen comen\u00e7ar a fer grans centres de refer\u00e8ncia. Els alemanys introdueixen en la investigaci\u00f3 acad\u00e8mics, tecn\u00f2legs i la ind\u00fastria. Aqu\u00ed ha trigat molt a entrar aquest concepte, fins als anys 80 no es comen\u00e7a a parlar d\u2019innovaci\u00f3 en el camp biom\u00e8dic, on el que necessites, sobretot, perqu\u00e8 sigui aplicable i que solucioni problemes de la societat, \u00e9s la ind\u00fastria. La innovaci\u00f3 no la fa un cient\u00edfic tot sol, la fa una empresa, perqu\u00e8 innovar \u00e9s introduir un producte nou al mercat, que pot ser una televisi\u00f3 o un GPS. Hi ha d\u2019haver una empresa que ho desenvolupi i aleshores es pot consolidar la investigaci\u00f3, perqu\u00e8 soluciona problemes. La innovaci\u00f3 dona el servei, per\u00f2 l\u2019empresa sap com introduir al mercat els productes.<\/p>\n Trencar els compartiments de disciplines per avan\u00e7ar m\u00e9s en la recerca tamb\u00e9 est\u00e0 passant a nivell de l\u2019atenci\u00f3 cl\u00ednica.<\/b><\/p>\n Hi ha m\u00e9s de 40 especialitats m\u00e8diques, 6 d\u2019infermeria, m\u00e9s les de farm\u00e0cia. Els professionals s\u2019enfoquen en la seva especialitat, i tracten de solucionar amb les seves capacitats. Quan era gerent de Can Ruti, al anys 90, v\u00e0rem rebre una nota del defensor del poble sobre el retard entre la detecci\u00f3 d\u2019un n\u00f2dul a la mama i la seva soluci\u00f3 terap\u00e8utica. No estem sent eficients -vaig pensar-. I, havent vist les modernes unitats de mama a l\u2019hospital de Chicago on havia treballat, vaig voler introduir el mateix aqu\u00ed. Una coordinaci\u00f3 que permeti respondre el m\u00e9s r\u00e0pidament possible. Quan alg\u00fa arriba de prim\u00e0ria amb un bony per fer un mamografia, en primer lloc farem un espai del servei de radiologia al voltant del mam\u00f2graf i en 48 hores respondrem. Si la mamografia \u00e9s negativa, res. Per\u00f2 si \u00e9s sospitosa, en aquell mateix espai, el pat\u00f2leg far\u00e0 la punci\u00f3, aspiraci\u00f3, extensi\u00f3 i diagn\u00f2stic. Si l\u2019aspiraci\u00f3 \u00e9s positiva, l\u2019onc\u00f2leg, el radioterapeuta, el cirurgi\u00e0, el rehabilitador i el psic\u00f2leg, depenent del perfil i criteris, veuen la pacient i es programa la intervenci\u00f3 en una setmana. Introduir aquest model d\u2019unitat de mama fa que sigui preco\u00e7 tant la detecci\u00f3, com la programaci\u00f3 i la intervenci\u00f3, incorporant-ho tot, augmentem la seguretat i la satisfacci\u00f3. Per\u00f2 canviar un proc\u00e9s d\u2019atenci\u00f3 \u00e9s complex, has de tenir visi\u00f3 clara i autoritat. Efic\u00e0cia no \u00e9s posar l\u2019especialista ni l\u2019especialitat al centre del sistema, sin\u00f3 el pacient.<\/p>\n Quins s\u00f3n els grans desafiaments de la recerca biom\u00e8dica?<\/b><\/p>\n S\u00f3n les malalties que suposen m\u00e9s c\u00e0rrega per a la societat. El c\u00e0ncer est\u00e0 empatat amb les malalties cardiovasculars. Ens morim, sobretot, per aix\u00f2. En tercer lloc, les neuroci\u00e8ncies i la salut mental, i en quart lloc, les malalties infeccioses.<\/p>\n D\u2019on ve i com es distribueix el diner en la innovaci\u00f3 biom\u00e8dica?<\/b><\/p>\n B\u00e0sicament es destina a medicaments i a tecnologia. La primera inversora en recerca en salut \u00e9s la ind\u00fastria farmac\u00e8utica. Les millors hi dediquen fins al 15 o 20% del seu pressupost. Despr\u00e9s ve la ind\u00fastria de reactius, necessaris per fer diagn\u00f2stics, detectar marcadors en anal\u00edtiques\u2026. El tercer lloc de les inversions el tenen els dispositius i equipaments, tota la revoluci\u00f3 de la imatge, tacs, pets, el necessari per al diagn\u00f2stic per imatge, les TIC de la salut, la informaci\u00f3 aplicada a la salut. Un cop tens el coneixement i les idees, es creen spin off<\/i>, empreses petites nascudes d\u2019una gran universitat o d\u2019un institut, dedicades a enfocar un tema concret. Per\u00f2 al final, sempre cal una alian\u00e7a amb la ind\u00fastria.<\/p>\n I en la investigaci\u00f3 sobre c\u00e0ncer, com a punta de l\u2019iceberg en els desafiaments, quin \u00e9s el principal repte?<\/b><\/p>\n El c\u00e0ncer es dona per un canvi gen\u00e8tic que produeix un creixement an\u00f2mal de les c\u00e8l\u00b7lules. Per tant, el desafiament principal del c\u00e0ncer t\u00e9 molt a veure amb la gen\u00e8tica. I la g\u00e8nesis del c\u00e0ncer \u00e9s un tema molt complex, directament relacionat amb el mateix proc\u00e9s vital. L\u2019ess\u00e8ncia de la vida \u00e9s a l\u2019ADN, a la gen\u00e8tica, als cromosomes. L\u2019ADN est\u00e0 sotm\u00e8s a agents f\u00edsics i qu\u00edmics cont\u00ednuament. En cada divisi\u00f3 cel\u00b7lular, hi pot haver errors de lectura. I l\u2019error en una base ja modifica la s\u00edntesi d\u2019un munt de prote\u00efnes. Tenim un corrector d\u2019errors, mol\u00e8cules que quan hi ha un error de base el corregeixen. Per\u00f2 qualsevol d\u2019aquestes mol\u00e8cules correctores pot patir tamb\u00e9 una mutaci\u00f3, i aleshores qualsevol gen-prote\u00efna que interv\u00e9 en el funcionament de les c\u00e8l\u00b7lules de la pell, el pulm\u00f3, el cervell, el rony\u00f3\u2026 pot tenir una mutaci\u00f3. Si la mol\u00e8cula correctora pateix una mutaci\u00f3 i no corregeix, pot donar lloc a un, dos, quatre c\u00e0ncers en una mateixa persona. Ara b\u00e9, pocs tumors s\u00f3n produ\u00efts per un canvi gen\u00e8tic \u00fanic. En general, succeeix per molts canvis. El gran repte \u00e9s aconseguir medicaments que impedeixin que el canvi gen\u00e8tic es transformi en c\u00e0ncer.<\/p>\n Per tant, el podr\u00edem veure erradicat com a malaltia?<\/b><\/p>\n El c\u00e0ncer acompanyar\u00e0 la humanitat sempre, perqu\u00e8 podem aconseguir corregir mutacions, per\u00f2 no aturar-les. Podem dir que millorar\u00e0 la superviv\u00e8ncia, com ja passa, per\u00f2 desapar\u00e8ixer al c\u00e0ncer \u00e9s molt dif\u00edcil.<\/p>\n Tamb\u00e9 la prevenci\u00f3 hi t\u00e9 el seu paper en la lluita contra el c\u00e0ncer, juntament amb la tasca dels investigadors.<\/b><\/p>\n S\u00ed, perqu\u00e8 encara que la base gen\u00e8tica \u00e9s fonamental, les modificacions f\u00edsiques i qu\u00edmiques importants del sistema org\u00e0nic, els contaminants, venen de fora. I en aix\u00f2 nosaltres hi podem fer molt. El 30% dels c\u00e0ncers s\u00f3n evitables. El de fetge, per virus o cirrosis, \u00e9s evitable, si no es consumeix alcohol i altres factors de risc. El de pulm\u00f3, rony\u00f3 i bufeta, tamb\u00e9 ho \u00e9s, si no es fuma. El carcinoma de c\u00e8rvix, la promiscu\u00eftat i els virus els poden f\u00e0cilment propiciar. Factors interns i externs atempten contra la viabilitat del codi gen\u00e8tic, encara que de manera diferent. Per\u00f2 sabem que la obesitat, el tabac, l\u2019alcohol, la falta d\u2019higiene bucal, l\u2019obsessi\u00f3 de bronzejar-nos poden f\u00e0cilment facilitar l\u2019aparici\u00f3 de c\u00e0ncer.<\/p>\n La investigaci\u00f3 sobre tot aix\u00f2 ara podr\u00e0 tenir tamb\u00e9 referents de recerca a la Catalunya Central.<\/b><\/p>\n En un territori que era bastant orfe de centres d\u2019investigaci\u00f3, hem aconseguit atraure, a m\u00e9s dels centres sanitaris de la Catalunya Central (Althaia, CHV i ICS), hospitals d\u2019altres comarques: el de Campdev\u00e0nol (Ripoll\u00e8s), el d\u2019Olot (Garrotxa) i el de Martorell (Baix Llobregat), i tamb\u00e9 treballem amb la facultat de disseny i enginyeria de Barcelona, Elisava. Aqu\u00ed a Osona, fins al 1997 no hi havia universitat, i fins al 2017 no hi va haver facultat de medicina. A Manresa hi havia uns cinc hospitals petits. Els processos de concentraci\u00f3 hospital\u00e0ria (2004) de Manresa i Vic van crear institucions amb una massa cr\u00edtica. Tot el treball de cadascun d\u2019aquests llocs els unim amb l\u2019IRIS-CC.<\/p>\n Quines s\u00f3n les fites d\u2019aquest treball conjunt ara?<\/b><\/p>\n Des del 4 de juliol passat ja som operatius. Aquest any ja podem dir que anem a ritme de creuer. Hem de competir amb projectes europeus, i aix\u00f2 requereix un canvi de mentalitat. Hem presentat projectes a concursos molt competitius, com el Plan Estatal de Investigaci\u00f3n Cient\u00edfica<\/a>,\u00a0La Marat\u00f3 de TV3<\/a>\u00a0o l\u2019Institut de Salut Carlos III<\/a>\u00a0de Madrid. Ara ens falta captar m\u00e9s talent i, per fer-ho, hem d\u2019oferir alguna cosa que convidi a deixar els grans hospitals de Barcelona i radicar-se a la Catalunya Central. Aqu\u00ed els investigadors poden tenir contracte de professor a la\u00a0Universitat de Vic<\/a>, feina a l\u2019hospital i pla\u00e7a d\u2019investigador en equips que participen de recerques internacionals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019activitat als grans hospitals de Barcelona i tota la seva \u00e0rea metropolitana concentra molts est\u00edmuls per a la recerca en salut. Est\u00edmuls i necessitat. Deteccions cada cop m\u00e9s precoces i nous tractaments en cam\u00ed suposen m\u00e9s cervells d\u2019investigadors i investigadores amb projectes de recerca en marxa. I tot aix\u00f2 s\u2019acaba fent, majorit\u00e0riament, a les grans […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":32999,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[245],"tags":[246],"class_list":["post-32996","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca-en-salut","tag-recerca-en-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32996","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32996"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32996\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32996"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32996"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32996"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}